Privat: Sant Feliu recupera l’espai públic al Nàutic Vell que la concessionària havia tancat
El concessionari del Nàutic Vell de Sant Feliu de Guíxols ha retirat la restricció que impedia l’accés a un espai públic del port. La decisió s’ha pres després que l’Ajuntament tramités dues sancions en què s’exigia l’obertura. La zona, propera als amarradors que gestiona la Cambra de Comerç, recupera així el pas lliure per a tothom.
El regidor d’Urbanisme, Josep Saballs, explica que es tracta d’una àrea al voltant dels pantalans on hi ha embarcacions amarrades. Segons el planejament municipal, és un espai públic i, per tant, no es pot tancar a la circulació de vianants.
Al febrer, el consistori va fer un primer requeriment per obrir-lo i va imposar una multa coercitiva d’uns mil euros. El concessionari tenia un termini per revertir la situació i evitar la sanció. Davant la inacció, es va tramitar una segona multa i es va advertir que n’arribaria una tercera si no es complia.
La Cambra de Comerç argumentava que la restricció del pas es devia a motius de seguretat, ja que no hi ha un sistema de tancament als pantalans. No obstant això, des de l’Ajuntament consideren que les càmeres de videovigilància instal·lades al port ja són una mesura suficient per protegir les embarcacions.
Finalment, aquest cap de setmana la corda que bloquejava el pas s’ha retirat. L’espai torna a estar obert, i el consistori dona per tancada la polèmica amb la concessionària.
Privat: Recomanacions, refugis climàtics i zones d’ombra de la Bisbal d’Empordà per combatre la calor
Protecció Civil de la Generalitat manté activada l’alerta per onada de calor. L’episodi s’intensificarà i assolirà el punt màxim dilluns a Ponent i les Terres de l’Ebre. Les altes temperatures es mantindran fins a mitja setmana.
La calor nocturna també marcarà les properes nits i matinades. El Servei Meteorològic de Catalunya preveu mínimes molt altes a Ponent, l’Alt Empordà, les Terres de l’Ebre i el litoral de Tarragona i Barcelona. A partir de diumenge a la nit, l’afectació s’estendrà a gairebé tot el litoral, prelitoral i comarques de Lleida.
Aquest dissabte ja s’han superat els 40 graus a municipis com Oliola, Tremp, Albesa i Lleida. Altres localitats com Seròs, Baldomar o la Pobla de Segur han superat els 39 graus.
Les autoritats demanen als ajuntaments que activin espais frescos i reforcin l’atenció a persones vulnerables, com majors de 75 anys sense suport, persones amb discapacitat, treballadors a l’aire lliure i malalts crònics.
Es recomana hidratar-se sovint, evitar sortir a les hores de màxima insolació, utilitzar barret i roba lleugera, i practicar esport només a primera hora del matí o al vespre. També s’aconsella visitar persones grans que viuen soles i garantir aigua i ombra a les mascotes.
Des del moment en què vaig saber que Rosario tornaria a actuar a l’escenari de Cap
Roig, vaig tenir clar que no em volia perdre el seu concert. No només perquè és una
artista amb una energia magnètica i una veu que et travessa, sinó perquè a casa meva,
la Rosario sempre ha estat molt més que música: ha estat banda sonora de diumenges
al matí, de tardes amb la meva mare i de moments de ball espontani al menjador. A la
meva mare sempre li ha agradat, i jo, des de petita, he crescut amb les seves cançons
com si fossin part de la família.
No ha estat la primera vegada que he gaudit del seu directe, però tornar a rememorar
els seus grans èxits celebrant amb ella els seus 33 anys com a artista, ha estat un
immens plaer.
Quan les llums es van apagar i Rosario va sortir a l’escenari, el públic va esclatar. I jo
amb ells. De seguida va fer vibrar tot l’espai amb la seva presència: pura força, pur
carisma. No va trigar ni dues cançons a tenir-nos a tots drets, ballant, aplaudint i
cridant.
Cap Roig és un lloc preciós i idíl·lic, i més amb la lluna plena que va deixar-se veure
durant tot el concert. I Rosario, com sempre, va estar generosa i desbordant, ho va
donar tot: va saltar, va riure, va suar, es va ruixar amb aigua i ens va ruixar a nosaltres
amb emoció.
Quan van sonar clàssics com “Algo contigo”, “Mi gato”, “De ley” o “No dudaría”, vaig
retornar als meus records d’infància i als clàssics que em recorden tant a casa. Al final
del concert, amb “Marcha marcha”, Rosario ens va fer ballar com si fos l’última nit de
l’estiu.
Va ser més que un concert: va ser una celebració de tot el que la seva música significa
tant per a mi com per tot el públic que la va acompanyar.
Esperem, tal i com va comentar diverses vegades durant la seva actuació, que torni a
repetir al festival i segueixi desprenent l’energia que vam poder viure tots els
assistents d’inici a fi del seu espectacle.
Imatge destacada cedida per Francesc Pruneda (Astroempordà).
Falten pocs dies perquè arribi Sant Llorenç (12 d’agost) i un dels fenòmens que arriba per aquesta època de l’any són, precisament les llàgrimes de Sant Llorenç. L’observador i impulsor d’Astroempordà, Francesc Pruneda, explica que aquest fenomen, que es coneix també pel nom de Perseids, és una pluja d’estrelles. És a dir, al cel nocturn es poden observar estels fugaços durant un període concret de l’any. “De pluges d’estrelles se’n poden veure en altres èpoques de l’any, però una de les més conegudes és la que té lloc durant Sant Llorenç”, admet Pruneda.
La pluja dels Perseids es pot veure, habitualment, des del 17 de juliol fins al 24 d’agost. Tot i això, i tal com explica Francesc Pruneda, l’activitat durant aquest període no és la mateixa. Normalment, els dies en què es poden veure més estels fugaços són les nits d’entre l’11 i el 12 d’agost o el 12 i 13 d’agost. Enguany, l’observador destaca que la nit del 12 al 13 serà millor que l’anterior, ja que la llum de la lluna serà menor- el dia 9 d’agost hi ha lluna plena-.
L’observació d’aquest fenomen
L’estiu fa que sigui més agradable anar a veure aquestes llàgrimes de Sant Llorenç. Francesc Pruneda detalla que calen dues coses per poder veure aquests estels. El primer és trobar un lloc fosc i, el segon, que no tingui gaires obstacles visuals.
Per tant, espais com les platges aïllades properes a la Gola del Ter, la platja del Castell de Palamós o un camp enmig de les Gavarres – sense oblidar que ens trobem en una època en què el risc d’incendi és elevat – són llocs ideals per poder veure aquesta pluja d’estrelles.
El repte de la fotografia
Cada cop més hi ha un seguiment d’aquests fenòmens. Tot i això, la fotografia és un repte quan parlem de capturar estels fugaços. “D’entrada és molt probable que no n’arribis a fotografiar cap”, reconeix Francesc Pruneda. Hi ha diversos factors a tenir en compte quan es vol fotografiar un fenomen d’aquest tipus. El primer és saber cap a on apuntar, ja que en el cel nocturn no se sap ben bé on ni quan caurà un estel fugaç. A més, el temps d’exposició de la llum de l’estel és molt curt i és complicat poder-lo capturar amb la càmera.
Per això, el consell de Francesc Pruneda és aconseguir una càmera amb un objectiu que abasti força (de 18, 20 o, com a màxim 30 mil·límetres). Llavors haurem d’apuntar al cel, amb una sensibilitat ISO baixa, i disparar uns quants segons per mirar de capturar la llum d’algun estel. Francesc Pruneda, reconeix, però, que el millor que es pot fer durant una pluja d’estels és gaudir del cel.
Els fenòmens astronòmics que ens esperen
Les llàgrimes de Sant Llorenç són un fenomen habitual a l’estiu, però hi ha altres fets astronòmics que podrem viure durant els propers anys. Abans que acabi el 2025 hi haurà dues pluges d’estels més: el 17 de novembre i el 6 de desembre. Aquest 7 de setembre hi haurà un eclipsi de lluna del qual només en veurem el final.
Ja el 12 d’agost del 2026 hi haurà un eclipsi de sol total que es veurà des de gran part d’Espanya. Posteriorment, el 2027 i el 2028 hi haurà més eclipsis de sol, però Francesc Pruneda admet que no seran tan impressionants com el de l’any que ve.
Francesc Pruneda explica que cada cop més són les persones que s’animen a seguir i gaudir d’aquests fenòmens astronòmics. Afegeix, a més, que les xarxes socials han fet recuperar l’interès i la curiositat de la població general per aquest tipus de fenòmens. “Podríem dir que l’astronomia és una ciència que cau simpàtica”, acaba Pruneda.
Una cinquantena de membres de la nova plataforma veïnal ‘Mobilitzem la llera’ -que inclou veïns de nou municipis del Gironès i el Pla de l’Estany- han tallat la C-66 entre Bordils i Celrà en protesta pel projecte Julià. Un projecte que contempla la instal·lació de plaques fotovoltaiques i que preveu una potència de 52 MW, a més de la construcció d’una infraestructura elèctrica associada. Tot i que la plataforma ha fet la seva primera acció aquest divendres, els veïns fa temps que rebutgen aquest “macroparc” i demanen que s’aturi. “Sí a les renovables, però les volem com toca amb alternatives vàlides”, assenyala en Francisco Lifante, membre de l’entitat. La protesta ha obligat els Mossos a tallar temporalment el tram entre Bordils i Celrà.
Sorpresa entre els conductors que circulaven per la C-66 i que anaven o venien cap a la Costa Brava des de Girona. A les sis de la tarda una cinquantena de persones amb pancartes contra el projecte Julià han ocupat la calçada per reclamar que s’aturi aquest “macroparc que trinxa el territori” i que afecta sis municipis del Gironès, Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls, Sant Joan de Mollet, Bordils, Sant Martí Vell i Juià i tres del Pla de l’Estany, Viladesens, Cornellà del Terri i Vilademuls.
Diversos veïns d’aquests municipis han posat en marxa una entitat per canalitzar un malestar que fa temps que dura, quan van saber que el fons d’inversió Atenea Capital Investments S.L, pretenia posar en marxa aquest projecte i que preveu la instal·lació de 75.000 plaques solars en camps de conreu.
Aquest divendres han protestat per reclamar que s’aturi i que es faci cas a les al·legacions, tant dels veïns particulars com dels mateixos ajuntaments que “van de la mà” dels afectats. En Francisco Lifante és membre de l’entitat i explica que no estan “ni de bon tros” en contra de l’energia renovable, però a través d’un projecte d’aquestes característiques.
En aquest sentit, Lifante recorda que hi ha consistoris coom Cervià de Ter o Sant Jordi Desvalls que tenen propostes alternatives “molt interessants” i que no comporten projectes tan grans com el que pretén fer el fons Atenea. Per això han constituït aquesta nova plataforma com una forma de pressió per tal de frenar i avisar als polítics que “aquest no és el camí”.
Propietaris “enganyats”
Lifante també ha explicat que en bona part dels casos, els propietaris que van vendre el terreny per tal que es construís el macroparc se senten “enganyats” amb el projecte i alguns d’ells, fins i tot, han començat a fer al·legacions per evitar que tiri endavant. Posa d’exemple Sant Jordi Desvalls que va reunir els cinc propietaris que van signar i quan se’ls va explicar el projecte, quatre d’ells van reconèixer que no era el que s’esperaven.
De la resta de municipis, Lifante assenyala que no saben si els consistoris han parlat amb els propietaris, però dona per fet que la reacció serà similar, un cop els expliquin “què és el que volen fer”. El mes de juny, els alcaldes dels municipis afectats van demanar per carta a la consellera de Territori, Sílvia Paneque, una reunió “urgent”, al·legant que el projecte s’ha fet sense cap concertació prèvia.
El parc fotovoltaic que projecta l’empresa privada Atenea Capital Investments SL s’ha batejat amb el nom de Julià i, si segueix endavant, tindrà 75.684 mòduls fotovoltaics, cadascun dels quals amb una potència de 665 Wp. En total, el complex tindrà una potència pic de 62,124 MWp, segons recull el document de l’estudi d’impacte ambiental de la planta.
Disposarà de quinze centres de transformació i evacuarà l’energia a través d’una línia de 132 kV. El seu traçat passarà soterrat al llarg d’1 quilòmetre i n’hi haurà 16 més d’aeris. Suposarà una inversió de més de 22 milions d’euros (MEUR)
En total, el complex ocuparà una superfície de 93,23 hectàrees repartida en quatre termes municipals: Cornellà del Terri, Vilademuls, Sant Jordi Desvalls i Cervià de Ter. De totes maneres, la línia de mitjana tensió que n’evacuarà l’energia també afectarà altres pobles: Viladasens, Sant Joan de Mollet, Bordils, Sant Martí Vell i Juià.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.