Durant el festival Fonament de Calonge, s’ha fet una reflexió profunda sobre l’arquitectura i l’urbanisme, especialment en una zona del territori gironí que ha patit les conseqüències d’un desenvolupament desmesurat durant les dècades passades. En una entrevista amb Júlia Breiz, vocal del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) a Girona, s’han abordat els reptes que suposa l’accés a l’habitatge, les dinàmiques urbanístiques històriques i les oportunitats d’innovació en l’arquitectura per a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania.

Un festival ben rebut per promoure el debat

Júlia Breiz ha començat valorant molt positivament el Festival Fonament, destacant que des del COAC sempre es reben amb entusiasme les iniciatives que pretenen apropar l’arquitectura a la societat. Ha subratllat que es tracta d’una bona oportunitat per generar debat sobre qüestions com l’urbanisme i el creixement de les ciutats, així com per fomentar l’intercanvi de coneixements. La vocal del COAC ha assenyalat que, a través d’esdeveniments com aquest, es pot aprofundir en l’anàlisi de temes tan importants com la preservació del territori, la relació de les ciutats amb el paisatge i, sobretot, l’accés a l’habitatge.

Breiz ha ressaltat que, en general, qualsevol iniciativa que ajudi a reconèixer i difondre els valors de l’arquitectura és molt ben rebuda, ja que contribueix a despertar noves vocacions i a connectar la ciutadania amb els professionals del sector. Tot i que el festival Fonament se centra en qüestions complexes, ha destacat la seva capacitat per posar de relleu les realitats més urgents de l’urbanisme en una zona on, des dels anys 60, s’ha viscut un creixement descontrolat, amb una alta influència de les urbanitzacions a baixa intensitat que han alterat el paisatge.

L’urbanisme i la complexitat de l’accés a l’habitatge

Una de les qüestions més rellevants que es va plantejar durant l’entrevista va ser la relació entre urbanisme i accés a l’habitatge. Breiz va reconèixer que l’accés a l’habitatge és un dels problemes més complexos de l’urbanisme actual, i que aquest és un repte especialment marcat en zones com la del Baix Empordà, on les urbanitzacions de les dècades passades han contribuït a la precarietat d’algunes zones. Va subratllar que els ajuntaments, tot i voler promoure habitatge assequible, sovint es veuen limitat per factors econòmics, com la necessitat d’expropiar sòl o de destinar grans quantitats de recursos municipals a la compra de terrenys, el que suposa una desestabilització econòmica per a les administracions locals.

Aquesta problemàtica s’accentua per la liberalització del sòl impulsada per la llei del sol de 1996, que va convertir el sòl en un bé de mercat, fomentant l’especulació immobiliària. Tot i que Breiz va evitar entrar en l’anàlisi dels aspectes especulatius de l’habitatge, va reconèixer que aquestes dinàmiques dificulten l’accés a l’habitatge i generen servituds urbanístiques que compliquen encara més la situació. En aquest context, va insistir que, encara que els ajuntaments poden voler actuar, el seu marge de maniobra queda molt condicionat per l’equilibri pressupostari.

El festival com a model per a altres municipis

En referència a la relació entre el festival i altres possibles iniciatives similars, Breiz va expressar la seva confiança que el festival Fonament pot ser un model per a altres municipis i comarques de Catalunya. Va destacar que aquest tipus d’iniciatives no només generen debat i reflexió, sinó que també poden serveir per divulgar bones pràctiques i exemples d’urbanisme i arquitectura sostenible. Per Breiz, és fonamental que les ciutats i els territoris treballin plegats en la creació d’unes propostes urbanístiques més humanes, sostenibles i adaptades a les necessitats dels ciutadans.

El patrimoni arquitectònic: una eina educativa

Un altre aspecte clau que va destacar Breiz durant l’entrevista va ser el patrimoni arquitectònic. Segons ella, cada vegada hi ha més consciència sobre la importància del patrimoni arquitectònic i urbanístic a Catalunya, tot i que encara queda molta feina per fer. En aquest sentit, va parlar de la web d’arquitectura catalana, una plataforma creada pel COAC que actua com a fons documental de l’arquitectura moderna i contemporània a Catalunya. Aquesta plataforma permet als ciutadans conèixer millor l’arquitectura del seu entorn a través de més de 100 rutes arquitectòniques interactives, adaptables a diferents mitjans de transport i condicions.

Breiz va destacar que aquestes rutes són una gran eina educativa, ja que ajuden els ciutadans a conèixer millor el seu patrimoni i a connectar amb el territori. A més, va assenyalar que aquestes activitats són també una opció d’oci que permet a les persones gaudir de moments de lleure mentre coneixen més sobre l’arquitectura que els envolta.

La dualitat arquitectònica del Baix Empordà

Pel que fa al Baix Empordà, Breiz va comentar la dualitat arquitectònica que presenta la comarca, amb Calonge, un nucli medieval amb arquitectura tradicional, i Sant Antoni, una zona més moderna i orientada al turisme. Aquesta diferència en els tipus d’urbanització i construcció ha marcat l’evolució del paisatge arquitectònic d’aquesta zona, creant un contrast entre el patrimoni històric i l’arquitectura més recent.

Breiz va explicar que aquesta dualitat també s’observa en la manera de construir: mentre que a Calonge es manté una arquitectura més tradicional, a Sant Antoni s’ha prioritzat la construcció orientada al turisme. Aquesta diversitat reflecteix les necessitats i realitats socials i econòmiques de cada zona, i posa de manifest la importància de tenir en compte el context local a l’hora de planificar qualsevol projecte urbanístic.

Innovació en l’arquitectura: un repte constant

Finalment, sobre la qüestió de la innovació en l’arquitectura, Breiz va afirmar que sempre hi ha espai per a la millora. Va assenyalar que, tot i que en zones molt turístiques pot semblar que totes les construccions siguin iguals, l’arquitectura mai es queda estancada. La innovació no només es refereix a l’originalitat de les formes, sinó també a la capacitat de millorar la qualitat de vida dels habitants i a la necessitat de respectar i adaptar-se al territori.

Breiz va concloure que, al final, l’arquitectura ha de vetllar pel benestar de les persones, i ha d’utilitzar els recursos de manera eficient, respectant els valors del patrimoni i contribuint a millorar la qualitat de vida a les ciutats i els pobles.

En resum, la reflexió sobre l’arquitectura i l’urbanisme que s’ha generat en el marc del Festival Fonament ha estat una oportunitat important per analitzar els reptes i les oportunitats de l’urbanisme i l’arquitectura en territoris com el Baix Empordà, posant èmfasi en la necessitat de respectar el patrimoni, millorar l’accés a l’habitatge i innovar de manera sostenible.

Aquest matí, en el marc del Festival Fonament de Calonge i Sant Antoni, hem tingut l’oportunitat de parlar amb Anna Carlero, regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament del municipi, sobre els principals reptes que afronta el territori en matèria urbanística. En una entrevista a Ràdio Capital, Carlero ha compartit algunes de les seves reflexions sobre la baixa densitat, la burocràcia urbanística i la crisi de l’habitatge, destacant la importància de debatre i reflexionar sobre el futur urbanístic de la ciutat en un moment tan crític.

Un festival per obrir el debat sobre l’urbanisme

El Festival Fonament, que està tenint un gran èxit de convocatòria, s’ha convertit en un espai on professionals i ciutadania poden debatre sobre els grans temes de l’urbanisme, l’arquitectura i la sostenibilitat. En aquest context, Carlero ha destacat la importància d’activitats com aquesta per generar un espai de reflexió sobre com els models urbanístics poden influir en la qualitat de vida dels veïns. “És fonamental obrir aquest debat perquè els ciutadans entenguin com els canvis urbanístics afecten directament les seves vides. El Festival Fonament ens ofereix l’oportunitat de parlar de temes com la baixa densitat, que caracteritza tant el nostre municipi, i d’entendre com la planificació pot millorar les condicions de vida a llarg termini”, ha explicat la regidora.

Carlero ha afegit que la baixa densitat, tot i ser una característica fonamental del territori, comporta reptes importants a nivell de sostenibilitat i organització. “Tenim una gran extensió territorial i, per tant, hem de ser molt curosos a l’hora de gestionar aquesta baixa densitat perquè no esdevingui un problema. L’objectiu és aconseguir un creixement controlat i ordenat que no desvirtui el nostre paisatge ni els serveis bàsics que oferim als ciutadans”, ha comentat.

La complexitat de la tramitació urbanística

Un altre tema que ha sortit a la conversa ha estat la lentitud de la tramitació dels plans urbanístics. La regidora ha explicat que la burocràcia és una de les grans barreres amb què es troben els ajuntaments a l’hora de dur a terme projectes urbanístics. “A vegades la tramitació d’un pla pot trigar fins a sis anys, i això és un problema per als municipis que volen implementar canvis de manera ràpida. Cada nova regulació, cada informe addicional, afegeix temps a un procés que ja de per si és lent”, ha reconegut.

Carlero ha destacat que, tot i que la normativa actual té com a objectiu evitar abusos i corrupció, el sistema acaba sent excessivament detallat i feixuc, la qual cosa dificulta la capacitat d’adaptar-se als nous reptes. La regidora ha posat com exemple el cas de Begur i altres municipis que actualment estan atrapats en processos de revisió de plans que poden durar anys, limitant la capacitat d’innovar i de respondre als canvis que es produeixen en el territori.

“Quan hi ha tanta burocràcia, el sistema acaba anant més lent que la pròpia realitat. Ens trobem amb situacions on el planejament aprovat fa més de deu anys ja no s’adapta a les necessitats actuals i l’esforç per modificar-lo és desmesurat”, ha afegit Carlero.

Regulació o flexibilitat en l’urbanisme

Una de les qüestions més profundes que ha plantejat la regidora ha estat la contradicció entre la necessitat de regular l’urbanisme per evitar caos territorial i la flexibilitat que molts ajuntaments necessiten per poder adaptar-se als nous reptes. Carlero ha explicat que l’equilibri entre regulació i flexibilitat és complicat, ja que la normativa actual sovint acaba entrant en detalls que limiten les capacitats dels ajuntaments per treballar de manera eficaç.

“Des de la Generalitat, la política urbanística és necessària i positiu, però a vegades la tramitació acaba sent tan detallada que acaba limitant els marges d’acció dels municipis. Ens agradaria tenir més autonomia per gestionar els nostres projectes i que la Generalitat actués més com a òrgan validant que no com a gestor dels detalls de cada pla”, ha comentat Carlero.

Aquesta intervenció de la Generalitat, segons la regidora, sovint es basa en una mirada restrictiva que no sempre permet als ajuntaments treballar amb la flexibilitat que necessiten per adaptar-se a les noves dinàmiques i necessitats dels ciutadans. La regidora ha defensat la necessitat de flexibilitzar el sistema perquè els ajuntaments puguin actuar de manera més dinàmica i àgil.

L’habitatge

Carlero ha dedicat una part important de la seva intervenció a la crisi de l’habitatge, un problema que afecta a moltes famílies i que té impacte en tot el territori català. Tot i que ha reconegut que la reforma de les urbanitzacions de baixa densitat pot ser una solució parcial, ha subratllat que el problema és molt més profund i cal abordar-lo de manera integral.

“Les mesures com les promocions d’habitatge protegit o el lloguer assequible són importants i cal seguir treballant-hi, però no són suficients. El problema de l’habitatge s’ha de tractar de manera més global i és necessari repensar com es construeix l’habitatge a tot el país”, ha explicat la regidora.

Carlero ha apuntat que l’especulació immobiliària continua sent un dels principals obstacles per a l’accés a l’habitatge, especialment a zones com l’Empordà, on el preu del sòl ha pujat considerablement en els últims anys. “El mercat immobiliari s’ha convertit en un negoci especulatiu, i això dificulta molt l’accés a l’habitatge, sobretot per als joves. Més enllà de les lleis de protecció oficial, cal repensar com organitzem i distribuem el sòl”, ha afegit.

El festival com a eina de transformació

Malgrat els desafiaments, Carlero ha mostrat una actitud positiva i ha ressaltat el paper fonamental que tenen esdeveniments com el Festival Fonament per implicar la ciutadania en aquests debats. La regidora ha destacat que un dels objectius del festival és apropar l’urbanisme i l’arquitectura a un públic més ampli, més enllà dels professionals del sector. “El festival no només és una oportunitat per debatre entre experts, sinó també per sensibilitzar el públic general sobre com les decisions urbanístiques poden transformar les nostres vides”, ha afegit.

Aquesta edició del Festival Fonament està sent un èxit rotund, amb una gran afluència de públic en activitats com les rutes arquitectòniques i les exposicions. “Veure la reacció de la gent, com s’implica i reflexiona sobre els temes tractats, ens confirma que estem en el camí correcte. El Festival Fonament té una gran capacitat per generar debat i conscienciar sobre els reptes urbans que tenim per davant”, ha conclòs Carlero.

El festival segueix amb més activitats, exposicions i xerrades durant tot el cap de setmana, amb l’objectiu de seguir apropant l’urbanisme i l’arquitectura a la ciutadania i contribuir a la construcció d’un futur més sostenible i equitatiu per a tots.