24.8 C
Pals
Divendres, 29 agost 2025
- Publicitat -

Adrià Bauzó: “Hem de reivindicar el so de cobla, ja que forma part de la nostra cultura”

Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Adrià Bauzó: "Hem de reivindicar el so de cobla, ja que forma part de la nostra cultura"
Loading
/

La novena edició del festival Amb So de Cobla de Palamós ha assolit el seu equador amb èxit de públic i propostes artístiques innovadores. En una entrevista concedida a Ràdio Capital, el seu director artístic, Adrià Bauzó, ha valorat molt positivament l’acollida dels primers concerts i ha destacat la vitalitat de la cobla: “Els músics estan més en forma que mai i la cobla més viva que mai”.

Els primers concerts van tenir noms destacats com Roger Mas, que va actuar amb la cobla Sant Jordi davant de 1.300 persones, i el Memorial Ricard Viladesau, un clàssic organitzat per l’Agrupació Sardanista Costa Brava. Aquestes propostes han servit per demostrar, segons Bauzó, que la cobla pot connectar amb el gran públic si es presenta amb qualitat i emoció.

Aquest cap de setmana, el festival proposa noves fusions: una cobla formada íntegrament per dones que homenatjarà Juli Garreta i el duet vocal Alosa, que barrejaran folk contemporani amb el so tradicional. Dissabte, la proposta Coblatròpic omplirà els carrers de Palamós amb una fusió entre la cobla i sons caribenys, en format itinerant.

Per a Bauzó, la clau de l’èxit és entendre la cobla com un so que pot formar part de qualsevol llenguatge artístic, des del circ fins a l’electrònica. “Ens interessa el so de la cobla, perquè té una potència sonora i una identitat molt arrelada. Pot sonar al carrer o en una sala de concerts amb la mateixa força”, afirma.

El director també ha defensat que cal trencar l’estigma que envolta aquest gènere, sovint associat a un públic envellit o utilitzat de manera paròdica: “La cobla no és un so carca. És punyent, emotiu i modern. Només cal que els creadors actuals s’hi acostin amb respecte i creativitat”.

Bauzó ha subratllat que, tot i les dificultats, la feina feta fins ara ha estat notable i el futur és engrescador. Ja es preparen propostes per a la desena edició, que se celebrarà el 2026. “Reivindicar la cobla és reivindicar un so propi, un so català, i això no és fàcil ni habitual en totes les cultures. Hem d’estar-ne orgullosos”.

L’Arxiu de Sant Feliu de Guíxols rep una cinquantena de postals de Juli Garreta

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols ha rebut aquest juliol prop de cinquanta postals manuscrites del compositor Juli Garreta, datades entre els anys 1903 i 1924. La donació l’ha fet el col·leccionista Jaume Nonell Juncosa i s’ha presentat a la Sala de Plens de l’Ajuntament, amb la presència del regidor de Patrimoni Josep Melcior Muñoz, el comissari de l’Any Garreta Joaquim Rabaseda i tècnics de l’Arxiu.

Les postals provenen de diverses amistats i personalitats, com Marià Vinyas, Xavier Cugat —que en va enviar una des de Berlín el 1922—, i Santiago Marill. La majoria són enviades des de diferents punts d’Europa, amb missatges d’amistat, felicitacions i comentaris sobre viatges. També hi ha referències musicals.

L’Arxiu destaca que la donació aporta una visió més humana i quotidiana del compositor, complementant el fons conservat al Centre de Documentació de l’Orfeó Català, format per partitures i particel·les originals.

El mes de juny, l’Arxiu també va digitalitzar quatre fotografies de Garreta i del seu entorn familiar cedides per Josefina Garreta Prieto, néta del germà del compositor.

Des de fa prop de vint anys, l’Arxiu treballa en la recerca i difusió de la figura de Garreta. El catàleg complet de la seva obra musical, dirigit pel musicòleg Joaquim Rabaseda, es va presentar el 2015 i està disponible en línia. Aquesta nova incorporació amplia de manera notable el patrimoni documental dedicat al músic guixolenc.

Mar Camps: “Els records s’hereten, com la nostàlgia”

Ja fa uns mesos que l’escriptora i periodista, Mar Camps, va publicar la seva novel·la Sense mans pel camí fondode l’editorial Grup Gavarres. Una obra on es qüestiona la identitat d’un mateix, els records i l’arrelament a un territori. Del llibre n’hem volgut parlar a Ràdio Capital amb la seva autora.

La novel·la comença amb la seva protagonista, la Júlia, que voreja la trentena i que està insatisfeta amb la seva vida al poble. Viu en un municipi fictici, Valltorta, al peu de les Gavarres, però que s’inspira en municipis ben coneguts per l’autora. “La Júlia és una persona que se sent perduda”, admet Mar Camps. Fins que un dia, pujant les escales del carrer Doctor Oliva i Prat de Girona, veu un gos que dona voltes sobre si mateix i no sap on ni com jeure. Una analogia perfecta del sentiment que remou les entranyes de la Júlia.

Tot i l’arrelament a aquest municipi, la Júlia vol desvincular-se del què li pesa en aquest petit poble i marxar. Per això, ho deixa tot per anar a Calàbria, al sud d’Itàlia, una terra de contrastos i de migració. Mar Camps explica que part del llibre sorgeix de l’experiència pròpia, per això, centra l’acció en aquest petit racó del Mediterrani, marcat per les màfies i els migrants que creuen el mar.

“Spaesata, en italià fa referència a una persona que no té poble o país i, alhora, per dir que una persona està desorientada”, explica Mar Camps. Al llibre es reflexiona sobre aquesta falta d’orientació per part de la protagonista, però també de la incertesa davant el procés migratori. La Júlia, que treballa com a voluntària amb persones refugiades, es troba perduda en un lloc ple de contrastos migratoris.

Els contrastos de la migració

Aquest procés migratori acaba xocant contra la frivolitat europea: “Com a europeus podem viatjar on ens doni la gana, però hi ha gent que no té aquesta llibertat per moure’s”, explica Camps. L’autora, que compta amb un màster de Periodisme Internacional, explica el periple que han de fer aquests migrants per poder arribar a les costes europees del Mediterrani per ser traslladats, llavors, en centres d’internament com els que hi ha al sud d’Itàlia. “T’acabes preguntant si realment val la pena tot aquest viatge, tot i que com a europeus no ho podem jutjar”, explica l’autora.

Mar Camps, però, vol que el llibre sigui un viatge literari i “no un pamflet” per reflectir el pensament cap a aquest tipus de moviments migratoris. “Volia parlar d’aquestes persones migrants des de la màxima sensibilitat i respecte”, afegeix.

I tot i que la màfia també hi és present a la zona de Calàbria, Mar Camps creu que cal ser curós i intentar “no estigmatitzar més del compte” aquest territori. Per això, creu que “cal tenir certa sensibilitat i rigorositat per parlar d’aquest tema”.

El procés reposat d’escriure

“He estat des del 2021 escrivint el llibre i no el vaig acabar fins a finals del 2024”, admet Mar Camps. L’autora, que escriu des de l’adolescència, va començar a publicar el que escrivia a Instagram de manera puntual. Admet que aquest procés, i en veure que al públic li agradava el que escrivia, li va servir per “combatre aquesta por escènica” d’escriure i publicar un llibre.

Mar Camps va haver de posar punt final després d’aquests tres anys d’escriptura. “Perfecte”, admet l’autora, “fins que no aconseguís aquest resultat no volia deixar anar el llibre. Però descobreixo que perfecte, etimològicament, no vol dir que una cosa estigui molt ben feta, sinó que fa referència a una cosa acabada”.

I tot i que deixar el llibre no va ser senzill, reconeix que ara se sent satisfeta del resultat. “He trobat el meu to”, admet, “que abans no sabia reconèixer”.

Dels records i del llenguatge

“Per a mi el llenguatge és un 50% de la història”, remarca Camps. A més, i aprofitant que Valltorta s’inspira en els pobles als peus de les Gavarres, també reivindica el llenguatge “que es parla en aquesta zona”. Un llenguatge que, inevitablement acaba transportant la protagonista a aquest sentiment de nostàlgia sobre el qual també se n’extreu una reflexió.

I a part del llenguatge, la història, tal com dèiem, explora vivències de la mateixa autora. “De grans temes, que n’hi ha dos o tres, ja s’ha escrit”, per això, Mar Camps posa en valor la quotidianitat i la vida diària.

Quants euros s’han recaptat amb la taxa turística els últims anys al Baix Empordà?

L’impost sobre les estades en establiments turístics, més conegut com a taxa turística, és l’impost que paguen les persones que s’allotgen en un establiment turístic. La taxa pot variar en funció del tipus d’establiment, de la categoria de l’establiment, de la zona visitada i dels dies d’estada. Es tracta d’un impost que es paga en tots els hotels, hostals, pensions, allotjaments turístics, càmpings, creuers, habitatges d’ús turístics i turismes rurals. 

La taxa turística, motiu de polèmica

A principis d’aquest any, el govern de Salvador Illa i els Comuns van pactar un increment de la taxa turística, que finalment no ha acabat entrant en vigor, però que ha provocat molt malestar en el sector de l’hostaleria i la restauració. 

El portaveu del grup parlamentari dels Comuns, David Cid, assegura a Ràdio Capital de l’Empordà que “la taxa turística serveix per reforçar les polítiques públiques que es veuen afectades pel turisme massiu”. 

 

El diputat dels Comuns explica que una de les voluntats d’aquesta legislatura és que es faci efectiva l’augment de la taxa turística. A més, Cid també avança que els Comuns buscaran arribar a un acord amb Esquerra Republicana en l’àmbit parlamentari per “garantir un augment substancial de la taxa”.

 

Per la seva banda, les Federacions d’Hostaleria i Restauració de Catalunya s’han mostrat en contra de la pujada de la taxa, la federació de Girona inclosa. Quan es va anunciar l’acord entre Comuns i el Govern per apujar l’impost sobre les estades turístiques, Santiago García-Nieto, el president de la Confederació Empresarial d’Hostaleria i Restauració de Catalunya, entitat de la qual forma part la Federació d’hostaleria i turisme de les Comarques de Girona, va afirmar que la pujada de la taxa turística és “una situació insostenible d’asfíxia fiscal contínua” i que amenaça de destruir “la competitivitat d’un teixit empresarial clau per al desenvolupament econòmic, social i laboral de Catalunya”.


Quant es paga de taxa turística a Catalunya?

A Catalunya, els hotels i allotjaments de luxe paguen uns 6 euros per persona i nit, amb un recàrrec municipal que pot arribar als 4 euros, fins a un màxim d’uns 10 euros. Els habitatges turístics abonen poc més de 2 euros, i els càmpings i allotjaments rurals, poc més d’1 euro.

En canvi, a Barcelona, els hotels de luxe, càmpings de categoria alta, creuers i allotjaments similars paguen prop de 7 euros per persona i nit, amb un recàrrec municipal que pot arribar als 8 euros. Això situa el cost màxim en uns 15 euros per nit.
Els hotels de gamma mitjana paguen prop de 3 euros i mig, mentre que els habitatges d’ús turístic abonen uns 5 euros. Altres establiments, com hostals o pensions, paguen prop de 3 euros.

La taxa s’aplica per persona i nit, amb un màxim de 7 nits seguides al mateix allotjament. Els menors de 17 anys no paguen. Les tarifes són més altes a la capital catalana pel recàrrec municipal. Aquestes xifres van entrar en vigor el passat mes de maig.


17.000.000 € recaptats entre 2018 i 2024

17.647.146,82 € és la quantitat total del que s’ha recaptat amb la taxa turística al Baix Empordà entre els anys 2018, 2019, 2020, 2021, 2022, 2023 i 2024 (fins al setembre).  

Municipi per municipi, Torroella de Montgrí és la localitat que més ha recaptat amb l’impost sobre les estades en establiments turístics amb 4.474.878 €. Per contra, Serra de Daró és el poble que menys quantitat econòmica ha recaptat amb 2.531 €. Jafre és l’únic municipi de la comarca del qual no es tenen dades del que ha recaptat en taxa turística. 


Més de 30.000.000 € des de l’any 2012

Si comptem la recaptació de l’impost sobre les estades en establiments turístics des de l’any 2012, comprovem que el Baix Empordà ha recaptat un total de 30.262.825,27 euros, sent les localitats de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (6.291.434 €), Torroella de Montgrí (6.045.807 €) i Calonge i Sant Antoni (3.510.104 €) les que més quantitat econòmica han recaptat.

En el període entre 2012 i 2024, els municipis de Garrigoles (4.183 €), Colomers (4.803 €), Serra de Daró (5.438 €) i Rupià (5.821 €) són els pobles baix-empordanesos que menys han recaptat amb l’impost de la taxa turística. Jafre és l’única localitat de la qual no se’n tenen dades. 


No hi ha cap poble del Baix Empordà sense allotjaments turístics

Cal recordar que en el reportatge Els pisos turístics a les Comarques Gironines es concentren a la Costa Brava i al Baix Empordà vam explicar que tots els pobles del Baix Empordà tenen establiments turístics i, en conseqüència, places turístiques

Amb 18.467 allotjaments turístics, el Baix Empordà és la comarca catalana amb més establiments dedicats al turisme. En nombre de places, el territori baix-empordanès també és el que en té més de tota Catalunya amb un total de 95.450 places turístiques

Els pisos turístics a les Comarques Gironines es concentren al Baix Empordà i a la Costa Brava

 

[AGENDA] Què puc fer el divendres 8 d’agost a l’Empordà i Comarques Gironines?

Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.

Anem fins al Festival de la Porta Ferrada que avui comptarà amb un doble concert amb Antoñito Molina i María Peláe al Guíxols Arena. En ple procés d’expansió a les grans audiències, Antoñito Molina debuta finalment a Sant Feliu per demostrar que el seu èxit no és fruita de temporada. Després d’haver arrasat als principals escenaris  del país, el seu Tour Me Prometo arriba a  Porta Ferrada amb tot el ritme i la frescor que caracteritzen la proposta del gadità. D’altra banda, la gran María Peláe és tota una referència a l’àmbit del mestissatge del folklore i les tendències contemporànies. La malaguenya estrenarà el seu imminent nou àlbum, El Evangelio, una nova mostra del seu talent audaç i valentia artística. 

I al Festival de Cap Roig avui hi tindrem a Rosario. L’artista passarà per Calella amb niverso de Ley, un disc que repassa els seus primers èxits amb la col·laboració de grans artistes. Amb més de tres dècades de carrera, el seu estil únic continua captivant diferents generacions. Les entrades per aquest concert ja estan exhaurides. 

Al Festival Portalblau avui hi tindrem a Cala Vento al Fòrum Romà MAC Empúries. El concert començarà a les 22 h. El duet empordanès Cala Vento, format per Joan Delgado i Aleix Turon, arriba a Portalblau per celebrar deu anys de trajectòria amb el seu nou projecte, “Brindis”. 

Al Festival Sons del Món avui hi aterra Kool & The Gang. Aquesta és una de les bandes de funky més importants de la història de la música. La banda, formada el 1964 a Nova Jersey pels germans Robert “Kool” Bell i Ronald Bell, es va fer molt popular a tot el món durant la dècada dels anys setanta gràcies a cançons icòniques com Celebration, Get Down On It i Jungle Boogie. 

I aquest divendres el Festival Amb So de Cobla de Palamós comptarà amb la proposta Cobla Amb So de Dona – Més Garreta al Parc dels Països Catalans a partir de les 19 h. A més, a la Plaça Josep Sarquella, a partir de les 22 h hi actuarà Alosa amb so de cobla.  

A s’Agaró avui hi haurà el market d’estiu la Industrial, amb propostes per als més petits i grans. A més de les propostes gastronòmiques i de parades amb marques artesanals, hi haurà concerts per gaudir de la nit de la Costa Brava.

Festes Majors

I avui és Festa Major a Parlavà, Castelló d’Empúries, Vilamacolum, Vilopriu, Ullastret, Sant Llorenç de la Muga, Roses, Garriguella, Gaserans, Maçanet de la Selva i Bescanó.  

Una avaria a la depuradora de Castell d’Aro aboca aigües brutes al riu Ridaura

privat:-milloren-quatre-quilometres-del-riu-ridaura-al-seu-pas-per-castell-d’aro,-platja-d’aro-i-s’agaro
Privat: Milloren quatre quilòmetres del riu Ridaura al seu pas per Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró

Una avaria elèctrica a la depuradora de Castell d’Aro ha provocat un abocament d’aigua sense tractar al riu Ridaura. L’incident es va produir dilluns al vespre i va afectar el funcionament de l’estació de tractament, que va quedar sense alimentació.

L’endemà, el Consorci d’Aigües Costa Brava Girona va instal·lar un grup electrogen d’urgència, que va permetre recuperar el servei el dimarts al vespre. La situació va obligar a obrir la bocana del riu per eliminar les aigües brutes i a prohibir temporalment el bany a part de la Platja Gran.

Seguint el protocol de l’Agència Catalana de l’Aigua, dimecres es va hissar bandera vermella a uns 250 metres de la desembocadura, tant al nord com al sud, i bandera groga a la resta de la Platja Gran. Aquest dijous s’ha pogut tornar a bandera groga a la zona del riu i bandera verda a la resta del litoral.

L’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró ha exigit garanties per evitar nous vessaments. També ha reclamat al Consorci que acceleri el projecte d’ampliació de la depuradora. El consistori vol assegurar una alimentació elèctrica constant i estable de la planta.

Per últim, l’equip de govern traslladarà els detalls de la incidència a una junta informativa extraordinària amb els regidors i també en una reunió amb la Taula del Ridaura i el Grup Natura Sterna.