La jornada celebrada a Platja d’Aro ha posat sobre la taula les preocupacions del sector turístic gironí davant la possibilitat que el Govern de la Generalitat mantingui el Decret Llei 3/2023, una norma que ha restringit la concessió de noves llicències d’Habitatges d’Ús Turístic (HUT) i podria haver anul·lat les llicències existents. Els representants de l’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava i Pirineu de Girona (ATA) han expressat fermament el seu rebuig a aquesta regulació, al·legant que hauria tingut un impacte devastador sobre l’economia local, especialment en els municipis turístics de la Costa Brava.
La presidenta de l’ATA, Esther Torrent, ha estat contundent en la seva petició al Govern: “Necessitem valentia per derogar el decret”, ha dit. Torrent ha alertat que la mesura suposaria “un cop molt dur” per al sector, ja que, a més de frenar la creació de noves llicències, també hauria afectat les empreses que operen de manera legal. Segons la seva opinió, la norma no fa distinció entre les empreses que compleixen amb les normatives i les que operen al marge de la llei, un punt que ha estat destacat per diversos experts al llarg de la jornada.
El president de la Taula Gironina de Turisme, Jaume Dulsat, ha reforçat aquest missatge, subratllant la importància dels HUT per mantenir un equilibri entre l’oferta d’allotjament i la demanda turística. Dulsat ha recordat que els HUTs no només són fonamentals per al turisme familiar, sinó que també han contribuït de manera important a la desestacionalització de l’activitat turística, permetent que les comarques gironines es beneficiïn de visitants durant tot l’any. “Els HUTs són el motor de molts municipis, i la seva regulació, no la prohibició, és el camí per garantir una oferta de qualitat”, ha afirmat Dulsat.
Aquesta situació s’ha complicat amb el fet que l’oferta d’HUTs a la plataforma Airbnb ha presentat un 17% d’activitat il·legal o amb llicències invàlides, segons un estudi presentat durant la jornada per Carles Sintes de l’empresa tecnològica Mabrian. L’estudi ha revelat que una part important de l’oferta d’allotjaments a les comarques gironines opera al marge de la legalitat, fet que ha generat una competència deslleial per als operadors legals. Aquesta dada ha generat un gran debat sobre la necessitat de reforçar la vigilància i les inspeccions per garantir que tots els allotjaments compleixin amb la normativa vigent.
L’alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, Maurici Jiménez, ha manifestat que els HUTs “són una de les peces clau de l’allotjament turístic”, especialment en una zona com la Costa Brava, on l’oferta d’allotjament necessita ser flexible i diversificada per adaptar-se a diferents tipus de visitants. Jiménez ha afegit que, tot i la importància dels HUTs, també caldria haver trobat un equilibri amb l’oferta de lloguer residencial permanent, ja que els municipis turístics també han de garantir la convivència amb els residents locals i no només amb els turistes. “Les destinacions turístiques també són ciutats, i cal una xarxa de residents que faci que els serveis i la vida a la ciutat siguin sostenibles i integrats”, ha dit l’alcalde.
D’altra banda, s’ha destacat la necessitat de regular els HUTs de manera més eficient i professional. Durant la jornada, s’ha posat de manifest que la professionalització dels gestors d’HUTs és fonamental per garantir una oferta de qualitat. Els experts han insistit que el sector necessita eines per distingir els operadors legals de les activitats il·legals, i han coincidit que una millor regulació podria haver ajudat a professionalitzar el sector i millorar la imatge de l’oferta turística.
La jornada també ha servit per parlar de les dificultats que pot generar la regulació de l’habitatge turístic a partir de les dades de Mabrian, que han identificat que les comarques de la Selva i l’Alt Empordà són les que concentren una major quantitat d’HUTs legals a Airbnb, amb més d’un 85% de l’oferta registrada de manera formal. En canvi, altres comarques com el Ripollès o la Garrotxa han presentat nivells més baixos de llicències vàlides, fet que indica la necessitat de millorar la regulació i les inspeccions a nivell local.
Esther Torrent ha clou la seva intervenció reclamant al nou Govern una regulació justa i basada en dades. “Fem junts una regulació que sigui sostenible, justa i que reconegui el valor dels professionals del sector”, ha conclòs la presidenta de l’ATA, insistint que la clau per a un futur pròsper per al turisme gironí passa per garantir un marc legal adequat i la col·laboració entre els operadors del sector i les administracions públiques.
