2010: L’any que un tram de la platja dels Griells es va quedar sense sorra

Per
Ràdio Capital
-

L’any 2010, un tram de la platja dels Griells va perdre tota la sorra que el separava del passeig marítim. Les onades van començar a impactar directament contra l’escullera, van obrir esquerdes al paviment i van obligar a tancar provisionalment el sector afectat.

La pèrdua de sorra no era un fenomen nou. Durant els mesos d’hivern, una part de la platja acostumava a retrocedir per l’efecte dels temporals. Els corrents la recuperaven abans de l’estiu i l’Ajuntament hi feia aportacions addicionals per preparar la temporada turística.

Aquest funcionament va començar a canviar després de la llevantada de Sant Esteve de 2008. Els temporals de 2009 i 2010 van continuar retirant sorra i la platja ja no es va recuperar de la mateixa manera. L’Ajuntament va advertir de la inestabilitat del sector l’any 2009, quan la situació encara no era tan greu.

Durant l’estiu de 2010 ja va ser impossible refer el tram afectat. La franja de sorra que protegia el passeig va desaparèixer i el mar va arribar fins a l’escullera. L’onatge va començar a buidar el subsòl que sostenia el paviment.

El 23 de setembre, l’alcalde, Josep Maria Rufí, va visitar la zona amb tècnics de Costes de la Generalitat. Un informe de l’arquitecte i l’aparellador municipal alertava que l’estructura podia esfondrar-se. Si el passeig cedia, l’aigua podia arribar als espais públics i als habitatges de la urbanització.

A la superfície ja s’hi veien esquerdes importants i una part del ferm s’havia començat a enfonsar. L’Ajuntament va tancar provisionalment el tram més malmès i va reclamar una actuació urgent a les administracions responsables de la costa.

Els temporals dels dies 10, 11 i 12 d’octubre van empitjorar els danys. L’acció directa de les onades va afectar greument uns 250 metres del passeig marítim. Sense la platja al davant, l’escullera havia deixat de tenir la protecció que proporcionava la sorra i els edificis pròxims quedaven més exposats.

Un estudi elaborat anys després va calcular que, entre 2008 i 2010, aquell sector havia perdut els aproximadament 50 metres d’amplada mitjana de platja que tenia. La xifra no correspon a tota la platja dels Griells, sinó al tram situat davant del passeig que va patir els danys més greus.

El Govern espanyol va aprovar les obres d’emergència el 15 d’abril de 2011. L’actuació prevista als Griells incloïa el trasllat d’uns 35.000 metres cúbics de sorra des del port de l’Estartit. També s’havien de reparar i protegir amb escullera uns 250 metres de passeig.

Les obres van començar el 21 d’abril i es van allargar aproximadament dos mesos. La platja es va regenerar artificialment i el passeig va recuperar la protecció davant del mar. La intervenció va resoldre l’emergència immediata, però no va aturar l’erosió.

Un nou temporal va tornar a causar danys importants l’any 2013. El mar es va endur sorra, va afectar l’escullera i va fer cedir un altre tram del passeig. El 2015, veïns i Ajuntament encara reclamaven una solució estable perquè les aportacions periòdiques de sorra duraven poc temps.

Bibliografia

Ajuntament de Torroella de Montgrí, Informació Municipal, núm. 146, setembre-octubre de 2010:
https://www.torroella-estartit.cat/downloads.php?file=IM+146_setembre-octubre_2010_rev.pdf

Govern d’Espanya, referència del Consell de Ministres del 15 d’abril de 2011:
https://www.lamoncloa.gob.es/consejodeministros/referencias/paginas/2011/refc20110415.aspx

Associació de Veïns dels Griells, Propuesta de ideas base para un proyecto de recuperación ambiental de la fachada litoral de la zona de Els Griells:
https://avelsgriells.org/wp-content/uploads/2016/03/projecte-recuperacio-de-la-fac3a7ana-litoral-de-la-zona-de-els-griells.pdf

El Gerió Digital, «L’Estartit es mobilitza per reclamar mesures que aturin el retrocés de la platja de Griells», 16 d’agost de 2015:
https://www.gerio.cat/noticia/212484/lestartit-es-mobilitza-per-reclamar-mesures-que-aturin-el-retroces-de-la-platja-dels-griel

2006: L’any que l’Estartit va estrenar el Beatles Weekend

Per
Ràdio Capital
-

L’estiu de 2006, l’Estartit va celebrar la primera edició del Beatles Weekend. Aquell cap de setmana dedicat al grup de Liverpool va iniciar un festival que ha arribat fins als nostres dies.

Les activitats es van fer durant el cap de setmana immediatament anterior al 3 de juliol. No s’ha localitzat el programa complet, però sí que està documentada l’exposició «Els Beatles a Madrid i a Barcelona», organitzada per Magí Crusells.

La mostra es podia visitar al Centre de Serveis de l’Estartit. Va continuar oberta després del cap de setmana i es va poder veure fins al 17 de juliol.

L’interès local pels Beatles ja havia aparegut en la programació de l’estiu anterior. La Festa Major de Santa Anna de 2005 es va obrir amb la projecció de la pel·lícula Que noche la de aquel dia davant de l’Oficina de Turisme.

La projecció estava vinculada amb una exposició titulada «BEATLES», instal·lada al Centre de Serveis entre el 8 de juliol i el 31 d’agost. Aquelles activitats es poden considerar un antecedent de la trobada iniciada el 2006.

Una crònica publicada anys després explica que el Beatles Weekend havia nascut amb la voluntat d’aplegar aficionats catalans i europeus. Les edicions posteriors van incorporar concerts de grups d’homenatge, exposicions, xerrades, presentacions de llibres i projeccions.

Josep Maria Francino va mantenir una estreta vinculació amb la trobada. Fonts posteriors el defineixen com un dels seus impulsors. El 2021 va cedir a l’Estartit una extensa col·lecció de discos, publicacions, documents audiovisuals i objectes relacionats amb els Beatles.

El festival arriba l’any 2026 al vintè aniversari. El que havia començat amb un cap de setmana dedicat als Beatles ha continuat formant part de la programació estiuenca de l’Estartit.

Bibliografia

Ràdio Palamós, «Agenda dilluns», 3 de juliol de 2006:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/706070301/agenda-dilluns/0?idPost=706070301&page=9023&portada=0&title=agenda-dilluns

Ajuntament de Torroella de Montgrí, Informació Municipal, núm. 111:
https://www.torroella-estartit.cat/downloads.php?file=IM_111.pdf

Enderrock, «Els Beatles ocupen l’Estartit», 2013:
https://www.enderrock.cat/noticia/8248/beatles-ocupen-estartit

Ajuntament de Torroella de Montgrí, «Torna el festival Beatles Weekend de l’Estartit», 2021:
https://www.torroella-estartit.cat/ca/noticies/4356-torna-el-festival-beatles-weekend-de-lestarti.html

Visit l’Estartit, «L’Estartit celebrates 20 years of Beatles Weekend», 2026:
https://visitestartit.com/en/blog/estartit-beatles-weekend-20-years/

2005: L’any que l’Estartit va acollir el Mundial de Fotografia Submarina

Per
Ràdio Capital
-

El setembre de 2005, l’Estartit va acollir el X Mundial de Fotografia Submarina. Les proves es van celebrar als fons marins de les illes Medes i el pavelló municipal va ser l’escenari de la votació final. Els italians Denis Palbiani i Rosa Donati es van proclamar campions del món.

La competició es va celebrar del 13 al 18 de setembre sota l’organització de la Confederació Mundial d’Activitats Subaquàtiques, la CMAS, amb la participació de les federacions espanyola i catalana. El Mundial es disputava cada dos anys i les edicions anteriors havien passat per Marsella, Soma Bay i Ålesund.

L’elecció de l’Estartit com a seu s’havia presentat el 12 de juliol a l’Aquàrium de Barcelona. A l’acte hi van participar l’alcalde de Torroella de Montgrí i l’Estartit, Carles Negre; el president de la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques, José Rodríguez, i el president de la federació catalana, Xavi Duran. Una de les dues parelles que representaven Espanya també va fer una demostració a l’oceanari.

El Mundial va començar el dimarts 13 de setembre amb la cerimònia inaugural. L’endemà es van fer les immersions d’entrenament i els dies 15 i 16 van quedar reservats a la competició. Els equips estaven formats per un fotògraf i un model, que havia d’ajudar a preparar les imatges i moure’s amb precisió davant la càmera.

Cada equip disposava de quatre immersions i quatre carrets de 36 fotografies. Tenia 90 minuts per immersió i podia baixar fins a una profunditat màxima de 40 metres. La fotografia digital encara no s’havia imposat en aquest tipus de campionats. Els participants treballaven amb diapositives i no podien comprovar el resultat de les imatges mentre eren sota l’aigua.

La competició es dividia en cinc categories: peixos, macro sense tema, macro amb tema, ambient sense bussejador i ambient amb bussejador. El tema escollit per a la prova de macro van ser els nudibranquis, uns petits mol·luscs marins habituals als fons de les Medes.

El jurat valorava la composició, la llum, el contrast, els colors, les espècies fotografiades i la coordinació entre el fotògraf i el model. Les imatges seleccionades es van projectar en una pantalla instal·lada al pavelló municipal de l’Estartit i van ser puntuades en directe davant de prop de 400 persones.

La classificació general la van encapçalar Denis Palbiani i Rosa Donati, representants d’Itàlia. El segon lloc va ser per als portuguesos Rui Guerra i Vitor Silva, mentre que els noruecs Espen Rekdal i Harald Posshagen van completar el podi.

Espanya va participar amb dues parelles. Carlos Minguell i Cati Perales van acabar en quarta posició i van obtenir la medalla de plata en ambient amb bussejador i la de bronze en ambient sense bussejador. L’altre equip espanyol, format pels catalans Andrés Sánchez i Lorena Martínez, va ocupar l’onzè lloc.

Les medalles de les cinc categories es van repartir entre diversos països. Àustria va guanyar la prova d’ambient amb bussejador; França, la d’ambient sense bussejador; Bèlgica, la de macro amb tema; Noruega, la de macro sense tema, i Turquia, la de peixos.

La clausura va comptar amb Carles Negre; el president de la CMAS, Achille Ferrero, i el president de la federació espanyola, José Rodríguez. Uns mesos després, durant el Saló de la Immersió de Cornellà de Llobregat, Ferrero va afirmar que el de l’Estartit havia estat el millor campionat celebrat fins aleshores des del punt de vista de l’organització.

Vint anys després, l’octubre de 2025, l’Estartit va tornar a acollir el Mundial de la CMAS. La nova edició va incorporar la competició de vídeo submarí i una Copa del Món de fotografia submarina adaptada.

Bibliografia

Les exportacions de les càrnies gironines cauen fins a un 38% al maig arrossegades pels aranzels de la Xina

Per
ACN
-
exportacions càrnies

Les exportacions de les càrnies gironines intensifiquen la davallada i continuen notant l’impacte dels aranzels que la Xina aplica al porc. Segons recull l’estadística del Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa, al maig les vendes a l’exterior d’aquest clúster han caigut fins a un 38% (passant dels 169,30 MEUR als 104,17). El descens contrasta amb la situació que viuen els altres dos sectors considerats motor de l’economia gironina a l’exterior, perquè tant les químiques com els fabricants de maquinària tanquen el mes a l’alça o bé es mantenen. Però amb això no n’hi ha prou per capgirar la balança i, en global, les exportacions gironines acaben el maig amb números negatius, amb un descens del 7%. En l’acumulat de l’any la baixada és del 5%.

L’última estadística d’exportacions que ha fet pública el Ministeri torna a recollir, com ja és la tònica dels darrers mesos, l’impacte dels aranzels que la Xina va aplicar a la UE com a represàlia pels gravàmens del cotxe elèctric. D’entrada, en el cas del porc, aquest impost temporal (que s’aplica durant cinc anys) va situar-se en el 20%. Tot i que després de tancar la investigació antidúmping, el gegant asiàtic va rebaixar-lo fins al 9,8% per a les càrnies catalanes.

Els aranzels han suposat que les vendes de porc cap a la Xina -un dels principals mercats dels escorxadors gironins a l’exterior- es frenessin. I aquest maig, als descensos acumulats se n’hi suma un altre. Perquè les exportacions de les càrnies de la demarcació han caigut fins a un 38%.

Segons recull l’estadística del Ministeri, les càrnies han exportat per valor de 169,30 MEUR. Al maig del 2025, la xifra s’havia situat en 104,17 MEUR. En paral·lel, si es fa una ullada als principals destins, la Xina ja se situa la dotzena posició del llistat (quan abans era un dels països que ocupava els primers llocs). D’un any per l’altre, les exportacions des de Girona cap al gegant asiàtic han caigut a la meitat (perquè dels 24,83 MEUR de l’abril del 2025 ara s’ha passat als 12,75).

De retruc, el pes que té el clúster carni dins l’agroalimentari gironí també comporta que aquest sector tanqui el maig a la baixa. En concret, amb un descens del 23,3% d’exportacions (situant-se en 245,9 MEUR). A més de la carn, també reculen en vendes a l’exterior els preparats alimentaris, l’alumini o la llet i els productes làctics.

Les químiques, a l’alça

La situació que viu l’agroalimentari no es reprodueix però als altres dos sectors considerats motor de l’economia gironina a l’exterior. En el cas de les químiques, les seves empreses han crescut un 4% en exportacions aquest maig (arribant als 121,8 MEUR).

Però dins aquest clúster, la indústria del medicament no segueix la tònica general. Si bé a l’abril les exportacions de les farmacèutiques van caure fins a la meitat, al maig la situació ha millorat. El mes s’ha continuat tancant a la baixa; però això sí, en comptes de milions, en aquest cas el descens ha estat de milers d’euros (dels 41,98 MEUR de l’any passat als 41,17 d’aquest 2026).

Per últim, l’altre sector dels tres que capitaneja l’economia exterior a Girona, el dels fabricants de maquinària, tanca el maig mantenint exportacions. Perquè dels 46,67 milions del maig del 2025 ara passa als 46,31.

La situació que viuen les químiques i la maquinària, però, no contribueix a eixugar les davallades de l’agroalimentari. I això fa que, en global, aquest maig es tanqui de nou a la baixa. En concret, amb un descens del 7,3% (i un valor global de 677 MEUR).

França, Alemanya i Itàlia

Si es passa la lupa per destins, com ja és habitual, per proximitat França continua essent el principal mercat dels productes gironins a l’exterior. Aquest maig, les empreses de la demarcació han fet vendes al país gal per valor de 167,44 MEUR (lleugerament per sota dels 170,90 de l’any passat).

En segon lloc del llistat, s’hi situa Itàlia. En aquest cas, aquí també s’hi ha exportat menys (passant dels 76,41 als 59,76 MEUR). Els següents països, per volum de vendes, són Portugal, Alemanya, el Regne Unit, els Països Baixos, Polònia, els Estats Units, Bèlgica, Irlanda i Romania.

Un 5,1% menys

Els descensos d’aquest maig se sumen també als que ja s’havien acumulat des de l’inici del 2026. I això fa que, durant aquests cinc mesos d’any, les exportacions gironines ja arrosseguin una caiguda del 5,1% en comparació amb el 2025. Entre gener i maig, les vendes de les empreses a l’exterior se situen en 3.443 milions d’euros.

La Diputació de Girona estudia l’adhesió de L’Energètica per promoure l’accés a l’energia de proximitat i renovable

Per
Redacció
-

La Diputació de Girona ha aprovat l’inici de l’expedient que ha de permetre la seva futura incorporació a L’Energètica, l’empresa pública de la Generalitat de Catalunya dedicada a la generació i comercialització d’electricitat d’origen renovable i a la gestió dels serveis de recàrrega de vehicles elèctrics. L’acord representa el primer pas administratiu d’un procés que, si culmina favorablement, permetrà que la corporació formi part d’aquesta societat pública. La decisió s’emmarca en el compromís compartit per les diputacions catalanes d’impulsar la transició energètica i reduir les emissions.

Per poder formalitzar aquesta incorporació, la Diputació ha d’impulsar un expedient d’iniciativa pública per a l’exercici d’una nova activitat econòmica vinculada a la comercialització d’energia elèctrica i als serveis relacionats. La legislació estableix que L’Energètica només pot actuar de manera limitada en el mercat lliure, ja que la major part de la seva activitat s’ha de destinar als encàrrecs que rebi de la Generalitat de Catalunya i de les administracions locals que en formen part.

El ple també ha acordat crear una comissió d’estudi integrada per càrrecs electes i personal tècnic de la Diputació. Aquest òrgan redactarà una memòria justificativa que analitzarà la viabilitat social, econòmica, tècnica i jurídica del projecte. Un cop completada, el document es presentarà al ple perquè decideixi si continua la tramitació, obre un període d’informació pública o bé demana modificacions abans de prendre una decisió definitiva.

Durant la mateixa sessió, la corporació ha aprovat un suplement de crèdit d’aproximadament un milió d’euros per atendre noves peticions d’ajuda dels municipis afectats pels temporals registrats durant aquest any. Les pluges abundants dels darrers mesos han provocat desperfectes en carrers, camins, equipaments i altres infraestructures municipals, fet que ha obligat molts ajuntaments a afrontar despeses extraordinàries per reparar els danys.

Aquesta nova partida permetrà donar resposta a prop d’una trentena de sol·licituds presentades pels ajuntaments durant els últims mesos. La Diputació ja havia aprovat anteriorment una primera línia d’ajudes destinada a una vintena llarga de municipis per finançar actuacions urgents derivades dels episodis meteorològics, i ara amplia els recursos disponibles per continuar donant suport als consistoris afectats.

Finalment, el ple ha aprovat per unanimitat una moció de suport als bombers voluntaris. El text reclama al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya que impulsi mesures per dignificar les seves condicions. Entre les peticions hi ha el reconeixement de drets laborals bàsics, una cobertura social i sanitària adequada i una revisió del sistema de compensacions perquè s’ajusti a la responsabilitat i al risc que assumeixen durant les emergències.

El Fringe Torroella tanca la tretzena edició i consolidant-se com a plataforma del talent musical emergent

Per
Redacció
-

El Fringe Torroella ha tancat la seva tretzena edició després de tres dies de programació musical que han convertit Torroella de Montgrí en un punt de trobada per al talent emergent. El festival ha ofert dinou concerts gratuïts en diversos espais del municipi i es consolida com una de les principals plataformes de promoció de nous intèrprets i creadors musicals.

Els concerts s’han celebrat entre el 17 i el 19 de juliol en espais com la plaça de la Vila, el Palau Solterra i el Cine Petit. Aquesta programació ha apropat la música al centre de la vila i ha permès que veïns i visitants descobrissin nous artistes en un format obert i accessible.

L’edició d’enguany també ha reforçat la seva dimensió internacional. El festival ha comptat amb la participació de joves músics procedents de diversos països europeus i de l’Amèrica Llatina. A més, una delegació formada per artistes i programadors de diverses institucions culturals i musicals de l’Uruguai ha participat en concerts i activitats, fet que amplia les oportunitats d’intercanvi i col·laboració internacional.

La programació ha inclòs estils molt diversos, des de la música antiga i el repertori clàssic fins al jazz, les músiques d’arrel, les noves creacions i les propostes interdisciplinàries. Entre els participants hi ha hagut formacions i intèrprets com YoKitamura i Pau Vendrell, Gli Schiavoni, Ensemble Bastion, Médanos i DúoAmatista.

El festival també ha comptat amb la presència de programadors, representants de festivals i professionals del sector musical. Aquesta trobada ha reforçat el paper del Fringe Torroella com a espai de connexió entre artistes i institucions culturals, amb l’objectiu de facilitar noves oportunitats professionals als músics emergents.

L’organització fa una valoració positiva d’aquesta edició i destaca la bona resposta del públic durant tot el cap de setmana. Segons el festival, l’elevada assistència als concerts confirma la consolidació del Fringe Torroella dins la programació cultural de l’estiu i reforça el seu paper com un dels projectes estratègics del Festival de Torroella.

1...343536...7.109Pàgina 35 de 7.109