La cantant de Palafrugell Sílvia Pérez Cruz va actuar ahir a la nit a la històrica sala Olympia de París, un dels espais musicals més emblemàtics de la capital francesa. El concert va reunir centenars d’espectadors i confirma la projecció internacional de l’artista del Baix Empordà.
L’actuació arriba poques setmanes després que la cantant rebés el premi Goya a la millor cançó original, un dels reconeixements més importants del cinema espanyol. Aquest guardó ha tornat a situar la seva veu i la seva obra en primer pla dins el panorama musical i cultural.
El concert a París va oferir un recorregut per diverses etapes de la seva trajectòria musical. El repertori va combinar peces dels seus treballs més recents amb altres cançons que ja formen part del seu univers artístic. La veu de Sílvia Pérez Cruz va omplir la sala amb una interpretació íntima i expressiva. De fet, el públic va seguir el concert amb gran atenció i va respondre amb llargs aplaudiments en diversos moments de l’actuació.
La sala Olympia de París és un dels escenaris musicals amb més tradició d’Europa. Al llarg de les dècades ha acollit concerts de grans noms de la música internacional, i actuar-hi representa un pas destacat dins el circuit europeu.
Nascuda a Palafrugell, Sílvia Pérez Cruz s’ha consolidat com una de les veus més reconegudes de la música actual. La seva proposta combina cançó d’autor, música popular, jazz i flamenc, amb un estil personal que l’ha portat a actuar en nombrosos escenaris internacionals. El concert a París reforça la presència internacional d’una artista vinculada al Baix Empordà, que continua ampliant la seva trajectòria musical amb nous projectes i reconeixements.
La població de pol·linitzadors silvestres s’ha reduït de manera significativa en els darrers anys arreu d’Europa i també a escala local. Diversos estudis científics alerten d’aquesta tendència, que preocupa especialment pel paper clau que tenen aquests insectes en els ecosistemes i en l’economia. Abelles, sírfids, papallones, vespes o escarabats són responsables de la pol·linització d’un 75 % dels cultius i d’aproximadament el 90 % de les plantes silvestres amb flors.
Amb l’objectiu de revertir aquesta situació s’ha posat en marxa el projecte BeeConnected SUDOE, una iniciativa transfronterera que pretén restaurar infraestructures verdes per afavorir els pol·linitzadors en paisatges fragmentats. El projecte, que va començar l’estiu passat, es desplega en diversos territoris de l’Estat espanyol, França i Portugal, i també inclou actuacions a les comarques gironines.
A la demarcació de Girona, les accions se centraran en diferents trams de les vies verdes situats entre el Baix Empordà, el Gironès i la Selva, encara pendents de concretar. L’objectiu és restaurar espais naturals degradats i millorar la connexió entre hàbitats d’alt valor ecològic.
Per definir les actuacions, una vintena d’experts es van reunir el febrer passat a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona. A la jornada hi van participar representants institucionals, investigadors, entitats de conservació, centres d’educació ambiental, vivers i gestors d’espais naturals protegits.
Durant la trobada, els participants van coincidir a assenyalar com a principals causes del declivi dels pol·linitzadors l’ús de productes fitosanitaris, la pèrdua d’hàbitat i l’agricultura intensiva. També van remarcar l’impacte del canvi climàtic, especialment en zones com el sud-oest d’Europa.
De la quarantena llarga de propostes que es van posar sobre la taula, se’n van analitzar quatre de prioritàries. La primera és elaborar una guia de bones pràctiques per afavorir els pol·linitzadors en la gestió d’espais verds. La segona aposta per impulsar una jardineria municipal més favorable per a aquests insectes, especialment en entorns urbans i periurbans, amb la implicació de les institucions i la ciutadania.
La tercera proposta planteja crear un banc de llavors i plantes per diversificar les sembres i millorar els hàbitats dels pol·linitzadors, ja que actualment hi ha poca demanda d’aquest tipus de llavors als vivers. Finalment, també es proposa reduir l’ús d’herbicides en marges i espais públics, tot mantenint-ne l’ús selectiu per controlar plantes invasores i promovent una gestió de les segues més respectuosa.
Els experts coincideixen que aquestes accions s’haurien d’aplicar inicialment a petita escala per poder-ne analitzar els resultats abans d’estendre-les a altres zones.
Les propostes serviran de base per a futures accions del projecte, com l’elaboració d’un manual de bones pràctiques en restauració ecològica, la millora de polítiques públiques relacionades amb les infraestructures verdes —com les ecovies gironines— i l’impuls de la sensibilització ciutadana sobre la importància de mantenir la connectivitat ecològica dels pol·linitzadors.
La Diputació de Girona participa activament en el projecte BeeConnected SUDOE, finançat amb fons Interreg SUDOE de la Unió Europea. La iniciativa està coordinada per la Universitat Autònoma de Madrid i compta amb la participació de la Universitat de Bordeus, la Universitat de Coïmbra i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) en l’àmbit científic. Les accions de sensibilització les lidera la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/BirdLife), mentre que diverses institucions —entre elles la Diputació de Girona— seran les encarregades de desplegar les actuacions sobre el territori.
En una entrevista concedida al programa Supermatí de Ràdio Capital, la coordinadora nacional d’Unió de Pagesos, Raquel Serrat, ha repassat la situació actual del sector agrari al Baix Empordà i a les comarques gironines. Entre les principals preocupacions hi ha l’augment dels costos de producció, la competència exterior i diverses problemàtiques que afecten el territori.
La coordinadora ha alertat de la proliferació d’espècies que provoquen danys a l’agricultura. Una de les més preocupants és el coipú, una espècie invasora que pot afectar cultius com l’arròs o la colza.
Segons Serrat, les brigades encarregades de capturar aquests animals no s’han renovat aquest any i, per tant, des del gener no s’han fet captures, tot i que el 2025 se’n van capturar més de 3.200 exemplars.
A aquesta problemàtica s’hi suma la sobrepoblació de senglars, que fa més de vint anys que provoca danys als conreus. Davant aquesta situació, Unió de Pagesos impulsa una proposició de llei per millorar la gestió de la fauna i facilitar mesures de control.
Durant l’entrevista també s’ha abordat l’impacte dels temporals recents a l’Alt i al Baix Empordà. Les pluges han provocat afectacions en camps i infraestructures agràries.
Actualment, el sector està en contacte amb el Departament d’Agricultura perquè s’avaluïn els danys i s’activin ajuts. Tot i això, Serrat ha criticat la lentitud administrativa en aquests processos.
Segons Serrat, la situació internacional ja està tenint impacte directe en el sector agrari. L’encariment del gasoil és un dels factors que més preocupa els pagesos, perquè incrementa els costos de producció de manera significativa.
La coordinadora d’Unió de Pagesos ha recordat que el combustible és essencial per a l’activitat agrària i ha reclamat mesures per protegir el sector. En aquest sentit, demanen que l’Estat fixi o reguli el preu del gasoil agrari per evitar increments excessius.
Un altre dels temes destacats és l’oposició del sector a l’acord comercial entre la Unió Europea i els països del Mercosur. Serrat ha explicat que aquests tractats sovint utilitzen l’alimentació com a moneda de canvi per facilitar exportacions d’altres sectors econòmics europeus. El problema, segons denuncia, és que els productors europeus han de complir normes molt estrictes mentre que els productes importats poden arribar amb exigències molt més laxes.
Aquesta situació, segons ha dit, genera competència deslleial, ja que els aliments importats arriben al mercat amb preus més baixos.
La mobilitat amb transport públic al Baix Empordà continua sent complexa, tot i que ja es treballa perquè aquesta sigui més accessible per als diversos col·lectius. Entre les darreres millores hi ha la integració tarifària a l’Autoritat de Transport Metropolità (ATM) de Girona, l’aplicació d’un bitllet únic per aquesta regió de l’ATM o la promoció de la mobilitat amb autobús entre els municipis del Baix Empordà amb iniciatives com el Clic.cat.
Si bé és cert que el Baix Empordà és una de les comarques catalanes que no disposa d’un servei de transport ferroviari en l’actualitat, tot i que fins fa una seixantena d’anys la comarca comptava amb algunes línies ferroviàries. Malgrat tot, van acabar desapareixent amb la intenció futura de recuperar-les.
El naixement de les línies del carrilet
Els trens al Baix Empordà no van arribar fins a la segona meitat del segle XIX. Durant aquell període ja s’havia desenvolupat la xarxa de trens de via ampla que anava des de Barcelona fins a la frontera francesa (Portbou i Cervera). Els municipis per on passava aquesta via de tren ampla van començar a experimentar una revolució industrial i social en poc temps. Davant aquest context, però, sorgeix un segon concepte interessant per al desenvolupament ferroviari, el ferrocarril secundari o, tal i com es coneixien popularment, els carrilets.
El director de Terminus Centre d’Estudis del Transport i historiador, Joan Carles Salmerón, explica que aquests carrilets comptaven amb una via més petita i, en general, els trens eren més petits. L’arribada d’aquests carrilets es produeix a partir de la segona meitat del segle XIX i permet a zones com Palafrugell, Palamós o Sant Feliu de Guíxols desenvolupar una indústria vinculada al món del suro i el corall.
Amb l’arribada d’aquests ferrocarrils de via estreta, la vida a la comarca va canviar. “El tren va portar canvis en aquestes relacions econòmiques i en les relacions socials. Va permetre comunicar-se d’una manera molt més ràpida”, apunta Joan Carles Salmerón. Concretament, al Baix Empordà es van desenvolupar dues línies de tren: una que anava pel nord de la comarca i arribava fins a Palamós, i l’altra que sortia des de Girona i s’aturava a Sant Feliu de Guíxols.
L’època d’esplendor del carrilet i la Guerra Civil
Canviant de segle, la consolidació d’aquest mitjà de transport a la comarca va fer que empresaris de la zona i els nous propietaris promoguessin el desenvolupament i consolidació de les línies. Tal com apunta Salmerón, es van comprar vagons de mercaderies, noves locomotores i cotxes de passatgers. A més, als anys 30 adquireixen els primers automotors de benzinam, una novetat que permetia que els trens anéssin més ràpid.
Tot aquest desenvolupament ferroviari, tal com explica Joan Carles Salmerón, es veu truncat per la Guerra Civil espanyola, afecta a tots els carrilets de Girona. Durant el període de la Guerra Civil hi va haver un accident especialment greu a la zona de Pont Major a Girona on van morir moltes persones.
De la voluntat de recuperació a la desaparició
En l’època de la postguerra les línies de carrilet deixen de dependre del capital privat i passen a ser de l’Estat. Això es va apreciar sobretot en la línia de Girona a Palamós que tot i la reconstrucció de les vies i la represa del servei es decideix clausurar la línia l’any 1956. La línia de tren a la Garrotxa i la de Sant Feliu de Guíxols van tancar durant l’any 1969.
Joan Carles Salmerón admet que tot i que la popularització del cotxe va fer mal al transport ferroviari, la gestió que es va fer d’aquestes línies de tren i la posterior clausura va ser nefasta. Sobretot, tenint en compte, que a la zona de la Costa Brava es començava a palpar l’incipient boom turístic dels anys 60 i 70.
Tot i que es van tancar aquestes línies de ferrocarril de via estreta, des de la dictadura es va prometre la seva reobertura. “Una promesa que, evidentment, mai es va complir”, reconeix Joan Carles Salmerón.
El transport ferroviari avui dia
El debat sobre el transport públic continua sobre la taula. Joan Carles Salmerón apunta que una zona ben connectada a nivell de mobilitat permet que s’hi desenvolupin les empreses i les indústries.
Per això, des de la regió s’han impulsat projectes com el tren-tram de la Costa Brava. El director de Terminus apunta que en diverses regions d’Europa s’està impulsant aquesta recuperació de vies ferroviàries a través del tren-tram. L’avantatge que té el tren-tram és que en zones urbanes agafa velocitats reduïdes i, fora de la ciutat agafa més velocitat. “Això permet que acabi entrant dins els municipis i no s’hagi de col·locar l’estació als afores”, explica Joan Carles Salmerón. Tot i els avantatges del tren-tram, els traçats dels antics carrilets s’haurien de replantejar, perquè sobre els antics traçats hi ha projectes que presenten un bon funcionament com les Vies Verdes.
Joan Carles Salmerón reconeix que pel què fa a la mobilitat ferroviària encara hi ha molta feina a fer. Apunta, però, que a nivell social s’hauria de reclamar la resolució d’aquest problema vinculat a la mobilitat. “Crec que hauríem de ser més unitaris a l’hora de reclamar aquest sistema de tren-tram”, apunta Salmerón.
El projecte Naturabegur posa en marxa la campanya “Arrenca les plantes invasores del teu jardí” amb l’objectiu de frenar l’expansió d’espècies que amenacen la biodiversitat de les Muntanyes de Begur. La iniciativa preveu visitar prop d’un miler de cases amb jardí situades als municipis de Begur, Palafrugell, Pals i Regencós. Durant aquestes visites, educadors ambientals ajudaran les persones propietàries a identificar plantes invasores presents als jardins particulars.
Els professionals també explicaran els impactes ecològics que poden provocar aquestes espècies i proposaran alternatives amb plantes autòctones o espècies ornamentals que no representin un risc per al medi natural. Segons els responsables del projecte, moltes plantes invasores que avui afecten els ecosistemes naturals van arribar a través de la jardineria ornamental. Algunes espècies plantades als jardins poden escapar cap al medi natural i expandir-se amb facilitat.
Entre les plantes més problemàtiques destaca l’ungla de gat, una espècie molt present a zones costaneres que pot colonitzar ràpidament espais naturals. També es consideren invasores altres plantes com la figuera de moro, l’atzavara o el plomall de la pampa. La campanya també inclou sessions informatives dirigides a professionals de la jardineria, com empreses de manteniment, centres de jardineria o tècnics municipals. L’objectiu és promoure pràctiques d’enjardinament més respectuoses amb el medi natural.
Amb aquesta iniciativa, el projecte Naturabegur vol reduir una de les principals vies de propagació de plantes invasores i fomentar jardins que contribueixin a preservar la biodiversitat del territori.
