Els pescadors demanen que “algú posi seny” per eliminar les restriccions de captures i avisen que hi ha barques parades

pescadors

Els pescadors demanen als governs català i espanyol que “algú posi seny” per eliminar les restriccions que els impedeixen sortir més de 130 dies a feinejar i ja treballen per portar la situació als tribunals. El president de la Federació Nacional Catalana de Confraries, Antoni Abad, adverteix que ja hi ha moltes barques que estan parades perquè, o bé han esgotat els dies per sortir o bé estan a punt de fer-ho. A més, Abad es queixa perquè els científics els reconeixen que “els caladors estan bé” i que s’han recuperat. Per això, exigeix que “no es facin pedaços” com restar dies de pesca del 2026 perquè “no serveix de res”. Abad ha advertit que treballen en la via judicial. “Aquí no es mou cap fitxa i nosaltres hem de treballar”, remarca.

Menys d’un any després de les protestes dels pescadors per les restriccions que Europa imposa per capturar peix i, especialment, gamba. El problema és que moltes barques ja han esgotat el nombre de sortides que poden fer a la gamba i, si no ho han fet, els queden molt poques jornades per feinejar. Tot plegat a quatre mesos que acabi l’any, un fet que preocupa especialment el sector, que recorda que ja van avisar que l’acord de 130 dies era “irrisori”.

Per això, el president de la Federació Nacional de Confraries de Catalunya (FNCC), Antoni Abad, demana que “algú posi seny” i ha qualificat de “disbarat” el que està passant. A més, la indignació del sector ve donada perquè asseguren els tècnics de l’Institut Català de Recerca per la Governança del Mar (ICATMAR) els han reconegut que “hi ha peix de sobra” per augmentar el nombre de dies de feina.

A més, Abad avisa que hi ha moltes barques que estan canviant dies de pesca d’arrossegament -la que correspon a la gamba- per pesca costanera, la del peix. El motiu és que aquestes barques no volen gastar dies capturant gamba per poder-los utilitzar a finals d’any per les festes de Nadal, quan la gamba incrementa notablement el preu i poden així augmentar el marge de benefici.

Però el problema, explica el president de la FNCC, és que “no té sentit” que hagin de tenir “tants dies la flota parada” quan els caladors es troben “en bon estat” i hi ha estoc de peix i gamba. Abad exigeix que hi hagi “un replantejament” que permeti buscar “mesures adequades i no pedaços”. En aquest sentit, el sector considera que restar dies de la quota de cada barca per pescar del 2026 és “una bajanada” perquè fa que l’any següent s’iniciï amb un dèficit.

Flota aturada a Blanes i veda a Tarragona

Aquesta situació ha fet que les diferents confraries alertin que hauran d’amarrar la flota molt abans que acabi l’any. En concret, a Blanes, el patró major, Ferran Martínez, calcula que pel pont del 12 d’octubre ja no podrà fer sortir cap barca a pescar, fet que implica que durant dos mesos i mig sense treballar. Martínez assenyala que això afecta un sector de tretze barques d’arrossegament, un total de 70 famílies que en depenen i que suposa un 50% de tot el peix que entra a la llotja de Blanes.

Martínez adverteix que, si això passa, quan intentin tornar a posar en  marxa la flota a principis d’any molts treballadors hauran preferit “buscar-se la vida en un altre sector”. “Això pot acabar sent la nostra desaparició i sabem que el mar està ple de peix”, lamenta.

A Tarragona el problema ha fet que el sector decidís avançar la veda al pròxim divendres 12 de setembre i així evitar que es gastin dies de captures.

No descarten portar-ho a judici

La situació ha arribat a un punt “límit” segons Abad que ha fet que s’estiguin plantejant portar-ho als tribunals. Abad assegura que ja ho tenen “tot pràcticament a punt” perquè han “d’anar a treballar i aquí ningú mou fitxa. Van passant els dies i tu no li pots dir a una persona que no pot treballar. Això és un disbarat, tot plegat”, ha reblat.

FUTURECORK presenta una eina educativa per divulgar el coneixement sobre el suro

futurecork

El projecte estatal FUTURECORK ha posat en marxa uns kits educatius innovadors que volen acostar el coneixement del suro a centres educatius, universitats i entitats professionals. L’objectiu és oferir una eina pràctica i immersiva per entendre el cicle de vida d’aquest material natural, reutilitzable i sostenible.

Els toolkits tenen forma de gla i un disseny atractiu que capta l’atenció i desperta l’interès. Inclouen elements físics que permeten fer demostracions en directe sobre les propietats del suro. Estan pensats per facilitar l’aprenentatge actiu, la reflexió i l’experimentació directa amb aquest recurs natural.

Cada kit aborda sis àmbits temàtics: la pela del suro, la fabricació de taps, les propietats del material, les aromes, els aglomerats i les noves aplicacions. Tot plegat permet una mirada àmplia i real sobre aquest producte de proximitat.

A banda de l’ús educatiu, aquests recursos també estan disponibles per a cellers i elaboradors de suro, que els poden utilitzar per explicar millor el seu producte o per fer entrenaments d’aromes.

Amb aquesta iniciativa, FUTURECORK vol reforçar la divulgació del coneixement forestal i posar en valor la suredat i el bosc mediterrani. També busca destacar el potencial del suro en sectors com l’enologia, l’arquitectura i la construcció.

La Simfònica de Cobla i Corda homenatja el mar i fa una crida a “cuidar el planeta” amb el nou espectacle ‘Mare mundi’

cobla composició mare nostrum

El nou espectacle de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (SCCC) homenatja el mar i fa una crida a “cuidar el planeta” i a la sostenibilitat. ‘Mare mundi’ portarà als escenaris una cinquantena de temes d’una tria inicial de 200 i que tots tenen a veure amb el mar i l’aigua. L’himne dels pirates de Mar i Cel, ‘My herat will go on’ de Celine Dion o la mítica ‘By the rivers of Babylon’ de Boney M, són alguns dels temes que es podran sentir en els diferents concerts que es faran i que comptaran amb artistes com Beth, que hi col·labora des de 2013 o Samantha i el grup d’havaneres Arjau que debuten en un espectacle que es presentarà a finals de novembre a l’Auditori de Girona, amb tres concerts a la Sala Montsalvatge.

Tot i que ja fa unes setmanes que s’han posat a la venda, no ha estat fins aquest dimarts que s’ha descobert la temàtica del nou espectacle que prepara la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (SCCC). Un espectacle que vol homenatjar el mar, amb una selecció d’uns 50 temes que tenen a veure amb l’aigua i que “representen l’entorn” que l’envolta. Peces reconegudes i que “han d’agradar al públic”, tal com explica el director de la simfònica, Francesc Casús.

‘Mare mundi’ és un projecte que proposa una experiència multidisciplinària on la música es converteix en pont entre cultures, paisatges i emocions, tots ells amb un denominador comí, el mar. Cassús reconeix que la selecció de cançons ha estat “la part més difícil”, ja que partien d’una llista inicial de 200 temes.

Un cop feta la tria, el director explica que passa la proposta als artistes que l’han d’interpretar perquè la valorin. “Hem de mirar quina cançó encaixa més amb cadascun d’ells i això tampoc és fàcil”, assenyala. Però tot el procés passa per una comissió que hi acaba donant el vistiplau i, aleshores, arrenca la feina de preparar el disc que es gravarà i els concerts que arrenquen amb tres espectacles a finals de novembre a l’Auditori de Girona.

Artistes consagrats i novells

Una de les particularitats de l’espectacle és que agrupa artistes que ja fa anys que estan a l’escena musical, amb d’altres que fa relativament poc que s’hi han incorporat. Aquest any repeteixen Mariona Escoda, Joan Garrido i Beth, que és qui més temps ha col·laborant amb la proposta. Coincidiran amb la cantant de Beniarrés Samantha Gilabert i el grup d’havaneres de Palafrugell Arjau.

Gilabert reconeix que per a ella és “un repte” perquè no ha participat en cap producció amb tanta gent a sobre de l’escenari. “No em faig a la idea de com em sentiré, però estic molt emocionada i tinc ganes que comenci ja”, assenyala.

La cantant estarà acompanyada de la Beth Rodergas que destaca el fet que “la gent compri les entrades a cegues, sense saber què els ofereixes. Això t’ho dona l’experiència de tants anys fent les coses bé”, remarca.

L’SCCC

La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya és un projecte que combina l’experiència i el coneixement dels músics de la cobla La Principal de la Bisbal, amb els joves talents de la Jove Orquestra de les Comarques Gironines.

La formació va néixer l’any 2008, impulsada per l’empresa gironina Metalquimia i per la Fundació Metalquimia, com a projecte musical, amb l’objectiu de crear una orquestra simfònica catalana de gran format, que unís els instruments de corda i percussió d’una orquestra simfònica convencional i el personalíssim so dels instruments de vent de la cobla.

D’aquesta manera, es van fusionar els vents de La Principal de la Bisbal i la corda i percussió de la Jove Orquestra de les Comarques Gironines, el projecte pedagògic de Fundació Metalquimia, per crear finalment la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya. El projecte compta amb el suport de l’Ajuntament i de l’Auditori de Girona i amb la col·laboració de la discogràfica Música Global.

Els municipis de costa, amb menor renda per càpita que els d’interior

Marina Port d'Aro Platja d'Aro SOS Costa Brava
default

L’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) publica cada any les dades sobre la renda familiar disponible bruta per habitant als municipis amb una població superior a les 1.000 persones. Les dades més recents, les del 2022, demostren clara una tendència al conjunt de les comarques gironines i que també s’estén arreu del país: els municipis costaners compten amb una renda per càpita més baixa que els municipis de l’interior. 

Abans d’entrar en profunditat, és imprescindible conèixer com es calculen aquestes dades. La renda familiar total, després d’impostos i deduccions, es divideix entre 1 en el cas del primer (o únic) adult, mentre que els posteriors compten com a 0,5. Els menors computen com a 0,3. Octavi Serra, agent financer i professor associat a la Universitat de Girona, ho explica. 

Aquesta metodologia de càlcul comporta que, en casos en els quals el/la fill/a d’una família s’independitzi, la mitjana de renda per càpita del municipi disminueixi lleugerament, ja que ja no computaria com a 0,5, sinó com a 1 en una nova unitat familiar. Són declaracions d’Octavi Serra. 

La costa, amb menys renda que l’interior

Si ens centrem en les comarques de la província de Girona, els municipis amb una major renda per càpita són Fornells de la Selva, Mont-ras, la Vall d’en Bas i Navata. Per contra, els municipis amb una menor renda per càpita són Lloret de Mar, Salt, la Jonquera i Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró. Octavi Serra afegeix que aquesta tendència s’estén al conjunt del país, i ho relaciona amb la major estacionalitat laboral dels municipis costaners. 

Serra també posa el focus en la tipologia de negocis dels municipis de costa. De fet, posa en dubte si en aquestes localitats existeix una major presència d’economia submergida i, per tant, les dades de renda podrien no ser acurades. 

A banda de la diferenciació entre municipis de costa i d’interior, Octavi Serra destaca el fet que les localitats amb rendes més baixes (generalment, costaneres) no són només pobles petits i afegeix que també es podria distingir els municipis amb una població més o menys envellida i la seva relació amb la renda mitjana per càpita. 

Destaquen els municipis empordanesos

Segons marca el coeficient de Gini, que indica la desigualtat en l’àmbit dels ingressos econòmics entre la població d’un mateix territori, els quatre municipis amb uns ingressos més desiguals de les comarques gironines es troben a l’Empordà. Són el Port de la Selva, Castelló d’Empúries, Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró i Begur. 

A més, els dos municipis amb un major increment de la renda respecte a l’any 2021 també són empordanesos: Mont-ras, amb una pujada del 26%, i Navata, amb un 17%. Octavi Serra relaciona aquests augments sobtats de la renda mitjana d’un municipi en concret amb l’arribada d’una família o una empresa amb un gran poder adquisitiu, que fa pujar la mitjana de la renda a tota la localitat, però no en dispara la desigualtat. 

Per contra, els municipis amb una major baixada de renda entre el 2021 i el 2022 són l’Escala, també municipi empordanès, amb una disminució del 7,1%; i Fornells de la Selva, al Gironès, del 6,7%. 

Les novetats tecnològiques amb, Martí Saguer a DE CAP A CAP

Cada setmana Martí Saguer ens presenta les novetats tecnològiques.

 

Intel·ligència artificial per evitar ofegaments a les platges

 

L’empresa catalana Pro-activa Serveis Aquàtics ha creat un sistema basat en intel·ligència artificial que té l’objectiu de reduir el nombre d’ofegaments a les platges. En concret, el sistema serveix d’ajuda als socorristes professionals per contribuir a millorar la detecció de situacions de risc i alertar-ne els responsables perquè puguin actuar a temps. El projecte ha comptat amb un ajut del Govern, per mitjà d’ACCIÓ -l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball-, de 204.582 euros provinents de la línia d’ajuts per a projectes de recerca i desenvolupament empresarial. Pro-activa ha col·laborat amb el Centre Internacional De Mètodes Numèrics a L’Enginyeria (CIMNE), un centre de recerca i innovació que compta amb l’acreditació TECNIO que atorga ACCIÓ. Joan Bosch ha entrevistat al seu director general, Oriol Canals, al programa DE CAP A CAP.