/
RSS Feed
El TotenCat de Figueres s’amplia a dos dies, dos espais i incorpora un premi en defensa del català
El TotenCat, la trobada de creadors de contingut en català, s’amplia enguany a dos dies i a dos espais de Figueres, consolidant-se com una cita cultural destacada. El certamen tindrà lloc el divendres 6 i el dissabte 7 de febrer, amb activitats al Museu del Joguet de Catalunya i a la sala Toni Montal de La Cate.
Una de les principals novetats és l’estrena d’un premi a la trajectòria en l’ús i defensa del català en la creació de continguts. Aquest guardó es lliurarà el dissabte a tres quarts de quatre de la tarda i vol reconèixer persones o projectes que han convertit l’activisme lingüístic en una forma de creació cultural.
Durant els dos dies hi participaran una quinzena de divulgadors culturals que treballen en diferents formats com pòdcasts, xerrades i debats. Les temàtiques inclouran jocs de taula, còmic, literatura, cinema, mitologia catalana i sèries com Star Trek.
L’esdeveniment és organitzat per les plataformes El Far Friki de l’Empordà, La Batcova i Director Frustrat, amb el suport de l’Ajuntament de Figueres i de La Cate. Els impulsors volen difondre la feina de creadors catalans i convertir l’acte en un espai de trobada presencial.
El programa començarà divendres al vespre al Museu del Joguet i continuarà dissabte durant tot el dia a La Cate. L’entrada a totes les activitats és lliure i gratuïta.
Genís Dalmau: «La gent de l’Estartit ja sap què passa quan hi ha llevant»
/
RSS Feed
En una entrevista al Supermatí, Genís Dalmau, president de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de l’Estartit, ha fet balanç de les afectacions del temporal Harry, que ha colpejat amb força la comarca del Baix Empordà.
Segons Dalmau, els principals danys s’han concentrat en inundacions de carrers i baixos a causa de la dificultat de desaiguar l’aigua de pluja quan coincideixen forta precipitació, descàrrega de torrents i un episodi de llevant. «Amb el llevant, el nivell del mar puja i impedeix que l’aigua surti, i hi ha zones que s’inunden sempre», ha remarcat.
Les zones més afectades han estat l’antiga llera del Ter, l’urbanització els Griells i els Salats, així com parts del passeig marítim. També hi ha hagut esllavissades puntuals, talls breus de subministrament elèctric i afectacions a l’enllumenat públic.
Tot i això, no s’han registrat danys personals. «La gent sap què passa quan hi ha llevant», ha dit Dalmau, que ha destacat la feina de la brigada municipal, la policia i els serveis de neteja, que des del matí han treballat per recuperar la normalitat.
En paral·lel, s’han activat protocols interns, amb senyalització especial per reorganitzar el trànsit en zones afectades. El president de l’EMD ha detallat que s’està implementant un sistema de senyals mòbils per fer canvis de circulació més ràpids en episodis de pluja forta.
Pel que fa al temporal marítim, Dalmau ha assenyalat que les onades han aportat sorra a la platja i no han generat grans destrosses gràcies a les obres de reforç fetes als espigons. L’únic punt tallat temporalment ha estat el passeig del Molinet, reobert avui.
També ha posat en relleu la bona coordinació amb l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i Protecció Civil, i ha fet una crida a l’Agència Catalana de l’Aigua per invertir en sistemes eficients de desaiguat de pluvials per evitar que aquests episodis es repeteixin.
Comparant amb el temporal Glòria del 2020, ha explicat que aquell va afectar més el riu Ter, mentre que Harry ha estat un episodi marcat per la pluja intensa des del mar i els torrents interiors.
Els Carallots: «Per Carnaval està implicada fins i tot la iaia»
En una entrevista a Ràdio Capital, en Pitu, president de la colla Els Carallots de Palamós, ens explica els orígens, l’essència i els reptes actuals del Carnaval des de la perspectiva d’una colla que aposta per la participació familiar i la implicació de totes les edats.
La colla es va formar ara fa uns 16-17 anys, quan sis membres van decidir separar-se d’una altra agrupació. La idea va sorgir després de fer un toc, i la reunió fundacional va ser, simbòlicament, un cremat a la platja. Des del principi, van voler ser una colla molt familiar, oberta a totes les edats, i avui en dia són una vintena llarga de membres.
Els Carallots són una colla arrelada al municipi: “Sempre hem sigut molt del poble”, diu Pitu. Participen únicament a les rues de Palamós, ja que per logística i compromisos laborals és difícil sortir fora. Malgrat haver-se plantejat ampliar, l’augment de les restriccions de mobilitat amb carrosses ha limitat les opcions.
Encara que intenten començar amb marge, la feina s’acumula les darreres setmanes. Pitu recorda com, fa dos anys, una disfressa amb barret va requerir vuit mesos de preparació dins una botiga. Tot i així, sovint acaben a corre-cuita: “És com comprar els Reis el dia abans”.
Aquest any, la colla ha optat per una disfressa de cabaret, decidida col·lectivament en una taula. No mantenen secrets: “Només ens ho guardaríem si fóssim reis o tinguéssim alguna cosa especial”. La carrossa, per la seva banda, és senzilla i pensada per a la pura animació.
La pluja continua sent una de les grans preocupacions. L’any passat van decidir no sortir i, just després, va deixar de ploure. “Te quedes una mica de com podia haver sortit”, lamenta. La majoria de carrosses són de fusta, i per això no es poden arriscar.
Pitu reivindica el Carnaval com una festa per a tothom. “Per Carnaval està implicada la iaia, del més petit fins al més gran”, diu. A diferència d’altres tradicions, aquí la joventut participa activament i fins i tot impulsa noves colles amb ajuda dels pares.
Tot i que reconeix que en alguns actes hi pot haver excés de participació, defensa que tothom que vulgui ha de tenir espai. “Obrim els braços a qualsevol colla nova”, afirma. La festa ha crescut molt, i ja hi ha 30 carrosses a la despertada, una dada que mostra l’arrelament del Carnaval a Palamós.
El Baix Empordà comença a recuperar la normalitat després de la llevantada
El Baix Empordà va recuperant a poc a poc la normalitat després de la llevantada. Les pluges d’aquest dimarts ha deixat registres de més de 230 litres en diversos punts de l’Empordà. A Palafrugell van arribar a caure gairebé 230 litres i a Torroella de Montgrí es va arribar gairebé als 200. També hi va haver màxims de 180 litres a la zona de Palamós i Begur. A més, les onades van fregar els 9 metres al cap de Begur amb un pic màxim de 10 metres a les 8 del matí d’aquest dimarts. Els ajuntaments i serveis de neteja ja han començat a fer balanç dels desperfectes provocats pel temporal i la llevantada i ja han iniciat les tasques de reparació i neteja.
A Calonge i Sant Antoni ja s’estan treballant en les tasques de neteja del temporal. Des del consistori afirmen que no s’han registrat danys rellevants a les infraestructures arran del temporal. Tot i això, les platges del municipi si que han patit diverses afectacions. A Torre Valentina i a Es Monestrí s’ha detectat una pèrdua de sorra i una acumulació gran de restes vegetals.
A més, el tram entre el carrer Empordà i l’avinguda Mediterrània ha quedat sense sorra i a la part central de la platja de Sant Antoni el temporal ha provocat el desplaçament de sorra fins al passeig marítim. L’alcalde del municipi, Jordi Soler, explicava aquestes i altres afectacions pel temporal.
A Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, l’alcalde del municipi, Maurici Jiménez, també explica que la sorra de la platja també ha acabat arribant al passeig marítim. Des del consistori també apunten que estan treballant per mirar de retirar les possibles branques i arbrat que podria ser perillós a causa del vent que hi ha a la zona.
En el cas de la Bisbal d’Empordà, la sensació és que s’està recuperant la normalitat. L’alcalde del municipi, Òscar Aparicio, explica que durant el temporal no hi ha hagut cap incidència greu: «es va inundar un soterrani i un mur de contenció d’un immoble va caure a la carretera a Castell d’Empordà».
L’alcalde de Santa Cristina d’Aro, Josep Xifre, també explica que la incidència més rellevant que es va produir aquest dimarts amb la llevantada va ser el tall de la carretera de Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar. Aquesta carretera connecta amb el barri de Rosamar que forma part del terme municipal de Santa Cristina que durant unes hores va quedar aïllat pels despreniments de roques.
El president de l’EMD de l’Estartit, Genís Dalmau, ha explicat durant el programa del Supermatí d’aquest dimecres que les principals afectacions que va patir l’Estartit durant el temporal van ser la inundació de diversos carrers, tot i que ja són conscients dels efectes que tenen les llevantades a l’Estartit.
A Palafrugell, les principals afectacions van arribar a la riera de Tamariu, que és on s’estan concentrant gran part dels esforços de neteja i restabliment durant el dia d’avui. Són declaracions de l’alcalde accidental del municipi, Marc Piferrer, qui també vol agrair la tasca dels serveis i cossos que han col·laborat durant aquests dies.
Begur és amb diferència un dels municipis on el temporal Harry ha deixat més desperfectes a les platges. El regidor de medi ambient i platges del municipi, Jordi González, ha explicat que hi ha hagut esllavissades, arrossegament de sorra, caigudes d’arbres i moviments de sorra. Les platges més afectades han estat Sa Riera, Sa Tuna i Aiguablava, sobbretot pel pas de les rieres.
A Palamós i Sant Joan ja s’està treballant també per reparar els desperfectes del temporal. De moment, el municipi manté tancats el Vial del Port des de la llotja al Port Marina i l’accés a Castell.
La ràdio local, clau en situacions d’emergència
/
RSS Feed
Ahir vam viure una situació d’emergència que posa a prova moltes coses. Els serveis públics, els protocols, la capacitat de resposta de les institucions. Però també posa a prova una altra peça clau del sistema: els mitjans de comunicació locals, i molt especialment la ràdio.
En una emergència, cada institució fa el que li pertoca. Dona la informació que té, en el moment que la té, i sovint la que considera oportuna segons els seus canals i criteris. I això és necessari. Però no és suficient. Aquí és on entra la funció insubstituïble dels mitjans de comunicació.
La feina no és repetir comunicats. La feina és, primer, recopilar tota la informació disponible. De totes les fonts possibles. Institucions, cossos d’emergència, serveis tècnics, testimonis directes. Segon, contrastar-la. I tercer, explicar-la amb context, amb criteri i amb responsabilitat.
En moments com els d’ahir, la immediatesa és important, però encara ho és més la veracitat. Informar ràpid no pot voler dir informar malament. I aquí la ràdio té un valor afegit molt clar: la capacitat d’adaptar-se en temps real, d’actualitzar constantment, de corregir si cal, i de fer-ho amb una veu humana, propera, reconeixible.
Però hi ha una altra funció que sovint no es diu prou. Acompanyar. Acompanyar l’oient. En una emergència hi ha nervis, incertesa, por. La ràdio no només informa, també fa companyia. Dona calma quan toca, posa ordre en el soroll, ajuda a entendre què passa i què no passa.
Per això els mitjans locals no son un complement. Son una eina de servei públic. Ahir, com tants altres dies complicats, la ràdio i els mitjans de proximitat van ser allà per informar, per explicar i per acompanyar. I aquesta és una funció que, senzillament, no pot assumir ningú més.
