Els Showboys: «El Carnaval de Palamós és un carnaval de poble i és únic»

El Carnaval de Palamós és un dels més destacats del Baix Empordà i, entre les diverses colles que hi participen, la dels Showboys és una de les més emblemàtiques. Amb més de 30 anys de trajectòria, la seva preparació per al Carnaval sempre es fa amb ganes però sense pressió, tal com expliquen en Ferran Penya i en Carlos Ribas, membres fundadors de l’associació.

Segons en Ferran i en Carlos, l’esperit dels Showboys és relaxat, però sempre ple de creativitat i ganes de passar-ho bé. “Nosaltres som una colla que no ens estressem gaire pel Carnaval. Hi ha una comissió que decideix les disfresses, organitza els sopars, però sempre sense estrès. Al final, la diversió és el més important”, afirma en Carlos Ribas. Tot i així, enguany han tingut alguns contratemps a l’hora de rebre les disfresses, amb un problema amb les duanes que ha obligat la colla a improvisar una modista perquè tot estigués a punt a temps. “Tot i això, estem segurs que la disfressa quedarà espectacular”, diu en Ferran Penya, fent referència a l’esperit de la colla per adaptar-se a qualsevol situació.

Una altra característica destacada de la colla Showboys és la seva manera d’entendre la participació al Carnaval. Més enllà de les disfresses, la colla manté una tradició en les seves actuacions que es basen més en la comparsa que en les grans carrosses. “Nosaltres tenim una carrossa antiga, un camió que fa més de 20 anys que utilitzem, però al final som una comparsa que camina, i alguns pugen al camió quan els fa mandra caminar”, explica en Ferran, que destaca les diverses anècdotes de lesions i incidents que han viscut durant aquests anys de desfilades.

El Carnaval de Palamós, per als Showboys, no és només una rua o un conjunt d’actes que es celebren durant un cap de setmana. És una festa que s’allarga quasi quinze dies, amb esdeveniments que van des de la presentació del rei i la reina del Carnaval fins a la calçotada i la festa de la «despertada» a les 5 del matí. “El Carnaval de Palamós és únic perquè és un carnaval de poble. Tothom es coneix, és un ambient familiar i, al final, el que importa és compartir els bons moments amb amics, família i altres colles”, comenta en Carlos. En Ferran hi afegeix que “més que una competició, el que tenim és una gran convivència, un esperit de comunitat que no es veu en altres llocs.”

Aquest esperit de comunitat i de tradició és el que fa que el Carnaval de Palamós sigui diferent d’altres carnavals de la zona, com el de Platja d’Aro. Els Showboys tenen un clar sentit de pertinença al poble i això es reflecteix no només en els actes relacionats amb el Carnaval, sinó també en la seva implicació en altres activitats culturals durant l’any. “A banda del Carnaval, també organitzem altres esdeveniments com la marxa dels gats, els pastorets i altres activitats culturals que ajuden a dinamitzar Palamós”, explica en Ferran.

Aquesta visió de dinamitzar el poble, que va més enllà del Carnaval, és una de les claus de l’èxit de la colla Showboys. En Ferran i en Carlos destaquen la importància de mantenir l’activitat durant tot l’any, amb la incorporació de gent jove que aporta idees fresques i energètiques. “Hem passat de ser una colla petita a tenir gairebé 40 persones, una gran família que no només es dedica al Carnaval, sinó a moltes altres coses que ajuden a que Palamós sigui viu durant tot l’any”, explica en Ferran.

El creixement de la colla, amb una renovació generacional constant, ha ajudat a mantenir l’esperit original dels Showboys, però també a introduir novetats que han anat millorant les seves actuacions any rere any. Aquesta renovació també s’ha produït en la manera d’entendre la festa, on cada membre, independentment de l’edat, es converteix en un element essencial per a la colla. “El Carnaval no és només per a joves. A la nostra colla hi ha membres de totes les edats, des de persones de més de 60 anys fins a joves de 20 i pico, i tots ens portem molt bé. Això és el que fa que tot funcioni”, conclou en Carlos.

Usuaris de l’Avant de Girona i Figueres reclamen responsabilitats polítiques per la degradació del servei

 

Els usuaris habituals del servei Avant Figueres–Girona–Barcelona denuncien una degradació continuada del servei ferroviari i reclamen responsabilitats polítiques davant una situació que consideren insostenible. Asseguren que les incidències no són puntuals, sinó reiterades i perfectament identificables, i que afecten de manera directa centenars de persones que utilitzen el tren diàriament per motius laborals i acadèmics.

Segons exposen, al llarg d’un any s’han registrat més de 1.600 retards, una xifra que evidencia un funcionament deficient del servei. Aquestes incidències provoquen un desgast emocional constant, marcat per la incertesa diària, l’estrès d’arribar tard a la feina o als estudis i les dificultats per conciliar la vida personal i professional.

Un dels principals greuges que assenyalen és l’allargament dels temps de viatge. El trajecte entre Girona i Barcelona, que havia de ser de 38 minuts, supera sovint els 50 minuts i en alguns casos arriba a l’hora de durada. A això s’hi suma la reducció de freqüències respecte a les existents abans del 2020 i una elevada ocupació dels trens, que obliga a reservar plaça amb molta antelació. Daniel Blay, portaveu d’aquesta plataforma, ha estat entrevistat per Joan Bosch al programa DE CAP A CAP

 

L’evolució patrimonial i cultural de la Masia Bas i del Castell de Benedormiens

Castell de Castell d'Aro o Benedormiens
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
L'evolució patrimonial i cultural de la Masia Bas i del Castell de Benedormiens
Loading
/

La Masia Bas i el Castell de Benedormiens són dos dels edificis amb un major pes patrimonial i històric dins del municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró. Les seves històries particulars es remunten a temps pretèrits, però després d’anys amb diferents usos i propietats i alguns reformes necessàries, a dia d’avui estan més vius que mai.

La Masia Bas està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional des de la dècada dels 80, que va ser quan la van cedir a l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró. Quan es va rehabilitar, se li va donar un ús cultural que perdura gairebé 40 anys més tard. Les sales superiors s’utilitzen com a espais d’exposicions, en especial durant l’estiu, i les inferiors s’han habilitat com a biblioteca, ja que la principal ha quedat petita. El regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament, Josep Amat, explica que la intenció és que en el futur la Masia Bas sigui únicament un espai d’exposició artística.

Actualment s’ha acabat de redactar el projecte de restauració de la torre de la Masia Bas, que inclourà la instal·lació d’una passarel·la des del primer pis de l’edifici fins a la torre, facilitant així l’accés a persones amb problemes de mobilitat. Són declaracions de Josep Amat.

El Castell de Benedormiens apareix documentat per primer cop l’any 1.041, i va acabar esdevenint l’origen del poble de Castell d’Aro. Segles més tard, i després de superar un incendi i una explosió accidental, l’Ajuntament encarrega la restauració del castell a Miquel Oliva i no és fins al 1983 quan s’habilita com un espai d’exposicions. Aquest ús segueix vigent a dia d’avui, tal com explica Josep Amat, la intenció és que segueixi així.

De fet, és un espai consolidat com a centre expositiu durant tot l’any, no només durant els mesos d’estiu amb més visitants. Josep Amat considera que la ciutadania «ja coneix l’espai» i està funcionant molt bé, amb exposicions de diferents artistes i gèneres.

Amat afegeix que, gràcies al gran nombre d’exposicions que rep el Castell de Benedormiens, i en menor mesura també la Masia Bas, l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró és un dels consistoris amb un fons patrimonial més extens i ric.

Tant la Masia Bas com el Castell de Benedormiens s’han convertit durant els últims anys en dos espais pensats per preservar la cultura i la història que les seves pròpies parets han viscut de primera mà. L’objectiu de l’Ajuntament és mantenir i ampliar aquests usos per tal que la ciutadania els tingui com a dos referents culturals i patrimonials no només del municipi, sinó també de la comarca.

SSIBE i l’Associació Gironina de Parkinson signen un conveni per millorar l’atenció a les persones amb Parkinson al Baix Empordà

Serveis de Salut Integrats Baix Empordà (SSIBE) i l’Associació Gironina de Parkinson (AGIP) han signat un conveni de col·laboració amb l’objectiu de millorar l’atenció a les persones afectades per la malaltia de Parkinson al Baix Empordà. Aquest acord estableix un marc de treball conjunt per coordinar recursos assistencials i comunitaris, així com oferir suport a pacients, familiars i cuidadors.

Gràcies a aquest conveni, SSIBE facilitarà la difusió dels serveis de l’AGIP entre els usuaris dels seus centres de salut. Així mateix, es coordinaran els esforços amb els professionals sanitaris per garantir l’accés als recursos de suport disponibles per a les persones amb Parkinson. També es preveu la disponibilitat d’espais per a activitats informatives, tallers grupals i accions formatives dirigides a pacients i familiars.

L’AGIP desenvoluparà activitats de suport i sensibilització a la comarca, incloent-hi teràpies especialitzades com logopèdia, fisioteràpia, grups de suport i tallers de memòria, així com accions de divulgació i la commemoració del Dia Mundial del Parkinson.

Aquest conveni s’emmarca dins el compromís de SSIBE amb el treball en xarxa i amb la col·laboració amb entitats socials per oferir una atenció integral, coordinada i centrada en les persones, millorant la qualitat de vida dels afectats per la malaltia de Parkinson al Baix Empordà.

Supermatí – 29 gener 2026

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 29 gener 2026
Loading
/