La Federació SOS Costa Brava ha rebut el reconeixement d’utilitat pública per part de la Generalitat. Aquest distintiu valida una tasca constant en defensa del litoral. L’entitat ha treballat des de fa molts anys per evitar la pèrdua d’espais naturals davant la pressió urbanística.
L’organització ha permès preservar prop de mil dues-centes hectàrees. Ha frenat prop de noranta projectes urbanístics. També ha evitat milers d’habitatges que haurien canviat la costa de forma irreversible. Espais com Aiguafreda o S’Antiga continuen intactes gràcies a aquesta feina.
La federació afirma que la pressió urbanística es manté. Reclama nous protectors per reforçar la defensa del litoral. Cada persona dona més força al moviment i crea una nova barrera contra l’especulació. Aquesta aportació ajuda a protegir espais sensibles del territori.
El reconeixement permet desgravar aportacions. Les persones que fan una donació poden recuperar una part important dels diners. Això facilita noves col·laboracions. També ajuda a mantenir la independència i la transparència del projecte.
SOS Costa Brava aplega una vintena d’entitats. Aquestes agrupacions defensen el paisatge i el patrimoni cultural del litoral. Formen part d’una tradició ecologista que ha protegit indrets com cala s’Alguer o els Aiguamolls de l’Empordà.
L’entitat recorda que és un moment clau per reforçar la protecció del litoral. La pressió urbanística continua viva. La federació vol sumar noves veus per mantenir un model basat en el bé comú.
Evanescence actuaran a Badalona l’1 d’octubre de 2026
Evanescence tornaran a la carretera el 2026 amb una nova gira internacional que recorrerà primer Nord-Amèrica abans de fer el salt al Regne Unit i Europa. La gira comptarà amb Poppy com a artista convidada principal i, en els concerts europeus, també s’hi afegiran Nova Twins. Al Regne Unit, l’obertura dels concerts anirà a càrrec de K.Flay, que col·labora en el nou single d’Evanescence, ‘Fight Like A Girl’.
A Catalunya, la banda liderada per Amy Lee actuarà l’1 d’octubre de 2026 a l’Olimpic Arena de Badalona. Poppy i Nova Twins seran les artistes convidades que completaran un cartell de luxe.
Les entrades es posaran a la venda el divendres 5 de desembre a les 10:00 h a doctormusic.com (*) i entrades.com. Hi haurà entrades de pista i de grada amb preus entre 42 i 62 euros (IVA inclòs, despeses de distribució no incloses). Els fans també podran accedir a codis de prevenda i a Packs VIP a partir del 2 de desembre a les 12:00 h.
Evanescence s’ha aliat amb PLUS1 perquè 1 € de cada entrada venuda es destini a organitzacions que ofereixen ajuda humanitària i assistència mèdica a persones necessitades arreu del món.
Amy Lee ha declarat que aquest any ha estat “molt inspirador en molts sentits”. Segons la cantant, la banda ha creat molta música nova, ha complert somnis escènics i ha treballat amb artistes que els aporten vida. Lee assegura que tot aquest impuls i inspiració s’ha transformat en un 2026 “èpic” per als fans. També ha destacat la il·lusió d’haver creat “un món” on K.Flay, Poppy i Courtney LaPlante puguin compartir escenari amb Evanescence i ha afirmat que no pot esperar a mostrar tot el que han estat preparant per a aquesta espectacular gira.
Oques Grasses, cap de cartell estrella del Cabró Rock 2026 amb un darrer concert a casa
El Cabró Rock ha anunciat aquest dilluns Oques Grasses com un dels caps de cartell de la seva edició de 2026. La confirmació arriba després que la banda fes pública la seva dissolució definitiva el passat 9 de novembre amb un vídeo a les xarxes socials que ja acumula milions de reproduccions. La notícia va desencadenar una allau de suport dels fans i va portar el grup a exhaurir quatre concerts de comiat en qüestió de minuts, reunint un total de 220.000 assistents.
Ara, el festival i la banda sorprenen amb una última cita abans d’aquest gran comiat. “No es podia acabar Oques Grasses sense un últim concert a casa”, han comunicat a través dels seus perfils oficials. El concert se celebrarà el divendres 12 de juny a Vic, data que convertirà el Cabró Rock en un escenari encara més emotiu per als seguidors del grup.
Amb aquesta incorporació, Oques Grasses s’afegeixen a una llista de confirmacions que ja inclou Joan Dausà, Els Amics de les Arts, Figa Flawas i Buhos. Unes primeres cinc confirmacions que apunten a un cartell d’alt nivell, amb més de 20 artistes previstos per al festival de 2026.
El Cabró Rock 2026 comptarà amb un aforament de prop de 30.000 persones per jornada, i les entrades es podran adquirir a partir d’aquest dimecres a les 12.00 h tant al web del festival com al web oficial de la banda. Per evitar confusions en la primera fase de venda, només s’oferiran entrades de divendres i abonaments de dos dies, però no d’accés exclusiu al dissabte. El límit màxim serà de 10 entrades per compra.
Tot apunta que la cita d’Oques Grasses al Cabró Rock es convertirà en un dels moments musicals més esperats de l’any vinent, tant per l’impacte emocional com per la magnitud d’un comiat que continuarà marcant la història musical del país.
En els últims anys hem avançat molt a l’hora de veure i denunciar les desigualtats de gènere. El feminisme ha esdevingut un moviment transversal, present a les institucions i als barris. Però aquest avenç conviu amb una realitat complicada: hi ha nois adolescents i joves que viuen el feminisme com si fos una amenaça, en lloc d’una oportunitat. I aquesta distància no és cap detall menor: és el terreny ideal perquè hi arrelin el ressentiment i l’odi, sobretot quan l’extrema dreta aprofita les seves inseguretats i les transforma en discurs polític.
Com a societat, hem d’entendre una cosa bàsica: no podem canviar res de veritat si una meitat de la població sent que no forma part del camí. El fet que nois i noies no s’hi impliquin igual no és només un problema d’aula o de pedagogia; és un símptoma d’un malestar més profund. Molts nois adolescents passen per un moment vital delicat, busquen lloc, reconeixement i sentit. Si el feminisme els arriba com un llistat de prohibicions o com un discurs que els pinta directament com a “possibles agressors”, alguns acabaran refugiant-se en espais que els ofereixen respostes fàcils i identitats rígides, encara que siguin regressives.
Per això és tan important recuperar els homes —i sobretot els més joves— per a la lluita feminista. No es tracta de treure protagonisme a les reivindicacions de les dones, sinó de sumar els homes com a part de la solució. És l’única manera de transformar la societat de debò. Cal ajudar-los a entendre que els valors profeministes no són una amenaça: són una oportunitat per relacionar-se millor, viure més tranquils i sortir del guió limitador de la masculinitat tradicional.
El treball amb les masculinitats ja no pot ser un tema secundari: ha d’estar al centre de les polítiques públiques, l’educació i les intervencions socials. No podem deixar que siguin les xarxes —amb algoritmes que busquen conflicte constant— les que eduquin emocionalment i ideològicament els joves.
El feminisme és una lluita per la dignitat, la llibertat i la igualtat. I això no pot quedar només en mans d’una meitat de la societat. Si deixem els nois fora, creix la polarització; si els hi donem espai, reduïm l’odi i construïm un futur més just per a tothom. Educar per caminar plegats no és un caprici: és una necessitat per mantenir viva la democràcia. La igualtat no serà completa fins que també sigui assumida i defensada pels homes. I aconseguir això és, ara mateix, una de les missions més importants que tenim com a societat.
Més de 40 municipis gironins reclamen al Govern que aturi els projectes de parcs eòlics i solars en tramitació perquè s’implantin “en consens amb el territori”. Els alcaldes, que han signat un manifest, han mantingut una reunió a Girona amb representants de la Generalitat. L’alcaldessa de la Tallada d’Empordà, Maria Dolors Guàrdia, assegura que n’han sortit “decebuts” perquè, si bé se’ls ha dit que el futur Pla Territorial d’Energies Renovables (PLATER) posarà ordre, també veuen molt difícil frenar els projectes que s’estan tramitant. Precisament, la Tallada és un dels pobles afectats per un parc eòlic. Coincidint amb la reunió, un centenar de persones convocades per la plataforma Defensem l’Empordanet s’han concentrat davant la Delegació.
El “detonant” que ha portat els alcaldes i alcaldesses gironins a “unir esforços” -com recull el manifest- és el projecte que impulsa una empresa privada per instal·lar un parc eòlic davant del Montgrí. Afecta vuit municipis de la zona (entre d’altres, Verges, Ullà, Bellcaire, la Tallada o Tor) i preveu aixecar quatre aerogeneradors de 200 metres d’altura. L’impulsa la promotora Eòlica Anoia SL, que forma part de la multinacional alemanya RWE.
Els alcaldes asseguren que aquest parc, igual com d’altres projectes que s’estan promovent al territori (com el de plaques solars ‘Julia’ a cavall del Gironès i el Pla de l’Estany) es volen implantar “sense cap mena de consens” amb els municipis. “Som plenament conscients de la necessitat d’avançar cap a la transició energètica; però rebutgem que aquest procés es dugui a terme d’esquena al territori, ignorant-ne la seva realitat social, ambiental, econòmica i paisatgística”, recull el manifest.
De moment, ja hi ha 42 municipis que han subscrit la reivindicació. Per fer-ho palès, coincidint amb una reunió que s’ha celebrat avui a la Delegació del Govern, els alcaldes i alcaldesses han signat el manifest a les portes de la trobada. Els han acompanyat un centenar de manifestants, convocats per la plataforma Defensem l’Empordanet, que han exhibit pancartes amb lemes com ‘El territori no es ven, no al parc eòlic’ o ‘Especulació energètica no, sostenibilitat sí’.
Els municipis que han signat el manifest es reparteixen entre l’Alt i el Baix Empordà, el Gironès i el Pla de l’Estany. Per esmentar-ne alguns, hi ha Torroella de Montgrí, Vilademuls, Celrà, Garrigoles, Vilopriu, Cornellà de Terri, Bordils, Mont-ras, Gualta, Ventalló o Jafre. A més, els consells comarcals del Baix Empordà i el Gironès també donen suport a la demanda dels alcaldes i alcaldesses.
“Aturada immediata”
Els més de 40 municipis gironins exigeixen al Govern “l’aturada immediata de tots els macroprojectes energètics que afecten el territori” fins que no s’aprovi definitivament el PLATER. Un pla, sostenen, que s’ha de fer de bracet amb els municipis per garantir una implantació de les renovables “ordenada, justa i respectuosa amb el territori”.
A més, els alcaldes i alcaldesses també reclamen que la transició energètica es faci prioritzant “l’autoconsum, les comunitats energètiques i les instal·lacions de proximitat abans que els grans projectes especulatius”. Que es preservi el paisatge, i el patrimoni natural i agrícola, i que els ajuntaments tinguin veu a l’hora de planificar els projectes de parcs solars i eòlics. “No ens importa el color polític; ens importa el territori”, conclou el manifest.
“Sortim decebuts”
A la trobada d’aquesta tarda a la Delegació del Govern, els alcaldes i alcaldesses s’han reunit amb representants de l’Institut Català d’Energia (ICAEN) i de l’empresa l’Energètica, entre d’altres. A la sortida, l’alcaldessa de la Tallada ha explicat que, si bé la Generalitat els ha promès que el futur PLATER posarà ordre, “els projectes que ja estan actualment en tramitació queden exclosos d’aquesta possible ordenació i encaix”. Precisament, aquells que els municipis reclamen aturar.
Maria Dolors Guàrdia ha explicat que, davant d’això, l’única via que els queda és presentar al·legacions -en el cas dels que estan a exposició pública- i fer pressió al Parlament de Catalunya. “Se’ns ha recomanat que ens asseguem amb les empreses i que hi dialoguem, però és difícil tenint en compte que el territori, i els veïns i veïnes, no volen aquests projectes”, ha dit l’alcaldessa de la Tallada d’Empordà.
“Un molí de vent a casa el president!”
Durant l’hora i mitja que ha durat la reunió, els manifestants convocats per Defensem l’Empordanet s’han concentrat a fora la Delegació del Govern i han corejat consignes contra els projectes que afecten el territori. “Renovables sí, però no així!”, “Un molí de vent a casa el president!” o “Nosaltres dividim, nosaltres decidim!” són algunes de les proclames que s’han escoltat.
Un dels portaveus de la plataforma, Josep Lluís Gómez, ha criticat que el projecte de parc eòlic a la Tallada és “la punta de llança” d’altres que en poden venir al darrere. “Oposar-nos-hi vol dir també oposar-nos a aquestes empreses que arriben al territori a la brava, que es creuen que és seu, i que volen fer-hi un ‘pelotazo’ mercantil”, ha subratllat. “No estem en contra de les renovables, però aquest no és el camí per implantar-les”, ha conclòs el portaveu de Defensem l’Empordanet.
Privat: Un narcoassalt entre bandes a Torroella de Fluvià acaba amb set detinguts i un mosso ferit al peu
Les comarques gironines han registrat un augment generalitzat de la criminalitat durant els primers nou mesos de 2025. Les violacions han augmentat un 11,3%, amb 157 casos d’agressió sexual amb penetració, 16 més que el 2024. També han pujat les temptatives d’homicidi i assassinats, que han passat de 17 a 27 casos, tot i que les víctimes d’homicidis consumats han disminuït, amb 5 morts, 3 menys que l’any anterior.
Els robatoris en domicilis han crescut un 3,1%, amb 1.855 incidents registrats. Alhora, els robatoris de vehicles han augmentat un 11%, amb 634 casos. D’altra banda, la cibercriminalitat ha baixat un 6,7%, destacant la disminució de les estafes informàtiques, que han caigut més d’un 8%.
Pel que fa a les dades municipals, Sant Feliu de Guíxols destaca per un alarmant increment del 85% en els robatoris de vehicles, amb 26 cotxes sostrets entre gener i setembre. A la localitat també s’ha registrat un homicidi de maig passat, presumptament perpetrat per un home de 35 anys a un apartament turístic de la ciutat.
A Blanes, Roses, Olot i Figueres també s’han produït increments en les violacions, amb Blanes passant de dues a tretze agressions sexuals en el mateix període. Les agressions sexuals a Roses han passat d’una a set, i a Olot han doblat el nombre de casos, de sis a tretze. Figueres ha comptabilitzat un total de tretze violacions, una més que l’any passat.
A Girona, tot i que han baixat els robatoris amb violència i intimidació, han augmentat els robatoris de vehicles, amb 155 cotxes sostrets, un 60% més que l’any passat. També han pujat els delictes de tocaments i altres agressions sexuals sense penetració, amb un augment del 29,3%.
Finalment, a Lloret de Mar, ha augmentat el tràfic de drogues un 26,3%, mentre que a Salt, Roses i Sant Feliu de Guíxols, han crescut els robatoris en domicilis i establiments, i en particular, el robatori de vehicles a Sant Feliu de Guíxols ha suposat una xifra alarmant.
