/
RSS Feed
El Festiuet 2026 revela pràcticament tot el seu cartell amb una aposta potent per l’escena catalana
El Festiuet 2026 ja escalfa motors. El festival, que se celebrarà els dies 17 i 18 de juliol de 2026 a Salou, ha fet públic el seu cartell gairebé definitiu, confirmant una àmplia majoria dels artistes que formaran part de la propera edició.
Entre els noms destacats del cartell hi trobem La Fúmiga, Juan Magan, La Pegatina, Els Pets, Figa Flawas, Buhos, Doctor Prats, Ginestà, Nena Daconte, Lax’n’Busto, Teràpia de Shock, En Tol Sarmiento, Maria Jaume, Abril, The Tyets i Malifeta. Una combinació que torna a evidenciar l’aposta del Festiuet per una programació diversa, festiva i transversal, capaç de connectar generacions i estils molt diferents.
El cartell també deixa entreveure que encara queden algunes confirmacions pendents, amb espais reservats per artistes que s’anunciaran pròximament, fet que manté viva l’expectació de cara als mesos vinents.
Amb aquest primer gran avançament, el Festiuet es consolida un any més com una de les cites imprescindibles de l’estiu musical, reunint grans noms del pop, el rock, l’urban i la música festiva en un entorn privilegiat a la Costa Daurada. Les entrades ja són a la venda i tot apunta que l’edició 2026 tornarà a ser una de les més multitudinàries de la seva història.
L’entrada El Festiuet 2026 revela pràcticament tot el seu cartell amb una aposta potent per l’escena catalana ha aparegut primer a Primera Fila.
Aquella nit al Tiffany’s – Capítol 6
/
RSS Feed
L’estiu del 2026 arriba al seu final. L’Alba Mora, esgotada però serena, acotxa el seu fill Martí abans d’una nova nit de treball. A la cuina i al saló de casa, el silenci es barreja amb els últims ecos de les entrevistes amb en Cisco Ayats. Davant del portàtil obert, comença a transcriure les seves gravacions: la veu tremolosa d’un vell que repassa la seva vida, els judicis sumaríssims, les traïcions, la presó, la culpa i la necessitat de redempció.
Les paraules d’en Cisco ens traslladen al 1969, al consell de guerra a Girona i als anys de presó a Sarrià de Ter, Terol, Madrid o Carabanchel. Entre crits de funcionaris, insults de presos comuns i converses clandestines amb militants polítics, el jove idealista descobreix la brutalitat i la complexitat moral d’un règim que volia destruir qualsevol rastre de dissidència. Només les cartes —les seves i les que rep de la mestra Maria Àngels Anglada— li mantenen viva la flama de la consciència i la dignitat.
De tornada al present, en Cisco i l’Alba es retroben a la terrassa d’un bar de l’Escala. Ell parla amb serenor d’aquells anys i del llarg camí fins a la llibertat, mentre ella descobreix que la seva recerca no només era periodística, sinó personal. En el fons, tots dos busquen el mateix: perdonar-se i continuar endavant.
Amb la interpretació de Pep Cruz i Sílvia Pedret, i la cançó “Perdó” de Sanjosex com a tancament musical, aquest últim capítol és una elegia sobre la memòria, la reconciliació i la força de continuar vivint després de la culpa.
Crèdits
Amb les veus de Pep Cruz, Sílvia Pedret, Toni Sellas, Oriol Casals, Dome Grané, Anna Font, Xavier Serrano, Xavier Pujol, Sílvia Artigas, Lluísa Martinez, Adrià Pujol, Miquel Curanta Cunillera, Miquel Curanta Girona, Dani Cortés, Martí Saguer i Lola Sans.
Direcció, Miquel Curanta Girona
Direcció d’actors, Toni Sellas Güell
Guió, Adrià Pujol Cruells
Assessorament editorial, Joan Gasull
Disseny de so i muntatge sonor, Absis Studios
Enregistrament i edició de veus, Martí Saguer Capell
Coordinació del projecte, Maria Alsina Carmona
Producció, Anna Salvadó Figueras
Disseny de la imatge, Alba Cunillera Font
Cançó principal, Perdó, de Sanjosex, cedida per Carles Sanjosé i Bankrobber. Versió per a piano i orquestra, Joan Sala i Puig.
Aquella nit al Tiffany’s és una sèrie de ficció, basada en fets reals, i inspirada en el llibre “El pacifista que volia volar una discoteca”, de Joan Gasull, editat per Llibres del Segle.
Una producció de l’Escola de ràdio i periodisme digital de l’Empordà, per a Ràdio Capital, en coproducció amb La Xarxa i Ràdio 4 i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro.
Aquella nit al Tiffany’s – Capítol 5
/
RSS Feed
A l’estiu del 2026, en Cisco Ayats arriba a casa de l’Alba Mora per dinar. Ella l’espera amb la cançó “300 crits” de Marina Rossell sonant de fons i amb el peix al forn —una escena domèstica que amaga la calma abans d’un nou terratrèmol emocional. Entre riures, confidències i una cervesa freda, en Cisco treu una carpeta plena de documents antics. És hora de revisar el passat, d’obrir de nou el sumari d’una vida.
L’Alba, embarassada i exhausta però més lúcida que mai, l’acompanya mentre ell recorda la figura d’en Miquel Vila, l’amic que li va proporcionar els fulminants provinents d’un viatge a Itàlia. A través dels records d’en Cisco, el capítol ens transporta al 1969, en plena joventut revolucionària, a un autocar d’estudiants que travessa Europa entre cançons de Bella Ciao, llibres prohibits i ideals d’alliberament. A Roma, en Miquel entra en contacte amb cercles anarquistes i, gairebé sense voler-ho, queda connectat a la trama que desembocarà en els atemptats de Milà i els anys de plom italians.
De retorn al present, entre papers, cerveses i un peix que acaba socarrimat, en Cisco revela a l’Alba les últimes conseqüències d’aquella aventura: la delació dels amics, la tortura, el consell de guerra i la condemna a vint anys i un dia de presó militar.
Amb les veus de Pep Cruz, Sílvia Pedret i Oriol Casals, i la música de Marina Rossell com a fil sonor i emocional, “300 crits” és un episodi sobre la fragilitat de l’amistat, la traïció, la culpa i la persistència d’un crit que, més de mig segle després, encara ressona dins d’un home que va voler canviar el món.
Crèdits
Amb les veus de Pep Cruz, Sílvia Pedret, Toni Sellas, Oriol Casals, Dome Grané, Xavier Serrano, Xavier Pujol, Maria Alsina, Sílvia Artigas, Adrià Pujol, Miquel Curanta, Oriol Llopart, Dani Cortés i Lola Sans.
Direcció, Miquel Curanta Girona
Direcció d’actors, Toni Sellas Güell
Guió, Adrià Pujol Cruells
Assessorament editorial, Joan Gasull
Disseny de so i muntatge sonor, Absis Studios
Enregistrament i edició de veus, Martí Saguer Capell
Coordinació del projecte, Maria Alsina Carmona
Producció, Anna Salvadó Figueras
Disseny de la imatge, Alba Cunillera Font
Cançó principal, 300 crits, de Marina Rosell, cedida per K indústria.
Aquella nit al Tiffany’s és una sèrie de ficció, basada en fets reals, i inspirada en el llibre “El pacifista que volia volar una discoteca”, de Joan Gasull, editat per Llibres del Segle.
Una producció de l’Escola de ràdio i periodisme digital de l’Empordà, per a Ràdio Capital, en coproducció amb La Xarxa i Ràdio 4 i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro.
Aquella nit al Tiffany’s – Capítol 4
/
RSS Feed
L’estiu del 2026, l’Alba Mora deixa el seu fill al casal d’estiu de l’Escala i emprèn un viatge cap a Roses. Al seu cotxe sona Flors i violes d’Adrià Puntí, i entre la lleugeresa de la cançó i la calor del matí, sap que l’espera un testimoni que li canviarà la mirada per sempre. Ha quedat amb en Cisco Ayats en una antiga pedrera, el lloc on ell —mig segle abans— va robar la dinamita amb què volia fer esclatar la discoteca Tiffany’s.
Allí, sota el sol i el cant de les llagostes, el Cisco vell es retroba amb els seus fantasmes. Mentre caminen entre les pedres i la pols, reviu els dies previs a l’atemptat frustrat: les converses revolucionàries, l’excursió amb la colla, els primers amors i aquella barreja de ràbia i innocència que el va empènyer a actuar. El seu relat es fon amb el record més fosc: l’arrest, l’interrogatori, les amenaces i el moment en què la por el va fer trontollar.
Entre passat i present, la pedrera es converteix en un escenari simbòlic: el lloc de la transgressió i de la memòria, on el Cisco admet finalment la culpa i el penediment que l’han perseguit tota la vida. L’Alba l’escolta, colpida, mentre descobreix que darrere la història del jove idealista hi ha també un home que va sobreviure a la seva pròpia consciència.
Amb una interpretació profunda de Pep Cruz, i la cançó d’Adrià Puntí com a banda sonora, “Flors i violes” és un episodi sobre el pes de la culpa, la redempció i el poder d’enfrontar-se al propi passat.
Crèdits
Amb les veus de Pep Cruz, Sílvia Pedret, Toni Sellas, Martí Saguer, Oriol Casals, Dome Grané, Xavier Serrano, Xavier Pujol, Jordi Finazzi, Adrià Pujol, Miquel Curanta Cunillera, Miquel Curanta Girona, Dani Cortés i Lola Sans.
Direcció, Miquel Curanta Girona
Direcció d’actors, Toni Sellas Güell
Guió, Adrià Pujol Cruells
Assessorament editorial, Joan Gasull
Disseny de so i muntatge sonor, Absis Studios
Enregistrament i edició de veus, Martí Saguer Capell
Coordinació del projecte, Maria Alsina Carmona
Producció, Anna Salvadó Figueras
Disseny de la imatge, Alba Cunillera Font
Cançó principal, “Flors i violes”, d’Adrià Puntí, cedida per Picap discogràfica.
Aquella nit al Tiffany’s és una sèrie de ficció, basada en fets reals, i inspirada en el llibre “El pacifista que volia volar una discoteca”, de Joan Gasull, editat per Llibres del Segle.
Una producció de l’Escola de ràdio i periodisme digital de l’Empordà, per a Ràdio Capital, en coproducció amb La Xarxa i Ràdio 4 i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro.
Aquella nit al Tiffany’s – Capítol 3
/
RSS Feed
L’estiu del 2026, l’Alba Mora intenta reprendre el contacte amb en Cisco Ayats després de la trobada colpidora del capítol anterior. En plena rutina domèstica, entre la ràdio i el berenar del seu fill, les notícies sobre els joves d’Altsasu i els exiliats catalans la connecten de nou amb el passat d’en Cisco. Les injustícies d’ahir i les d’avui s’entrellacen. Quan ell truca, comença una nova fase de confiança: “T’ho vull explicar tot”, li diu.
La història retrocedeix de nou a l’agost de 1969. En Cisco, jove, carrega la seva Vespa amb vuit cartutxos de dinamita i enfila de nit el camí cap a Platja d’Aro. És el moment de l’acció, el punt de no retorn. A mesura que s’endinsa pels carrers deserts de la Costa Brava i s’apropa a la discoteca Tiffany’s, l’adrenalina es barreja amb el dubte. L’aparició d’un cambrer i l’arribada de la Guàrdia Civil precipiten el desastre: un salt al buit, un cos masegat, una motxilla plena de dinamita i l’inici del seu calvari.
En el present, a la taula d’un restaurant de l’Escala, en Cisco i l’Alba comparteixen vi i memòria. Ell parla del seu passat amb una serenor fràgil: la decepció, la culpa, les ferides que encara supuren. Ella l’escolta, pacient i tendra, mentre intenta comprendre com un idealista de divuit anys va acabar convertit en símbol d’un fracàs col·lectiu.
Amb la veu profunda de Pep Cruz, la sensibilitat d’Oriol Casals i Sílvia Pedret, i la cançó “I la pluja es va assecar” de Roger Mas, aquest tercer episodi és un descens al cor de la tragèdia: la nit on la pluja de la joventut es va assecar per sempre.
Crèdits
Amb les veus de Pep Cruz, Sílvia Pedret, Toni Sellas, Martí Saguer, Oriol Casals, Salva Coromina, Dome Grané, Xavier Serrano, Xavier Pujol, Joan Coll, Adrià Pujol, Miquel Curanta Cunillera, Miquel Curanta Girona, Dani Cortés i Lola Sans.
Direcció, Miquel Curanta Girona
Direcció d’actors, Toni Sellas Güell
Guió, Adrià Pujol Cruells
Assessorament editorial, Joan Gasull
Disseny de so i muntatge sonor, Absis Studios
Enregistrament i edició de veus, Martí Saguer Capell
Coordinació del projecte, Maria Alsina Carmona
Producció, Anna Salvadó Figueras
Disseny de la imatge, Alba Cunillera Font
Cançó principal, “I la pluja es va assecar”, de Roger Mas, cedida per Satélite K.
Aquella nit al Tiffany’s és una sèrie de ficció, basada en fets reals, i inspirada en el llibre “El pacifista que volia volar una discoteca”, de Joan Gasull, editat per Llibres del Segle.
Una producció de l’Escola de ràdio i periodisme digital de l’Empordà, per a Ràdio Capital, en coproducció amb La Xarxa i Ràdio 4 i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro.
