Torroella de Montgrí i l’Estartit 2025: la defensa del territori, la promoció de la cultura i la gestió municipal

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Torroella de Montgrí i l'Estartit 2025: la defensa del territori, la promoció de la cultura i la gestió municipal
Loading
/

El 2025 ha estat un any clau per a Torroella i l’Estartit. L’emergència climàtica, la cultura, els serveis públics, la memòria històrica i l’economia local han centrat l’actualitat. El municipi ha reforçat el seu compromís amb el territori i la biodiversitat, ha enfortit la seva identitat cultural i ha posat la memòria i la gestió al centre del debat.

Defensa del territori i emergència climàtica

Torroella de Montgrí i l’Estartit han posat al centre del 2025 la protecció del territori i dels ecosistemes del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. L’any va començar amb l’oposició frontal al parc eòlic marí Mediterráneo-1, projectat davant la Costa Brava. El municipi es va sumar a altres ajuntaments i entitats ecologistes que exigeixen una transició energètica planificada, sense posar en risc la biodiversitat marina.

Al maig, es va registrar una temperatura rècord al mar, amb 21 graus a l’Estartit, tres per sobre del normal. Aquest fet confirma l’escalfament accelerat del Mediterrani i els seus efectes sobre la fauna, la pesca i el turisme.

Malgrat això, el parc natural ha viscut fites esperançadores. El duc, el rapinyaire nocturn més gran d’Europa, s’ha establert a les Illes Medes de manera permanent, un cas pràcticament únic al continent. També s’ha detectat una posta de tortuga careta a la platja dels Griells, el quart niu de l’estiu a la Costa Brava. A més, projectes com “Cavallets de l’Estartit” han combinat ciència, pesca i turisme responsable per protegir espècies marines com els cavallets de mar.

El municipi ha reforçat la prevenció d’incendis al Montgrí, amb restriccions d’accés, més senyalització i una gestió reconeguda com a model. Paral·lelament, entitats ecologistes han reclamat que Punta Milà, un antic recinte militar en venda, torni a ser de titularitat pública.

També destaca el reconeixement ambiental amb la revalidació de la Bandera Verda d’Ecovidrio, situant el municipi com el millor valorat de Catalunya en reciclatge d’envasos de vidre.

Cultura i festivals: un any d’alta intensitat

El 2025 ha consolidat Torroella i l’Estartit com un referent cultural a la Costa Brava. El Festival Internacional de Màgia FIMAG va omplir carrers i teatres, mentre que l’ÍTACA Sant Joan va reunir gairebé 12.000 persones a la platja Gran de l’Estartit amb concerts, drons i focs artificials.

El Festival de Torroella de Montgrí ha arribat a la 45a edició amb 13.000 espectadors i una ocupació mitjana del 95 per cent. El Fringe Torroella, els Beatles Weekend, la Travessia Illes Medes – l’Estartit i la Fira de Pirates i Corsaris han completat una agenda que combina propostes de gran format amb activitats populars.

També ha nascut el festival Brots, impulsat per Joventuts Musicals. Connecta art, territori i pagesia, i reivindica l’Empordà com un espai de creació contemporània.

L’Espai Ter ha tancat l’any amb una nova programació cultural i un concert commemoratiu pels 50 anys de Torroella com a Ciutat Pubilla de la Sardana.

Serveis públics i gestió municipal

El municipi ha implementat millores en serveis i infraestructures. A l’Estartit, l’Entitat Municipal Descentralitzada va tancar l’exercici del 2024 amb superàvit i ha recuperat la gestió directa del cementiri, a més de planificar una nova taxa per ordenar serveis i preus.

A Torroella, s’han renovat més de 1.000 punts de llum amb tecnologia LED, s’han reformat carrers com la Caminassa i l’avinguda de les Illes Medes, i s’ha iniciat la recuperació del rec del Molí.

En seguretat, el municipi ha estrenat nou cap de la Policia Local i ha reforçat el model de proximitat, amb gossos detectius, nous dispositius i simulacres d’emergència com el del port de l’Estartit.

S’han produït també emergències reals, com l’incendi a Montgó o les inundacions al càmping El Delfín Verde, que han requerit coordinació entre serveis municipals, bombers i sanitaris.

Memòria històrica i identitat local

El 2025 també ha estat un any per revisar la història col·lectiva. L’Arxiu Municipal ha rebut documents dels judicis sumaríssims del franquisme, gràcies a la recerca de Maria Dolors Lofra Vilà. Els arxius recullen els casos de 157 persones, 71 de les quals eren veïnes del municipi.

A l’Estartit, s’ha inaugurat un espai de memòria per les víctimes del vol Germanwings, impulsat per la família de Robert Oliver Calvo, amb vistes a les Illes Medes. També s’ha recordat la figura de Ramon Mascort Amigó, defensor del patrimoni i creador de la Fundació Mascort.

La cultura de proximitat també ha viscut cites destacades com el Berenar Literari, la fira Empordà Cuina i Salut i l’emissió de “El viatge de les paraules” des de la llibreria El Cucut.

Economia local i escenari polític

L’activitat econòmica ha combinat noves obertures amb tancaments significatius. L’arribada del primer supermercat ALDI a Torroella ha creat 23 llocs de feina i ha ampliat l’oferta comercial. Alhora, la cancel·lació del festival Sea Jazz per manca de suport econòmic ha generat debat cultural.

L’empresa local Caganer.com ha obert una nova botiga al centre de Girona, sumant-ne onze en total, i continua produint artesanalment des de Torroella.

En política, el pacte entre Compromís i el Partit dels Socialistes de Catalunya de cara a les municipals del 2027 ha marcat el debat local. I Francesc Puig i Bagué, després de vint anys al consistori, ha anunciat que no es tornarà a presentar com a candidat.

Sant Feliu de Guíxols 2025: grans projectes, la creació d’un hub cultural i la seguretat

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Sant Feliu de Guíxols 2025: grans projectes, la creació d'un hub cultural i la seguretat
Loading
/

El 2025 ha estat un any de forta tensió política a Sant Feliu de Guíxols, amb la seguretat com a gran debat i amb projectes transformadors en marxa. El municipi ha apostat per la cultura, el litoral, la transició energètica i una nova mirada urbanística, en un escenari que comença a dibuixar com pot ser la ciutat del futur.

Debat polític i seguretat: el gran tema de l’any

El 2025 ha començat amb el focus posat en la seguretat i la gestió policial. Al gener, la Policia Local ha deixat de fer hores extres i ha denunciat una situació «insostenible», fet que ha generat un conflicte obert entre govern i oposició.

El debat s’ha intensificat a l’estiu, amb un cara a cara a Ràdio Capital entre l’alcalde Carles Motas i el portaveu de Junts per Sant Feliu, Toni Carrión. L’oposició ha acusat el govern de manca d’inversió i planificació, mentre Motas ha defensat el projecte de nova comissaria i l’augment dels recursos policials. Tant Motas com Carrión han anunciat que volen tornar a ser candidats a les eleccions del 2027.

Cultura: el Porta Ferrada inicia una nova etapa

L’àmbit cultural ha viscut un punt d’inflexió amb el Festival de la Porta Ferrada. El govern espanyol l’ha declarat “esdeveniment d’interès públic”, fet que obre la porta a avantatges fiscals per a patrocinadors i empreses col·laboradores.

El gran canvi ha arribat al novembre, amb l’adjudicació de la gestió del festival a la promotora Barcelona Events Musicals, que organitzarà les edicions entre el 2026 i el 2028. El nou contracte triplica la inversió artística i preveu millores als escenaris, especialment al Guíxols Arena. El festival tanca l’estiu amb prop de 31.000 espectadors i un 91% d’ocupació, confirmant el bon moment del projecte.

En paral·lel, l’Espai Thyssen ha consolidat el seu relat amb exposicions que combinen pintura, patrimoni i música, i que preparen el terreny per a l’obertura del futur museu.

Grans projectes urbans i litoral en transformació

El govern ha fet un pas endavant amb projectes que canviaran l’estructura urbana del municipi. A Vilartagues, s’ha adquirit un solar per construir un nou espai polivalent, amb capacitat per a concerts i esdeveniments populars.

Al litoral, s’han iniciat els tràmits per recuperar l’antic Palm Beach i rehabilitar Can Rius, dues peces clau per dignificar la façana marítima. El consistori vol que aquests espais es converteixin en punts d’activitat ciutadana i turística.

El 2025 també ha servit per tancar el llegat dels germans Anlló, amb la venda de tots els immobles. Així i tot, el debat sobre el seu impacte urbanístic i el futur ús d’aquest llegat continua obert.

Pressupost 2026: més mobilitat, més seguretat i progrés social

El pressupost del 2026, aprovat a final d’any, arriba als prop de 45 milions d’euros. Les prioritats són clares: seguretat, mobilitat i equipaments esportius, però també hi ha partides destacades per a habitatge, cultura i serveis socials.

Una de les mesures més visibles és la gratuïtat del transport públic per a la gent gran, tant dins del municipi com amb connexions cap a localitats veïnes. En matèria de seguretat, el consistori destina recursos a més agents, noves unitats i la nova seu policial.

També s’incrementa el suport a la Fundació Surís i s’aposta per vincular el pressupost a un model de ciutat amb més cohesió social i accés a la cultura.

Transició energètica i sostenibilitat: Sant Feliu com a referent comarcal

Sant Feliu ha acollit la primera Fira de la Transició Energètica del Baix Empordà, amb tallers, ponències i espais de demostració. El municipi vol liderar el canvi cap a un model energètic més sostenible, apostant per l’autoconsum i l’eficiència.

En el camp ambiental, destaca un fet insòlit: una tortuga careta ha fet niu a la platja amb més de 100 ous. A més, s’han pres mesures com el tancament parcial de la via ferrata per protegir el corb marí emplomallat, i s’ha ajornat la zona de baixes emissions gràcies a la millora en la qualitat de l’aire.

Política local i vida comunitària

El panorama polític també ha canviat. Sílvia Romero ha anunciat que no repetirà com a candidata d’Esquerra Republicana de Catalunya a les municipals del 2027, obrint un procés de relleu intern.

El 2025 també ha estat marcat per notícies dures, com judicis per delictes sexuals i detencions relacionades amb pornografia infantil, que han obert un debat sobre la protecció de les víctimes i el paper de la justícia.

Malgrat tot, la ciutat ha viscut moments de cohesió i vitalitat social. El Centre d’Atenció Primària ha estat reconegut per la seva innovació. La fira d’ocupació ha aplegat més de 280 persones i 80 ofertes laborals. I la participació ciutadana ha estat molt elevada en actes com la rua de Carnaval, la Fira de Nadal i el primer bany de l’any, amb gairebé 500 persones a la platja.

Mirada al futur: dos anys per definir un nou model de ciutat

El 2025 ha estat un any intens per Sant Feliu de Guíxols. Amb debats polítics actius, projectes urbanístics en marxa, un salt cultural important i una clara aposta per la sostenibilitat, el municipi té dos anys de mandat al davant per decidir quin model de ciutat vol ser.

Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró 2025: un municipi a màxims durant la temporada, més sostenible i més esportiu

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró 2025: un municipi a màxims durant la temporada, més sostenible i més esportiu
Loading
/

El 2025 ha estat un any intens a Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró. El municipi ha hagut de gestionar una pressió turística enorme sobre la brigada i la policia, ha fet una aposta clara per la sostenibilitat amb el Segell Aro Verd i ha consolidat el turisme esportiu i familiar com a senyes d’identitat.

A continuació repassem els grans blocs que han marcat l’any, amb enllaços a les notícies originals de Ràdio Capital perquè pugueu ampliar cada tema.

Un municipi tensat per la temporada: brigada i policia

Una de les imatges de fons de l’any ha estat la càrrega de feina que assumeix la brigada municipal quan el municipi passa de poc més de 12.000 habitants censats a desenes de milers de visitants en temporada alta.

La peça «L’augment de població i d’esdeveniments fa créixer la feina de la brigada a Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró» explica com l’equip s’ha reforçat i ha incorporat eines de gestió digital per prioritzar tasques, seguir incidències i poder respondre millor a les necessitats de veïns i turistes.

La pressió també es nota a la Policia Local. Segons el cos, aquest 2025 s’han incrementat les actuacions, però s’han reduït els delictes respecte a l’estiu anterior, amb menys furts i robatoris gràcies a més presència al carrer i més controls de trànsit i d’ordre públic.

Aquest canvi de model s’explica en profunditat al reportatge «El turisme esportiu a Platja d’Aro: una nova via per donar a conèixer el municipi», on també es detalla com la policia incorpora tecnologia i reestructura serveis per apropar-se més al veïnat.

Segell Aro Verd: sostenibilitat com a marca de municipi

Una de les grans apostes del 2025 ha estat el Segell Aro Verd – Compromís amb la sostenibilitat. L’objectiu és reconèixer i impulsar les bones pràctiques ambientals, socials i d’accessibilitat d’empreses i entitats del municipi, especialment les vinculades al turisme.

La notícia «Platja d’Aro presenta el Segell Aro Verd per donar valor a la sostenibilitat en empreses i entitats» detalla que el distintiu s’adreça a allotjaments, restauració, comerç, serveis i oci, i estableix criteris sobre eficiència energètica, gestió de residus, consum responsable i compromís social.

En profunditat, el reportatge «El Segell Aro Verd promou les pràctiques sostenibles, responsables socialment i d’accessibilitat» explica com el municipi fa un pas més enllà del simple “greenwashing” i demana una autoavaluació real a les empreses, amb criteris verificables i acompanyament tècnic.

Aquest relat es completa amb l’entrevista «Imma Gelabert: “Amb el Segell Aro Verd volem ser una destinació turística sostenible”», on la regidora de Turisme defensa que ja hi ha negocis que fa temps que apliquen bones pràctiques, però que cal ordenar-les i fer-les visibles sota una marca comuna.

Turisme esportiu: deu mil persones amb dorsal

El 2025 ha consolidat el turisme esportiu com una de les grans vies per donar a conèixer el municipi, desestacionalitzar la temporada i omplir hotels i restaurants més enllà del juliol i l’agost.

Segons el reportatge de Ràdio Capital «El turisme esportiu a Platja d’Aro: una nova via per donar a conèixer el municipi», més de 10.000 persones han visitat el municipi aquest any per participar en proves esportives: curses de muntanya, travesses en aigües obertes, marxes en BTT, tornejos de bàsquet, etc.

Un dels titulars més destacats ha estat l’anunci que «Platja d’Aro serà seu del Campionat d’Espanya de Skateboarding i Roller Freestyle en modalitat ‘vert’», que reunirà més de 70 participants de primer nivell i situarà l’skatepark del municipi al mapa estatal d’aquesta disciplina olímpica.

El cap de setmana del campionat es complementarà amb altres proves, com recull la peça (privada però resumida a l’Agenda) «Cap de setmana esportiu a Platja d’Aro amb el Campionat d’Espanya Vert… i la 4a edició de l’Open Water».

Tot això es completa amb propostes com el nou Torneig Platja d’Aro de bàsquet, que porta equips d’elit com l’Spar Girona i el Barça femení i reforça la imatge de la vila com a destinació esportiva de referència.

Cultura, turisme familiar i festivals a l’aire lliure

La vida cultural i familiar ha tingut també molt de pes el 2025. El municipi ha continuat apostant pel turisme familiar, amb el segell “Catalunya, destinació de turisme familiar”, i ho ha fet a través d’una programació d’activitats al carrer pensada per a totes les edats.

Un dels moments forts ha estat l’onzena edició del Festival Xalaro, amb 16 espectacles gratuïts de música, circ, teatre de carrer i propostes interactives al Passeig Marítim, la Plaça Major i la Plaça del Mil·lenari. El festival reforça el posicionament de Platja d’Aro com a destinació familiar pionera a la Costa Brava.

A banda d’Xalaro, el municipi ha mantingut una agenda carregada: activitats infantils, gimcanes com la de la Xalarina i en Xalarí, proposta de Mini Club a la platja, festivals culturals, mercats temàtics i esdeveniments compartits amb altres municipis, com la trobada “Mar i muntanya” amb Camprodon, recollida al llistat de reportatges de Ràdio Capital.

Què ens deixa el 2025?

Mirant-ho amb perspectiva, el 2025 a Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró deixa cinc grans idees:

  • Un municipi que ha hagut de reforçar brigada i policia per gestionar una temporada molt intensa, amb milers de visitants i molts esdeveniments.

  • Una aposta clara per la sostenibilitat, amb el Segell Aro Verd com a eina per ordenar i reconèixer les bones pràctiques d’empreses i entitats.

  • Un turisme esportiu en creixement, amb més de 10.000 persones que arriben amb dorsal, campionats d’Espanya d’skate i proves en aigües obertes que donen visibilitat al municipi tot l’any.

  • Una agenda cultural i familiar que omple carrers i places i reforça la marca de destinació per a famílies.

  • I un relat de fons: la voluntat de ser una destinació turística forta, però alhora sostenible, segura i habitable per als veïns que hi viuen els 365 dies de l’any.

Aquest resum vol ser una porta d’entrada; si vols aprofundir, cada titular té darrere una notícia, un reportatge i, sovint, una entrevista que ajuden a entendre millor com ha canviat el municipi al llarg del 2025.

Pals 2025: un any per repensar el poble, cuidar el paisatge i celebrar l’educació del poble

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Pals 2025: un any per repensar el poble, cuidar el paisatge i celebrar l'educació del poble
Loading
/

El 2025 ha estat un any clau per a Pals. L’Ajuntament ha fet passes importants per actualitzar el planejament urbanístic, reforçar la prevenció d’incendis i defensar el paisatge davant grans projectes energètics. Al mateix temps, el municipi ha celebrat el centenari de l’Escola Quermany, ha desafiat la pluja al Carnaval i ha consolidat el Festival Clàssic de Pals com una cita cultural de referència.

Aquest és el resum d’un any que confirma Pals com un poble que es qüestiona el futur, que cuida el seu entorn i que continua fent de la cultura i la vida comunitària un eix central.

Un nou POUM per canviar el model de creixement

Un dels grans titulars de l’any és l’aprovació inicial del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Pals, que substitueix el planejament vigent des del 1986. El nou document vol deixar enrere un model considerat obsolet i massa expansionista, i aposta per un creixement més ordenat i sostenible, adaptat a la normativa actual.

L’aprovació suposa la suspensió temporal de moltes llicències en les zones on hi haurà canvis, amb la voluntat de “repensar abans de continuar construint”.

Aquesta revisió del model urbanístic es combina amb un altre front obert: la defensa del paisatge i del litoral davant el macro parc eòlic marí Mediterráneo-1, un projecte que ha generat oposició al territori i que Pals considera una amenaça per als valors ambientals, socials, econòmics i culturals de l’Empordà.

En paral·lel, la mirada al territori també passa per la pagesia i pels arrossars, amb reportatges que expliquen el paper de productors com Albert Grassot i el valor de l’arròs de Pals en el paisatge i l’economia locals.

Franges de protecció i prevenció d’incendis

La prevenció d’incendis ha estat un altre dels grans eixos de l’any. L’Ajuntament ha iniciat el manteniment de les franges de protecció d’incendis a la zona de la platja de Pals i Puigvermell, avançant part dels treballs previstos per reforçar la seguretat al voltant dels nuclis habitats.

Les actuacions inclouen desbrossar el sotabosc, eliminar arbres morts i garantir un perímetre lliure de vegetació suficient per frenar la propagació del foc en cas d’incendi. Aquestes accions s’emmarquen en un context més ampli, on la sequera, el canvi climàtic i la pressió urbanística han fet créixer la preocupació pel risc d’incendis arreu del país.

Un segle d’educació: el centenari de l’Escola Quermany

Una de les històries més significatives del 2025 és la celebració dels 100 anys de l’Escola Quermany. El centre ha organitzat un programa d’actes que s’estén durant el curs, i ha viscut una jornada central carregada d’emoció, amb mestres, famílies i antics alumnes. El centenari ha servit per posar en valor el paper de l’escola com a pilar de cohesió social i espai de memòria col·lectiva.

Carnaval sota la pluja: la Rua de la Disbauxa planta cara al temps

En l’àmbit festiu, la Rua de la Disbauxa va tornar a donar el tret de sortida al Carnaval del Baix Empordà. Enguany, la pluja va amenaçar seriosament la festa, però les colles i el públic van decidir plantar-hi cara.

Tot i el mal temps, la rua es va poder celebrar i la festa es va traslladar després al pavelló, amb premis per a la Colla Sense Vàlvules, els Voltors i la Tustarrada. La crònica recull tant la potència del Carnaval de Pals com els debats oberts sobre la seguretat en els desplaçaments de carrosses.

El Festival Clàssic de Pals es consolida

En el terreny cultural, el Festival Clàssic de Pals ha encarat una nova edició amb un cicle de concerts a l’església del municipi. La proposta combina música clàssica de qualitat amb artistes vinculats al poble i a l’escena professional, reforçant la identitat cultural de Pals i ampliant l’oferta musical del Baix Empordà.

El festival se suma a altres iniciatives culturals i festives que, al llarg de l’any, han contribuït a reforçar el teixit associatiu, la participació i la vida al carrer.

Un poble que es pensa, es cuida i se celebra

El balanç del 2025 a Pals deixa una imatge clara:

  • Un municipi que repensa el seu creixement amb un nou POUM que vol actualitzar un model urbanístic de fa gairebé quaranta anys.

  • Un Ajuntament que defensa el paisatge i el litoral, oposant-se a grans projectes com el macro parc eòlic marí Mediterráneo-1.

  • Un poble que es protegeix davant el risc d’incendis, mantenint i reforçant franges de seguretat als voltants dels nuclis habitats.

  • Una comunitat que celebra 100 anys d’escola, reivindicant el paper de l’educació com a eix central de la vida col·lectiva.

  • I un municipi que manté viva la festa i la cultura, des del Carnaval fins a la música clàssica, passant per la pagesia i l’arròs com a símbols d’identitat.

Pals no és només una postal d’arrossars i cases de pedra: és un poble que discuteix el seu futur, que cuida el territori i que continua trobant motius per sortir al carrer i viure’l plegats.

Palamós 2025: any de canvi polític, debat de topònim i transformació del passeig del Mar

Resum Palamós
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Palamós 2025: any de canvi polític, debat de topònim i transformació del passeig del Mar
Loading
/

Palamós ha viscut un 2025 de primera línia informativa. El canvi d’alcaldia, la consulta sobre el topònim “Palamós i Sant Joan”, les obres del passeig del Mar, els grans festivals culturals i l’activitat vinculada al mar han marcat l’agenda d’un municipi que es mira al futur sense perdre de vista la seva identitat marinera.

Canvi d’alcaldia i nou escenari polític

Un dels grans titulars de l’any ha estat el relleu a l’alcaldia. Lluís Puig ha renunciat al càrrec i ha obert un nou escenari polític al municipi, després d’anys de ser una de les figures clau de la política palamosina.

El pas següent ha arribat amb la renovació del pacte entre el Partit dels Socialistes de Catalunya i Esquerra Republicana, que ha situat Maria Puig com a nova alcaldessa de Palamós.

Aquest nou lideratge manté l’aposta per les grans línies de govern que ja s’havien fixat, però també ha obert expectatives sobre el to i l’estil polític de la nova etapa.

La consulta sobre el topònim “Palamós i Sant Joan”

El debat identitari ha tingut un protagonista clar: la proposta d’incorporar Sant Joan al topònim municipal. L’Ajuntament ha plantejat una consulta perquè els veïns decideixin si el nom oficial ha de passar a ser “Palamós i Sant Joan”.

Durant les setmanes prèvies, la discussió ha anat molt més enllà de la qüestió administrativa. S’hi han barrejat arguments històrics, identitaris i pràctics, i també s’han sentit veus que demanaven més informació i debat previ. La jornada de votació ha tancat aquest procés, amb un resultat que ha servit per prendre el pols a com la ciutadania entén la relació entre Palamós i Sant Joan i canviar així el topònim del municipi.

En paral·lel, el mateix any ha vist altres moviments estratègics, com la compra de locals a les galeries Carme per convertir-los en espais municipals polivalents i reforçar l’oferta d’equipaments per a entitats i projectes comunitaris.

Les obres del passeig del Mar i la polèmica de la fira

Si hi ha una imatge que resumeix el 2025, són les tanques d’obra i la maquinària pesada al passeig del Mar. El projecte de reforma d’aquest espai clau ha marcat bona part de l’any. El delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, ha visitat les obres i ha posat en valor la transformació d’un dels punts més emblemàtics del front marítim.

El municipi ha anat obrint trams renovats del passeig, que han permès començar a veure el resultat d’aquesta intervenció: un espai més accessible, ordenat i pensat per al vianant.

Però les obres també han tingut cost polític i social. Una de les polèmiques més destacades ha estat la decisió dels firaires de no instal·lar la fira durant la Festa Major, justament per l’afectació del passeig.

La mescla de tradició festiva, impacte econòmic i obres públiques ha marcat un debat intens sobre com s’han de gestionar les grans actuacions urbanes sense trencar l’equilibri amb la vida al carrer.

Cultura, festivals i vida al carrer

Malgrat les obres, Palamós no ha renunciat a la seva agenda cultural. El festival Amb So de Cobla ha celebrat la seva novena edició al municipi, convertint-lo en capital de la cobla i posant la música de casa al centre de l’escena.

La programació ha combinat propostes per a públics diversos i ha consolidat el festival com una de les cites imprescindibles de l’estiu.

El balanç de l’edició confirma aquest impuls: prop de 6.500 espectadors han passat pels concerts, xifres que reforcen el pes del festival en el calendari cultural palamosí.

A banda d’Amb So de Cobla, el municipi ha continuat apostant per campanyes i esdeveniments que combinen cultura, gastronomia i promoció econòmica: des de l’Escudella de Palamós, que s’ha pogut tastar en diversos restaurants del municipi, fins a “Temps de Taverna”, que ha omplert tavernes del municipi amb tapes, música i homenatges a figures clàssiques de la cultura de taverna.

Tot plegat ha reforçat la imatge d’un Palamós que manté viu el carrer i el port com a grans escenaris culturals.

Mar, economia blava i habitatge cooperatiu

La relació de Palamós amb el mar ha anat més enllà de la postal. La jornada “Palamós Millora, tradició i innovació a l’economia blava” ha servit per connectar empreses, administracions i entitats vinculades a l’activitat marítima, amb l’objectiu de reforçar un model econòmic sostenible i generador d’oportunitats.

En paral·lel, el projecte d’habitatge cooperatiu Terra de Mar, a l’avinguda Catalunya, ha continuat avançant com a exemple de col·laboració entre el sector públic i el cooperatiu per oferir habitatge assequible i estable. L’obertura de nous períodes d’inscripció i la consolidació del model de cessió d’ús han situat el projecte com una referència a escala comarcal.

Pel que fa al comerç, l’Ajuntament ha impulsat noves línies d’ajuts per dinamitzar l’eix comercial i donar suport a la implantació de nous establiments i a la renovació de tendals.

Són mesures que busquen mantenir viu el teixit de petites botigues i reforçar la imatge urbana del municipi.

Un any de transició i d’oportunitats

El 2025 ha estat, en molts sentits, un any de transició per a Palamós: amb un relleu a l’alcaldia i un nou lideratge polític; amb un debat obert sobre com es vol anomenar i explicar el municipi (“Palamós i Sant Joan”); amb un passeig del Mar en obres que, a la vegada, genera incomoditats i obre la porta a un espai renovat; i amb una agenda cultural, gastronòmica i marítima que manté el municipi en el centre de l’activitat a la Costa Brava.

Palamós tanca el 2025 mirant el 2026 amb un missatge clar: aprofitar els canvis perquè la transformació urbanística i política vagi acompanyada de més qualitat de vida, més cohesió i més oportunitats per a qui hi viu i hi treballa.

Palafrugell 2025: un any d’obres, debat cultural i mirada als barris

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Palafrugell 2025: un any d’obres, debat cultural i mirada als barris
Loading
/

Palafrugell tanca el 2025 amb la sensació d’estar en plena transformació. El municipi ha activat un volum d’obres poc habitual, ha definit el pressupost del 2026 amb una aposta clara per serveis i espai públic, ha obert un nou model de seguretat de proximitat i ha viscut un any cultural molt intens, marcat pel MAP25 i per la polèmica entorn de l’havanera “El meu avi”. Tot plegat, amb una mirada creixent cap als barris i la cohesió social.

Un municipi en obres: avenços al carrer i al front litoral

El 2025 ha estat, sobretot, l’any de les obres a Palafrugell. L’Ajuntament ha activat més de 12,5 milions d’euros en projectes, amb una quinzena d’actuacions en marxa, una desena ja enllestida i una altra desena en fase de redacció o licitació. L’objectiu és aprofitar al màxim els fons disponibles i posar al dia carrers, equipaments i infraestructures.

Un dels projectes més visibles és la transformació de l’avinguda García Lorca. El carrer es convertirà en un eix més verd i més segur, amb voreres més amples, enllumenat renovat i una actualització de les xarxes de serveis. És una de les principals portes d’entrada al nucli urbà, i la reforma ha de canviar la imatge de tot el sector.

Aquest canvi de pell arriba també a altres espais:

  • nova nau de residus i neteja al carrer Metal·lúrgia

  • millora del camí de ronda entre Tamariu i Cala Pedrosa

  • reforma del passeig Francesc de Blanes, a Llafranc

  • actuacions al pavelló d’hoquei, al Mercat de la Carn i en diversos punts de l’enllumenat públic

El pressupost del 2026 i un nou model de recollida de residus

Tot això s’entén a partir del pressupost del 2026, que marca el full de ruta dels pròxims mesos. Els comptes inclouen 4,7 milions d’euros d’inversió, la xifra més alta dels últims anys. Es duplica pràcticament el volum del 2022 i es fa un salt clar respecte al 2025.

Les prioritats són clares:

  • habitatge i polítiques socials

  • equipaments educatius i culturals

  • instal·lacions esportives

  • espai públic i mobilitat

Una de les novetats destacades és la integració de Palafrugell a l’Autoritat del Transport Metropolità de Girona. Això ha de permetre que els veïns tinguin títols integrats i tarifes més competitives per moure’s en transport públic a la demarcació.

El pressupost reserva també una part molt important al nou contracte de recollida de residus i neteja viària, que entrarà en vigor el 15 de gener de 2026. És un contracte d’uns 62 milions d’euros i vuit anys, que ha de comportar més maquinària, nous contenidors, ampliació del porta a porta domèstic i comercial i més freqüències i millor control de la qualitat del servei.

El consistori adverteix, però, que hi haurà un període de transició. Les millores no es veuran totes d’un dia per l’altre.

Seguretat, civisme i policia de proximitat

En l’àmbit de seguretat, el 2025 ha portat dades a la baixa i canvis en el model policial. Segons les xifres de la Policia Local, el municipi va tancar el 2024 amb un 22 % menys d’accidents de trànsit i un 14 % menys de furts i robatoris. La línia del 2025 manté aquesta tendència de millora.

Una de les peces clau del nou model ha estat l’obertura d’una oficina de la Policia Local a Calella de Palafrugell. La regidora de Seguretat Ciutadana, Judit Zaragoza, explica que l’objectiu és donar un servei més proper als nuclis de costa, sobretot a l’estiu, quan es multiplica la població i la pressió sobre l’espai públic.

Des de la prefectura, el cap de la Policia Local, David Puertas, ha defensat un model de policia de proximitat que vol ser més present al carrer i més accessible per al veïnat. L’oficina de Calella es planteja com un punt d’informació, atenció i referència, i no només com un espai per gestionar denúncies o sancions.

En paral·lel, s’han fet campanyes específiques per millorar la seguretat viària dels patinets i altres vehicles de mobilitat personal, reduir l’incivisme a les zones d’oci nocturn i reforçar el compliment de les ordenances a les zones comercials i turístiques

El pressupost del 2026 preveu també l’ampliació de la plantilla de la Policia Local i la incorporació de més càmeres de videovigilància a punts estratègics del municipi.

El MAP25 i la sacsejada cultural d'»El meu avi»

El 2025 ha estat un any culturalment molt potent per a Palafrugell. D’una banda, amb el naixement del MAP25, la Mostra d’Art a Palafrugell. De l’altra, amb un dels debats més intensos dels últims anys entorn de la Cantada d’Havaneres i l’havanera “El meu avi”.

El MAP25 ha cartografiat més de 200 artistes de l’Empordà. Una quarantena d’ells han participat en l’exposició central “Paisatge amb figures” a La Bòbila, i una trentena d’activitats han portat l’art a diferents espais del municipi.

El projecte, comissariat per Toni Álvarez de Arana, ha combinat exposicions individuals i col·lectives, art contemporani internacional, una mostra d’art africà, l’escultura T.O.L.E.R.A.N.C.E. de Guy Ferrer i noms com Tura Sanglas, Carmen Calvo o Christine Bavassa. La mostra ha estat també una eina de projecció exterior, amb la signatura d’un protocol d’amistat amb Pietrasanta que connecta Palafrugell amb la Toscana i obre portes a nous projectes compartits.

En paral·lel, la Cantada d’Havaneres de Calella ha viscut una de les polèmiques més fortes de la seva història. Després de l’emissió del documental “Murs de silenci”, que vincula el compositor Josep Lluís Ortega Monasterio amb un cas d’explotació sexual de menors, l’Ajuntament i la comissió organitzadora han decidit que la Cantada no es tanqués oficialment amb “El meu avi”.

La decisió ha obert un debat molt profund sobre si cal separar l’obra de l’autor, com es gestiona el patrimoni cultural quan hi ha denúncies d’abusos i fins a quin punt es pot “cancel·lar” una cançó que forma part de l’imaginari col·lectiu.

La família del compositor va reaccionar amb molta duresa a la decisió. El dia de la Cantada, a més, el públic va acabar cantant “El meu avi” igualment, amb mocadors alçats, i els grups el van seguir des de l’escenari.

El resultat és una imatge molt potent: d’una banda, institucions que volen posicionar-se al costat de les víctimes i revisar els símbols. De l’altra, una tradició molt arrelada, que costa molt de desplaçar.

Barris, participació i cohesió social

La mirada a la ciutat també ha anat acompanyada d’una mirada als barris. Un dels processos més significatius és el que s’ha obert al Mas Mascort per preparar la candidatura al Pla de Barris de la Generalitat.

Hi ha hagut reunions amb veïns, entitats i agents socials, una enquesta oberta al portal de participació i versions en paper per arribar a més gent. L’objectiu és definir, amb la màxima complicitat possible, quines actuacions urbanes, socials i ambientals necessita el barri.

El pressupost del 2026 reserva partides per habitatge social, per millores en equipaments educatius i esportius i per actuacions als espais públics que afecten directament aquests barris. És una línia que connecta amb altres decisions del mandat, com el reforç del transport públic, la millora de la neteja o la presència policial als nuclis de costa.

Més enllà de la inversió física, hi ha un missatge de fons: la transformació de Palafrugell no es pot quedar al centre, ha d’arribar també als barris on viuen i conviuen la majoria de veïns.

Quin Palafrugell surt del 2025?

El 2025 deixa un Palafrugell que es pot resumir en cinc idees:

  • un municipi en obres, que ha decidit invertir fort en carrers, passeigs, camins de ronda i equipaments

  • un nou model de residus i neteja, més exigent i més costós, que ha de millorar la imatge i la sostenibilitat del municipi

  • un salt endavant en la política cultural, amb el MAP25 i els vincles internacionals, però també amb un debat profund sobre què fem amb símbols com “El meu avi”

  • i una mirada creixent als barris, al transport públic i a la cohesió social, que haurà de concretar-se en els projectes del Pla de Barris i en les inversions del 2026

Més que un any de titular puntual, el 2025 ha estat un any de preguntes de fons. Sobre com ha de ser l’espai públic, com s’han de gestionar les nostres tradicions, com es garanteix la seguretat sense perdre proximitat i com fer que la transformació arribi a tots els racons del municipi.