Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.
Peralada oefreix una visita guiada a «La Peralada Medieval». Aquesta visita al centre històric inclou l’entrada al Centre de Turisme Cultural Sant Domènec (Museu de la vila) on descobrireu, entre moltes coses, el claustre romànic (dels s. XI – XII) i les restes de l’oppidum iber. Entrareu també a l’església de Sant Martí, on coneixereu l’evolució arquitectònica d’aquest antic temple parroquial. Passejareu per carrers i places més importants tot descobrint la casa natal de Ramon Muntaner o la mítica horta on Na Mercadera va vèncer el soldat de l’exèrcit francès. El preu de la visita és de 6 euros i cal fer reserva a l’Oficina de Turisme de Peralada al 972 538 840 o a oficina.turisme@peralada.cat.
I aquest dijous l’esglesia de Sant Romà de Lloret de Mar celebra, en el marc del Mediterranean Guitar Festival, concert de Marc Segura tribut a Paco de Lucía, on el virtuós de la guitarra flamenca, fa un homenatge inoblidable a la llegenda del flamenc. Cada nota, cada rasgueix, és una reverència al mestre que va redefinir l’art del flamenc i va deixar un llegat inesborrable. Les entrades tenen un preu d’entre 15 i 20 euros.
En el marc del Festival Solfejant, concert d’Anna d’Ivori, on presenta ‘Eclipsi’, el seu nou treball discogràfic. El concert es farà a les 22 h al Pati de Can Trinxeria de Cassà de la Selva. En aquest concert el públic descobrirà en directe les cançons d’un disc nascut de la reflexió sobre les llums i les ombres, i sobre l’aparent antagonisme (o no) entre aquests conceptes. Les entrades tenen un cost de 10 euros.
Festes majors
Avui, a les comarques gironines, estan de festa major a Santa Cristina d’Aro, Fornells de la Selva, Arbúcies, Espolla, Avinyonet de Puigventós, Vilajuïga i l’Estartit.
El nombre de discriminacions lingüístiques a les comarques gironines ha augmentat al llarg dels últims cinc anys. Segons dades de Plataforma per la Llengua a les quals ha accedit Ràdio Capital de l’Empordà, el nombre de discriminacions lingüístiques supera les 700, arribant a les 767.
Les dades a nivell de comarques de Girona indiquen que l’any passat hi va haver 223 queixes per raons de llengua, el 2024, 176; el 2023, 150 i el 2022, 133. Les dades que es tenen, fins al dia d’avui, mostren que aquest 2026 n’hi ha hagut 85.
Si analitzem les dades en profunditat, veiem que la majoria d’aquestes discriminacions s’han produït en el sector privat. El 2022, el 66,17% de les discriminacions per raó lingüística van ser en l’àmbit privat, el 2023, el 66%; el 2024, el 66,48%; el 2025, el 87,44% i durant el primer semestre de 2026, el 69,41%. Si girem els percentatges, el 2022 les discriminacions lingüístiques al sector públic van ser el 33,83%; el 2023, el 34%; el 2024, el 33,52%; el 2025, el 15,56%; i el mig any de 2026, de moment, el 30,59%.
«Si quieres ser atendido en catalán, ahí te quedas chaval»
Segons es desprèn de les dades a les quals ha accedit aquesta emissora, s’han posat queixes lingüístiques contra empreses com Movistar, Endesa, diversos restaurants, Moventis, Quirónsalud, Druni, Casa Moner, Bonarea o MásMovil, entre altres. Pel que fa al sector públic, hi ha queixes contra la Generalitat, RENFE o l’Hospital Josep Trueta de Girona. Moltes de les queixes fan referència a la manca d’atenció al públic en català i la falta de cartells o retolació en català.
Una de les persones que va posar una queixa a Plataforma per la Llengua assegura que va trucar a Endesa, va demanar ser atesa en català i la resposta va ser: «pues si quieres ser atendido en catalán, ahí te quedas chaval». Una altra usuària relata aquesta experiència en una fleca de l’Estartit: «clienta va a comprar pa i li exigeixen que parli en castellà. Ella es nega i tant la responsable com la dependenta de la botiga l’amenacen amb crits i insults, com ara: «vete a la mierda»«.
Discriminacions lingüístiques greus: rècord el 2025
Entre els anys 2022, 2023 i 2024, el nombre de discriminacions lingüístiques greus oscil·lava entre els 25 i 26 casos anuals. Aquesta xifra, però, es va disparar el 2025, quan es va arribar a les 64. Aquest any en curs, la xifra d’aquests tipus de discriminacions és de 20 casos. De la totalitat dels últims cinc anys, quasi el 40% de les discriminacions greus es van produir l’any passat.
Josep Maria Recasens, coordinador d’administracions públiques de Plataforma per la Llengua,assegura, en declaracions a Ràdio Capital de l’Empordà, que, tot i l’augment de dades negatives pel que fa a les queixes lingüístiques, la ciutadania cada cop és més conscient i té més informació per exigir que es respecti el dret a viure en català:
Queixes per comarques: el Gironès és la que en suma més
Si mirem les dades entre els anys 2022 i 2026 fraccionades per comarques, podem veure que la comarca que ha acumulat el nombre més alt de queixes lingüístiques és el Gironès. L’any en què se’n van registrar més va ser el 2025 amb un total de 71, seguit del 2024 amb 63. La resta d’anys el nombre de queixes va ser el següent: 2022, 60; 2023, 53; i, de moment, aquest 2026 en suma 33. En global, sumant tots els anys, al Gironès hi ha hagut 280 queixes per discriminacions lingüístiques els últims cinc anys.
A la resta de comarques gironines, els últims cinc anys, el Baix Empordà suma 139 queixes lingüístiques, sent el 2025 l’any que se’n van posar més amb 39. A l’Alt Empordà, aquests últims cinc anys el nombre de discriminacions va arribar fins a les 131. A la Garrotxa, la xifra és de 56, al Pla de l’Estany de 24; al Ripollès de 40; i a la Selva de 97.
El coordinador d’administracions públiques de Plataforma per la Llengua, explica que, des de l’entitat, treballen amb les administracions locals perquè apliquin polítiques de defensa de la llengua:
L’atenció oral, l’àmbit on s’han produït més queixes
Si analitzem les dades per àmbits, ràpidament podem veure que l’atenció oral és on més queixes lingüístiques s’han produït amb un total de 297. D’aquestes, el nombre més gran es va produir, novament, el 2025, quan se’n van registrar 81.
El segon àmbit que més queixes és el referit a cartells i informació exposada. En aquest cas, el nombre registrat és de 130.
Mirant les dades per percentatges, de les 767 que hi ha hagut a les comarques de Girona els últims cinc anys; el 38,72% es van produir en l’àmbit de l’atenció oral, el 16,95% en l’àrea de cartells i informació exposada, el 13,17% en webs i serveis en línia, el 5,48% en l’atenció escrita, el 4,04% en documentació oficial, el 2,74% en contractes, tiquets i factures, l’1,83% en publicitat, l’1,69% en l’audiovisual, mentre que el 15,38% restant pertany a la categoria d’altres.
Les dades a nivell de Països Catalans: Catalunya és el territori on es posen més queixes
Mirant les dades dels anys 2022, 2023 i 2024 a nivell dels Països Catalans, ràpidament podem veure que el Principat és el territori on més queixes es posen. En concret, el 2022 va haver-hi 1896 queixes, el 2023, 2104; i el 2024, 2636; per tant, la xifra de discriminacions lingüístiques ha augmentat. Si mirem al País Valencià, el nombre més alt de queixes es van produïr l’any 136 quan se’n van registrar 136.
Pel que fa a les Illes Balears, el 2024 va ser l’any que més queixes es van comptabilitzar amb un total de 88. El territori dels Països Catalans on s’han posat menys queixes ha sigut l’Alguer que només en va registrar 1 l’any 2022, mentre que els anys 2023 i 2024 no hi consten queixes. A la Franja, sumant els tres anys, el nombre és de 4, mentre que a la Catalunya Nord és de 10.
En el marc total dels Països Catalans, l’any 2024 es van posar 2902 queixes, el 2023, 2328; i el 2022, 2145.
Recasens, coordinador d’administracions públiques de Plataforma per la Llengua, explica la iniciativa de l’entitat, ImpliCAT, amb l’objectiu d’impulsar el coneixement i la normalització del català en el món local:
A més, el membre de Plataforma per la Llengua assegura que seran molt exigents amb la Generalitat de Catalunya pel que fa al compliment del Pacte Nacional per la Llengua.
La Cambra de Comerç de Palamós ha distingit aquest dimecres Tocineria Mario, de Palafrugell, amb el guardó d’Establiment Històric en reconeixement als seus 55 anys de trajectòria. El negoci familiar, fundat l’any 1970, ha rebut aquesta distinció per la seva continuïtat, l’arrelament al territori i la contribució al comerç de proximitat.
L’acte s’ha celebrat al mateix establiment i ha comptat amb la participació del vicepresident primer de la Cambra de Comerç de Palamós, Albert Gómez; l’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán; la gerent del Gremi Carn Girona – Carnissers i Xarcuters Artesans de les Comarques Gironines, Cristina Masgrau; i el representant de Tocineria Mario, Eduard Gaviña, entre altres assistents.
La distinció forma part del programa impulsat conjuntament per les cambres de comerç de Palamós i Girona per reconèixer els establiments amb més de cinquanta anys d’història. L’objectiu és posar en valor negocis que han sabut mantenir la seva activitat adaptant-se als canvis del mercat sense perdre la seva identitat.
Durant l’acte, Albert Gómez va destacar la capacitat d’aquests comerços per evolucionar davant els nous hàbits de consum i va alertar que la manca de professionals és un dels principals reptes del sector. En aquest sentit, va recordar que la Cambra impulsa accions formatives per afavorir el relleu generacional dels oficis tradicionals.
Per la seva banda, Eduard Gaviña va reivindicar el valor del producte artesanal, de qualitat i de proximitat, així com el tracte personalitzat amb la clientela. També va explicar que l’establiment ha ampliat la seva oferta amb nous elaborats per adaptar-se a les necessitats actuals, mantenint sempre l’essència artesanal que l’ha caracteritzat des dels seus inicis.
En el marc de la cerimònia, el Gremi Carn Girona també va lliurar a Tocineria Mario el Tallant, un reconeixement que concedeix als establiments agremiats per la seva trajectòria i compromís amb l’ofici.
L’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán, va subratllar que negocis familiars com Tocineria Mario contribueixen a mantenir viu el teixit comercial dels barris, generen ocupació i preserven la identitat del municipi. També va defensar la necessitat de continuar impulsant iniciatives que garanteixin la continuïtat dels oficis tradicionals.
L’acte va finalitzar amb el lliurament de la placa commemorativa, el diploma acreditatiu i diverses publicacions institucionals, abans d’una fotografia de grup amb els representants de les entitats participants. Amb aquesta distinció, la Cambra de Comerç de Palamós referma el seu compromís amb la preservació del patrimoni empresarial i comercial de les comarques gironines.
La platja del Port Bo de Calella de Palafrugell acollirà el pròxim 29 d’agost, a dos quarts de set de la tarda, l’última ballada de sardanes de l’estiu. Com és tradició, la jornada culminarà amb la interpretació de la darrera sardana dins l’aigua, que enguany servirà per retre homenatge al pintor Modest Cuixart coincidint amb el centenari del seu naixement.
L’Associació de Veïns i Amics de Calella, organitzadora del cicle estival, ha preparat un acte inspirat en l’obra Les fulles seques fan sardana, de Cuixart. La cobla Baix Empordà interpretarà la popular sardana Les fulles seques, que el públic ballarà dins l’aigua del Port Bo.
L’homenatge comptarà amb la participació de l’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán, representants de la Fundació Cuixart i el president de l’Associació de Veïns i Amics de Calella, que adreçaran unes paraules als assistents.
Un dels moments destacats serà la presència, per primera vegada en aquesta cita, del gegantó dedicat a Modest Cuixart, inaugurat aquesta primavera per la Fundació Cuixart i inspirat en la figura de l’artista.
L’acte forma part de la programació de l’Any Cuixart, impulsada per l’Ajuntament de Palafrugell per commemorar els cent anys del naixement del pintor, que va viure durant dècades al municipi i va ser nomenat fill adoptiu l’any 2006.
La commemoració inclou diverses activitats culturals, com l’exposició Cuixart. Natura, mite i memòria al Museu del Suro de Catalunya, el mural col·lectiu Constel·lació Cuixart. Dau al 16, instal·lat al pati de la Biblioteca fins al 5 de setembre, i la mostra Cuixart a tres bandes i…, integrada a la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs i visitable a l’Espai Santa Margarida fins al 30 de setembre. El programa es completarà el 3 de setembre amb el taller familiar Pintem Cuixart a la Biblioteca de Palafrugell, a més de les activitats organitzades per la Fundació Cuixart per difondre el llegat de l’artista.
En una nova entrevista a “De Cap a Cap”, Joan Bosch ha conversat amb Joan Costa, ex cap de Mossos de Trànsit de Girona, amb qui ha tractat els avantatges d’estar jubilat, com la infraestructura ajuda a que no hi hagi tants accidents i quin sistema utilitzava per a col·locar radars, entre altres aspectes.
Joan Costa s’ha retirat recentment de la policia, una feina molt intensa que vivia gairebé com un hobby durant les vint-i-quatre hores del dia. Ara que la feina s’ha aturat, troba a faltar el ritme constant de trucades i correus, però aprofita aquest canvi per reflexionar sobre la seva trajectòria i l’evolució de la seguretat viària a les comarques gironines.
Durant l’entrevista, Costa ha explicat que, des de l’any 1998, la sinistralitat a la demarcació ha millorat notablement. Segons l’expolicia, les infraestructures hi han tingut un paper clau, ja que el fet de disposar de moltes autovies i vies desdoblades ha permès evitar els accidents més perillosos, com ara les col·lisions frontals. Tot i aquesta millora, Costa considera que la feina no està feta del tot mentre es continuïn produint accidents.
Pel que fa als punts més complicats de la xarxa viària, l’AP-7 suporta una gran quantitat de vehicles per ser la porta d’Europa, amb la circulació diària d’entre 14.000 i 16.000 camions, però no és la via amb més sinistralitat. Els punts més perillosos són les carreteres que connecten amb la costa, com la C-65 o les vies cap a Palamós i Palafrugell. Aquestes vies no estan desdoblades i pateixen molta congestió i, per tant, hi ha més risc de patir xocs greus amb altres vehicles.
Finalment, respecte als controls de velocitat, els Mossos d’Esquadra s’estan adaptant a les noves eines tecnològiques com Google Maps, que avisen els conductors de la presència de radars. Joan Costa recorda que l’objectiu principal d’aquests controls no és posar multes, sinó aconseguir que la gent es centri en la conducció. Afegeix que si un avís fa que el conductor estigui més atent a la carretera, l’objectiu ja s’ha aconseguit, ja que la situació ideal seria no haver de posar cap denúncia perquè tothom condueix respectant les normes de circulació.
El Festival Porta Ferrada Occident amplia la programació de la seva seixanta-quatrena edició amb el nou cicle Patis i Jardins, una proposta que oferirà tres concerts de petit format en dos espais patrimonials de Sant Feliu de Guíxols. L’objectiu és acostar la música al públic en un ambient més íntim i reivindicar aquests espais històrics com a escenaris culturals.
Els concerts es faran al Pati de l’Antic Hospital i al Jardí de Casa Trachsler, amb un aforament reduït i una posada en escena pensada per afavorir la proximitat entre els artistes i els espectadors.
El cicle començarà el 26 de juliol amb Marc Clos, que presentarà Paisatges Resonants, una proposta centrada en les possibilitats expressives de la percussió i del paisatge sonor. El 7 d’agost, Pascal Le Corre i Jaume Ferrer oferiran el Concert a Juli Garreta, un homenatge al compositor de Sant Feliu de Guíxols coincidint amb el centenari de la seva mort. La programació es tancarà el 21 d’agost amb Carles Font Project, que presentarà Flor de Gel.
Els tres concerts comparteixen un altre element destacat. Tots els seus protagonistes són músics nascuts a Sant Feliu de Guíxols o estretament vinculats a la ciutat. Amb aquesta aposta, el festival vol donar visibilitat al talent local i reforçar el vincle entre la programació artística i el patrimoni cultural del municipi.
Totes les actuacions començaran a les vuit del vespre. Les entrades es poden adquirir a través del web del festival, als punts d’informació i venda habilitats i al mateix espai del concert des d’una hora abans de l’inici, sempre que encara n’hi hagi de disponibles.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.