19.2 C
Pals
Divendres, 29 agost 2025
- Publicitat -

Llarga vida al funk

La música que va marcar els nostres pares també ens marca a nosaltres. És aquella música “de gent gran” que sona al cotxe quan tens cinc anys i vas camí d’un “bolo” de festa major a la Cerdanya, per exemple. Aquest era el meu casal d’estiu en una família de músics. La banda sonora del viatge anava des de Rosario Flores fins a Compay Segundo, passant per Earth, Wind & Fire i òbviament, Kool & The Gang. El cotxe es convertia en una festa que feia menys feixucs els revolts de la Collada de Toses.

Sigui com sigui, escoltar la música d’aquella època ha estat més enriquidor que qualsevol quadern d’estiu. El que entra pels sentits, el que es veu, es viu i es sent, deixa petjada. El concert d’ahir al festival Sons del Món segurament va tenir aquest efecte entre tots els que hi vam assistir: reviure moments i històries de quan érem petits o, si més no, més joves. “Què estava passant a la meva vida quan sonava ‘Get Down On It’ a la ràdio?” Posaria la mà al foc que aquesta pregunta se la va fer més d’un al llarg de la nit.

Robert “Kool” Bell amb una nova gang van fer aixecar el públic des del minut u del concert. Una banda de nou músics, amb quatre instruments de vent inclosos, que va sonar exactament com un disc. Aconseguir aquest efecte és probablement l’objectiu de tot professional rere la taula de so: ser capaç de fer sortir pels altaveus un so nítid, intel·ligible i absolutament equilibrat. Doncs va ser exactament així, i ens va meravellar.

El que també ens va meravellar va ser l’energia d’un músic de gairebé setanta-cinc anys que en porta cinquanta dalt dels escenaris. Robert “Kool” Bell, el baixista original de Kool & The Gang, continua tenint un groove incombustible que, juntament amb la bateria, va exercir de locomotora d’un tren del funk sense aturador. El seu baix elèctric va brillar tant o més que la seva camisa de lluentons.

Robert “Kool” Bell, baixista i líder històric de la banda.

El concert va ser un repàs dels grans hits de la banda, i no se’n van deixar ni un. Com era d’esperar, els més coneguts van aparèixer a la recta final del concert: Ladies Night, Get Down On It i Celebration van culminar una vetllada que també va incloure èxits com Jungle Boogie, Hollywood Swinging o Cherish. En definitiva, el repertori que dècades enrere sonava a les discoteques d’arreu del món, però aquesta vegada coronat amb un element decoratiu molt més especial: la bola de miralls de la nostra nit de festa va ser una lluna d’agost gairebé plena.

La música funk dels anys setanta i vuitanta segueix ben viva, també entre un públic relativament jove. Això segurament cal agrair-ho a les famílies que, en el seu moment i de la manera més natural, van fer una gran tasca de pedagogia musical. Entre els assistents hi havia famílies senceres ballant i cantant a ple pulmó, celebrant good times, tal com diu la lletra. Les cançons infantils per aprendre a rentar-se les dents estan molt bé, però mai hi haurà res com els himnes planetaris que a dia d’avui ja són llegenda. Llarga vida al funk!

Miquel Gotanegra: “L’impacte econòmic de la Ryder Cup anirà molt més enllà dels dies de competició”

CALDES DE MALAVELLA 11/04/2025 Deportes. Campo de Golf de Camiral FOTO de ZOWY VOETEN

El president de l’Associació de Càmpings de Girona, Miquel Gotanegra,  recalca la importància i impacte que l’esdeveniment pot tenir en el sector turístic del territori, “parlem d’un dels tornejos més prestigiosos de golf a escala mundial i el tercer esdeveniment esportiu amb més repercussió mundial després dels Jocs Olímpics i del Mundial de Futbol”, afirma Gotanegra, que assenyala que “cal tenir present que l’impacte de la Ryder Cup no es concentrarà només en els dies de competició. Es farà sentir molt abans, durant la preparació, i perdurarà després, gràcies a l’efecte tractor que té un esdeveniment d’aquesta magnitud.”

Així, Gotanegra, en una entrevista a DE CAP A CAO, considera que l’esdeveniment és una oportunitat estratègica per projectar la Costa Brava i les comarques gironines com una destinació turística de referència, “especialment en un segment, el golf, que desestacionalitza -una de les principals prioritats del nostre sector a la demarcació- i atrau visitants d’arreu del món”.

Unió de Pagesos alerta d’un augment dels robatoris de blat de moro al Baix Empordà, Gironès i Pla de l’Estany

Unió de Pagesos alerta d’un augment dels robatoris de blat de moro al Baix Empordà, el Gironès i el Pla de l’Estany. Segons el sindicat, grups organitzats accedeixen a les explotacions a plena llum del dia i s’enduen centenars de capses del producte.

Aquesta pràctica provoca pèrdues econòmiques importants als productors i pot comportar riscos per a la salut dels consumidors. El blat de moro robat pot haver estat tractat amb productes químics per combatre fongs i insectes, i en aquest cas requereix un període de no consum. També pot ser de consum animal i contindre varietats transgèniques no aptes per a persones.

El sindicat denuncia que els establiments que comercialitzen aquest producte no poden garantir-ne la traçabilitat. Per això, demana a l’administració que realitzi controls estrictes per comprovar l’origen del blat de moro venut i impedir que es posi al mercat producte procedent de xarxes il·legals.

Unió de Pagesos adverteix que molts compradors no són conscients que adquireixen producte robat i que això els converteix en víctimes d’un frau, a més de posar en risc la seva salut.

El castell de Calonge acull l’exposició retrospectiva “Lluís Roura. 80 anys de memòries”

El castell de Calonge acull fins al 7 de setembre l’exposició “Lluís Roura. 80 anys de memòries”, una retrospectiva que recull la trajectòria pictòrica de l’artista de Sant Miquel de Campmajor, nascut el 1943.

La mostra s’inaugura aquest dissabte 9 d’agost a les 19 hores i inclou prop de vint quadres realitzats des dels anys seixanta fins a l’actualitat. La majoria són paisatges de l’Empordà i les comarques gironines, amb peces de gran format, i s’acompanyen d’una quinzena de fotografies fetes pel mateix Roura.

L’exposició està vinculada al llibre autobiogràfic amb el mateix títol, publicat el 2024, que repassa vuit dècades de vida i de creació artística.

Lluís Roura és un creador multidisciplinari que ha treballat en camps com la pintura, l’escultura, la il·lustració, la fotografia o l’edició de llibres. Des de la dècada dels setanta ha exposat a Catalunya, a la resta de l’Estat i a països com França, Suïssa, Bèlgica, Àustria, Bulgària, Rússia, Estats Units o Veneçuela. El 2017 va rebre la Creu de Sant Jordi.

La mostra es pot visitar gratuïtament cada dia, de dimarts a diumenge, entre les 18 i les 21 hores. Tanca la temporada d’exposicions del castell de Calonge, que aquest estiu ha inclòs també obres de Francesc Ruiz Abad i Dimitri Kosiré.

La platja Gran de Palamós manté per segon any el sistema pioner de bany autònom per a persones amb mobilitat reduïda

privat:-la-platja-gran-de-palamos-consolida-l’accessibilitat-al-bany
Privat: La platja Gran de Palamós consolida l’accessibilitat al bany

La platja Gran de Palamós ha posat en servei, per segon any consecutiu, la plataforma flotant amb elevador hidràulic que permet el bany autònom a persones amb mobilitat reduïda. Es tracta d’un sistema pioner al litoral estatal, format per una superfície de dotze metres quadrats situada dins l’aigua i unida a la sorra amb una passera fixa.

El servei es va estrenar l’estiu passat com a prova pilot impulsada per l’entitat Cocemfe Catalunya i l’Ajuntament. Enguany es manté després que l’entitat hagi cedit la propietat de la plataforma al municipi, que ha incorporat millores tècniques fruit de l’experiència de l’any anterior.

L’estructura, feta d’alumini, acer galvanitzat, plàstic reciclat i fusta sintètica antilliscant, incorpora una cadira elevadora hidràulica amb capacitat de fins a 120 quilos, que funciona amb bateries carregades per plaques solars. També disposa d’una escala ergonòmica i baranes per garantir una entrada i sortida segures.

El servei s’adreça exclusivament a persones amb mobilitat reduïda que puguin entrar a l’aigua sense assistència. Funciona cada dia de sis del matí a deu de la nit.

A banda del bany autònom, la platja Gran ofereix servei de bany assistit amb personal especialitzat, cadires amfíbies, crosses aquàtiques, grues de trasllat, armilles salvavides, línies de vida, passeres, baranes dins l’aigua i zones d’ombra. L’objectiu és avançar cap a una accessibilitat universal i garantir que tothom pugui gaudir del mar amb comoditat i seguretat.

Adrià Bauzó: “Hem de reivindicar el so de cobla, ja que forma part de la nostra cultura”

Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Adrià Bauzó: "Hem de reivindicar el so de cobla, ja que forma part de la nostra cultura"
Loading
/

La novena edició del festival Amb So de Cobla de Palamós ha assolit el seu equador amb èxit de públic i propostes artístiques innovadores. En una entrevista concedida a Ràdio Capital, el seu director artístic, Adrià Bauzó, ha valorat molt positivament l’acollida dels primers concerts i ha destacat la vitalitat de la cobla: “Els músics estan més en forma que mai i la cobla més viva que mai”.

Els primers concerts van tenir noms destacats com Roger Mas, que va actuar amb la cobla Sant Jordi davant de 1.300 persones, i el Memorial Ricard Viladesau, un clàssic organitzat per l’Agrupació Sardanista Costa Brava. Aquestes propostes han servit per demostrar, segons Bauzó, que la cobla pot connectar amb el gran públic si es presenta amb qualitat i emoció.

Aquest cap de setmana, el festival proposa noves fusions: una cobla formada íntegrament per dones que homenatjarà Juli Garreta i el duet vocal Alosa, que barrejaran folk contemporani amb el so tradicional. Dissabte, la proposta Coblatròpic omplirà els carrers de Palamós amb una fusió entre la cobla i sons caribenys, en format itinerant.

Per a Bauzó, la clau de l’èxit és entendre la cobla com un so que pot formar part de qualsevol llenguatge artístic, des del circ fins a l’electrònica. “Ens interessa el so de la cobla, perquè té una potència sonora i una identitat molt arrelada. Pot sonar al carrer o en una sala de concerts amb la mateixa força”, afirma.

El director també ha defensat que cal trencar l’estigma que envolta aquest gènere, sovint associat a un públic envellit o utilitzat de manera paròdica: “La cobla no és un so carca. És punyent, emotiu i modern. Només cal que els creadors actuals s’hi acostin amb respecte i creativitat”.

Bauzó ha subratllat que, tot i les dificultats, la feina feta fins ara ha estat notable i el futur és engrescador. Ja es preparen propostes per a la desena edició, que se celebrarà el 2026. “Reivindicar la cobla és reivindicar un so propi, un so català, i això no és fàcil ni habitual en totes les cultures. Hem d’estar-ne orgullosos”.