Un estudi conjunt de la Universitat de Girona (UdG) i de l’Institut de les Ciències del Mar (ICM-CSIC) revela que l’escalfament del Mediterrani amenaça la recuperació de la maire, una espècie «clau» en la cadena tròfica i un dels peixos més habituals de les peixateries a Catalunya. Els científics han descobert que el problema ve de la pèrdua de les reserves energètiques, que són menys productives i que afecta especialment el plàncton, principal aliment dels exemplars més joves de maire. Això fa que sigui més complicat que subsisteixin, perquè no troben prou aliment disponible i posa l’espècie en perill. En canvi, els exemplars més grans -que viuen en zones diferents- mengen preses grosses i això els fa més resistents.
Els resultats, publicats a la revista científica Marine Environmental Research, adverteixen que l’escalfament del Mediterrani està comprometent la capacitat de recuperació d’aquesta espècie. Cal tenir en compte que es tracta d’un peix important tant per a la xarxa tròfica marina com per a les llotges de la costa catalana. Des del punt de vista ecològic, és una espècie «clau» en l’ecosistema, perquè transfereix l’energia del plàncton cap als depredadors de nivells tròfics superiors, com ara peixos, calamars i mamífers marins.
Malgrat la seva rellevància, les captures a Catalunya han caigut de manera destacada durant les darreres dècades, un fet que ha generat preocupació en el sector pesquer. Per dur a terme l’estudi, l’equip científic va combinar dos indicadors complementaris. D’una banda, els perfils d’àcids grassos al múscul, que revelen què menja el peix, i de l’altra l’índex hepatosomàtic, que mesura el greix i els nutrients emmagatzemats al fetge.
En comparar les dades de principis dels anys 2000 amb el període més recent (2017-2022), es va detectar que el greix de les maires joves s’ha reduït de manera rellevant. En concret ha caigut un 58%, mentre que el dels adults s’ha mantingut estable, atès que mengen preses més grans, que sí estan disponibles.
Aquesta feblesa en les fases primerenques s’associa amb l’escalfament persistent de l’aigua al nord-oest de la Mediterrània i es tradueix en una menor productivitat de l’espècie. La investigadora predoctoral de la UdG i autora principal del treball, Mar Vila, adverteix que si els joves no tenen prou aliment per créixer de manera saludable, «el relleu de la població està en perill» i, per tant, l’espècie.
L’estudi assenyala que l’escalfament global actua en sinergia amb la «pressió pesquera», cosa que «dificulta encara més la recuperació de l’espècie». Per la seva banda, el coautor de l’estudi per part de l’ICM-CSIC, Josep Lloret, destaca que aquest treball demostra la importància d’usar anàlisis bioquímiques i indicadors de salut per «detectar de manera precoç l’impacte del canvi climàtic i dissenyar una gestió de la pesca més flexible i adaptada als reptes actuals de la sobrepesca i el canvi climàtic».
