La Fageda augmenta les vendes gràcies a l’afició de la centenària Maria Branyas a menjar els seus iogurts

Per
Joan Bosch
-

La olotina Maria Branyas es va morir a cent disset anys l’agost de 2024, i ara els iogurts de la Fageda han tingut un fort auge pel ressò d’un estudi sobre longevitat.

La Fageda, la cooperativa garrotxina que fabrica iogurts i bífidus, postres lactis, gelats i melmelades, ha augmentat un 5% les seves comandes després de conèixer-se que Maria Branyas, que va morir a 117 anys l’agost del 2024, prenia els seus iogurts cada dia i tenia una microbiota “com la d’una nena”, segons que va revelar un estudi.

L’estudi, de l’Institut Josep Carreras, va analitzar el cas de la supercentenària catalana, liderat pel cap del grup d’Epigenètica del Càncer del centre, Manel Esteller, i les conclusions van arribar aviat a la premsa internacional. “Vam començar a notar un augment de trucades fa un parell de setmanes, quan la premsa britànica, com The Times, va recollir l’estudi sobre la longevitat de Maria Branyas, i en dues setmanes hem rebut les mateixes consultes que en un any”, destaca la responsable de comunicació de La Fageda, Esther Carreras.

En una entrevista al programa DE CAP A CAP, Carreras apunta que les últimes setmanes han rebut 400 consultes, unes quantes procedents del Regne Unit i els Estats Units, que han contribuït en part a aquest augment de comandes, d’uns 80.000 envasos més.

Palafrugell congela la majoria de tributs municipals per al 2026 i aplica ajustos puntuals

Per
Redacció
-

L’Ajuntament de Palafrugell ha aprovat les ordenances fiscals per al 2026, amb una proposta centrada en la contenció dels tributs i l’aplicació només d’ajustos necessaris per garantir el funcionament dels serveis públics i complir la normativa estatal.

El regidor d’Hisenda, Marc Piferrer, ha remarcat que “la prioritat és contenir la pressió fiscal en un context encara marcat per la inflació” i ha destacat que s’ha pogut congelar la majoria d’impostos “gràcies a l’esforç col·lectiu dels últims anys”.

Entre els tributs congelats hi ha l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica, l’Impost sobre Construccions, l’Impost de Plusvàlua i l’Impost sobre Activitats Econòmiques, així com la taxa d’obertura d’establiments. Aquests impostos ja havien registrat increments en exercicis anteriors.

Els ajustos aprovats inclouen un increment del 2% en l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), una xifra inferior a la inflació actual. Es mantenen totes les bonificacions vigents i s’amplia l’ajuda per a la instal·lació de plaques solars, que ara també inclourà hotels, a més d’habitatges, comerços i indústries.

Pel que fa a la taxa d’escombraries, augmentarà un 22%, en aplicació de la normativa que obliga a finançar aquest servei amb una taxa específica. El 2026 entrarà en vigor el nou contracte de recollida, que millorarà el servei però incrementa els costos. Com a mesura compensatòria, les persones usuàries de la deixalleria tindran una bonificació del 35%.

També s’ha aprovat un increment del 5% en la taxa d’aigua, derivat de l’augment dels costos generals del servei.

Les ordenances fiscals s’han aprovat amb els vots a favor de l’equip de govern (PSC i Som Gent de Palafrugell), l’abstenció d’Esquerra Republicana i En Comú Podem, i els vots en contra de Junts i VOX.

Pol Roig i Martina Rogers: “Capturar l’escorça d’una olivera és fer visible allò que no es veu”

Per
Maria Alsina
-

El Festival Brots obre la seva primera edició amb una proposta que connecta art, natura i poesia. Aquest dijous 30 d’octubre a les 19:30 h, la façana de l’Auditori Teatre Espai Ter es transformarà en una pantalla viva on s’hi projectarà la creació audiovisual de Pol Roig i Martina Rogers, amb la participació en directe de la poeta Maria Callís.

“És una obra que cal veure i no tant explicar”, diuen els autors. La proposta neix d’un treball profund d’investigació sobre les oliveres mil·lenàries del territori. Amb l’ajuda del cineasta Pere Puigvert, van localitzar arbres centenaris a Ventalló i en van extreure imatges i textures. “Volíem que l’escorça es convertís en paisatge, però també en relat”, expliquen.

La tècnica emprada, el frottage, aporta una nova capa simbòlica. Consisteix a col·locar paper sobre una superfície i capturar-ne el relleu amb carbonet o llapis. “Amb aquesta tècnica, apareixen rostres, formes amagades… És una metàfora visual molt potent: fer visible allò que no es veu”, explica Martina Rogers, que combina el treball plàstic amb la creació audiovisual.

Les projeccions no il·lustren la poesia, sinó que hi conviuen. L’objectiu era generar una atmosfera coherent amb l’esperit del festival i amb els textos que recitarà Maria Callís. “Volíem evitar que la imatge eclipsés la paraula. Tot ha de fluir en un mateix espai poètic”, assenyala Pol Roig.

El projecte també inclou un vessant sonor molt cuidat. Toni Feliu ha compost una peça amb harmonium, un instrument de vent que genera una sensació de continuïtat. “És gairebé una meditació visual i sonora. Un viatge fora del temps que ens convida a contemplar i respirar”, apunten.

La projecció sobre façana representa un repte tècnic i creatiu. És la primera vegada que treballen en aquest format i ja han fet proves tècniques sobre el terreny. “L’edifici no és una pantalla neutra. Té una textura i unes dimensions que condicionen la imatge. I això ho fa molt més interessant”. Aquest projecte ha estat tan inspirador que ja ha donat lloc a noves creacions. Els artistes han elaborat un curtmetratge paral·lel, sense la part poètica, però amb una narrativa pròpia. “Quan observes a nivell micro, apareixen insectes, cargols, rastres del vent… És un altre món dins del tronc d’una olivera”, expliquen.

L’acte inaugural del Festival Brots promet ser una experiència immersiva, contemplativa i emocionant. Una oportunitat per redescobrir el territori i el seu patrimoni natural des de l’art contemporani. “Com diu Josep Maria Esquirol, només des de la proximitat es pot arribar a la profunditat de les coses”, conclou Martina Rogers.

Palamós tanca la campanya “Temps de Taverna” amb un homenatge al fundador de Can Moni

Per
Redacció
-
privat:-la-campanya-gastronomica-“temps-de-taverna”-tanca-la-primera-edicio-amb-l’homenatge-al-palamosi-josep-maria-torne-sami-“moni”,-fundador-de-la-mitica-taverna-can-moni
Privat: La campanya gastronòmica “Temps de taverna” tanca la primera edició amb l’homenatge al palamosí Josep Maria Torné Samí “Moni”, fundador de la mítica Taverna Can Moni

L’Ajuntament de Palamós ha tancat aquest dimecres la primera edició de la campanya “Temps de Taverna” amb un homenatge a Josep Maria Torné Samí “Moni”, fundador de la Taverna Can Moni, mort el gener passat. L’acte s’ha celebrat a la Sala Noble de l’Ajuntament, on l’alcaldessa i el regidor de Turisme han lliurat una placa commemorativa a la seva vídua, Anna Margarit, amb la presència de representants del gremi local de tavernes.

Josep Maria Torné va obrir la seva taverna al Barri Vell de Palamós l’any 1998, i és considerat un dels impulsors d’aquest model de restauració que avui forma part de la identitat gastronòmica del municipi.

Durant la primera quinzena d’octubre, dotze tavernes de Palamós han participat en la campanya, oferint una proposta de tapa i beguda. A més de dinamitzar l’oferta local, la iniciativa ha incorporat sortejos i premis, tant per al públic com per als establiments.

La tapa més votada ha estat la “Gilda” de la Taverna Arrels, elaborada amb pa bufat, maionesa de piparra, anxova del cantàbric, crema d’olives i perles d’oli, que ha rebut un diploma acreditatiu.

El públic ha pogut participar en un sorteig gastronòmic col·leccionant segells en un llibret editat per a l’ocasió. Els guanyadors han estat un veí d’Artés, que ha aconseguit un menú per a dues persones, i una veïna de Palamós, que ha guanyat un lot de productes locals i una activitat gastronòmica.

Amb “Temps de Taverna”, l’Ajuntament vol fomentar el consum de producte local i dinamitzar els vespres de tardor en un ambient proper i distès. Hi han participat les tavernes Arrels, La Barberia, Barjaula, Can Moni, Can Nicanor, Divins, El Galeó, El Mirador, La Closca de Palamós, L’Encís, Mala Uva i Rumba.

El Rally Costa Brava Històric reuneix 126 equips de dotze països en la seva 22a edició

Per
Joan Coll Bagur
-

El Rally Costa Brava Històric arriba a la seva 22a edició amb una participació rècord de 126 equips provinents de dotze nacionalitats, consolidant-se com una de les proves de regularitat per a vehicles clàssics més importants d’Europa. El ral·li se celebrarà del 30 d’octubre al 2 de novembre, amb una seu compartida per primera vegada entre Sant Feliu de Guíxols i Empuriabrava.

Aquesta prova internacional forma part del calendari oficial de la Federació Internacional de Vehicles Antics, i es disputarà en tres etapes que recorreran prop de 1.000 quilòmetres i inclouran 25 trams secrets fins al moment de la sortida. Els cotxes participants tenen un mínim de 25 anys d’antiguitat, i enguany es preveu la participació de prop de 30 vehicles amb més de 50 anys, com Porsche 356, Citroën DS21 o BMW 2002.

El públic podrà gaudir gratuïtament d’aquest espectacle motor amb accés lliure a les zones de sortida i arribada. A més, es faran activitats paral·leles, com una trobada de vehicles clàssics a Empuriabrava i propostes lúdiques per fomentar la desestacionalització turística de la Costa Brava.

Una de les novetats destacades és l’impuls del programa #MotorDona, que potencia la presència femenina al ral·li. En aquesta edició hi participaran quatre dones pilot i una trentena de copilots, així com mecàniques de l’Escola Tècnica de Girona i diverses professionals implicades en l’organització.

Els amants del motor podran reviure models clàssics com Seat 124, Peugeot 205 o Renault 5, al costat de cotxes emblemàtics més potents com els Porsche 911. El ral·li combina la conducció diürna i nocturna per carreteres mítiques del país, recuperant l’esperit de les grans proves del passat.

Troben el cos sense vida d’un home al mar davant de la cala d’Es Monestri de Calonge

Per
Redacció
-
privat:-comencen-les-obres-d’estabilitzacio-de-les-platges-de-sant-antoni-i-d’es-monestri,-a-sant-antoni-de-calonge
Privat: Comencen les obres d’estabilització de les platges de Sant Antoni i d’Es Monestrí, a Sant Antoni de Calonge

Segons ha avançat la periodista Tura Soler a El Punt Avui, un veí que caminava per la cala d’Es Monestri, a Calonge, ha vist aquest matí un cos que flotava al mar i era arrossegat pel corrent. Ha avisat immediatament els serveis d’emergència. El primer cos a arribar ha estat la Policia Local, i un dels agents ha entrat a l’aigua per recuperar el cadàver i traslladar-lo fins a la sorra, on s’ha fet l’aixecament amb la presència del metge forense.

Al lloc també hi han intervingut els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil, que s’ha fet càrrec de la investigació, ja que el cos s’ha trobat dins del mar, àmbit que correspon a la seva competència.

Durant la inspecció de la zona, els agents han localitzat una motxilla a les roques de l’espigó, que contenia documentació i pastilles d’antidepressius. Tot apunta que podria pertànyer a l’home mort i que podria tractar-se d’un suïcidi, a l’espera dels resultats de l’autòpsia.

Segons les primeres identificacions, la víctima seria Mehmet Vilavert Bezek, home de 44 anys, veí de Lloret de Mar i ciutadà espanyol d’origen turc, amb antecedents per un cas d’agressió sexual l’any 2012.

L’autòpsia es practicarà a les properes hores a l’Institut de Medicina Legal de Girona, que haurà de determinar les causes exactes de la mort.

1...262263264...6.882Pàgina 263 de 6.882