Calonge i Sant Antoni tanca el 2025 amb canvis profunds en la gestió dels residus i la neteja viària, noves polítiques d’habitatge, una aposta clara pel model de “poble de llibres” i nous projectes vinculats a la mobilitat i al litoral. El municipi ha viscut un any intens, amb decisions estructurals i amb un calendari cultural i comunitari molt actiu.
Residus, neteja i espai públic
Un dels grans eixos de l’any ha estat la gestió dels residus i la neteja.
A principis de 2025, l’Ajuntament es reuneix amb empresaris del Parc d’Activitats Empresarials de Calonge per explicar el nou contracte de recollida d’escombraries i la seva aplicació al polígon. L’objectiu és adaptar el servei a la realitat de les empreses, reduir incidències i preparar l’ampliació del model de recollida porta a porta.
En paral·lel, es posa en marxa un pla de xoc de neteja viària. Es reforcen els equips, s’incorpora més maquinària i es revisen rutines i freqüències. El govern municipal vol elevar el llistó de la neteja als carrers i aconseguir un manteniment més regular en tot el terme.
El punt clau arriba a l’abril, amb la presentació del nou contracte de recollida de residus i neteja viària. El servei, valorat en més de 56 milions d’euros en nou anys, fixa un objectiu central. Assolir el 70% de recollida selectiva l’any 2027. La xifra se situaria per sobre de la mitjana catalana i implica reforçar el porta a porta, renovar contenidors i vehicles i implantar sistemes de seguiment més precisos.
L’Ajuntament recorda que el servei s’ha de dimensionar pensant en un municipi que ja s’acosta als 13.000 habitants i que, a l’estiu, multiplica per deu la població. L’empresa adjudicatària, GBI Paprec, posa l’accent en la tecnologia aplicada al servei i en la implicació necessària de la ciutadania per fer viable el nou model.
El canvi de fase en residus i neteja es completa amb la renovació de màquines de tiquets i l’augment de places de zona blava per ordenar millor l’aparcament a les zones més tensionades.
Habitatge, fiscalitat i pressupostos
L’habitatge ha estat l’altre gran vector del 2025. Al gener, l’Ajuntament posa a la venda 11 parcel·les municipals per a habitatges unifamiliars. Són solars situats a Puig Rossell, Mas Barceló i l’entorn de Mas Pallí. La condició és clara: cal construir-hi en un termini determinat per evitar que els terrenys restin buits i mobilitzar nova oferta residencial.
Al març s’obre el termini per optar als pisos de lloguer social de la carretera de Romanyà, uns habitatges que l’Ajuntament va assumir el 2023 i que s’han rehabilitat per destinar-los a lloguer assequible. Les rendes es calculen en funció dels ingressos de cada llar i els criteris d’accés inclouen el vincle amb el municipi.
El setembre es converteix en un dels moments institucionals de l’any. Es fa el lliurament de claus dels pisos de lloguer social, en un acte amb presència del president de la Generalitat, Salvador Illa, i de l’alcalde. L’actuació simbolitza la voluntat de fer créixer el parc d’habitatge assequible i de donar resposta a la dificultat per accedir a un pis a preus de mercat.
En l’àmbit fiscal, el govern aprova una congelació general dels tributs per al 2026, amb dues excepcions. L’impost sobre béns immobles i la taxa d’escombraries. En aquests casos, les ordenances s’ajusten a la normativa estatal en matèria de residus i a l’increment de costos del servei.
El novembre es completa el paquet amb l’aprovació del pressupost de 33,6 milions d’euros per al 2026. Gairebé 4 milions es destinen a inversions. Millores d’equipaments, actuacions urbanístiques i projectes d’eficiència energètica. Entre les prioritats hi ha el Castell de Calonge i el desplegament de l’Espai Gavarres.
Calonge, poble de llibres i motor cultural
L’any 2025 consolida Calonge com a “Poble de Llibres” i reforça el municipi com a escenari cultural.
Al món educatiu, l’Ajuntament impulsa nous materials per portar el projecte a les escoles. El més destacat és “Operació Booktown. L’aventura secreta de Calonge”. Una proposta didàctica que convida els infants a descobrir el nucli antic, les llibreries i el concepte de “booktown” a través d’un joc.
Per Sant Jordi, el municipi viu la quarta diada des que és vila de llibres. Creixen les llibreries, les parades i les activitats literàries al carrer. Es consolida un nucli antic transformat per aquest projecte, amb més moviment, més comerç i noves iniciatives. L’alcalde reivindica el model com una aposta valenta que ha permès reactivar el centre històric.
Les llibreries són protagonistes d’aquest relat. Rals Llibres, una de les primeres a aterrar a Calonge, posa en valor la constància i la dedicació com a claus per tirar endavant. La Històrica, una de les noves llibreries, explica que ha trobat a Calonge un espai idoni per combinar divulgació, activitats i vida de poble.
A la tardor, Calonge celebra quatre anys com a Poble de Llibres amb una festa centrada en el joc i la lectura compartida. Presentacions, tallers, poesia, contacontes i propostes que combinen literatura i vi completen el programa. Ràdio Capital hi participa amb un programa especial per recollir testimonis de llibreters, autors i visitants.
El calendari cultural s’eixampla amb festivals i nous formats. El festival l’Aparador obre una segona edició per donar espai a projectes emergents de música, arts escèniques i literatura. El festival Riures porta al pati del Castell noms com Toni Albà, José Corbacho, el Mag Lari o el podcast “Què t’ha passat?”. Des de la Diputació de Girona es destaca que fer riure en català i en un espai com Calonge és també una manera de cuidar la llengua i el teixit cultural.
El Castell reforça el seu paper com a espai central amb la posada en marxa de l’Espai Gavarres. Un centre d’interpretació dedicat al patrimoni natural, històric i paisatgístic de les Gavarres, pensat per a veïns, escoles i visitants.
Mobilitat, litoral i turisme
En un municipi amb dos nuclis i una forta pressió estival, la mobilitat i el litoral han ocupat un lloc destacat. El 2025 torna el bus gratuït entre Calonge i Sant Antoni. El servei s’amplia amb més dies d’operativa, noves parades i horaris adaptats a la demanda. La prova de l’any anterior ja havia mostrat bons resultats. Menys desplaçaments en vehicle privat i més dinamització del comerç local. Aquest any el model es reforça a partir de les aportacions dels usuaris.
Des de l’operadora es defineix el projecte com un exemple exportable a altres municipis turístics que vulguin connectar platges, nuclis urbans i zones comercials sense saturar la xarxa viària.
Pel que fa al litoral, l’Estat adjudica el projecte d’estabilització de les platges de Sant Antoni i Es Monestrí. Es tracta d’una demanda històrica per fer front a l’erosió, protegir el passeig i garantir la seguretat dels serveis davant dels temporals. És una actuació clau en un municipi on el front marítim és un dels principals actius econòmics i socials.
Seguretat, successos i vida comunitària
La crònica del 2025 inclou també operacions policials i episodis relacionats amb la seguretat. A principis d’any es desarticula un grup criminal especialitzat en robatoris en caixes fortes de joieries i immobiliàries, amb ramificacions a la zona. Poc després, la policia deté a Calonge el responsable d’un cultiu amb centenars de plantes de marihuana i armes.
L’any també deixa la investigació d’un possible segrest a Sant Antoni i la troballa del cos sense vida d’un home al mar davant d’Es Monestrí. Més endavant arriba la sentència que condemna a 32 anys de presó l’autor d’un assassinat, violació i detenció il·legal a Calonge. Són fets que impacten la comunitat, però que també mostren la resposta coordinada de policia, jutjats i serveis d’emergència.
En positiu, el municipi manté el focus en la prevenció i la convivència. Les commemoracions del 8 de març i del 25 de novembre incorporen punts lila, activitats de sensibilització i treball conjunt amb entitats per posar les violències masclistes al centre del debat públic.
La subhasta d’art solidària torna a ser un reflex de la força del teixit associatiu i cultural. Es recullen prop de set mil euros que es destinen a finalitats socials. I un centenar de persones grans participa en una sortida a Montserrat que combina convivència, lleure i descoberta del país.
El final d’any arriba amb una imatge icònica. Un arbre de Nadal de gairebé deu metres d’alçada fet a ganxet presideix l’encesa de llums a Calonge. Una peça col·lectiva, fruit de la feina de moltes mans, que s’ha convertit en un símbol gràfic de la capacitat del municipi per teixir comunitat punt a punt.
Amb tots aquests elements, Calonge i Sant Antoni tanca un 2025 de canvis estructurals i de molta activitat al carrer. Un any que deixa projectes en marxa i nous reptes per als pròxims mesos.
