En una entrevista concedida al Supermatí, Montse Faura ha explicat l’origen i els objectius del Festival Brots, del qual n’és directora, una proposta cultural inèdita que vol retre homenatge a la terra, la pagesia i la creació contemporània. El festival, que tindrà lloc del 30 d’octubre al 2 de novembre al Baix Empordà, combina manifestacions artístiques amb reivindicacions socials i vinculació al territori.
L’origen del projecte es troba en una experiència personal de Faura: “A les calmes del gener, vaig veure senyals de municipis capgirats, i em va generar molta curiositat. Era la revolta pagesa, i em va impactar veure com un missatge artístic podia ser tan potent”. Aquesta sacsejada va motivar la creació d’un festival que vol donar veu artística al món rural i als seus processos.
Segons Faura, Brots és “un no festival”, ja que trenca amb la temporalitat i les dinàmiques convencionals dels esdeveniments culturals. El festival s’estén per nou municipis del Baix Empordà, amb la voluntat d’implicar el territori i aprofitar espais públics i patrimonials com esglésies romàniques, places i carrers.
El 99% dels artistes participants són empordanesos o residents a la comarca, i les activitats busquen establir tàndems artístics i diàlegs entre disciplines: concerts, performances, accions visuals, col·loquis en directe i instal·lacions. Un dels actes centrals serà una acció sonora amb campanes i tractors, dirigida per Carles Marigó.
També destaca la performance de 24 hores “Fang era Fang” amb més de 40 ceramistes a la Bisbal d’Empordà, i l’acte de clausura a la plaça de Monells, on jazz i gastronomia tradicional seran protagonistes. A més, es proposa una ruta cultural sostenible i accessible amb bicicleta entre els municipis participants.
L’oli d’oliva serà el producte central del festival, en tant que símbol mediterrani i vincle amb la terra, tot i que també es posarà en valor el vi, la poma i l’arròs com a productes d’IGP de la zona.
Faura insisteix en la voluntat de desestacionalitzar la cultura, reivindicar la creativitat local i reconectar l’art amb les arrels, en un moment en què sovint predomina l’espectacle per sobre del contingut.
