7.3 C
Pals
Dimarts, 23 desembre 2025
- Publicitat -

Nadal a l’Empordà

L'escriptora Sàbel Gamez
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Nadal a l'Empordà
Loading
/

L’Empordà ja té els seus carrers plens de llums de Nadal, d’estels brillants que decoren les botigues, d’arbres amb boles de colors i de Tios de Nadal  que esperen a la il·lusió de nenes i nens per compartir-la.

L’esperit d’aquesta celebració que hi és al nostre costat, com altres anys, avançat, dona la sortida a mercats i fires que tenen aquesta festa com a abanderada, mercats i fires que s’emplenen de colors i d’artesania únics que hem de visitar. Aquesta setmana, Santa Cristina d’Aro i Sant Feliu de Guíxols, per exemple, tornaran a mostrar un bocí de Nadal a cadascun dels seus aparadors, a la Fira de Nadal; A Figueres, a la Rambla tenim el mercat de Nadal fins finals de desembre; A Cantallops i a Castelló d’Empúries el 16 de desembre; Vilajuiga, el 15 de desembre; Calonge , 16 i 17 de desembre amb la seva fira del playmobil; Roses, 22 de desembre, entre d’altres.

Un nou any, un nou Nadal i una nova oportunitat per gaudir d’un Empordà que enamora!

T’atreveixes a compartir-lo?

Científics catalans demanen descartar el golf de Roses per a projectes d’eòlica marina per “la fragilitat ecològica”

Un equip de científics catalans han demanat excloure el golf de Roses (Alt Empordà) per als projectes d’eòlica marina per “la fragilitat ecològica” del territori. Asseguren que les instal·lacions podrien tenir un efecte directe en la biodiversitat, en el fons marí i també afectacions socials i paisatgístiques com ara en el turisme o la pesca. Les conclusions del projecte descarta la implementació de parcs eòlics comercials però també experimentals, com el Plemcat. El projecte científic BIOPAIS que han estat fent estudis a la zona durant tres anys planteja analitzar altres ubicacions de la costa catalana com a alternativa i apunten a espais més industrialitzats o degradats. A més, demanen acompanyar-ho d’una anàlisi social i paisatgística.

Després de tres anys de recerca científica, el projecte BIOPAIS ha presentat aquest dimarts les conclusions dels estudis per desenvolupar de forma sostenible l’eòlica marina. El conjunt d’estudis multidisciplinar determina que el golf de Roses hauria de quedar exclòs com a zona d’alt potencial per a l’eòlica marina (ZAPPER).

L’investigador principal del grup de recerca, Jordi Lloret, assegura que aquest espai hauria d’alliberar-se de projectes d’eòlica marina comercial però també de projectes experimentals. Considera que aquest espai té una biodiversitat i una riquesa marina que suposa un risc massa elevat. De fet, el científic recorda que la instal·lació de molins afectaria 135 espècies d’animals que habiten a la zona del golf de Roses i una desena d’àrees marines protegides.

Per aquest mateix motiu, el grup de recerca planteja que els parcs eòlics marins es facin en zones més degradades o industrialitzades. “Cal buscar llocs idonis a la costa catalana amb vent però menys sensibles”, afegeix el membre del CSIC.

L’estudi retreu que a vegades es compari la situació del golf de Roses amb la d’altres zones com els països nòrdics on hi ha parcs eòlics marins. Els científics apunten que en aquelles zones hi ha un fons marí menys dinàmic que el que hi ha en aquesta zona del mar Mediterrani. “Es tracta de zones amb llot i fang o degradat per la pesca”, explica el científic del CSIC. Per això creu que en cap cas es pot comparar els parcs eòlics marins “com a parcs naturals” i menys encara tenint la riquesa marina que té el golf de Roses.

Per altra banda, la guia per desenvolupar de forma sostenible l’eòlica marina considera que cal obrir el procés d’implementació dels projectes un vessant social i paisatgístic. En aquest sentit, els científics asseguren que cal incorporar aquesta visió social “des del principi” i això vol dir a l’hora de dissenyar les zones on s’haurien d’implementar els projectes.

Ara, l’equip de recerca format per investigadors de la Universitat de Girona, l’Institut de Ciències del Mar i el CSIC preveu explicar els resultats en altres punts de l’Estat. De fet, asseguren que les conclusions de l’estudi poden ser “reproduïbles” en qualsevol projecte d’eòlica marina ja que marca unes directrius clares de fer estudis “personalitzats cas a cas” amb base científica i amb un equip desvinculat dels promotors o gestors dels parcs.

Més de 50 anys per col·leccionar 2.000 Barbies. Exposició al Museu del Joguet de Figueres

El matrimoni figuerenc Tomàs Llobet són uns col·leccionistes apassionats de la Barbie des de fa 50 anys. En tenen 2.000 guardades en vitrines i armaris de casa seva i ja no saben on posar-les. Tot va començar quan la Maria Mercè Llobet era petita:

Un dia la vaig veure en el No-Do i vaig dir: M’agradaria tenir aquesta nina.El pare li va respondre que quan arribés aquesta nina a Catalunya ella ja seria casada. I així va ser: la primera li va regalar el marit, que la va comprar a Perpinyà.

Ara, els ciutadans tenen l’oportunitat de veure’n una selecció de les millors al Museu del Joguet de Catalunya a Figueres.

A l’exposició s’hi pot veure des de la primera Barbie, que es va crear el 1959, la Ponytail, fins a la Barbie Superstar, que és la primera que va adquirir el matrimoni. També s’hi mostra la nina Bill Lily, que és l’origen de la Barbie. La Ruth Handler la va descobrir a Alemanya i en va comprar els drets d’autor per utilitzar-la com a model per fer la Barbie.

Moltes de les nines exposades estan comprades en convencions sobre la Barbie, i altres han estat encarregades a artistes que en van fer exemplars únics. La Malèfica, creada per Alejandro Gavarrón, n’és un exemple.

L’univers Barbie ha captivat fins i tot dissenyadors de renom internacional com Robert Best, Moschino, Versace o Pertegaz, que també es poden veure al Museu del Joguet de Catalunya. Escolteu l’entrevista que Joan Bosch va fer al matrimoni al programa DE CAP A CAP

 

 

 

Les Barbies de Mercè Llobet i Joan Tomàs s’exhibeixen al Museu del Joguet, a Figueres

La parella figuerenca custodia més de dues mil d’aquestes mítiques joguines, dins una col·lecció que arriba a les cinc mil nines

L’exposició s’inaugura aquest dissabte 11 d’octubre, a les dotze de migdia, i es podrà veure fins al 8 de març del 2026

Pals aprova el pressupost per al 2026 per un import de més de 8,4 milions d’euros

privat:-pals-aprova-un-pla-especial-per-a-protegir-masies-i-cases-rurals
Privat: Pals aprova un pla especial per a protegir masies i cases rurals

L’Ajuntament de Pals ha aprovat de forma inicial en el darrer ple municipal el pressupost municipal per al 2026, amb una dotació total de 8.496.142,95 euros. Aquesta xifra representa un augment del 2,81% en comparació amb l’exercici anterior. Els pressupostos municipals es van aprovar amb nou vots a favor i dues abstencions.

El nou pressupost posa l’accent en la continuïtat de les inversions iniciades i en el manteniment de la qualitat dels serveis públics. Entre les actuacions destacades hi ha la conservació de paviments i voreres, un pla que es va engegar l’any passat i que es manté com una prioritat per al consistori.

També es preveu la millora de diversos parcs infantils, la remodelació d’una pista esportiva i altres intervencions com la renovació del bar de Ca la Pruna i l’adquisició de nou mobiliari per a equipaments municipals. Ho ha explicat l’alcalde de Pals, Carles Pi.

El pressupost aprovat inclou els annexos, les bases d’execució, la plantilla de personal i tota la documentació tècnica necessària. L’expedient estarà en exposició pública durant quinze dies hàbils, tant al Butlletí Oficial de la Província de Girona com al tauler electrònic de l’Ajuntament de Pals. Si no es presenta cap reclamació en aquest període, el pressupost quedarà aprovat definitivament.

El Museu del Suro de Catalunya guardonat amb el Premi Josep Albern Valentí

02_12_2025_Premis_Museu_del_Suro_Grup

El Museu del Suro de Catalunya, amb seu a Palafrugell, ha estat distingit amb el Premi Josep Alabern Valentí per la seva tasca en didàctica, difusió i turisme industrial. El reconeixement forma part de la 33a edició dels Premis Bonaplata, que organitza l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya.

El jurat ha premiat el paper del museu com a espai de referència per explicar la cultura del suro i la seva història industrial, així com l’impacte econòmic i social que aquesta activitat ha tingut al municipi i a les comarques gironines.

El guardó també posa en valor la feina del museu en l’àmbit de la divulgació i l’educació, gràcies a exposicions permanents i temporals, activitats escolars i visites guiades que permeten entendre com la indústria del suro ha modelat el territori.

L’Ajuntament de Palafrugell ha felicitat l’equip del museu i la seva associació de suport. També ha remarcat el paper clau del centre en la construcció de la identitat industrial local, així com la seva aportació a l’educació patrimonial i al desenvolupament cultural i turístic del municipi.

El museu s’ubica en una antiga fàbrica surera, considerada la més important del sector a Espanya. L’edifici presenta elements modernistes destacats i una estructura poc habitual en aquest tipus de construccions, sovint més funcionals.

Els Premis Bonaplata també han reconegut altres iniciatives vinculades al patrimoni industrial de Catalunya en àmbits com la restauració, el paisatge industrial, la recerca i el suport al sistema territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.

Les cases rurals dels Pirineus i l’interior gironí freguen el ple d’ocupació pel pont de la Puríssima, però a la Costa Brava no arriben al 50%

Les cases rurals del Pirineu i de l’interior de les comarques gironines freguen el ple pel pont de la Puríssima. El sector preveu una ocupació del noranta-cinc per cent. Les reserves d’última hora han impulsat aquesta demanda. Les cases completes tenen més interès que les habitacions.

Les cases rurals de la Costa Brava tenen menys demanda. L’ocupació prevista és d’un quaranta-cinc per cent. La diferència mostra un clar desplaçament cap a zones d’interior i de muntanya.

La durada mitjana de les estades serà de tres nits. Els visitants aprofiten el descans de dilluns. Les nits més fortes són les de divendres i dissabte. La majoria dels clients arriben de Barcelona i de la seva àrea metropolitana.

El sector ja mira les dates de Nadal. Les cases rurals tenen una ocupació prevista d’un cinquanta per cent. El lloguer de cases completes creix per Nadal i per Sant Esteve. La nit de Cap d’Any presenta millors xifres. Les reserves arriben al noranta per cent de l’oferta disponible.

L’entitat que representa el sector ha consultat més de dues-centes quaranta cases rurals. Les dades mostren un interès creixent en el turisme rural. El sector veu un augment constant de reserves tant en cases completes com en habitacions.