21.1 C
Pals
Dilluns, 13 octubre 2025
- Publicitat -

Arxivada la investigació per la mort del veí de l’Estartit desaparegut quan navegava amb un amic per les Illes Medes

afogament home estartit
Pla general del dispositiu de recerca a la zona de les illes Medes, a l'Estartit. Imatge publicada el 25 d'octubre del 2021. (horitzontal)

El jutjat d’instrucció 1 de la Bisbal d’Empordà ha arxivat la investigació per la desaparició d’un veí de l’Estartit quan navegava amb un amic per les Illes Medes el 24 d’octubre del 2021. El cos va aparèixer a Mallorca l’11 de novembre i la investigació estava oberta per un possible delicte d’homicidi. Atenent la petició del fiscal Víctor Pillado, el jutjat resol que no hi ha indicis de mort criminal: “No s’adverteix cap indici de conducta delictiva, ja que el cos no presenta signes de violència objectivables, la tarificació telefònica no aboca dades de rellevància i no hi ha cap element de naturalesa econòmica que condueixi a una acció violenta”. L’amic va explicar que, de sobte, va dir ‘Adeu’ i va saltar per la borda.

La nit del 24 d’octubre del 2021, l’amic amb qui havia sortit a navegar va anar fins a comissaria a denunciar la desaparició. Segons va explicar, cap a les set de la tarda, i mentre estaven a bord d’una embarcació prop de les Illes Medes, el veí de l’Estartit va dir de sobte ‘Adeu’ i es va llançar al mar. No en va tornar a sortir.

Salvament Marítim i la Guàrdia Civil, amb el grup d’especialistes d’activitats subaquàtiques (GEAS), van muntar un dispositiu per intentar localitzar el desaparegut. Al llarg de més de deu dies van rastrejar el fons marí i van arribar a incorporar a la recerca un submergible teledirigit equipat amb càmeres, cedit per l’empresa Hidrosfera de Palamós. Malgrat els efectius, els mitjans i els esforços pentinant més de 500.000 metres quadrats amb immersions constants, la recerca del desaparegut, un home de 41 anys, no va tenir èxit.

En paral·lel, la policia judicial de la comandància de Girona va engegar les indagacions per esclarir les circumstàncies que envoltaven la desaparició. Així, van fer una inspecció ocular tecnicopolicial tant del cotxe amb el qual els dos amics van anar fins al port de l’Estartit com de l’embarcació que van fer servir per sortir a navegar. També van prendre declaració al denunciant de la desaparició i a diversos testimonis, van recopilar imatges de càmeres de videovigilància que els haguessin pogut captar i van rastrejar el geoposicionament dels telèfons mòbils.

El cos del veí de l’Estartit va aparèixer prop del port de Sóller, a Mallorca, l’11 de novembre, tres setmanes després. El resultat de l’autòpsia, però, va apuntar a una “etiologia medicolegal indeterminada” pel pas del temps dins l’aigua i l’acció de la fauna marina.

Els investigadors van resseguir els moviments de la víctima i van reconstruir les darreres hores dels dos amics. Segons la investigació, després de parlar per telèfon al migdia, els dos homes van quedar per dinar i veure el Barça-Madrid i cap a les sis de la tarda van decidir anar cap al port de l’Estartit, on van arribar a les 18.30, tal com van captar les càmeres de videovigilància. Tots dos van sortir del pantalà a bord de l’embarcació a les set de la tarda. La nau va tornar a port una hora després, amb només una persona a dins.

Segons remarca el fiscal, uns vint minuts després l’investigat va trucar a la seva exdona, amb qui va aconseguir parlar més tard. No va ser fins a les nou menys deu que va anar fins a les dependències de la Guàrdia Civil per explicar el que havia passat. A la mateixa hora, l’exdona va trucar al telèfon d’emergències 112.

“Partint de l’exposició objectiva dels fets, el que va succeir a bord de l’embarcació en la franja temporal compresa entre les 19.00 i les 19.58 hores només la coneixem pel testimoni del denunciant, que exposa que de manera sobtada el seu amic es va llançar al mar sense donar més explicacions”, subratlla el fiscal a l’hora de demanar l’arxivament. També afegeix que l’atestat final de la Guàrdia Civil “no adverteix cap indici de conducta delictiva ni cap element que contradigui aquest relat”: “El cos no presenta signes de violència, la tarificació telefònica tampoc aboca dades rellevant i no hi ha cap element de naturalesa econòmica que pugui conduir a una acció violenta”.

D’acord amb la petició del fiscal, el jutjat d’instrucció 1 de la Bisbal d’Empordà ha acordat el sobreseïment del cas, que estava obert per un possible delicte d’homicidi.

Supermatí – 3 març 2025

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 3 març 2025
Loading
/

Maite Selva: “Ens agradaria aprovar el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal abans que acabi el mandat”

Maite Selva Indians 2024
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Maite Selva: "Ens agradaria aprovar el nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal abans que acabi el mandat"
Loading
/

L’Ajuntament de Begur i Esclanyà ha aprovat el Text Refós d’Alternatives de l’Avanç del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), un document que recull les modificacions necessàries per garantir que el futur planejament del municipi s’adapti a les normatives urbanístiques i mediambientals vigents. I per parlar de la organització d’aquest POUM i d’aquesta aprovació hem parlat al Supermatí amb l’alcaldessa de Begur i Esclanyà, Maite Selva.

La modificació d’aquest pla, vigent des del 2003, té com a objectiu principal adaptar-se a les normatives urbanístiques i ambientals actuals, així com a les directrius del Pla Director Urbanístic (PDU). En aquest document, aprovat en el darrer ple, s’estableixen les línies bàsiques que guiaran l’aprovació inicial d’aquest nou POUM, que es vol fer abans que arribi el mes de novembre.

Un dels principals motius per a la revisió del pla urbanístic és garantir el compliment del Pla Director Urbanístic, que fixa les condicions per a un creixement sostenible i ordenat. Això implica la preservació d’espais naturals d’alt valor ecològic i evitar la massificació urbanística en una zona especialment sensible pel seu atractiu turístic i mediambiental. A més, l’actualització també servirà per modernitzar el planejament després de més de dues dècades de vigència, tenint en compte l’evolució del municipi i les noves necessitats de la població.

Foment de l’habitatge protegit

Un altre aspecte destacat d’aquesta revisió és la voluntat de l’Ajuntament de facilitar la construcció d’habitatge protegit i plurifamiliar, responent a una demanda creixent. Actualment, el municipi compta principalment amb habitatges unifamiliars, fet que limita l’accés a la vivenda per a molts residents. L’objectiu és que Begur pugui oferir opcions residencials més accessibles i equilibrades per als seus habitants. L’Ajuntament ja treballa amb la Generalitat per promoure aquest tipus d’habitatge en diverses zones del municipi, entre les quals destaquen els sectors del Camp de Futbol i d’Esclanyà, on s’espera que es pugui construir en un futur proper.

La revisió del pla inclourà un període de participació ciutadana perquè veïns i entitats puguin conèixer el projecte i aportar-hi suggeriments. La documentació es posarà a disposició pública, i es preveu que els ciutadans disposin de dos mesos per presentar les seves observacions i propostes. Aquest procés participatiu es considera clau per definir un model urbanístic que respongui a les necessitats del municipi i que compti amb el suport de la població. L’Ajuntament ha expressat la seva voluntat d’incorporar les aportacions rebudes en la versió definitiva del planejament.

L’Ajuntament preveu aprovar inicialment la revisió del pla abans que acabi l’any, amb una primera aprovació al novembre. Tot i això, el procés complet podria allargar-se fins a tres anys, ja que la modificació haurà de superar diverses fases d’estudi i aprovació per part del Departament d’Urbanisme de la Generalitat. En el millor dels casos, el nou POUM podria estar aprovat abans de finalitzar el mandat actual, però no es descarta que s’allargui fins al següent.

La Bisbal d’Empordà instal·larà 8 càmeres de vigilància per combatre els robatoris dels darrers mesos

La Bisbal d'Empordà robatoris càmeres

La Bisbal d’Empordà instal·larà vuit càmeres de videovigilància al centre del municipi per lluitar contra els robatoris que hi ha hagut els darrers mesos. De fet, l’Ajuntament les va demanar fa un any i ara ha rebut el permís per poder-les posar. L’objectiu és fer front als robatoris “constants” que hi ha hagut els darrers mesos i facilitar la identificació dels lladres. Des de l’Ajuntament de la Bisbal, però, asseguren que el problema és la “poca contundència judicial” contra els multireincidents i destaquen que els lladres “estan plenament identificats”. Els veïns, en canvi, reclamen més càmeres a d’altres parts del municipi on hi ha hagut robatoris i lamenten que només se’n col·loquin al centre de la població.

La Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància de la Generalitat ha donat llum verda a la instal·lació de vuit càmeres al nucli comercial del centre de la Bisbal d’Empordà. No són dispositius com els que registren les matrícules dels cotxes que entren i surten d’una localitat, sinó que estan destinat a “gravar cares” per tal de lluitar contra els robatoris. Per això, la instal·lació d’aquestes càmeres ha d’estar avalada per aquesta comissió formada, entre d’altres, per magistrats del Tribual Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

I és que la instal·lació d’aquests aparells ha d’estar “plenament justificada”, ja que l’objectiu és que serveixin exclusivament per identificar els autors d’un eventual robatori en un comerç o habitatge de la ciutat. En cas de produir-se, les imatges es poden aportar com a prova de càrrec contra el responsable i pot servir als Mossos per identificar-los.

Efecte dissuasiu

Des de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà assenyalen que les càmeres també tenen un “efecte dissuasiu” per als lladres per tal que es pensin dues vegades si entrar a robar en un lloc determinat. El regidor de Seguretat de la Bisbal, Xavier Dilmé, reconeix que això pot ser un dels avantatges d’instal·lar aquests dispositius, més que no pas els d’identificar els responsables.

“Creiem que poden ser un element important de seguretat i dissuasiu, però cal tenir en compte que sabem perfectament qui són els que cometen aquests robatoris. Estan plenament identificats i són un grup que es dedica a cometre robatoris a diferents llocs”, assenyala Dilmé

Queixes a la Fiscalia per la reincidència

Dilmé, però, ha assenyalat que un dels “problemes” és que no es peni la multireincidència i ha reclamat a la Fiscalia que “actuï” per tal que els multireincidents acabin en presó preventiva per risc de reiteració delictiva. En aquest sentit, Dilmé recorda que han tingut el cas d’una persona que no va entrar preventivament a presó fins que no va tenir 53 antecedents policials.

Actualment, hi ha dos joves que acumulen més d’una vintena de detencions i “segueixen fent”. “Són un grup puntual, concret i conegut que entren al jutjat i tornen a sortir i això no és un mite, sinó que és el que passa. Com a institució et queda cara de tonto i la ciutadania encara és pitjor”, lamenta Dilmé. El regidor assegura que s’han reunit amb la fiscal en cap de Girona per demanar més duresa però lamenta que “no veiem que es faci res i això genera una alarma social evident”.

Tapiar portes i cartells d’avís

La Montse és una veïna del carrer del Pedró de la Bisbal. Aquí s’hi han produït diversos robatoris els darrers mesos que han alertat als veïns. La Montse explica que, des de fa unes setmanes, han decidit amb la seva parella no sortir al mateix temps de casa, de tal manera “que sempre estigui vigilada”. Entre les mesures de seguretat que han pres hi ha el fet d’haver tapiat una porta lateral, per on van entrar els lladres.

A més de tapiar les portes, molts han optat per advertir als lladres que a dins de la casa hi ha gossos o bé que s’han instal·lat alarmes. De fet, els comercials d’alarmes han estat habituals al carrer els darrers dies oferint productes als clients. Els veïns del carrer celebren que s’instal·lin càmeres, però lamenten que no se’n posin “a tots els llocs on hi ha problemes”, un d’ells, el seu carrer. “N’estem farts i no entenem per què no es posen més dispositius a tots els llocs”, destaca la Montse.

La Voz de la Costa Brava: quan la ràdio va donar veu a un territori

La voz de la costa brava
La voz de la costa brava

A mitjans dels anys cinquanta, la Costa Brava es preparava per a una transformació que canviaria per sempre la seva identitat. El turisme començava a guanyar terreny, i les seves platges i pobles esdevenien un atractiu irresistible per als primers viatgers estrangers. En aquest context, la necessitat de comunicar, d’informar i d’entretenir es va fer evident. Així va néixer La Voz de la Costa Brava, una emissora que durant dècades va ser un referent de la comunicació a la comarca i que, encara avui, es recorda com una de les experiències radiofòniques més importants de la història local.

Els inicis d’una veu singular
La història de La Voz de la Costa Brava comença a Palamós, l’any 1954, gràcies a la iniciativa d’un grup d’apassionats de la ràdio encapçalats per Ferran Corredor. En un petit taller del carrer Sant Antoni, Corredor i el seu ajudant Josep Francesch, conegut com en Pepe, van començar a experimentar amb transmissors casolans fins a aconseguir emetre en ona mitjana. Poc s’imaginaven que aquell invent domèstic es convertiria en l’altaveu d’un territori sencer.

Els primers programes es feien des de la casa de Corredor, fins que la ràdio es va professionalitzar i es va traslladar a un espai més gran, sota l’empara de la Red de Emisoras del Movimiento, que controlava els mitjans de comunicació en aquella època. Això suposava certes limitacions, però també garantia una estructura tècnica i una estabilitat que van permetre l’expansió de l’emissora. Amb una freqüència de 900 quilocicles, La Voz de la Costa Brava arribava des de Cadaqués fins a Blanes, cobrint tot el litoral gironí.

Una programació per a tothom
Els continguts de l’emissora eren diversos i pensats per a un públic ampli. Hi havia programes d’actualitat, esportius, musicals i, fins i tot, d’entreteniment en directe. Un dels més populars era el de les “dedicatòries”, en què els oients podien enviar missatges i escollir cançons per a familiars i amics. La locutora Maria Estañol recordava com, en alguns moments, una mateixa cançó es dedicava desenes de vegades en un mateix dia.

Els concursos cara al públic també van ser un dels segells de l’emissora. Se celebraven en diferents pobles de la comarca i incloïen proves de cant, declamació i preguntes d’actualitat. Els guanyadors s’emportaven premis tan diversos com pernils, caixes de galetes o fins i tot animals de granja. Aquells esdeveniments omplien teatres i espais públics, demostrant la capacitat de La Voz de la Costa Brava per mobilitzar la gent.

Les veus que van marcar una època
Darrere d’aquell projecte radiofònic hi havia un equip de persones apassionades que van donar-li personalitat i autenticitat. Entre elles, tres dones van destacar per la seva veu i el seu carisma: Paquita Osca, Maria Estañol i Consol Martínez. En una època en què la presència femenina als mitjans era limitada, elles van aconseguir obrir-se camí i es van convertir en referents per a moltes oients.

Paquita Osca va començar a la ràdio amb només 16 anys, i recordava com La Voz de la Costa Brava li va donar una llibertat que no tenia en la seva vida quotidiana. “A la ràdio podíem fer coses que a casa eren impensables, com parlar amb naturalitat i expressar-nos lliurement”, explicava en una entrevista recollida a la Revista del Baix Empordà. Tot i això, la societat de l’època no va posar les coses fàcils i, com moltes altres dones, va haver de deixar la seva carrera radiofònica en casar-se.

Maria Estañol, per la seva banda, va ser una de les primeres grans veus de l’emissora. Va començar amb només 15 anys i en poc temps es va convertir en la veu principal dels informatius. “A casa passava hores assajant, perquè ens exigien ser com Ràdio Nacional d’Espanya”, recordava. La pressió era tan gran que, en una ocasió, va donar la benvinguda al programa dient “benvinguts a Ràdio Nacional d’Espanya” en lloc de La Voz de la Costa Brava. L’error li va costar una multa de 10 pessetes, una pràctica habitual en aquell temps per castigar els errors en antena.

Consol Martínez, que va substituir Estañol quan aquesta es va casar, va viure l’esplendor de l’emissora en els anys seixanta. Destacava especialment la proximitat de la ràdio amb els esdeveniments culturals i artístics de la comarca. “L’emissora estava a tot arreu: concerts, exposicions, partits de futbol… Era la veu d’un territori en moviment”, afirmava.

El final d’una era
Amb l’arribada de la freqüència modulada (FM) i els canvis en la regulació de les ràdios locals, La Voz de la Costa Brava va començar a perdre força. A finals dels anys seixanta, l’emissora va deixar d’emetre, tancant així una etapa fonamental en la història de la comunicació a la Costa Brava.

Tot i la seva desaparició, el seu llegat continua viu. Molts professionals de la ràdio van fer els seus primers passos entre els seus micròfons, i la seva empremta es pot rastrejar en els mitjans de comunicació actuals de la comarca. A més, els testimonis de qui hi va treballar mantenen viva la memòria d’aquella aventura radiofònica.

Josep Francesch, en Pepe, que va ser un dels tècnics que va muntar l’emissora, ho resumia així: “Va ser una experiència única. La ràdio ho era tot en aquell moment, era la connexió entre la gent i el món”.

Avui, quan l’Empordà compta amb una xarxa de mitjans més àmplia i diversificada, recordar La Voz de la Costa Brava és també reivindicar una manera de fer ràdio arrelada al territori i a la seva gent. Un testimoni d’una època en què la ràdio era més que un mitjà: era una finestra oberta al món.

Els aranzels de Trump

xavier ferrer supermatí
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Els aranzels de Trump
Loading
/

La irrupció de la presidència de Trump ho està sacsejant tot, tant dins els EUA com a nivell internacional. Propostes com amnistiar als assaltants al Congrés, la gestió de la immigració, la imposició d’aranzels, la proposta per Gaza o el que s’intueix per Ucraïna, són decisions sorprenents que canvien les relacions internes i sobretot les internacionals. Pel que fa als aranzels, hem vist que, depenent de la reacció dels estats als que se’ls hi ha imposat, s’han cercat acords amb altres àrees, com s’ha demostrat amb la suspensió dels aranzels per un temps, amb el compromís de que Mèxic i el Canadà despleguin policia a controlar les fronteres. Veurem que passarà amb els aranzels a la Xina i a la UE. De moment, el portaveu xinès ja ha manifestat que contestaran amb la mateixa contundència i deixant ben clar que una guerra comercial no convé a ningú i que la solució és cercar acords consensuats. Mes o menys és el que es manifesta des del òrgans de govern de la UE. És evident que aquesta situació crea incertesa en el món empresarial en general i, naturalment, també al català, amb 3.100 empreses que interactuen amb els EUA i que es podrien veure afectades. Pel que fa a la UE, donant que tot plegat és imprevisible, podria succeir, com ha passat amb Mèxic i Canadà, que s’obrís una negociació que aturés la contundència dels aranzels, a favor d’una major inversió en defensa de la UE, aspecte molt sol·licitat pels EUA o alguna compensació en altres sectors. Veurem que ens depara el futur immediat, i esperem que es trobin espais de consens que evitin una guerra comercial que no convé a ningú.