Catalunya entra en alerta per una onada de fred intens que durarà com a mínim fins al 7 de gener. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, un embossament d’aire fred farà caure les temperatures arreu del país. Al Pirineu es poden assolir els –12 graus, mentre que a la Catalunya Central i al Prelitoral els termòmetres baixaran per sota dels –8 graus. A la costa, les mínimes rondaran els 0 graus i hi pot haver glaçades puntuals.
L’episodi començarà la vigília de Reis i ha obligat Protecció Civil a activar el Pla territorial d’emergències, conegut com a Pla de Protecció Civil de Catalunya. Les autoritats recomanen protegir-se del fred, evitar els riscos associats a les calderes i aparells de combustió, i extremar la precaució en la conducció, sobretot per la possible presència de gel a les carreteres.
Al mateix temps, s’ha activat l’alerta per ventades a l’Empordà. Les ratxes de vent podrien superar els 100 quilòmetres per hora entre els dies 5 i 6 de gener, especialment a l’Alt Empordà. Protecció Civil demana extremar les precaucions amb el mobiliari urbà, decoracions nadalenques, contenidors i altres objectes que puguin desplaçar-se o caure.
També es manté en alerta el Pla de risc de nevades, especialment per la possibilitat de neu a cota 0 a la Depressió Central. Aquest risc se suma a la combinació d’altres perills, com el fort onatge i la previsió de grans concentracions de gent durant les cavalcades de Reis.
El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya ha informat tots els ajuntaments perquè activin espais de recollida i atenció per a persones vulnerables, com gent gran, nadons o persones amb malalties. S’ha convocat una reunió tècnica per seguir l’evolució de les alertes i garantir la coordinació dels recursos municipals.
El Gran Sorteig de Nadal de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró ha premiat Alícia Xargay amb el primer premi, un lingot d’or de 24 quirats. El número guanyador es va lliurar a la llenceria Triumph, una de les més de 100 botigues participants en aquesta campanya nadalenca.
L’acte s’ha celebrat aquest diumenge 4 de gener a la tarda a la plaça de l’Ajuntament de Platja d’Aro, en un espectacle obert al públic. L’actor Pep Plaza, acompanyat al piano per Nito Figueras, ha conduït l’esdeveniment amb humor i música en directe. La tria de butlletes s’ha fet davant de notària, per garantir la validesa del sorteig.
El segon premi, una bicicleta elèctrica, ha estat per a Fran López, de Girona, amb una butlleta obtinguda a Perfumeria d’Aromes. El tercer premi, un televisor intel·ligent, se l’ha endut Joan Olivé, amb una butlleta de la Llibreria Regal’Aro.
La campanya ha batut rècord de participació, amb més de 45.000 butlletes recollides entre el 15 de novembre i el 3 de gener, i la implicació de 108 establiments comercials i de serveis del municipi. A més, s’ha instal·lat una gran reproducció d’un lingot d’or a la plaça per promocionar el sorteig.
Paral·lelament, del 1 al 24 de desembre, s’han repartit xecs regal de 50 euros diaris dins del Calendari d’Advent, per un valor total de 5.400 euros.
El sorteig marca gairebé la cloenda de les activitats nadalenques al municipi, tot i que encara resten actes com la Cavalcada de Reis aquest 5 de gener, el Túnel de Llum i la Pista de Gel fins al 7 de gener, i l’exposició de pessebres fins a l’11 de gener. El pròxim gran esdeveniment serà el 48è Carnaval de Platja d’Aro, que se celebrarà del 7 al 18 de febrer.
Els mecànics de les comarques gironines alerten de la falta de relleu generacional, malgrat que el sector viu un moment d’increment de feina important. Des del sector assenyalen que la demanda ha augmentat els darrers anys, especialment per l’electrificació del parc que obliga a buscar perfils més tècnics. Ara bé, el president de la patronal de tallers mecànics Corve de Girona, Jordi Solà, assenyala que també hi ha feina «pel mecànic de tota la vida». Solà diu que la formació dual els ha permès captar talent jove que arriba als tallers, però admet que molts d’ells prefereixen acabar en altres sectors tot i que «es paga molt bé». Des de Corve expliquen que les dificultats per aconseguir els recanvis fa que s’allarguin les reparacions.
El sector dels tallers mecànics reconeixen que no hi ha prou professionals i preocupa especialment la falta de relleu generacional. El problema s’agreuja encara més per la necessitat que tenen els negocis de trobar perfils més especialitzats, per l’electrificació del parc. Des de la patronal de tallers mecànics Corve expliquen que amb la formació dual amb els instituts aconsegueixen que els joves arribin als tallers, però la realitat és que molts acaben optant per buscar sortides professionals en altres sectors.
I aquesta falta de personal coincideix, alhora, amb una gran quantitat de feina. El president de Corve, Jordi Solà, explica que l’electrificació dels cotxes ha fet que moltes reparacions necessitin personal específic i fa que calguin més dies per resoldre-les. «Segueix faltant gent qualificada i sobretot gent jove i la càrrega tecnològica fa que necessitem personal amb més coneixement tècnic», explica Solà.
La paradoxa és que des de Corve alerten que el parc automobilístic gironí està «envellit». De fet, des de la patronal de tallers mecànics assenyalen que abans de la pandèmia, la mitjana d’edat dels cotxes de la demarcació voltava els deu anys d’antiguitat, pels quinze actuals.
Aquesta circumstància, lluny de ser un problema pel sector, la realitat és que ha beneficiat a molts «mecànics de tota la vida», que no tenen els mateixos coneixements tecnològics que molts dels joves que surten de la formació dual dels instituts.
«L’avantatge que tenim és que com que no s’està renovant, hi ha feina pels dos perfils. No s’acaba la feina de mecànica a l’antiga, perquè segueix havent-hi molts cotxes de més de quinze anys, que requereixen coneixements de mecànica de tota la vida, i després hi ha perfils més tècnics pels cotxes nous elèctrics i híbrids», ressalta Solà.
Inversió als tallers
L’arribada dels nous models electrificats, però, ha obligat a una renovació dels tallers mecànics que han hagut d’especialitzar-se i fer una «inversió important», tant en maquinària i tecnologia, com en els equips de protecció individuals (EPIS) per no patir descàrregues elèctriques quan manipulen un vehicle.
A banda, Solà destaca els diners que destina el sector en la formació del personal, especialment aquell que està acostumat a treballar amb motors de combustió, per l’electrificació del parc. Ara bé, tot i que les matriculacions en cotxes híbrids i elèctrics han anat a l’alça els darrers mesos, Solà deixa clar que encara «s’està molt lluny» del que preveia Europa.
Falta de manteniment
Un dels principals problemes del parc és que cada vegada hi ha més propietaris que decideixen no fer el manteniment dels vehicles per estalviar-se diners. Això provoca avaries «molt més cares» que no pas si haguessin fet un correcte manteniment. Entre els problemes més habituals, explica Solà, hi ha les corretges de distribució o l’explosió de pneumàtics en mal estat.
Un dofí ha aparegut sense vida aquest matí a la platja de la Gola, a l’Estartit, al municipi de Torroella de Montgrí. L’Ajuntament ha acordonat la zona per motius de seguretat i ha activat el protocol habitual per aquests casos.
Els Agents Rurals s’encarregaran de la gestió i el trasllat de l’animal, tal com estableix la normativa. L’actuació s’ha fet seguint els procediments oficials previstos per situacions com aquesta. El comunicat s’ha fet públic a través de les xarxes socials de l’Ajuntament, a primera hora del matí.
L’augment de la soledat no volguda al Baix Empordà, especialment en gent gran, genera desigualtats entre aquest col·lectiu en funció de si viuen en un poble petit o en una ciutat més gran. El motiu es deriva de la llei de dependència. D’una banda, pels retards que acumulen les valoracions de les persones que ho demanen i que fa que molta gent es trobi en una situació de vulnerabilitat i allunyada dels serveis que pot tenir en un municipi més gran i de l’altre pels requisits de la llei -com tenir familiars empadronats al mateix poble- i que ho dificulta encara més. Tot plegat fa que des dels pobles petits hagin d’enginyar activitats «amb els pocs recursos que tenen» per poder oferir a la gent gran que hi viu.
La Maria Teixidor frega els 90 anys. Viu a Jafre de tota la vida i participa en totes les activitats que fa l’Ajuntament. Al taller de memòria dels dijous, les activitats físiques al parc de divendres i al taller d’informàtica que fan regularment. Tres activitats que l’Ajuntament -amb el suport del Consell Comarcal del Baix Empordà- posa a disposició de tothom «però pensant especialment amb la gent gran».
«M’agrada molt i vull fer de tot. A casa també cuino, escolto la ràdio i cada dia surto a passejar pel poble», diu la Maria. La realitat, però, és que cada vegada hi ha més gent gran vivint sola en pobles petits de la comarca i això afecta el seu dia a dia.
Una solució és la llei de dependència, que hauria de facilitar uns serveis per a aquest col·lectiu, però entre els retards en les valoracions i els requisits per poder accedir a l’ajuda fa que molts avis de pobles «ho tinguin més complicat» que els que viuen en municipis més grans amb més serveis a l’abast.
Un bon exemple és haver-se de desplaçar. La falta d’un transport públic «eficient» fa que la gent gran que ha d’anar, per exemple, a fer tràmits a la Bisbal o a l’hospital de Palamós se’ls «faci una muntanya». La treballadora social i tècnica del CCBE, Sílvia Mas, denuncia que actualment el retard de valoracions de la llei de dependència està en un any i per l’obtenció d’una targeta acreditativa per poder aparcar en zona de minusvàlids se’n va als 21 mesos.
Mas revela que aquesta situació genera un malestar a les persones grans que pateixen la soledat no volguda i moltes elles necessiten un suport psicològic que el consell els presta, però «que ha quedat saturat per la demanda que hi ha». «Hem de pensar que al final són persones que estan molt soles i que no poden sortir a fer massa res», explica.
«Fer poble», una de les claus
Des de l’Ajuntament de Jafre expliquen que una de les claus per poder donar resposta al que passa és fer aquestes activitats, que moltes vegades fan amb «els pocs recursos disponibles». «Intentem moure els fils per poder fer tot això aquí i que no s’hagin de desplaçar. Procurem que això els beneficiï des d’un punt de vista de salut mental», explica l’alcaldessa de la localitat, Èlia Bantí.
Per això, Bantí diu que és «molt important fer poble» i que tothom estigui al cas del seu veí. «És allò de dir que en un poble ens coneixem tots i tenim cura uns dels altres», diu l’alcaldessa.
Des del Consell Comarcal del Baix Empordà recorden que els municipis petits no tenen les possibilitats que sí hi ha en pobles i ciutats més grans de donar servei a la seva població, ja que el pressupost sol ser molt baix.
«Es tracta que tothom pugui viure amb dignitat, també a la part final de la seva vida», remarca el president del CCBE, Enric Marquès, que reconeix «el problema» que suposa per a les persones grans la falta de transport públic que hi ha a la comarca i que afecta especialment aquest col·lectiu.
