19.2 C
Pals
Dimarts, 2 setembre 2025
- Publicitat -

Membres de la nova plataforma ‘Mobilitzem la llera’ tallen la C-66 a Bordils per protestar contra el projecte Julià

Una cinquantena de membres de la nova plataforma veïnal ‘Mobilitzem la llera’ -que inclou veïns de nou municipis del Gironès i el Pla de l’Estany- han tallat la C-66 entre Bordils i Celrà en protesta pel projecte Julià. Un projecte que contempla la instal·lació de plaques fotovoltaiques i que preveu una potència de 52 MW, a més de la construcció d’una infraestructura elèctrica associada. Tot i que la plataforma ha fet la seva primera acció aquest divendres, els veïns fa temps que rebutgen aquest “macroparc” i demanen que s’aturi. “Sí a les renovables, però les volem com toca amb alternatives vàlides”, assenyala en Francisco Lifante, membre de l’entitat. La protesta ha obligat els Mossos a tallar temporalment el tram entre Bordils i Celrà.

Sorpresa entre els conductors que circulaven per la C-66 i que anaven o venien cap a la Costa Brava des de Girona. A les sis de la tarda una cinquantena de persones amb pancartes contra el projecte Julià han ocupat la calçada per reclamar que s’aturi aquest “macroparc que trinxa el territori” i que afecta sis municipis del Gironès, Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls, Sant Joan de Mollet, Bordils, Sant Martí Vell i Juià i tres del Pla de l’Estany, Viladesens, Cornellà del Terri i Vilademuls.

Diversos veïns d’aquests municipis han posat en marxa una entitat per canalitzar un malestar que fa temps que dura, quan van saber que el fons d’inversió Atenea Capital Investments S.L, pretenia posar en marxa aquest projecte i que preveu la instal·lació de 75.000 plaques solars en camps de conreu.

Aquest divendres han protestat per reclamar que s’aturi i que es faci cas a les al·legacions, tant dels veïns particulars com dels mateixos ajuntaments que “van de la mà” dels afectats. En Francisco Lifante és membre de l’entitat i explica que no estan “ni de bon tros” en contra de l’energia renovable, però a través d’un projecte d’aquestes característiques.

En aquest sentit, Lifante recorda que hi ha consistoris coom Cervià de Ter o Sant Jordi Desvalls que tenen propostes alternatives “molt interessants” i que no comporten projectes tan grans com el que pretén fer el fons Atenea. Per això han constituït aquesta nova plataforma com una forma de pressió per tal de frenar i avisar als polítics que “aquest no és el camí”.

Propietaris “enganyats”

Lifante també ha explicat que en bona part dels casos, els propietaris que van vendre el terreny per tal que es construís el macroparc se senten “enganyats” amb el projecte i alguns d’ells, fins i tot, han començat a fer al·legacions per evitar que tiri endavant. Posa d’exemple Sant Jordi Desvalls que va reunir els cinc propietaris que van signar i quan se’ls va explicar el projecte, quatre d’ells van reconèixer que no era el que s’esperaven.

De la resta de municipis, Lifante assenyala que no saben si els consistoris han parlat amb els propietaris, però dona per fet que la reacció serà similar, un cop els expliquin “què és el que volen fer”. El mes de juny, els alcaldes dels municipis afectats van demanar per carta a la consellera de Territori, Sílvia Paneque, una reunió “urgent”, al·legant que el projecte s’ha fet sense cap concertació prèvia.

El parc fotovoltaic que projecta l’empresa privada Atenea Capital Investments SL s’ha batejat amb el nom de Julià i, si segueix endavant, tindrà 75.684 mòduls fotovoltaics, cadascun dels quals amb una potència de 665 Wp. En total, el complex tindrà una potència pic de 62,124 MWp, segons recull el document de l’estudi d’impacte ambiental de la planta.

Disposarà de quinze centres de transformació i evacuarà l’energia a través d’una línia de 132 kV. El seu traçat passarà soterrat al llarg d’1 quilòmetre i n’hi haurà 16 més d’aeris. Suposarà una inversió de més de 22 milions d’euros (MEUR)

En total, el complex ocuparà una superfície de 93,23 hectàrees repartida en quatre termes municipals: Cornellà del Terri, Vilademuls, Sant Jordi Desvalls i Cervià de Ter. De totes maneres, la línia de mitjana tensió que n’evacuarà l’energia també afectarà altres pobles: Viladasens, Sant Joan de Mollet, Bordils, Sant Martí Vell i Juià.

[AGENDA] Què puc fer el dissabte 9 d’agost a l’Empordà i Comarques Gironines?

Milla popular

Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.

Comencem a Palamós, on avui acaba la 9a edició del festival Amb So de Cobla, el Festival de Cobla de Catalunya. Ho farà amb una actuació itinerant de Coblatròpic a partir de les 8 del vespre, que recorrerà diversos indrets del municipi. 

A Santa Cristina d’Aro, a l’Espai Ridaura, a un quart d’onze de la nit arriba la 26a Nit d’il·lusió. Un any més, l’associació Mans Màgiques del Món porta una proposta plena de màgia i il·lusionisme amb actuacions de Xevi, Figueroa, Zu & Silhouette, Orange magicien, Marín, Otto Wesely i Marie-Hélene. 

A Roses, doble proposta musical. A les 7 de la tarda, al Jardí del Mas de les Figueres, Tardeo Music amb els DJs Albert Berta, Alegre i Eivin. I a les 10, a la Ciutadella, els Sons del Món porten un concert dels menorquins Ja t’ho diré, just després del vespre de monòlegs amb Charlie Pee i Ana Polo. 

A la Plaça Catalunya de Sant Pere Pescador, a les 10 del vespre, concert de Merkado Negro. El grup, que celebra aquest any el seu 25è aniversari, interpreta versions dels grans èxits del flamenco-fusió. 

I Sant Feliu de Guíxols tanca la seva festa major amb la 36a edició de la Milla Popular. Els participants hauran de recórrer 1609 metres del Passeig del Mar, a les 7 de la tarda. Les inscripcions estan disponibles fins 2 hores abans de la prova, i són obertes per a participants a partir de 3 anys. 

Llarga vida al funk

La música que va marcar els nostres pares també ens marca a nosaltres. És aquella música “de gent gran” que sona al cotxe quan tens cinc anys i vas camí d’un “bolo” de festa major a la Cerdanya, per exemple. Aquest era el meu casal d’estiu en una família de músics. La banda sonora del viatge anava des de Rosario Flores fins a Compay Segundo, passant per Earth, Wind & Fire i òbviament, Kool & The Gang. El cotxe es convertia en una festa que feia menys feixucs els revolts de la Collada de Toses.

Sigui com sigui, escoltar la música d’aquella època ha estat més enriquidor que qualsevol quadern d’estiu. El que entra pels sentits, el que es veu, es viu i es sent, deixa petjada. El concert d’ahir al festival Sons del Món segurament va tenir aquest efecte entre tots els que hi vam assistir: reviure moments i històries de quan érem petits o, si més no, més joves. “Què estava passant a la meva vida quan sonava ‘Get Down On It’ a la ràdio?” Posaria la mà al foc que aquesta pregunta se la va fer més d’un al llarg de la nit.

Robert “Kool” Bell amb una nova gang van fer aixecar el públic des del minut u del concert. Una banda de nou músics, amb quatre instruments de vent inclosos, que va sonar exactament com un disc. Aconseguir aquest efecte és probablement l’objectiu de tot professional rere la taula de so: ser capaç de fer sortir pels altaveus un so nítid, intel·ligible i absolutament equilibrat. Doncs va ser exactament així, i ens va meravellar.

El que també ens va meravellar va ser l’energia d’un músic de gairebé setanta-cinc anys que en porta cinquanta dalt dels escenaris. Robert “Kool” Bell, el baixista original de Kool & The Gang, continua tenint un groove incombustible que, juntament amb la bateria, va exercir de locomotora d’un tren del funk sense aturador. El seu baix elèctric va brillar tant o més que la seva camisa de lluentons.

Robert “Kool” Bell, baixista i líder històric de la banda.

El concert va ser un repàs dels grans hits de la banda, i no se’n van deixar ni un. Com era d’esperar, els més coneguts van aparèixer a la recta final del concert: Ladies Night, Get Down On It i Celebration van culminar una vetllada que també va incloure èxits com Jungle Boogie, Hollywood Swinging o Cherish. En definitiva, el repertori que dècades enrere sonava a les discoteques d’arreu del món, però aquesta vegada coronat amb un element decoratiu molt més especial: la bola de miralls de la nostra nit de festa va ser una lluna d’agost gairebé plena.

La música funk dels anys setanta i vuitanta segueix ben viva, també entre un públic relativament jove. Això segurament cal agrair-ho a les famílies que, en el seu moment i de la manera més natural, van fer una gran tasca de pedagogia musical. Entre els assistents hi havia famílies senceres ballant i cantant a ple pulmó, celebrant good times, tal com diu la lletra. Les cançons infantils per aprendre a rentar-se les dents estan molt bé, però mai hi haurà res com els himnes planetaris que a dia d’avui ja són llegenda. Llarga vida al funk!

Miquel Gotanegra: “L’impacte econòmic de la Ryder Cup anirà molt més enllà dels dies de competició”

CALDES DE MALAVELLA 11/04/2025 Deportes. Campo de Golf de Camiral FOTO de ZOWY VOETEN

El president de l’Associació de Càmpings de Girona, Miquel Gotanegra,  recalca la importància i impacte que l’esdeveniment pot tenir en el sector turístic del territori, “parlem d’un dels tornejos més prestigiosos de golf a escala mundial i el tercer esdeveniment esportiu amb més repercussió mundial després dels Jocs Olímpics i del Mundial de Futbol”, afirma Gotanegra, que assenyala que “cal tenir present que l’impacte de la Ryder Cup no es concentrarà només en els dies de competició. Es farà sentir molt abans, durant la preparació, i perdurarà després, gràcies a l’efecte tractor que té un esdeveniment d’aquesta magnitud.”

Així, Gotanegra, en una entrevista a DE CAP A CAO, considera que l’esdeveniment és una oportunitat estratègica per projectar la Costa Brava i les comarques gironines com una destinació turística de referència, “especialment en un segment, el golf, que desestacionalitza -una de les principals prioritats del nostre sector a la demarcació- i atrau visitants d’arreu del món”.

Unió de Pagesos alerta d’un augment dels robatoris de blat de moro al Baix Empordà, Gironès i Pla de l’Estany

Unió de Pagesos alerta d’un augment dels robatoris de blat de moro al Baix Empordà, el Gironès i el Pla de l’Estany. Segons el sindicat, grups organitzats accedeixen a les explotacions a plena llum del dia i s’enduen centenars de capses del producte.

Aquesta pràctica provoca pèrdues econòmiques importants als productors i pot comportar riscos per a la salut dels consumidors. El blat de moro robat pot haver estat tractat amb productes químics per combatre fongs i insectes, i en aquest cas requereix un període de no consum. També pot ser de consum animal i contindre varietats transgèniques no aptes per a persones.

El sindicat denuncia que els establiments que comercialitzen aquest producte no poden garantir-ne la traçabilitat. Per això, demana a l’administració que realitzi controls estrictes per comprovar l’origen del blat de moro venut i impedir que es posi al mercat producte procedent de xarxes il·legals.

Unió de Pagesos adverteix que molts compradors no són conscients que adquireixen producte robat i que això els converteix en víctimes d’un frau, a més de posar en risc la seva salut.

El castell de Calonge acull l’exposició retrospectiva “Lluís Roura. 80 anys de memòries”

El castell de Calonge acull fins al 7 de setembre l’exposició “Lluís Roura. 80 anys de memòries”, una retrospectiva que recull la trajectòria pictòrica de l’artista de Sant Miquel de Campmajor, nascut el 1943.

La mostra s’inaugura aquest dissabte 9 d’agost a les 19 hores i inclou prop de vint quadres realitzats des dels anys seixanta fins a l’actualitat. La majoria són paisatges de l’Empordà i les comarques gironines, amb peces de gran format, i s’acompanyen d’una quinzena de fotografies fetes pel mateix Roura.

L’exposició està vinculada al llibre autobiogràfic amb el mateix títol, publicat el 2024, que repassa vuit dècades de vida i de creació artística.

Lluís Roura és un creador multidisciplinari que ha treballat en camps com la pintura, l’escultura, la il·lustració, la fotografia o l’edició de llibres. Des de la dècada dels setanta ha exposat a Catalunya, a la resta de l’Estat i a països com França, Suïssa, Bèlgica, Àustria, Bulgària, Rússia, Estats Units o Veneçuela. El 2017 va rebre la Creu de Sant Jordi.

La mostra es pot visitar gratuïtament cada dia, de dimarts a diumenge, entre les 18 i les 21 hores. Tanca la temporada d’exposicions del castell de Calonge, que aquest estiu ha inclòs també obres de Francesc Ruiz Abad i Dimitri Kosiré.