L’Ajuntament de Palamós ha fet una crida urgent per captar voluntaris que vulguin participar en el Gran Recapte d’Aliments, previst per als dies 7 i 8 de novembre. La campanya es farà en nou supermercats del municipi, i calen persones que ajudin a recollir aliments i explicar la iniciativa a la ciutadania.
La Fundació Banc dels Aliments, que impulsa el recapte, ha previst tres torns de col·laboració: de 9 a 13 h, de 13 a 17 h i de 17 a 21 h. Cada punt de recollida necessitarà un nombre variable de voluntaris, segons la mida del supermercat.
Les persones interessades es poden inscriure a través del web granrecapte.org, on podran escollir l’establiment i el torn que millor s’adapti a la seva disponibilitat. Els menors de 16 anys no poden apuntar-se, però poden participar com a acompanyants d’un adult.
Els aliments recollits es destinaran a l’Espai de Distribució d’Aliments-Albert Castejón, ubicat al carrer Mas Guàrdies número 20. Aquest centre reparteix productes bàsics entre les famílies que ho necessiten, segons els criteris dels serveis socials de l’Ajuntament.
La participació ciutadana és clau per garantir que tots els supermercats participants —com Aldi, Bonàrea, Condis, Esclat, Sorli Discau, Spar, Mercadona, Dia i Lidl— tinguin coberts tots els torns. Als establiments on no es recullen productes físics, es podran fer donacions econòmiques, que també es podran fer per Bizum fins al 23 d’octubre.
Cada voluntari rebrà una armilla identificativa, material per al torn i estarà cobert amb una assegurança durant la seva participació.
El passat 22 de setembre va iniciar-se la campanya de vacunació de grip i coronavirus al Baix Empordà. La directora assistèncial dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE), Anna Ribera, ha explicat, però, que a partir del 13 d’octubre es va posar en marxa la campanya de vacunació entre la població general.
La vacunació s’havia obert inicialment per a persones que viuen a residències o que es troben a casa seva i que no poden desplaçar-se fins als centres de salut per rebre la vacuna. Ara, però, aquesta vacunació contra la grip i el coronavirus s’ha obert per a persones que són més grans de 60 anys o que tenen menys de 60 anys, però que han estat embarassades en els darrers 6 mesos. A més, s’hi inclouen els nens de fins a 5 anys, les persones amb alguna patologia de risc o persones que cuiden persones grans, entre altres. Ho explica Anna Ribera.
Per facilitar i fer que el procés de vacunació sigui més accessible, el SSIBE, a través dels ABS de cada zona, ha organitzat diferents propostes per acostar les vacunes a la població, tal com apunta la directora assistencial.
“Penseu que més del 50% dels pacients que hi ha a les UCI ingressats durant l’hivern no s’han vacunat ni de grip ni de coronavirus”, admet Ribera. Per això, i per mirar de descongestionar els hospitals durant els pics més greus de grip i coronavirus, la recomanació des del SSIBE és que els pacients que compleixen les condicions per anar a vacunar-se ho facin. “La voluntat des del SSIBE és millorar les xifres de vacunació d’altres anys”, explica la directora assistencial.
Aquest dissabte 25 d’octubre, la Bisbal d’Empordà viurà la primera edició de la BISBAle, una nova fira que uneix cervesa artesana, música i ceràmica. L’activitat es farà a la plaça del Castell, de 4 de la tarda a tres quarts de dotze de la nit, amb entrada gratuïta.
L’esdeveniment, sota el lema «Una cervesa i a pastar fang!», oferirà cervesa de sis cerveseres locals: Albera, Cooperativa Cervesera de Cadaqués, Cervesa de Roses, La Calavera, Límbik i No T’enfadis. A més, hi haurà concerts de The Beatphones, The Best Of i Litus 3, que aportaran un toc festiu a la jornada.
La ceràmica bisbalenca també serà protagonista. L’Associació de Ceramistes hi organitzarà tallers participatius entre les 4 i les 8 del vespre, i a partir de les 8 hi haurà una demostració de la tècnica Raku.
Els 200 primers assistents rebran una gerra de ceràmica artesanal commemorativa, elaborada amb el distintiu Ceràmica de la Bisbal. Paral·lelament, la Federació del Comerç oferirà begudes no alcohòliques i l’entrepà Cartabó, una recepta típica de la ciutat.
Segons el regidor de Comerç i Activitat Econòmica, Martí Pérez, la BISBAle vol ser una eina per dinamitzar el comerç local i mantenir viu el poble més enllà de la temporada turística. També ha destacat que la fira posa en valor la cultura, l’artesania i la gastronomia local com a elements centrals de la identitat de la Bisbal.
El 75% dels bovins situats a 50 quilòmetres del primer focus de dermatosi estaran vacunats “en les pròximes hores” segons ha informat la Conselleria d’Agricultura. El Departament també ha fet una crida als veterinaris voluntaris perquè col·laborin en la contenció de la malaltia. La veterinària i gerent de Semega, Clàudia Romero, ha apuntat que, un cop s’ha vacunat el 75% d’animals i el 95% de les granges més properes als brots, es pot demanar a la Unió Europea que s’aturin els buidatges sanitaris i només se sacrifiquin els animals que donin positiu. Així mateix, també es plantejarà ampliar els radis de protecció, per vacunar també el bestiar situat a 70 o 100 quilòmetres dels deu brots detectats a l’Alt Empordà i al Gironès.
La dermatosi nodular contagiosa (DNC) és una malaltia causada per un virus que afecta els bovins i els búfals, i que es transmet per contacte directe o a través de mosques, mosquits i tàvecs. És molt resistent a l’ambient i es propaga fàcilment.
La Unió Europea la té classificada en la categoria A, que inclou aquelles malalties que es consideren de major risc i que és obligatori notificar-les a les autoritats immediatament. Per tal de contenir-les i erradicar-les, la normativa europea estableix quines mesures s’han de prendre, i cal rebre el seu aval per poder-les aplicar.
A Catalunya, la UE ha donat el vistiplau per vacunar els animals inclosos en dos radis. D’una banda, el bestiar ubicat a 50 quilòmetres a la rodona dels casos confirmats a l’Alt Empordà, uns 90.000 bovins. Segons ha informat la Conselleria d’Agricultura aquest dilluns, el 75% d’aquests animals estaran vacunats “en les pròximes hores”.
Pel que fa al segon radi, amb l’epicentre a Cassà de la Selva (Gironès), el divendres es va començar a vacunar i s’espera que aquesta setmana es puguin immunitzar tots els caps de bestiar situats a 50 quilòmetres del brot. Entre els dos focus, sumen uns 130.000 bovins.
En un missatge a la xarxa social X, el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha destacat que “en poques hores” s’arribarà a la “immunització de grup del primer radi”, cosa que permetrà “entrar en una nova fase”.
Per tal d’accelerar el procés d’immunització, Ordeig ha fet una crida als veterinaris perquè col·laborin en la vacunació. Els interessats poden escriure un correu a [email protected].
Pel que fa als criteris d’ordre de vacunació, el Departament ha recalcat que prioritzen les granges més properes als focus, començant per les vaques de llet i de carn, i seguint amb els vedells d’engreix. “No s’aplica cap criteri segons la mida de les explotacions”, han deixat clar en referència a les queixes d’alguns pagesos que asseguraven que passaven per davant les granges amb més nombre d’animals.
Aturar els buidatges sanitaris
La veterinària i gerent dels Serveis de Millora i Expansió Ramadera i Genètica Aplicada (Semega) de la Diputació de Girona, Clàudia Romero, ressalta que, segons la normativa europea, es pot demanar aturar els buidatges sanitaris quan la vacunació arribi al 75% d’animals i al 95% de les granges més properes als brots detectats. Si la UE ho avala, aleshores només se sacrificaran els bovins que desenvolupin la malaltia, i no tot el ramat.
No obstant això, cal esperar els 21 dies que necessita la vacuna per oferir una protecció total al bestiar per poder-ho sol·licitar a Brussel·les. Així, fins que la UE no ho autoritzi, si ara un dels animals vacunats dona positiu en el virus, també s’hauran de sacrificar tots els animals de l’explotació. “Amb la vacunació els ramaders comencen a respirar tranquils, però no del tot, perquè encara no estan completament salvats”, admet Romero.
Una altra mesura que, segons la veterinària, ja es pot plantejar a Europa és ampliar els radis de protecció perquè es vacunin tots els caps de bestiar situats a 100 quilòmetres dels focus, tal com s’ha autoritzat a França, on hi ha desenes de brots confirmats.
La vacuna, “la millor solució”
Un dels problemes d’aquest virus és que es transmet per vectors com mosquits, mosques, tàvecs o paparres; però també per fòmits. És a dir, a través de material infectat que es comparteix entre granges o a través del personal o dels vehicles. “A més, en països no endèmics, on aquesta malaltia no ha aparegut mai, la immunitat dels animals és molt baixa. Per tant, la morbiditat, és a dir, el percentatge d’animals infectats que acaben morint, és molt alta, pot arribar al 45-50%”, recalca.
Per aquesta raó, Europa la té classificada en la categoria A i obliga a fer buidatges sanitaris davant d’un positiu. La veterinària avisa que si algun ramader amaga algun cas o es nega a sacrificar els animals, “la propagació del virus seria molt més intensa” i acabaria posant en risc tot el sector.
Segons la seva opinió, el millor seria vacunar tots els bovins de Catalunya, però, per ara, els protocols no ho permeten. El motiu és que la vacuna és “no marcada”, el que significa que no es pot saber si l’animal té anticossos pel vaccí o per una infecció natural. “Per tant, quan exportes aquests animals fora de la Unió Europea no els accepten perquè en cas que aparegui la malaltia no poden diferenciar-los. Per això s’està limitant tant la vacuna”, exposa.
Per a Romero, la vacunació és la millor solució per erradicar la malaltia. “Només els radis i immobilitzar els ramats no és suficient”, subratlla.
En una entrevista al programa El Supermatí, Toni Delgado, membre de l’Associació Micològica Joaquim Codina de Girona, ha alertat sobre la mala temporada de bolets que està vivint el Baix Empordà. Malgrat les pluges puntuals d’aquests dies, la falta de precipitacions acumulades i la presència persistent de tramuntana han fet que els boscos no estiguin en condicions òptimes per a la fructificació.
Segons Delgado, “el bolet necessita humitat i temperatura per sortir”, i actualment el miceli —la part subterrània del fong— està sec. Aquest factor, sumat als efectes acumulats de la sequera dels últims anys, fa que el bolet no tingui les condicions necessàries per créixer, ni tan sols quan plou puntualment.
Actualment, ha explicat, ens hauríem de trobar en el pic de la temporada. A la zona es podrien trobar espècies com rovellons, pinetells, rossinyols o llenegues, però la realitat als boscos de les Gavarres o del Montgrí és força diferent. La gent que vol caçar bolets ha de desplaçar-se a zones com el Ripollès, la Garrotxa o Osona.
Delgado també ha denunciat les males pràctiques de molts boletaires, que graten el terra i malmeten el miceli, o bé arranquen bolets tòxics o desconeguts. “Si no coneixes un bolet, no el toquis. Està allà per alguna raó”, ha insistit. Aquestes accions perjudiquen la regeneració del bosc i poden provocar accidents per consum de bolets tòxics.
Malgrat tot, encara hi ha una oportunitat perquè la temporada millori. Si no arriben glaçades i es mantenen les temperatures suaus, en dues o tres setmanes podrien començar a sortir bolets de manera més generalitzada.
En una entrevista concedida al Supermatí, Montse Faura ha explicat l’origen i els objectius del Festival Brots, del qual n’és directora, una proposta cultural inèdita que vol retre homenatge a la terra, la pagesia i la creació contemporània. El festival, que tindrà lloc del 30 d’octubre al 2 de novembre al Baix Empordà, combina manifestacions artístiques amb reivindicacions socials i vinculació al territori.
L’origen del projecte es troba en una experiència personal de Faura: “A les calmes del gener, vaig veure senyals de municipis capgirats, i em va generar molta curiositat. Era la revolta pagesa, i em va impactar veure com un missatge artístic podia ser tan potent”. Aquesta sacsejada va motivar la creació d’un festival que vol donar veu artística al món rural i als seus processos.
Segons Faura, Brots és “un no festival”, ja que trenca amb la temporalitat i les dinàmiques convencionals dels esdeveniments culturals. El festival s’estén per nou municipis del Baix Empordà, amb la voluntat d’implicar el territori i aprofitar espais públics i patrimonials com esglésies romàniques, places i carrers.
El 99% dels artistes participants són empordanesos o residents a la comarca, i les activitats busquen establir tàndems artístics i diàlegs entre disciplines: concerts, performances, accions visuals, col·loquis en directe i instal·lacions. Un dels actes centrals serà una acció sonora amb campanes i tractors, dirigida per Carles Marigó.
També destaca la performance de 24 hores “Fang era Fang” amb més de 40 ceramistes a la Bisbal d’Empordà, i l’acte de clausura a la plaça de Monells, on jazz i gastronomia tradicional seran protagonistes. A més, es proposa una ruta cultural sostenible i accessible amb bicicleta entre els municipis participants.
L’oli d’oliva serà el producte central del festival, en tant que símbol mediterrani i vincle amb la terra, tot i que també es posarà en valor el vi, la poma i l’arròs com a productes d’IGP de la zona.
Faura insisteix en la voluntat de desestacionalitzar la cultura, reivindicar la creativitat local i reconectar l’art amb les arrels, en un moment en què sovint predomina l’espectacle per sobre del contingut.
