Les Incombustibles són una colla de Carnaval de Palamós formada per un grup de joves amigues que aquest 2026 celebra 20 anys de trajectòria. Com expliquen Mar i Cristina, tot va començar al pati de l’escola, a sisè de primària, i el nom va sorgir d’una proposta espontània d’una professora.
Enguany seran 25 noies desfilant, però en total són una trentena. La seva estructura és autogestionada, amb comissions i organització interna, i amb el suport d’un modista local, en Pep Jové, que els ajuda a confeccionar les disfresses a partir de les seves idees. “Fem l’esbós i ell li dona el toc de màgia”, expliquen.
Aquest 2026 surten de coreanes màgiques, tot i que defensen mantenir la sorpresa fins l’últim moment. Critiquen, això sí, que es faci pública la temàtica de cada colla abans de la rua: «La gràcia del Carnaval de Palamós és que és un secret».
La colla participa exclusivament al Carnaval de Palamós: «Hi entreguem tot al nostre poble». Han intentat sortir a altres municipis, però no han trobat el mateix ambient: “Aquella energia que ens mou, la de Palamós, no la trobem a altres llocs”.
També valoren molt positivament la vesprà i la despertà, dues jornades prèvies a la gran rua, i destaquen el caràcter únic del Carnaval palamosí, amb un fort component comunitari: «És més potent que la festa major. Ens barregem tots, de moltes edats, i tothom s’ho passa bé amb tothom.»
Sobre la massificació de la rua, no critiquen la llargada però sí que veuen una diferència entre colles petites i carrosses, i reconeixen que moltes acaben estratègicament inscrivint-se com a comparsa amb carrossa per sortir abans i tenir més visibilitat.
Finalment, celebren que a Palamós hi ha un nou boom de colles joves, moltes sorgides també en entorns escolars i familiars. “És una cosa que ve ficada: si ets de Palamós, has de sortir al Carnaval”, resumeixen.
El Guillermo i la Isabel, membres de la colla Anem de Conya de Platja d’Aro, han compartit com s’organitzen per participar al Carnaval 2026 amb una colla de 225 persones, que inclou infants, joves i adults fins a 70 anys.
Fundada el 2010 per un grup d’amics, la colla ha crescut fins a convertir-se en una de les més nombroses del Baix Empordà. “Quan vam començar érem famílies, ara som 224 persones”, expliquen. La gestió es reparteix entre un nucli de vuit persones, amb una organització basada en la confiança i la cooperació.
Aquest any desfilen inspirats en Toy Story, però cada membre ha pogut triar lliurement el seu personatge. “Cadascú va del que vol”, diuen, destacant la diversitat dins la unitat.
Tot i l’esperit festiu, denuncien problemes greus de mobilitat amb la carrossa: enguany no poden participar a les rues de Caldes de Malavella i Llagostera per qüestions de mides i traves administratives. “Tallar la carrossa per un poble no surt a compte”, afirmen, i critiquen la manca de flexibilitat per part de Mossos i ajuntaments.
La colla participarà a les rues de Sant Feliu, Platja d’Aro, Castell d’Aro, Santa Cristina i Calonge. Fan equilibris per mantenir quotes assequibles, combinant disfresses comprades i retocades amb materials propis. “Una família de 4 o 5 no pot assumir una quota de 200 euros per cap”, remarquen.
Amb les inscripcions tancades des del setembre i una llista d’espera llarga, la colla ja no pot créixer més per raons logístiques i de qualitat de l’experiència. “El que està davant no sent res. No es gaudeix igual”, expliquen.
Finalment, reivindiquen el Carnaval com una festa per a tothom, i demanen més suport i menys traves: “Si anem retallant, el Carnaval és perdrà.”
En una entrevista al Supermatí, Lluís Comet, director de l’OncoSwim i de l’Oncotrail, ha explicat com es prepara l’edició 2026 de la travessa solidària en aigües obertes, que aquest any celebra el seu desè aniversari.
La prova se celebrarà el 30 de maig i manté el recorregut habitual de 30 quilòmetres entre l’Estartit i Calella, passant per indrets emblemàtics com les Illes Medes i les Formigues. Comet destaca que és “un gran èxit haver arribat als 10 anys d’una prova com aquesta”, i afirma que la celebració es prepara amb il·lusió i algunes sorpreses que encara no es poden avançar.
Des dels inicis, amb només cinc equips, la participació ha crescut fins al límit màxim de 25 equips, per raons de seguretat. “Dins del mar no pots controlar-ho tot com a terra, i necessitem embarcacions per garantir la seguretat dels nedadors”, explica Comet. Les inscripcions van obrir el 19 de gener i ja queden poques places disponibles.
La prova inclou dues modalitats: per equips o per relleus. Cada equip ha de disposar d’una embarcació acompanyant, que pot ser pròpia si compleix els requisits o facilitada per l’organització. Aquestes embarcacions tenen una doble funció: assegurar la visibilitat dels nedadors i donar-los suport en cas de necessitat.
Pel que fa al recorregut, Comet remarca la bellesa del trajecte: des de les Medes, passant pel cap de Begur, el cap de Sant Sebastià i les Illes Formigues, vorejant la costa fins arribar a la platja de Portbó a Calella de Palafrugell.
L’objectiu principal de l’OncoSwim és recaptar fons per a la investigació del càncer de mama triple negatiu. Els equips participants han d’assolir un mínim de 600 euros en donatius, tot i que molts superen aquesta xifra. “Hi ha equips que recullen molts diners. Gràcies a ells, podem aportar entre 80.000 i 90.000 euros anuals a la recerca”, assenyala Comet.
A més, ha recordat la importància de preparar-se bé per afrontar el repte. “No és suficient haver fet una travessa de mil metres. Cal entrenar-se seriosament en aigües obertes”, adverteix. Recomana començar la preparació amb temps i no improvisar a última hora.
Finalment, Comet també ha avançat que aquest dimecres es farà la presentació oficial de l’Oncotrail 2026 al Museu del Suro de Palafrugell, on s’anunciaran les novetats de l’edició i es farà balanç de l’any anterior. Tot i que no ha volgut donar detalls, sí que ha deixat entreveure que hi haurà canvis en el nombre d’equips participants.
Blanes. 17/12 2020. President Miquel Noguer visita la Depuradora de Blanes . Ddgi
Foto: Eddy Kelele
El Consorci d’Aigües Costa Brava Girona aplica des d’aquest dimecres el nou Reglament d’abocament d’aigües residuals. El text entra en vigor després de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Girona el 5 de gener passat.
Aquest nou Reglament estableix les condicions permeses per fer abocaments als sistemes públics de sanejament en alta. També defineix els mecanismes de control i inspecció, així com les zones de protecció de les infraestructures i el règim sancionador per a incompliments. L’objectiu és evitar danys al medi ambient i garantir un funcionament segur i eficient de les instal·lacions.
La normativa s’ha elaborat al llarg de l’any 2025. El Consorci va obrir una consulta pública i va fer una memòria d’impacte normatiu per avaluar necessitats i efectes. També es va crear una comissió d’estudi per redactar l’avantprojecte del text, tenint en compte criteris tècnics i jurídics.
El reglament pretén protegir el medi receptor dels abocaments, millorar la qualitat dels efluents i afavorir-ne la reutilització. També busca preservar les infraestructures de sanejament i reduir riscos per al territori.
En les pròximes setmanes, el Consorci durà a terme sessions informatives telemàtiques adreçades a tècnics municipals i empreses. Aquestes trobades serviran per explicar els aspectes principals de la norma i es convocaran amb antelació.
Privat: Palamós ja disposa del distintiu de Destinació de Turisme Intel·ligent
Palamós ja forma part del grup de municipis que han estat reconeguts com a Destinació de Turisme Intel·ligent. L’Ajuntament ha rebut el distintiu que acredita l’aplicació de la metodologia impulsada per la Secretaria d’Estat de Turisme d’Espanya. Amb aquesta acreditació, Palamós esdevé destinació adherida al model turístic que aposta per la innovació, la sostenibilitat i l’accessibilitat.
Aquest distintiu suposa un pas important per consolidar Palamós com una destinació capdavantera en el sector turístic. El model incorpora una visió de futur centrada en la governança, la tecnologia i la millora de l’experiència del visitant, tot garantint la qualitat de vida dels residents.
Palamós ja formava part de la Xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents des del març de l’any passat. Ara, amb la implantació completa de la metodologia, es reforça el compromís del consistori amb la transformació digital i sostenible del municipi.
La implantació del model ha estat possible gràcies a la col·laboració de totes les àrees municipals i dels agents privats del sector. Aquests han facilitat la informació necessària per avaluar el compliment dels prop de 100 requisits i més de 250 indicadors que defineixen una destinació intel·ligent.
La Societat Estatal per a la Gestió de la Innovació i les Tecnologies Turístiques, encarregada de fer l’avaluació, ha determinat el grau de maduresa del municipi i ha proposat recomanacions per avançar en el procés de transformació turística.
El programa de Destinacions de Turisme Intel·ligent busca potenciar un turisme innovador basat en infraestructures tecnològiques avançades. L’objectiu és fomentar la sostenibilitat del territori, l’accessibilitat per a tothom, i la interacció fluïda entre visitants i entorn.
Els Premis de Recerca Local Jordi Comas s’han convertit en un referent per preservar la memòria històrica i cultural de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró. Des de la seva creació, han impulsat l’estudi del territori a través de projectes locals que sovint no es recullen en la historiografia general. Els premis, nascuts el 2011, han assolit un prestigi que va més enllà de les fronteres municipals, i cada cop hi ha més propostes vingudes d’altres indrets del país.
Aquestes propostes tracten temes d’actualitat del municipi com el turisme, la transformació social o la vida cultural, però sempre partint des d’una perspectiva històrica. De fet, l’objectiu principal d’aquests premis és conservar el vessant històric de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró i que no caigui en l’oblit. Així ho explica la regidora de Cultura de l’Ajuntament del municipi, Maria Blanco.
Naixement, creixement i consolidació dels premis
El premi rep el nom de Jordi Comas des de 2012, l’any de la seva mort, com a homenatge a la seva implicació en la promoció cultural i turística del territori. L’Ajuntament va voler dedicar-li aquesta distinció just després de la seva mort, reconeixent la seva aportació al coneixement i la dinamització del municipi. Tres anys després, arran de la creació de la Fundació Jordi Comas Matamala, aquesta s’incorpora als Premis de Recerca i entra a formar part del jurat, per orientar així la selecció de projectes cap a temes relacionats amb el turisme, la societat i la cultura local. Són declaracions del director de la Fundació, Martí Sabrià.
En els últims anys, el certamen ha crescut en participació però també en qualitat, amb propostes cada cop més treballades i diverses. Tant des de l’Ajuntament com des de la Fundació reconeixen que el premi s’ha «professionalitzat» durant les darreres edicions, rebent propostes de figures rellevants dins del sector de la recerca i especialistes en la matèria. Martí Sabrià explica com el premi ha passat de gairebé no tenir propostes en algunes edicions, a tenir problemes per escollir el guanyador a causa de la gran qualitat dels treballs.
El futur dels premis miren cap al jovent
Els Premis també miren cap al futur, amb l’objectiu central de seguir creixent i consolidar-se encara més al municipi però també arreu de les comarques gironines. Maria Blanco assegura que des de l’Ajuntament es continuaran impulsant els Premis Jordi Comas, entre altres qüestions, perquè existeixen molts temes interessants a tractar sobre Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró.
I mirant cap al futur, el municipi impulsa també un Premi Juvenil de Recerca adreçat a estudiants de batxillerat, amb l’objectiu de fomentar l’interès pel patrimoni entre els més joves. Consolidar aquesta edició juvenil és un dels principals reptes del premi, ja que acumulen tres edicions i està costant assolir una participació nombrosa de propostes i projectes. Martí Sabrià afegeix que es va crear aquesta edició centrada en els instituts perquè coneguin i posin en valor el paper de Jordi Comas en el municipi.
Els Premis de Recerca Local Jordi Comas del 2025
La proposta guanyadora de la categoria absoluta s’emporta una dotació de 4.500 euros i la publicació del treball. En la passada edició, la del 2025, el jurat del Premi de Recerca Local Jordi Comas va premiar l’obra «Revista de S’Agaró (1935-1974): Periodisme, identitat i projecció cultural», d’Anna Teixidó i Josep Teixidó, pel seu valor literari i periodístic. Són declaracions de Martí Sabrià.
Per altra banda, en la categoria juvenil, Olga Perianes va ser premiada com a millor treball de recerca per «Els ratpenats com a bioindicadors de la qualitat ambiental del bosc de ribera».
