Calonge i Sant Antoni substitueix la font de la plaça d’Otívar per una nova zona verda

Per
Redacció
-

L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni ha iniciat les obres de naturalització de la plaça d’Otívar, a Sant Antoni. L’actuació consisteix a substituir l’antiga font per una nova zona verda, amb terra vegetal i gespa, integrada a l’entorn i amb reg per aspersió.

La font cinètica, inaugurada l’any 2003 amb efectes de llum, so i raigs d’aigua sincronitzats, va quedar greument afectada pels aiguats del 2005. Una reparació parcial va permetre recuperar només els efectes d’aigua, però feia més de cinc anys que no funcionava.

El projecte suposa l’enderroc complet de la font, el terraplenat de l’espai i la plantació de gespa, per afavorir una nova zona verda en connexió amb l’àmbit adjacent. El cost total de l’actuació és de prop de 44.000 euros i les obres van a càrrec de l’empresa Aglomerats Girona SA.

Amb aquesta transformació, el consistori vol potenciar espais verds sostenibles i inclusius, que millorin la qualitat urbana i aportin més benestar per a la ciutadania.

Els treballs principals s’acabaran en dues setmanes, tot i que l’arrelament de la gespa requerirà un període d’aproximadament dos mesos.

L’aeroport de Girona tanca el millor any des del 2013 i frega els 2,2 milions de passatgers

Per
ACN
-
aeroport de Girona ACN

L’aeroport de Girona ha tancat el millor any des del 2013 en volum de passatgers, després d’arribar als 2.185.561 usuaris el dia 31 de desembre. Es tracta d’un dels objectius que tenia la taula estratègica de l’aeroport pel 2025 i suposa un augment de passatgers del 9,4% en comparació amb l’any anterior.

Pel que fa al volum d’operacions, s’han fet 28.000 aterratges i enlairaments al llarg de tot l’any, que suposa un increment del 15,2% de l’activitat en comparació amb el 2024. En concret, les dades del desembre han permès afegir 51.000 passatgers al còmput global de tot l’any. Aquesta xifra suposa un 4,6% més dels que hi havia a l’anterior any.

 

A més, aquesta xifra és la més elevada des del 2013 i confirma el bon moment que viu la terminal gironina. El creixement en passatgers és generalitzat en les aerolínies que hi operen i s’assimilen a la xifra mitjana. En el cas de Ryanair, en tot el 2025 ha transportat 1.776.199 passatgers en tot l’any i això representa un 8,6% més que els que va tenir el 2024.

En segon lloc, hi ha l’aerolínia britànica Jet2, que ha tancat l’any amb 133.711 usuaris i ha registrat un creixement del 10,6%. La companyia Transavia ha comptat amb 118.277 passatgers i suposa un creixement del 5,7%. Per altra banda, Air Arabia ha registrat 21.643 usuaris i Wizz Air, 19.005. Aquestes dues aerolínies havien començat a operar a finals del 2024 i per això aquest any ha estat el primer a tenir una activitat durant tota l’anualitat.

 

Pel que fa a operacions, la terminal gironina ha tancat l’anualitat amb 28.067 operacions, que suposa un 15,2% més que l’any passat. Malgrat tot, pràcticament només la meitat són de vols comercials. Concretament, han estat 16.684 enlairaments i aterratges comercials, tot i que això implica un creixement del 8,9% en comparació amb l’any passat. Un dels motius d’aquest increment en el nombre d’operacions és la força que agafa la terminal gironina en aviació privada.

Joan Güell: «És insostenible que hi hagi tants accidents i ningú hi posi remei»

Per
Joan Coll Bagur
-
privat:-dos-accidents-mortals-a-carreteres-del-baix-emporda-encenen-veins-i-ajuntaments
Privat: Dos accidents mortals a carreteres del Baix Empordà encenen veïns i ajuntaments
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Joan Güell: "És insostenible que hi hagi tants accidents i ningú hi posi remei"
Loading
/

La mort d’un veí al desembre en un accident de trànsit va ser l’espurna que va encendre la indignació d’un territori. Al Baix Ter, un grup de ciutadans ha creat una plataforma per exigir la millora urgent de diverses carreteres, especialment els trams entre Torroella de Montgrí, la Pera i Medinyà, que acumulen anys de denúncies i una elevada sinistralitat.

En una entrevista concedida al Supermatí, Joan Güell, membre de la nova plataforma, denuncia que “tenim unes carreteres estretes, sense vorals, i amb una perillositat reconeguda però ignorada”. Segons explica, els veïns estan cansats de veure com les promeses administratives no es tradueixen en accions. “Cada dos per tres hi ha accidents greus o mortals. La gent està encrespadíssima”, afegeix.

La plataforma va néixer de manera espontània arran d’un missatge a les xarxes socials, però ja compta amb el suport explícit de diversos ajuntaments de la zona, com els de Torroella, Pals, Ullà, Gualta i Parlavà. L’assistència massiva a una trobada a l’Espai Ter va confirmar la necessitat d’una mobilització més organitzada.

Actualment, el col·lectiu està consolidant la seva estructura i preveu formar comissions de treball per definir accions concretes.

El conseller Josep Rull, el 2017, va anunciar diverses millores, però, segons la plataforma, només s’han materialitzat algunes rotondes i asfaltats puntuals, sense cap actuació estructural. “Han fet una capa d’asfalt rugós perquè anem més lents, però això no és seguretat”, ironitza Güell. També denuncia la manca de projecte definit per a les actuacions pendents.

Entre les peticions de la plataforma destaquen:

  • Eixamplament amb vorals de les carreteres de Torroella cap a la Pera i Medinyà.

  • Millora de la seguretat a la carretera de Torroella a l’Estartit, una de les més perilloses de Catalunya.

  • Construcció d’una variant a Torroella per descongestionar el trànsit.

  • Millora dels ponts sobre el riu Ter, per evitar colls d’ampolla.

“No volem autovies, volem carreteres segures. Eixamplar un metre a cada costat, amb un voral digne, no hauria de ser cap luxe”, diu Güell.

Tot i la lentitud administrativa, el portaveu es mostra optimista: “No hi ha res que s’aconsegueixi gratuïtament. Ens hem d’arremangar i lluitar per una qüestió de justícia”. Afirma que el suport ciutadà és massiu, i que moltes persones es mostren disposades a participar en mobilitzacions si cal.

PSC, ERC i Comuns acorden duplicar la taxa turística a partir de l’abril

Per
Redacció
-
Vista general Platja d'Aro estiu calor refugis climàtics baix empordà

Els grups parlamentaris del Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana i Comuns han pactat duplicar la taxa turística. L’increment entrarà en vigor a partir de l’1 d’abril i forma part d’un acord registrat en forma d’esmenes conjuntes per aprovar la nova llei.

Segons la proposta, el 25% de la recaptació es dedicarà a polítiques d’habitatge del Govern de Catalunya. Aquesta mesura pretén fer front a la crisi d’accés a l’habitatge i reforçar les actuacions públiques en aquest àmbit. El 75% restant s’invertirà al Fons per al Foment del Turisme, un instrument destinat a millorar l’oferta i la sostenibilitat turística del territori.

El desplegament de l’increment es farà en dos anys, i no en un sol any com demanaven inicialment els Comuns. Aquesta aplicació progressiva permetrà ajustar el sistema sense grans impactes sobtats.

Supermatí – 13 gener 2026

Per
Maria Alsina
-
Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 13 gener 2026
Loading
/

Els Esventats: «Ens agradaria molt que hi hagués relleu, però ja vindran»

Per
Joan Coll Bagur
-

Amb les festes de Nadal acabades, al Baix Empordà ja es respira ambient de Carnaval. Una de les colles amb més trajectòria és la dels Esventats de Sant Feliu de Guíxols, que enguany tornen a sortir amb novetats i reflexions sobre el present i futur d’aquesta tradició.

Els Esventats van néixer fa més de 40 anys, concretament en el context de les primeres rues organitzades a Sant Feliu. “Va sorgir del Centre Excursionista Montclar, érem uns 20 o 25 que vam decidir fer una carrossa, i des d’aleshores no ens hem rendit mai”, expliquen l’Emili i el Pepo, membres actius de la colla.

Aquest 2026 la colla ha apostat per una proposta innovadora: disfresses fetes amb la mateixa roba però totes diferents entre elles. “És la primera vegada que no tenim un patró únic, ho hem vist en el teatre i volem provar-ho”, comenten.

Tot i que encara no revelen del tot la temàtica, asseguren que aniran “bastant animals”. Aquesta llibertat també s’estén a l’elaboració dels vestits: cada membre talla i cus la seva roba, o busca una modista que l’ajudi.

La colla decideix la temàtica del Carnaval en assemblea, habitualment a finals d’agost. “Som molt assemblearis, però això també fa que a vegades hi hagi tensions si la proposta escollida no agrada a tothom”, confessen.

Aquesta dinàmica, afirmen, fa difícil connectar amb les generacions més joves. “Nosaltres som molt carques i el jovent no s’hi atreveix massa. Quan poden, se’n van a altres colles. El relleu ens costa molt”, lamenten.

Els Esventats han tingut anys de gran afluència, amb fins a 130 membres, però enguany en són entre 50 i 60. La participació a les rues és variada: molts es concentren a la de Sant Feliu i la de Platja d’Aro, però d’altres rutes com Caldes, Llagostera o Calonge tenen menys seguiment.

Segons els entrevistats, el Carnaval ha viscut molts canvis. “Abans era més espontani, ara tot està molt regulat”, expliquen. Paperassa, assegurances i normes dificulten l’organització. També han notat una època en què el Carnaval “semblava un botelló legalitzat”, tot i que reconeixen millores recents.

Tot i la dificultat per trobar relleu, la colla no té intenció de rendir-se. “Ho farem fins que el cos aguanti, i després, si no hi ha relleu, doncs s’acabarà”, asseguren. Amb membres que van des dels 2 fins als 70 anys, mantenen l’esperança que els fills tornin a la colla quan siguin grans.

Finalment, sobre el nom “Esventats”, expliquen que fa referència al vent, tan característic de l’Empordà, i al fet que les idees “se’ls van movent”.

1...319320321...7.059Pàgina 320 de 7.059