El Cine Club Torroellenc celebra 50 anys amb una exposició i un cicle especial de cinema

Per
Redacció
-
privat:-l’ajuntament-de-torroella-inicia-un-estudi-preliminar-per-la-futura-rehabilitacio-del-cinema-montgri
Privat: L’Ajuntament de Torroella inicia un estudi preliminar per la futura rehabilitació del Cinema Montgrí

El Cine Club Torroellenc commemora el seu 50è aniversari amb una exposició que s’inaugura aquest divendres 24 d’abril a les 19 h a la Capella de Sant Antoni. La mostra, oberta fins al 18 de maig, proposa un recorregut per la història d’una entitat estretament vinculada a la vida cultural de Torroella de Montgrí des dels anys de la transició.

L’exposició vol posar en valor la trajectòria del cineclub i la seva tasca en la difusió del cinema d’autor. A través de documents, fotografies i material audiovisual, també recull testimonis de persones que han format part del projecte al llarg de cinc dècades.

El Cine Club Torroellenc va néixer l’abril de 1976 amb el suport d’un centenar de socis, en un municipi que aleshores tenia uns 5.000 habitants. L’objectiu era apropar el cinema d’art i assaig a la població, en un moment en què aquest tipus de produccions tenien poca presència fora dels grans circuits comercials.

Des de llavors, l’entitat ha mantingut una activitat continuada i ha projectat més d’un miler de pel·lícules al Cinema Montgrí, equipament municipal que gestiona. Amb els anys, ha sabut adaptar-se als canvis del sector audiovisual, des del vídeo domèstic fins a les plataformes digitals, consolidant una programació estable i un públic fidel.

Amb motiu de l’aniversari, també s’ha organitzat un cicle especial de projeccions amb títols emblemàtics. Les sessions es fan els dijous i divendres fora de la programació habitual. Després d’una primera sessió dedicada a la Nouvelle Vague, el cicle continua aquest divendres amb la projecció de Casablanca, que inclourà una xerrada sobre el compositor Max Steiner a càrrec de Vega Montero.

El programa s’allargarà fins al 30 de maig amb altres films destacats, com La novia de Frankenstein, que clourà el cicle amb una nova conferència. També s’hi han inclòs dues produccions pròpies del cineclub, El Campanar i Estimats bàrbars, restaurades recentment amb la col·laboració de l’Ajuntament i el Museu de la Mediterrània.

Paral·lelament, l’entitat treballa en la recopilació de material històric i en la producció d’un documental que recollirà la seva memòria a través dels seus protagonistes. Una iniciativa que mira cap al futur, amb la vista posada en el centenari del Cinema Montgrí, previst per al 2028.

Pals reurbanitzarà la plaça de Sant Fructuós per fer-la més accessible i funcional

Per
Redacció
-
pals plaça

L’Ajuntament de Pals ha posat en marxa el projecte de condicionament i millora de la plaça de Sant Fructuós, situada als Masos de Pals, al costat de l’església. L’actuació vol transformar aquest espai públic per fer-lo més accessible, funcional i adequat per a l’ús ciutadà.

Actualment, la plaça presenta un paviment asfàltic envellit i amb diverses deficiències derivades de la manca d’intervencions durant anys. A això s’hi suma la poca amplada de les voreres perimetrals, que limita l’ús i la comoditat de l’espai.

El projecte planteja una reurbanització integral en una superfície de 1.620 metres quadrats. Entre les actuacions previstes hi ha la renovació completa del paviment per millorar-ne l’estat i eliminar barreres d’accessibilitat, així com la instal·lació de nou enllumenat, mobiliari urbà i arbrat adaptat a l’entorn.

La redacció del projecte ha anat a càrrec de Nablabcn Studio, mentre que les obres s’han adjudicat a l’empresa ENCO Infraestructures i Serveis. Està previst que els treballs comencin l’última setmana d’abril.

El Departament repara els desperfectes que van provocar les ventades a l’estació d’autobusos de la Bisbal

Per
Redacció
-
estació d'autobusos de la Bisbal

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha iniciat els treballs per reparar els desperfectes causats per les ventades a l’estació d’autobusos de la Bisbal d’Empordà.

Els danys, localitzats principalment a la coberta de la marquesina, han obligat a tancar provisionalment l’equipament per motius de seguretat. Mentrestant, s’ha habilitat una parada alternativa en un espai proper per garantir la mobilitat de les persones usuàries.

Les actuacions en marxa inclouen la retirada del fals sostre de la marquesina i d’altres elements que puguin presentar risc de despreniment, així com la posada a punt de les instal·lacions afectades. Els treballs compten amb un pressupost de 60.000 euros i tenen un termini d’execució previst d’un mes.

Palamós obre el 8 de maig la preinscripció a la llar d’infants municipal L’Estel de Mossèn Gumersind

Per
Redacció
-

Palamós obre el període de preinscripció per al curs 2026-2027 a la llar d’infants municipal L’Estel de Mossèn Gumersind s’obrirà el pròxim 8 de maig i s’allargarà fins al dia 22.

Les sol·licituds s’hauran de tramitar de manera telemàtica a través de la seu electrònica municipal, on les famílies trobaran el formulari corresponent dins l’apartat de tràmits. Per completar el procés caldrà disposar d’un certificat digital. En cas de no tenir-ne, es podrà demanar assessorament a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament.

Abans de l’inici de les preinscripcions, el consistori ha programat dues jornades de portes obertes per donar a conèixer l’equipament i el seu projecte educatiu. Tindran lloc el dissabte 25 d’abril a les 10.30 h i el dimecres 29 d’abril a les 17.30 h. Per assistir-hi, caldrà reservar plaça prèviament per telèfon o correu electrònic.

Paral·lelament, l’Ajuntament ha fet arribar una carta informativa a les famílies amb infants nascuts entre els anys 2024 i 2026 empadronats al municipi, amb tots els detalls del procés.

La llar d’infants municipal, inaugurada l’any 2007, té capacitat per a 132 infants d’entre 0 i 3 anys distribuïts en nou aules. L’equipament, amb una superfície de 1.200 metres quadrats dins una parcel·la de 2.600, disposa de diversos espais adaptats a les necessitats educatives i de cura dels infants, així com d’un ampli pati exterior.

Actualment, el centre compta amb un equip format per una directora i 17 educadores. El nom de la llar, L’Estel de Mossèn Gumersind, ret homenatge a mossèn Gumersind Vilagran, que va ser rector de la parròquia de Santa Eugènia durant més de tres dècades.

Per a més informació, les famílies poden contactar directament amb la llar d’infants o amb el Departament d’Ensenyament de l’Ajuntament de Palamós.

Calonge celebra «la festa major del llibre» en la cinquena diada de Sant Jordi com a ‘booktown’

Per
ACN
-
Calonge Poble de llibres

El municipi de Calonge celebra aquest Sant Jordi «la festa major del llibre», la cinquena diada des que el municipi es va convertir en la primera ‘booktown’ de Catalunya a finals del 2021. Llibreters, floristes i públic viu la jornada amb molta il·lusió i des de primera hora del matí ja es veuen carrers plens de gent passejant per les parades. Enguany, la jornada ha coincidit amb el mercat setmanal i això afavoreix el trànsit de gent.

A més, el públic celebra la jornada a través de tots els actes que s’organitzen al municipi al llarg de tota la setmana, com ara tallers florals, concerts o presentacions i signatures de llibres. Per a la gent, la programació ajuda a «esponjar» la diada i allargar la festivitat més dies.

Sant Jordi és el dia de la rosa i del llibre arreu de Catalunya. A Calonge, però, aquesta diada pren especial importància perquè és el primer municipi català que es va adherir a la xarxa de ‘booktowns’ i a finals del 2021 es va convertir en poble de llibres. Des d’aleshores ha mantingut estable l’obertura de llibreries al poble. Actualment, n’hi ha sis però l’alcalde anunciava feia unes setmanes que hi ha dos establiments interessats en obrir a Calonge.

Aquesta és la cinquena diada de Sant Jordi que viuen des que es van adherir a la xarxa internacional. Des d’aleshores compten amb una llarga programació d’activitats que va més enllà del Sant Jordi i s’allarga tota la setmana. Aquest dijous, 23 d’abril, celebren un grapat d’activitats com ara concerts, lectures i fins i tot una cercavila, per celebrar el que alguns llibreters ja denominen com «la festa major del llibre».

La responsable de la llibreria Libelista, Roser Rodas, explica que «des de Setmana Santa hi ha molta activitat al poble» però des de la diada aquesta encara incrementa més. Com que Calonge és un municipi especialment turístic, la programació de la diada s’estira als caps de setmana per atraure públic de fora.

La responsable de la llibreria Rals, Meritxell Rals, explica que el cap de setmana abans de Sant Jordi es van fer presentacions i signatures de llibres amb diversos escriptors que van atreure molta gent. «La gent estava contenta perquè podia conèixer els seus autors, que els signessin els llibres i fer-se una fotografia», explica Rals.

Aquest dijous, però, el públic és majoritàriament local. Segons Meritxell Rals, prové de Calonge i poblacions properes com ara Palamós o Platja d’Aro. Tot i això, aquest any la diada coincideix amb el mercat setmanal i això és un atractiu afegit per venir a Calonge. De fet, el mercat s’acaba allà on comencen les parades de Sant Jordi. De tota manera, la diada del llibre a Calonge es viu sobretot a dins de les llibreries.

En paral·lel, alumnes d’escoles i instituts també han vingut fins a Calonge a viure la diada. Han fet gimcanes i activitats que han permès trepitjar llibreries i conèixer el projecte de ‘Poble de llibres’. A fora, un escenari a la plaça major ha omplert de música tot el matí i ha dinamitzat la jornada. Uns dels espectadors d’aquest concert eren Joan i Montserrat, que gaudien del concert que oferia el grup del seu fill. El matrimoni viu entre Manresa i Calonge però assegura que cada vegada passen més temps al poble baix-empordanès.

Aquest dijous a primera hora ja han fet una volta per les parades i han comprat «els primers llibres». Igualment, l’Esther explica que per Sant Jordi viu «tot el dia al carrer» perquè hi ha moltes activitats que s’organitzen des de l’ajuntament. Explica que des que Calonge és ‘Poble de llibres’ hi ha molta més activitat per aquesta diada festiva i, a més, la programació s’allarga més dies. Això permet «esponjar» el públic, tal com expliquen les dues llibreteres que han parlat amb l’ACN.

Al mateix temps, la programació cultural permet atraure nous visitants. És el cas de Berta, que viu a Cassà de la Selva (Gironès) i habitualment anava a altres poblacions com ara Girona o Llagostera. «És el primer Sant Jordi que visc a Calonge i he vingut perquè l’havia visitat altres vegades per passar per les llibreries o alguna presentació de llibres», explica la dona. Aquest dijous ha aprofitat per fer-hi un taller de kokedama, un test natural per a plantes, i també per comprar els llibres i la rosa.

Re-romantitzem Sant Jordi

Per
Miquel Curanta
-
Miquel Curanta a l'Estudi de Ràdio Capital
Miquel Curanta a l'Estudi de Ràdio Capital
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Re-romantitzem Sant Jordi
Loading
/

Cada any, quan arriba el 14 de febrer, hi ha una certa litúrgia importada que sembla voler dir-nos com hem d’estimar. Jo no n’he estat mai gaire partidari. Per a nosaltres, el dia dels enamorats és Sant Jordi. I ho és perquè té una cosa que no es pot fingir: una naturalitat antiga, una barreja de gest i de paraula que encara, malgrat tot, resisteix.

Durant anys, Sant Jordi començava caminant. Caminant sense rumb gaire fix, deixant-se portar per aquell moviment lent de la gent que surt al carrer amb una idea vaga: trobar un llibre, regalar una rosa, fer el dia una mica diferent. Hi havia parades improvisades, de vegades precàries, muntades amb quatre fustes o una capsa de cartró. Hi havia criatures venent llibres de casa amb una seriositat admirable, com si ja intuïssin que en aquell petit intercanvi hi havia alguna cosa més que diners. I hi havia, sobretot, una certa alegria discreta, una manera de fer que no necessitava grans escenografies.

Amb els anys, aquest paisatge ha anat canviant. A la capital, sobretot, Sant Jordi ha anat adquirint una dimensió cada cop més organitzada, més prevista, més controlada. Les parades s’han multiplicat, els actors també, i no tots tenen res a veure amb els llibres ni amb la lectura. Paral·lelament, el discurs s’ha anat omplint de xifres: llibres venuts, roses comptades, llistes de més venuts, cues llarguíssimes per una signatura. Tot plegat fa la impressió d’una activitat molt intensa, però també d’una certa desorientació sobre què s’està celebrant exactament.

Que ningú no s’equivoqui: el sector editorial és essencial. Ho dic també perquè, durant un temps, vaig tenir la responsabilitat de dirigir l’Institut Català de les Empreses Culturals, i sé perfectament fins a quin punt la solidesa d’aquest sector és decisiva per a la continuïtat de la llengua i per a l’estructura cultural del país. Que es venguin llibres és una bona notícia. Que se’n venguin molts, encara més. Però una cosa és vendre llibres i una altra, de diferent naturalesa, és llegir-los.

El problema apareix quan la diada es converteix en una mena de competició. Qui ven més, qui signa més, qui acumula més exemplars. Hi ha una certa vanitat, una exhibició gairebé esportiva de resultats, que acaba desplaçant el centre de gravetat. El llibre passa de ser una invitació a la lectura a ser un objecte que es compra, sovint, sense la més mínima intenció d’obrir-lo.

La pandèmia va accentuar aquesta tendència. Els anys posteriors han consolidat una manera de fer molt més reglada: espais delimitats, recorreguts indicats, fluxos controlats. Tot es mesura, tot es calcula. I, en aquest procés, s’ha perdut una mica aquella espontaneïtat que feia de Sant Jordi una festa viva, imperfecta, però genuïna.

A l’Empordà, afortunadament, encara es respira una altra cosa. No diré que no hi hagi interès per vendre —seria ingenu—, però la pressió és menor, i això permet que la conversa tingui més recorregut. Encara es pot parlar de llibres sense haver de passar immediatament per la llista dels més venuts. Encara es poden descobrir autors sense necessitat de fer cua. I iniciatives com el Poble de Llibres de Calonge indiquen que hi ha una voluntat de posar el lector al centre, que no és poca cosa.

Quan penso en el Sant Jordi de fa vint o vint-i-cinc anys, no ho faig amb cap mena de nostàlgia sentimental. El passat sempre és més amable del que va ser. Però sí que tinc la impressió que aleshores hi havia una relació més directa amb la literatura. Avui tenim més llibres, més oferta, més capacitat de distribució. Però no estic segur que tinguem més lectors.

Re-romantitzar Sant Jordi no vol dir tornar enrere ni renunciar a res del que s’ha aconseguit. Vol dir, simplement, recordar que el llibre no s’acaba en la compra. Que la seva funció és una altra: provocar una lectura, una conversa, potser una discrepància. I que, al capdavall, la cultura no es pot reduir a una xifra, per molt brillant que sigui.

Potser tot plegat és molt senzill. Potser es tracta només d’això: de tornar a caminar sense pressa, de comprar un llibre amb una certa intenció i, sobretot, de llegir-lo.

1...374375376...7.287Pàgina 375 de 7.287