Els Tremendus: «A Sant Feliu el Carnaval és especial perquè hi trobem la nostra gent»

Els Tremendus també estan ultimant els detalls per estrenar-se a la rua de divendres 13 de febrer a Sant Feliu. En una entrevista a Ràdio Capital, Laia Bodro, membre de la colla Tremendus, ha compartit com viuen la prèvia d’un dels esdeveniments més esperats al municipi.

Segons Bodro, és una rua especial perquè és la seva ciutat i s’hi estrena la carrossa. «Quan baixes a la carretera et trobes la teva gent, la gent del poble, i això la fa molt especial«, explica. La celebració començarà el 7 de febrer amb el tradicional sopar de colles i la cercavila, i continuarà amb la rua nocturna, un tret diferencial respecte a altres poblacions.

Els Tremendus han estat treballant en la temàtica des de abans de l’estiu. Tot i això, Bodro admet que «tard hi vas, vulguis o no. Sempre acabes trobant alguna cosa que et fa anar a l’últim dia«. Les decisions es comencen a prendre al setembre, tot i que en els següents mesos cal treballar en la disfressa, el ball, la carrossa i el maquillatge.

Tot i les incerteses sobre les restriccions d’alçada a les rues de Caldes i Llagostera, la colla Tremendus està preparada amb un pla B. «Anar-hi, hi anirem segur. Com hi anirem, ja es veurà«, afirma Bodro.

Amb una quarantena de membres, els Tremendus mantenen un perfil adult, entre 30 i 50 anys. Aquest any han recuperat antics membres i, malgrat ser una colla petita, destaquen per un ambient molt unit i divertit. «Ja ens ha passat que, sent molts, costa més mantenir l’ambient compacte«, reconeix.

Sobre la temàtica d’enguany, Laia Bodro avisa que serà una proposta coneguda, però amb un toc personal: «És molt colorida i la carrossa està quedant molt xula«. El procés de construcció de la carrossa és col·lectiu i creatiu. La temàtica es decideix per votació i es desenvolupa entre diversos equips. «L’anem pensant mentre l’anem fent«, diu Bodro. A més, destaca la cooperació entre colles dins la nau, on es comparteixen materials i coneixements.

Laia Bordo també s’encarrega de la coreografia. Tot i que no es consideren ballarins, busquen l’humor i la diversió: «No guanyarem un premi per ballar, però ens ho passem molt bé i fem riure«. La colla participarà a les rues de Sant Feliu, Platja d’Aro i Santa Cristina el primer cap de setmana. El segon, tenen previst anar a Caldes i Llagostera, depenent de les restriccions. «Esperem que vagi molt bé i que la gent digui: ostres, que divertits i que xulos!«, conclou.

Esquerra Republicana presentarà mocions als ajuntaments de la Vall d’Aro per impulsar el nou parc de Bombers

privat:-bombers-del-parc-de-la-vall-d’aro-denuncien-que-treballen-en-condicions-“indignes”-i-que-l’edifici-te-“greus-mancances”
Privat: Bombers del parc de la Vall d’Aro denuncien que treballen en condicions “indignes” i que l’edifici té “greus mancances”

Esquerra Republicana presentarà una moció coordinada a diversos ajuntaments per reclamar la construcció urgent del nou parc de Bombers de la Vall d’Aro. La formació vol pressionar el Govern de la Generalitat perquè tiri endavant un projecte que considera clau per garantir la seguretat al territori. Aquesta acció política dona continuïtat a una resolució aprovada el maig del 2025 al Parlament de Catalunya, on es va instar el govern català a prioritzar el projecte i executar-lo en el menor temps possible.

Segons el partit, l’actual parc de Bombers presenta greus deficiències, com problemes d’inundabilitat i instal·lacions obsoletes i insuficients. Aquestes condicions dificulten l’atenció en una zona amb alt risc d’incendis forestals i una gran pressió turística i residencial, especialment durant els mesos d’estiu. Per facilitar el projecte, l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró ja ha cedit els terrenys necessaris. Aquesta acció permetria agilitzar l’inici de les obres i evitar més retards en la posada en marxa del nou equipament.

El futur parc de Bombers donaria servei a diversos municipis del Baix Empordà, com Calonge i Sant Antoni, Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro. Esquerra demana que es concreti un calendari d’execució immediat i que es compleixi el mandat del Parlament, perquè el nou parc sigui una realitat com més aviat millor.

Les Esponges: «Som una colla familiar que fa 13 anys que gaudim del Carnaval»

La colla Les Esponges de Sant Feliu ja està a punt pel Carnaval. En una entrevista a Ràdio Capital, Gisela Tenedor, vicepresidenta de la colla Les Esponges, i l’Iker Rodríguez, un dels membres de la colla, han explicat com afronten el Carnaval d’enguany a Sant Feliu de Guíxols. Aquesta colla, que compta ja amb 13 anys d’història, es defineix per un esperit familiar i per la voluntat de gaudir del carnaval sense competir.

“Hi ha un moment de l’any que pensem que ho tenim tot controlat, però de cop ja som a Carnaval”, confessa Gisela. Enguany, la preparació ha anat ajustada, amb poc marge per als detalls, però amb la confiança posada en el grup. “Sempre arribem, tot arriba”, assegura.

Pel que fa a la carrossa, expliquen que, tot i ser pocs, els carrosseraires de la colla són molt treballadors. “No som una colla que anem a competir, el nostre objectiu és passar-ho bé i millorar cada any una mica més”, destaca Gisela.

La colla està formada per 171 membres, una gran família en què conviuen totes les edats. “Quan vam començar érem joves i ara molts tenim fills. Cada disfressa s’ha de pensar perquè funcioni per nens i adults.” Aquesta gran dimensió ha fet que hagin hagut de limitar el nombre de participants i gestionar una llista d’espera.

Enguany, la colla aposta per una temàtica inspirada en el circ, buscant una estètica “colorida, alegre i adaptable a totes les edats”. Aquesta decisió es pren, com cada any, just acabar el carnaval anterior, pensant en com aportar novetat i diversió. “Volíem un tema que donés bon rotllo i opcions diverses per a tothom”, expliquen.

Pel que fa a la carrossa, la colla ha evolucionat des d’un estil més senzill fins a estructures més complexes. Tot i les limitacions de mida imposades per poder participar en rues fora del Baix Empordà, com Llagostera i Caldes de Malavella, han aconseguit ajustar-se sense perdre elements visibles.

La importància de Sant Feliu com a inici del carnaval és clau per Les Esponges. “Fer poble és fonamental. No només és la rua, és tot el que l’envolta: el sopar de colles, els preparatius, la convivència”, destaca Gisela. El carnaval és, per ells, una combinació d’esforç i il·lusió, que culmina en una celebració compartida amb amics, familiars i veïns.

Els Ben Parits: «Moure un centenar de persones en una coreografia és un gran repte»

Els Ben Parits de Sant Feliu de Guíxols també estan ultimant els darrers detalls pel Carnaval d’enguany. En una entrevista a Ràdio Capital, la Núria Reyné, integrant de la colla Els Ben Parits, ha compartit com viuen els dies previs al Carnaval 2026.

«Estem en les setmanes més intenses», explica Reyné, tot reconeixent que la colla, amb més de 100 membres, sovint treballa contra rellotge. La carrossa, la part més complexa de preparar, s’acostuma a completar a última hora, quan més gent s’implica. Tot i això, la colla s’organitza per comissions per assegurar que tothom tingui un rol. Aquest any han hagut de retallar la carrossa per complir la normativa de trànsit, tot i que finalment sembla que no era imprescindible. “Ja ho tenim fet per l’any que ve”, diu amb pragmatisme.

Els Ben Parits participaran a diverses rues: Sant Feliu, Platja d’Aro, Santa Cristina, Caldes i Llagostera. La participació a Calonge encara és una incògnita per qüestions logístiques.

Amb 106 membres, la colla ha crescut notablement. “Ens mantenim al voltant del centenar cada any”, diu Reyné. Ella s’encarrega del ball, tasca que assumeix des de fa anys gràcies a la seva experiència en dansa. “Coordinar tants ballarins és un repte, però ho gaudeixo molt”.

Un dels trets distintius d’Els Ben Parits és l’originalitat de les disfresses. Han recreat personatges com El Petit Príncep o l’Inspector Gadget, sempre buscant icones de la infància. Aquest any, mantenint la línia, han escollit una sèrie televisiva molt coneguda, tot i que no han volgut revelar quin serà el tema exacte. “Us sorprendrà, té molts colors i és molt xula”, avança Reyné. La construcció de la carrossa és clau. Una comissió específica s’encarrega de disseny, materials i execució. “Sense els carrossaires, no hi hauria carnaval”, sentencia.

La colla, amb més de 20 anys d’història, ha evolucionat. “Hem passat de ser un grup d’adolescents a una gran família”, explica Reyné, destacant la comunitat i l’amistat que es genera. A més, mantenen una bona relació amb altres colles com els Uuhquexungu! o els Trempats, reforçant l’ambient festiu i col·laboratiu.

Finalment, Reyné defensa amb orgull el caràcter únic del carnaval ganxó: “Sant Feliu té una essència especial, que s’ha de viure”. Amb recorreguts que travessen el poble i una gran participació, el carnaval es converteix en un punt de trobada i celebració comunitària.

Albert Grassot: «El que ens ha sobtat és la força i la intensitat amb què ens arriba l’aigua»

privat:-inundacions-i-danys-als-arrossars-de-pals:-“ha-estat-un-desastre-total”
Privat: Inundacions i danys als arrossars de Pals: “Ha estat un desastre total”
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Albert Grassot: "El que ens ha sobtat és la força i la intensitat amb què ens arriba l’aigua"
Loading
/

En una entrevista al Supermatí, el president de la Comunitat de Regants del Rec Molí de Pals, Albert Grassot, ha explicat l’estat crític de l’estany i dels camps després del temporal Harry, que ha deixat la zona completament inundada.

«El que ens ha sobtat és la força i la intensitat amb què ens arriba l’aigua», ha dit Grassot, destacant que tot i no ser la llevantada més intensa en quantitat de pluja, la velocitat i l’impacte de l’aigua han provocat el trencament de motes en diversos punts, igual que en episodis extrems com el de 1994.

L’origen d’aquesta situació, segons Grassot, és múltiple: urbanització desmesurada, zones agrícoles reconvertides en sòl impermeable, i manca de manteniment en les rieres i canals. “Abans, els camps actuaven com una esponja. Ara, l’aigua hi arriba com per una autopista”, ha resumit.

Els efectes són visibles: camps negats, trencaments en la infraestructura de reg, camins inaccessibles i una gran quantitat de materials arrossegats per l’aigua, des de canyes i arbres fins a palets, plàstics i rocs. També hi ha regs col·lapsats, com el del pont de la 731, on es van retirar tones de vegetació i deixalles en poques hores.

Grassot apunta directament a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i als ajuntaments com a responsables del manteniment dels canals i lamenta diferències de criteri entre administració i territori sobre com netejar i prevenir.

Tot i això, valora positivament les reunions ja mantingudes amb el Departament d’Agricultura i amb l’ACA, i espera que es prioritzin actuacions urgents i es planifiquin solucions estructurals a llarg termini.

Ara, la prioritat és que l’aigua baixi i poder començar les tasques de neteja i reconstrucció de motes i camps, una feina que Grassot qualifica de feinada complexa i lenta, i que cal tenir enllestida abans de la sembra de primavera.

Finalment, fa una crida clara: “L’ajuda de l’administració serà benvinguda”, recordant que en episodis com el del Glòria ja van rebre suport institucional i confien que aquesta vegada també sigui així.

L’Oficina d’Atenció al Ciutadà de Palafrugell va atendre prop de 25.000 persones durant el 2025

Oficina d'Atenció al Ciutadà Palafrugell

L’Oficina d’Atenció al Ciutadà de Palafrugell va atendre prop de 25.000 persones al llarg del 2025. Aquesta xifra consolida aquest espai com un dels principals canals de relació entre la ciutadania i l’Ajuntament.

El servei va mantenir una mitjana diària de prop de 90 atencions, amb un augment notable durant la primavera i l’estiu. El mes amb més activitat va ser l’abril, amb més de 2.000 visites.

Pel que fa a l’eficiència del servei, el temps mitjà d’espera es va situar entorn dels 30 minuts, mentre que l’atenció a cada persona va durar uns 10 minuts. Aquest ritme ha permès atendre un gran volum de consultes sense renunciar a l’atenció personalitzada.

L’Oficina compta amb quatre punts d’atenció personalitzada. Oferix serveis com informació sobre tràmits i gestions municipals, registre de documents, lliurament de certificats digitals, i gestió de queixes i suggeriments.

El servei està ubicat a l’avinguda de Josep Pla número 5 i obre de dilluns a divendres al matí, amb ampliació horària els dimarts a la tarda. Per ser atès en aquest horari cal demanar cita prèvia, que es pot reservar a través del web municipal, per telèfon o per correu electrònic.