El 62% de les grans empreses gironines creixen en facturació però són menys optimistes sobre la situació econòmica

comarques gironines empreses

El 62% de les grans empreses gironines va tancar l’any creixent en facturació però són menys optimistes sobre l’evolució de l’economia. És una de les conclusions de l’estudi ‘Girona 100 SA’, que fan conjuntament la consultoria KPMG i la Universitat de Girona (UdG). L’informe recull que, sobretot, on més ha caigut l’optimisme és entre les empreses no familiars. A més, els estira-i-arronsa sobre els aranzels es deixen notar, perquè al darrere de la dificultat per captar i retenir el talent, la segona gran preocupació és la incertesa política i regulatòria. A banda, quasi la meitat de les empreses reclamen reduir impostos i flexibilitzar acords laborals. L’estudi també recull que el 69% de les companyies van augmentar plantilla el 2024.

L’estudi ‘Girona 100 SA’, que ja arriba a la quinzena edició, l’editen conjuntament KPMG i la Càtedra Cambra de l’Empresa Familiar de la UdG. L’informe té dues parts diferenciades: una de quantitativa, que pren com a referència les darreres dades econòmiques publicades (en aquest cas, les del 2023) i una altra de qualitativa.

Aquí és on s’enquesten els responsables de les cent grans empreses de la demarcació. Se’ls demana, entre d’altres, quina és la situació actual de les firmes, com han tancat el darrer exercici, com veuen l’evolució de l’economia i quines són les principals mancances i preocupacions.

D’entrada, l’estudi posa en relleu que, tot i les incerteses, “en general” l’any passat va ser “positiu” per a les empreses. Això sí, amb un lleuger descens en relació al 2023. Perquè el 62% de les empreses van tancar l’exercici creixent en facturació (mentre que en l’última edició havien estat el 68%). Hi va haver un 13% que van mantenir-se i un 25% que va tancar el 2024 amb caigudes de la xifra de negoci.

Pel que fa a plantilles, gairebé set de cada deu (el 69%) van contractar nous treballadors durant l’any passat. És una diferència de gairebé deu punts en relació a l’últim ‘Girona 100 SA’, perquè aleshores el 77% de les empreses van respondre que havien incrementat plantilla. Això sí, tan sols n’hi ha hagut un 3% que s’hagin vist forçades a fer acomiadaments. El 28% van mantenir els treballadors.

“Respecte a l’edició anterior, hi ha hagut menys proporció d’empreses que han augmentat la plantilla i més que només l’han mantinguda”, recull l’informe. D’altra banda, l’estudi ‘Girona 100 SA’ recull que, en el cas d’aquelles que tenen activitat a l’estranger, gairebé la meitat -en concret, un 47%- han augmentat en exportacions durant el 2024.

Menys optimistes

L’enquesta del ‘Girona 100 SA’ també posa el focus sobre la percepció que les grans empreses gironines tenen sobre la marxa de l’economia. I aquí, com ja s’intueix arran de les primeres respostes, l’estudi conclou que les companyies són menys optimistes que en anys anteriors. Sobretot, aquelles que depenen de grans corporacions o multinacionals.

En el cas de les no familiars, el 42% de les firmes creuen que la situació econòmica és ‘positiva’ o ‘molt positiva’, davant un altre 58% que es mostren ‘neutrals’. Un percentatge que, si es miren les empreses familiars, canvia. Perquè aquí fins al 63% veuen amb optimisme la situació econòmica, davant un 26% que es mostra neutral i un altre 11% -això sí- que creu que s’anirà a pitjor.

Si es passa la lupa per sectors, si bé el grau d’optimisme ha baixat arreu, la indústria alimentària és la que ho veu amb més bons ulls (perquè el 62% de les seves empreses consideren ‘positiva’ la situació econòmica). Per contra, però, fins al 54 de les indústries manufactureres es mostren neutrals o bé pensen que s’anirà a pitjor. Per últim, en el cas del comerç i els serveis, aquí és on hi ha més dispersió d’opinions (perquè un 17% veu la situació ‘molt positiva’; un altre 44%, ‘positiva’; un 33% es mostra ‘neutral’ i un 6% la veu ‘negativa’).

Incerteses aranzelàries

La quinzena edició de l’estudi ‘Girona 100 SA’ també entra a analitzar quines són, a hores d’ara, les principals preocupacions de les empreses. Aquí, com també va fer-se palès l’any passat, la que continua situant-se al capdavant és la dificultat per captar i retenir el talent (l’assenyalen un 54% de les enquestades).

Ara bé, la política de l’administració Trump o de la Xina amb els aranzels, i les conseqüències que han generat, es deixen notar. Perquè si l’any passat la segona preocupació de les grans empreses gironines era l’increment del preu de les matèries primeres, ara fins al 46% dels empresaris assenyalen que allò que els inquieta és “la incertesa política i regulatòria”.

Per darrere d’aquestes preocupacions, les companyies hi situen la davallada del consum o el descens de la facturació (41%), la necessitat per transformar-se digitalment (38%) o la disminució de la rendibilitat (26%). I una dada curiosa: l’augment de preu de les matèries primeres, que el 2023 havia arribat a situar-se al capdamunt de la llista, ara cau fins al novè lloc dins l’ordre de preocupacions.

Al costat d’allò que els inquieta, hi ha també les demandes que fan les companyies. En aquest apartat, l’informe de KPMG i la UdG destaca cop a principal prioritat per a les empreses que es redueixi la pressió fiscal i s’abaixin impostos (49%), que s’impulsin acords laborals més senzills i flexibles (46%) o que les administracions destinin més ajudes a reduir els costos laborals (36%).

Sis de cada deu

El fet que ara les grans empreses gironines siguin menys optimistes sobre l’economia també es fa palès en un altre dels apartats de l’enquesta. En concret, aquell que demana a les empreses si aquest 2025 han hagut de fer ajustaments. Aquí, destaca que fins al 56% de les grans firmes gironines preveuen acabar l’any havent de fer-ne, cosa que xoca amb els resultats de l’últim informe (perquè aleshores, aquest percentatge es va situar en el 42%).

Segons recull el ‘Girona 100 SA’, una de cada tres empreses (el 31%) preveu fer ajustaments en despeses que no siguin laborals ni energètiques. Un 23% preveu impulsar una reestructuració interna i reorganitzar equips; un 13% contempla abaixar el consum energètic, i un 10% de les firmes admeten que aquest 2025 han hagut o hauran d’acomiadar treballadors.

La xifra de negoci creix un 4%

L’altre gran pilar del ‘Girona 100 SA’, la part quantitativa de l’estudi, recull les dades de les grans empreses de la demarcació durant el 2023. Aquí, l’informe posa en relleu que la xifra de negoci va anar a l’alça per tercer any consecutiu després de la sotragada que va suposar la pandèmia de la covid-19. En concret, un 4,28%. Això sí, amb uns percentatges més reduïts que el 2022 (quan l’increment va ser de fins al 20%).

Segons recull l’informe, el 2023 la xifra de negoci de les grans companyies gironines va situar-se en els 15.826 milions d’euros (MEUR). L’any anterior, havia estat de 15.176 milions.

La indústria càrnia va continuar liderant el rànquing, perquè el clúster va facturar fins a 4.708 milions (un 16% més en comparació a l’any anterior). A aquesta la segueixen les altres indústries manufactureres, que al 2023 van assolir una xifra de vendes de 2.506 MEUR (que, en aquest cas, però representa un descens de facturació del 7%).

Dins l’apartat quantitatiu, l’estudi ‘Girona 100 SA’ també recull que, per sectors d’activitat, aquells que concentren més empreses l’any 2023 són la indústria càrnia i les manufactures. En concret, de tota la mostra, hi ha 21 firmes de cada sector que en formen part, seguides per les de distribució d’aliments, begudes i tabac (que en tenen 14). L’informe també posa en relleu que, dins el grup de les grans empreses, aquelles familiars representen fins al 75% de la xifra de negocis i el 86% de l’ocupació.

1.350 treballadors menys

Per últim, l’estudi de KMPG i la UdG també concreta una altra dada. En aquest cas, referida a l’ocupació. L’informe recull que, per primera vegada després de dos anys en augment, durant el 2023 les grans empreses gironines van destruir llocs de treball. “L’ocupació decreix un 3%, però si es posa en relació amb el 2019, el darrer any prepandèmia, continua essent un 8,4% més gran”, recull l’informe.

En global, el 2023 les plantilles de les grans empreses gironines van sumar 43.466 treballadors. Són 1.350 menys en relació amb l’any anterior. Per sectors, els més afectats per la davallada van ser el d’altres serveis i construcció i el d’altres indústries manufactureres. Per contra, però, tant la indústria càrnia com la distribució van tancar l’any incrementant plantilles.

Per últim, l’estudi també recull que, al llarg del 2023, el cost mitjà per empleat va incrementar-se en un 9,4%. “Aquest increment mitjà, en un context de disminució de l’ocupació, suggereix que la reducció de llocs de treball s’ha produït principalment en posicions amb salaris relativament més baixos o bé que s’han incrementat les retribucions dels empleats que es mantenen a l’empresa”, conclou l’informe elaborat per KPMG i la UdG.

Empordà 2030 – Escola i cohesió

Aquest és el sisè i darrer capítol de la tercera temporada de la sèrie Empordà 2030, una creació de Ràdio Capital de l’Empordà. La voluntat d’aquesta sèrie de programes és abordar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) des d’una visió centralitzada en l’Empordà i el seu futur.

Concretament en aquest programa abordarem aspectes com l’escola com a centre del poble; la rellevància de les escoles en el foment de la cohesió social; els reptes de l’educació en zones rurals; i els projectes especials o històries d’escoles petites.

Per abordar aquests temes ens visitaran diverses veus: la Consellera d’Enseyament del Consell Comarcal del Baix Empordà, Nines Rivas; la directora del Cor de Maria i Sant Josep de Sant Feliu de Guíxols, Cristina Carrión; el mestre i representant d’FP Baix Empordà, Joan Manel Borromeo; el membre de Moviment de Renovació Pedagògica i membre de l’Escola Rural i de l’Empordà, Miquel Payaró; i, finalment, el president de la Fundació Pallach i mestre, Josep Maria Soler.

A més, vam visitar l’Oficina de Català de la Bisbal d’Empordà per conèixer les propostes que s’ofereixen per cohesionar la comunitat a través d’aquest idioma.

Rosalía anuncia “LUX”, el seu nou disc, amb una sorprenent posada en escena a Times Square

rosalia-anuncia-“lux”,-el-seu-nou-disc,-amb-una-sorprenent-posada-en-escena-a-times-square
Rosalía anuncia “LUX”, el seu nou disc, amb una sorprenent posada en escena a Times Square

Rosalía ho ha tornat a fer. L’artista catalana ha sacsejat les xarxes i les pantalles de Nova York amb l’anunci del seu nou àlbum, LUX, que veurà la llum el divendres 7 de novembre. Fidela al seu estil únic i imprevisible, ha revelat la notícia amb una impactant projecció a Times Square, on apareix vestida de monja en un teaser que ja ha esdevingut viral.

El títol, que els seus seguidors especulaven des de fa mesos, ja és oficial: la nova era de Rosalía porta per nom LUX. I, com és habitual en ella, tot apunta que aquesta etapa vindrà carregada de simbolisme, força visual i un univers artístic propi.

A les imatges, la cantant apareix amb un vestit blanc d’inspiració religiosa, recordant una figura santa o mística, en una proposta que molts fans interpreten com una nova declaració conceptual i estètica. Des de El mal querer fins a Motomami, Rosalía ha demostrat que cada disc és molt més que música: és una obra total que combina narrativa, imatge i identitat.

Amb LUX, tot indica que la cantant catalana torna disposada a redefinir, una vegada més, els límits del pop contemporani.

L’artista catalana estava oferint un directe a TikTok on havia d’anunciar la publicació del disc i de cop l’han avisat dient que alguns mitjans ja s’havien fet ressò del cartell de Times Square. L’artista i el seu equip no han entès perquè ja s’havia fet públic.

La cantant posteriorment ha continuat el directe des d’un cotxe en companyia de la seva germana Pili i membres del seu equip, conduint en direcció Callao on una gran multitud l’esperava pel gran anunci.

El nou treball ja es pot prereservar en diferents formats a través del seu web.

L’entrada Rosalía anuncia “LUX”, el seu nou disc, amb una sorprenent posada en escena a Times Square ha aparegut primer a Primera Fila.

Mercats ambulants: entre la tradició i el repte de la modernització

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Mercats ambulants: entre la tradició i el repte de la modernització
Loading
/

Els mercats ambulants de Catalunya, hereus d’una tradició comercial mil·lenària, afronten un moment clau. El passat 7 d’octubre expiraven les concessions municipals per a milers de marxants, fet que obligava ajuntaments i venedors a adaptar-se novament a la directiva europea Bolkestein. Finalment, la majoria de consistoris, com per exemple Palafrugell, han optat per prorrogar les llicències 15 anys més —fins al 2040—, garantint estabilitat al sector.

A Catalunya, més de 8.000 persones treballen en uns 560 mercats setmanals i unes 22.000 parades. Tot i això, el sector viu una certa recessió respecte a fa dues dècades. La competència del comerç en línia, les normatives sanitàries més estrictes i la manca de relleu generacional amenacen un model que, paradoxalment, continua sent essencial per a molts micropobles, on sovint és l’única forma de comerç actiu.

Les tensions s’han fet evidents en municipis com Platja d’Aro, on l’Ajuntament ha intentat reduir parades i reordenar l’espai. Els marxants denuncien falta de diàleg i burocràcia excessiva, mentre les administracions reclamen un major control de la legalitat i la seguretat.

La presència de productes falsificats i la competència dels manters, sobretot a zones costaneres, han afegit pressió sobre el col·lectiu, que intenta allunyar-se d’aquesta imatge negativa i prestigiar la seva activitat.

Alguns ajuntaments, com Sant Feliu de Guíxols, han començat a replantejar la disposició dels mercats per garantir el pas d’emergències i millorar la convivència amb els veïns. Alhora, gremis i paradistes reclamen suport institucional per adaptar-se als nous temps sense perdre l’essència. El repte, doncs, és mantenir viva una tradició que continua essent columna vertebral del comerç local català.

Palafrugell presenta un nou pla per a un turisme més equilibrat, sostenible i actiu tot l’any

privat:-palafrugell-presenta-el-pla-estrategic-de-marqueting-i-comunicacio-del-municipi:-un-model-mes-cohesionat,-sostenible-i-actiu-tot-l’any
Privat: Palafrugell presenta el Pla estratègic de màrqueting i comunicació del municipi: un model més cohesionat, sostenible i actiu tot l’any

Palafrugell ha fet públic aquest dilluns el nou Pla Estratègic de Màrqueting i Comunicació, una eina per avançar cap a un model turístic més cohesionat, sostenible i actiu durant tot l’any. L’acte de presentació s’ha fet al Museu del Suro, amb participació de representants dels sectors econòmic, turístic i cultural.

El document defineix un model equilibrat per gestionar el turisme. Vol redistribuir els fluxos de visitants, donar valor a la cultura local i millorar les decisions amb dades reals. L’objectiu és evitar l’estacionalitat concentrada a l’estiu i reduir la pressió turística sobre el litoral.

Segons l’alcaldessa, Laura Millán, el pla aposta per un turisme que respecti Palafrugell i que connecti amb la seva identitat. El regidor de Promoció Econòmica, Marc Piferrer, ha destacat que és un instrument útil i rigorós, construït amb la participació del territori i pensat per optimitzar recursos públics.

El document fixa cinc grans objectius. Primer, millorar la cohesió territorial, integrant nuclis com Calella, Llafranc, Tamariu, Llofriu i el centre del municipi. Segon, reforçar la singularitat mediterrània de Palafrugell, amb vincles amb la cultura del suro i la gastronomia local. Tercer, aplicar una promoció intel·ligent basada en dades i canals directes. Quart, posar la sostenibilitat al centre, alineada amb l’Agenda 2030. Cinquè, aconseguir més presència en mercats internacionals fora de temporada alta.

El Pla inclou accions per millorar la gestió turística i equilibrar el territori, i forma part del projecte “Palafrugell, palanca per a la millora del model turístic”, vinculat als Plans de Sostenibilitat Turística i finançat amb fons europeus Next Generation. El document complet es pot consultar al web promocioeconomica.palafrugell.cat, a l’apartat de Turisme.

El Festival BOCA torna a Barcelona amb la seva tercera edició: cultura, empoderament i veu adolescent

el-festival-boca-torna-a-barcelona-amb-la-seva-tercera-edicio:-cultura,-empoderament-i-veu-adolescent
El Festival BOCA torna a Barcelona amb la seva tercera edició: cultura, empoderament i veu adolescent

El Festival BOCA, referent de la creació cultural adolescent a Barcelona, celebra la seva tercera edició el pròxim 31 d’octubre de 2025 a Paral·lel 62. Després de dues edicions d’èxit, l’esdeveniment impulsat per joves consolida el seu paper com a laboratori cultural on la generació nascuda entre el 2007 i el 2011 pren les regnes de la creació artística i la gestió cultural.

Més que un festival, BOCA és un projecte ideat, produït i dirigit íntegrament per adolescents, amb el suport de professionals del sector musical. L’objectiu és clar: donar veu i poder a la joventut per transformar la seva relació amb la cultura i convertir-la en una eina d’expressió i cohesió social.

Cada any, 20 joves d’entre 15 i 19 anys són seleccionats per formar el Consell Jove BOCA, des d’on co-dissenyen el festival durant un programa de sis mesos. A través d’aquest procés, aprenen a ser programadors, productors, comunicadors i tècnics, tot desenvolupant competències artístiques i socials.

BOCA vol trencar amb els estereotips associats a l’adolescència i demostrar que, amb eines i confiança, els joves poden generar projectes culturals de gran impacte. El festival també promou l’ús actiu del català i té un efecte directe en el benestar emocional i l’autoconfiança dels participants, convertint-se en una experiència transformadora tant a nivell personal com col·lectiu.

Aquesta nova edició presenta tres noms que simbolitzen el talent emergent i la diversitat sonora actual:

Virtual Diva, una de les veus més autèntiques de l’escena electrònica, arriba a BOCA després de triomfar a les xarxes amb més de mig milió de seguidors a TikTok. La seva proposta, que combina sensibilitat, ciència i ritme, s’ha convertit en un himne d’autenticitat i llibertat a la pista de ball.

Thatkid, artista de Vilassar, és una de les figures més prometedores del trap i plugg nacional. Amb l’ús del català i el castellà, ha creat un univers propi que parla directament a les noves generacions. Després d’actuar a sales com la Razzmatazz 2, arriba a BOCA per consolidar-se com una de les veus més potents de l’escena urbana.

ELAN., dins del programa Radar BOCA, representa el futur del trap català. El músic i productor combina jazz, plugg i música urbana per construir un so únic, com ja ha demostrat als seus àlbums SENTIT i Despropòsit. La seva doble vinculació, com a artista i membre del Consell Jove, simbolitza a la perfecció l’esperit del festival.

Reconeixement i suport institucional

El model innovador del Festival BOCA ha estat reconegut amb el Premi Time Out Cultura Barcelona 2024 com a “Projecte més innovador” i com a finalista dels Premis Alícia 2025 a la categoria de “Reconeixements de Públics”.

BOCA és una iniciativa impulsada per NouPOP en col·laboració amb la Casa de la Música de Barcelona, amb el suport de Paral·lel 62, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

Les entrades per a la tercera edició del Festival BOCA ja es poden adquirir a través del web oficial de Paral·lel 62.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Festival BOCA (@bocafestival)

L’entrada El Festival BOCA torna a Barcelona amb la seva tercera edició: cultura, empoderament i veu adolescent ha aparegut primer a Primera Fila.