[AGENDA] Què puc fer el dimecres 27 d’agost a l’Empordà i Comarques Gironines?

Mediterranean Guitar Festival

Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.

En el marc del Mediterranean Guitar Festival, aquest dimecres a les 21 h arriba el concert de Marc Segura, que torna amb el seu tribut a la llegenda de Paco de Lucía, un viatge musical extraordinari a càrrec del virtuós de la guitarra flamenca. Es farà a l’Estartit a l’Església de Santa Anna.

En el marc del Lloret Outdoor Summer Festival, aquest dimecres es tanca el cicle de Cinema a la Fresca a Lloret de Mar. Aquest dimecres es projectarà a la zona de Sa Caleta Billy Eliot en català. L’activitat és gratuïta i l’organitza l’ajuntament de Lloret de Mar.

I avui també es fa el Dimecres a la Fresca a la Plaça Farners de Santa Coloma de Farners. El cicle d’estiu s’acaba amb l’actuació en directe de Verbena’m a partir de les 22 h.

Festes Majors

Avui a les Comarques Gironines, estan de Festa Major les localitats de Torroella de Montgrí, Garrigoles, Sant Hilari Sacalm i Sant Antoni de Calonge. A les webs municipals i a les xarxes socials de les entitats i comissions de festes trobareu tota la informació i podreu consultar tots els actes.

La Fundació Dalí homenatja Gala aprofitant el seu aniversari amb un acte al castell de Púbol

Gala Dalí aniversari

La Fundació Gala – Salvador Dalí ha celebrat aquest dimarts al vespre l’aniversari de Gala amb un acte al castell de Púbol. El director de Programes de la Fundació Dalí, Jordi Artigas, ha explicat que s’ha fet coincidir l’acte amb la data de naixement segons el calendari rus, en honor al seu origen. L’acte ha comptat amb la poesia de Paul Éluard, qui va ser marit de Gala abans que conegués Salvador Dalí. Les obres s’han fusionat amb la música electrònica de MAGAM i el violoncel de Nerea de Miguel. A través d’aquest espectacle s’ha intentat donar al públic “petits detalls” de com era Gala i mostrar la seva polièdrica faceta cultural i intel·lectual.

“Gala és molt més que Salvador Dalí”, anunciava la creadora Fiona Morrison. Ella és la responsable de l’espectacle ‘Gala sota la mirada de Paul Éluard’ que s’ha representat aquest dimarts a les set del vespre al castell de Púbol. S’ha fet per homenatjar-la, coincidint que aquest 26 d’agost fa 131 anys del seu naixement, segons el calendari ortodox.

El director de Programes de la Fundació Gala – Salvador Dalí, Jordi Artigas, ha explicat que segons el calendari europeu l’aniversari és el 7 de setembre. Malgrat tot, recorden que Gala Dalí era russa i per això han optat per fer-ho en funció del calendari rus, que estipula el naixement el 26 d’agost. L’any passat va ser la primera vegada que feien aquest acte de celebració. Ara, Artigas assegura que la intenció és mantenir-ho al llarg dels anys perquè consideren que és “un homenatge” a Gala amb el qual intenten difondre part de les facetes que tenia en l’àmbit intel·lectual i cultural.

De fet, l’acte ha consistit en combinar lectures de poemes de Paul Éluard amb música de Nerea de Miguel i una composició electrònica de MAGAM. Entremig, sonava una composició musical que es feia a partir del bioritme del roser que va plantar Gala a l’entrada del castell.

Fiona Morrison ha recordat que Éluard va ser el marit de Gala abans que Dalí entrés a la seva vida. Malgrat tot, després van mantenir una relació estreta al llarg de tota la vida. La lectura de poemes ha anat acompanyada d’una posada en escena marcada per un fil on s’anaven penjant objectes representatius de la vida de la dona que va viure la plena efervescència intel·lectual del París d’entre guerres i va ser una figura clau en el surrealisme.

De fet, Artigas ha remarcat que Gala va tenir un paper “anònim” en l’àmbit públic mentre Dalí vivia però “molt actiu” en la influència artística de Dalí o Éluard. “Era Gala qui feia escriure Éluard, era Gala qui feia pintar Dalí”, remarcava el director de programes de la fundació.

‘Gala sota la mirada de Paul Éluard’ és un espectacle que s’ha creat especialment per l’aniversari de Gala que s’ha fet al castell de Púbol. Així i tot, Fiona Morrison avança que té ganes que la proposta “no es quedi aquí” i pugui representar-se en altres llocs en els pròxims mesos.

L’apneista de les Medes: Isabel Sánchez-Arán busca superar la barrera dels 100 metres al Mundial d’Apnea

DCIM100GOPROG0010390.JPG

L’apneista del Club Apnea La Caretta de l’Estartit Isabel Sánchez-Arán afronta un dels grans reptes de la seva carrera: intentar arribar als 100 metres de profunditat al Campionat Mundial d’Apnea CMAS, que se celebrarà del 5 al 18 de setembre a Mytikas (Grècia).

La gironina formarà part de la selecció espanyola, en un torneig que reunirà més de 120 especialistes de 30 països. L’objectiu és majúscul: assolir una marca a l’abast només de l’elit mundial.

Sánchez-Arán, coneguda com “la Isa”, s’entrena habitualment a les Illes Medes, però aquests dies ultima la preparació a Kalamata, al costat del també apneista Fran Quesada i la delegada tècnica de la FEDAS, Natalie Cabanas.

L’any passat ja va fer història amb un bronze mundialista, i enguany tornarà a participar en totes les modalitats, reafirmant-se com una de les apneistes més versàtils i completes del panorama internacional.

Les seves jornades clau de competició estan previstes per als dies 10, 12, 15 i 17 de setembre, sempre pendents de les condicions del mar.

“El meu objectiu és gaudir de cada immersió, donar el millor de mi i demostrar que l’apnea és molt més que un esport: és una manera de connectar amb un mateix i amb el mar. Arribar als 100 metres seria fer realitat un somni”, explica Sánchez-Arán.

Els Mossos intensifiquen la vigilància a les carreteres secundàries de la Costa Brava amb la unitat espiell

Els Mossos d’Esquadra intensifiquen la vigilància a les carreteres secundàries de la Costa Brava amb la unitat espiell. Es tracta d’agents sense uniforme visible i que es desplacen amb cotxes que no porten logotip de la policia per passar inadvertits. La seva funció és detectar conductors que cometen infraccions, des de mirar el telèfon mòbil, a circular amb excés de velocitat o conduccions erràtiques vinculades al consum d’alcohol i drogues. El cap de l’Àrea Regional de Trànsit de Girona, Joan Costa, assenyala que es despleguen especialment a l’estiu quan els conductors “es relaxen”, però també quan detecten un increment de sinistralitat en un punt determinat. “Hem vist com intervenint l’espiell, cau de forma evident”, afegeix.

Les carreteres secundàries de les comarques gironines augmenten de manera substancial el nombre de vehicles que hi circulen durant els mesos de juliol i agost, coincidint amb les vacances d’estiu. Una època en la qual els conductors estan “més relaxats” i això provoca, de retruc, un increment de la sinistralitat. Per evitar-ho, els Mossos augmenten la vigilància en vies concretes de la Costa Brava amb la unitat espiell. Són cinc agents i un caporal que es despleguen per carreteres secundàries i per vies amb més capacitat, però ho fan sense cap logotip visible que els identifiqui com a policies.

D’aquesta manera passen desapercebuts pels conductors que estan infringint les normes i els poden enxampar. La unitat té tres formes de treball diferents, l’espiell, la dinàmica i la semi-dinàmica. La primera consta d’un policia que es col·loca en zones estratègiques a tocar d’una carretera, sense l’uniforme policial visible. Des d’aquell punt vigila els conductors que passen i, si detecta una infracció, ho comunica als seus companys que tenen muntat un control policial uns metres més enllà, habitualment en una rotonda.

 

L’espiell “canta” la matrícula del cotxe, el model, el color i descriu quina és la infracció que ha comès i, en funció del que sigui, els agents del control imposen la corresponent multa. En aquest sentit, el cap de Trànsit dels Mossos a Girona, Joan Costa, assenyala que l’ús dels mòbils és “un dels grans problemes” que encara detecten. A tall d’exemple, en poques hores, es van multar fins a 69 conductors a la carretera que porta de Mont-ras a Palafrugell i que és una de les més concorregudes durant l’estiu.

Costa assenyala que, més enllà de l’estiu, es fixen especialment en les dades de sinistralitat d’una carretera concreta per augmentar el control de la unitat espiell. De fet, el cap de Trànsit a Girona revela que van fer una actuació a la C-35 a Llagostera (Gironès), que va permetre rebaixar el nombre d’infraccions i d’accidentalitat.

Les modalitats dinàmiques i semi-dinàmiques consisteixen a recórrer amb un cotxe policial sense logotips carreteres on els Mossos saben que es cometen infraccions. A dins del vehicle hi va un policia uniformat que vigila que els conductors no estiguin mirant el mòbil, però aquesta modalitat és efectiva per detectar les conduccions temeràries, especialment els excessos de velocitat.

Quan un vehicle circula de manera “constant i prolongada” més ràpid del compte, el vehicle espiell es col·loca al darrere i és aleshores quan els agents encenen les llums i demanen al conductor que s’aparti. “Quan traiem el cotxe ho fem a poc a poc, perquè ens interessa que la resta de conductors ho vegin i tinguin més cura”, explica Costa.

 

Les aplicacions, un aliat i un problema

Una forma que tenen molts conductors d’evitar els controls policials és a través d’aplicacions de navegació on, usuaris que estan subscrits, alerten que hi ha la presència dels agents. Costa explica que, per una banda, és bo perquè fa que augmenti la seguretat viària. “Si saben que hi som, no corren més del compte ni cometen infraccions i això evita accidents”.

 

El problema, però, és que actua d’alerta contra aquells que estan cometent algun delicte i, assabentats de la presència policial, canvien la ruta expressament. Costa explica l’exemple de persones que porten droga amagada al cotxe, si saben que hi ha els Mossos, s’aturen abans.

Això ha provocat que els controls que fa la policia siguin ara “més dinàmics” i no es limitin a un punt concret. “El que abans podia durar una hora i mitja o dues, ara potser hi estem mitja hora i anem a un altre punt”, explica.

 

Bru, Cloe Riembau i Sodi, finalistes de la 25a edició del Sona9

bru,-cloe-riembau-i-sodi,-finalistes-de-la-25a-edicio-del-sona9
Bru, Cloe Riembau i Sodi, finalistes de la 25a edició del Sona9

Després de les semifinals celebrades a la sala El Molino de Barcelona, el jurat del concurs Sona9 ha anunciat els tres finalistes de la seva 25a edició: la lleidatana Bru, en l’àmbit del bedroom pop; la bisbalenca Cloe Riembau, amb proposta indie-pop; i el grup tarragoní Sodi, de pop-rock.

La final tindrà lloc coincidint amb l’inici de les Festes de la Mercè de Barcelona i servirà per commemorar el 25è aniversari del certamen de música emergent. En aquesta fase, els tres artistes afrontaran encara proves puntuables: un concert de petit format al programa Sona9 d’iCat, una estada a les Cases de la Música per preparar l’espectacle amb un director d’escena, i la gravació d’una cançó als Estudis Camaleó amb l’assessorament del productor Aleix Iglesias.

La cloenda comptarà amb el concert de Gavina.mp3, guanyadors de l’edició 2024, que hi presentaran el seu proper treball Sempre i per instint (Montebello, 2025). Després de la seva actuació, es lliuraran els guardons del concurs: el Premi Sona9, el Premi Joventut, el Premi Èxit, el Premi Cases de la Música i el Premi Verkami per Votació Popular, aquest darrer ja adjudicat a Sodi el mes de juliol passat.

En total, l’edició d’enguany reparteix més de 50.000 euros en premis, que inclouen des de la gravació d’un disc i un videoclip fins a gires de concerts i plans de producció i assessorament.

El Sona9 està organitzat per Grup Enderrock i 3Cat (iCat i TV3), amb el suport de la Generalitat de Catalunya i diverses institucions i patrocinadors com Estrella Damm, el Govern d’Andorra, l’Ajuntament de Palma, la Fundació SGAE i l’AIE.

L’entrada Bru, Cloe Riembau i Sodi, finalistes de la 25a edició del Sona9 ha aparegut primer a Primera Fila.

El festival FlamenGi celebra la seva 7a edició amb un homenatge a Paco de Lucía

FlamenGi

El Festival FlamenGi 2025 ret homenatge a Paco de Lucía, un dels grans referents de la història del flamenc, dedicant-li la setena edició. Del 14 al 29 de novembre, Girona i altres municipis de la demarcació acolliran una programació que recorda la trajectòria i influència del guitarrista andalús amb concerts, xerrades i activitats especials.

El festival inclourà la projecció del documental Paco de Lucía: La búsqueda, una xerrada amb el seu fill Curro Sánchez i el bailaor El Farru, així com una audició comentada a càrrec del periodista Pere Pons. També actuaran músics que van col·laborar amb el guitarrista, com Antonio Serrano i Josemi Carmona, en un concert especial amb el pianista Ignasi Terraza.

El concert inaugural tindrà lloc el 14 de novembre a les escales de la Catedral de Girona, un espai emblemàtic que per primera vegada acull el festival. L’encarregat de donar el tret de sortida serà el ballarí i coreògraf Israel Galván, considerat una figura clau del flamenc contemporani per la seva capacitat d’innovació i transgressió.

Una altra novetat d’aquesta edició és l’expansió internacional del festival, que arribarà per primera vegada a la Catalunya Nord, concretament a Toulouges, en col·laboració amb les autoritats locals. Aquesta obertura marca un pas ferm cap a la internacionalització, amb l’objectiu d’establir ponts culturals i acostar el flamenc a nous públics.

La programació també comptarà amb actuacions destacades, com El Farru, Patricia Guerrero, Kiki Morente, Andrés Barrios, Adela Campallo i altres artistes locals i internacionals. A més, hi haurà masterclasses, conferències, pòdcasts en directe, i el tradicional dinar popular amb rumba.

FlamenGi manté el compromís de descentralitzar la cultura, amb activitats a diversos escenaris de Girona, així com a Banyoles, la Bisbal d’Empordà i altres barris com Santa Eugènia i Pont Major. El festival reafirma el seu caràcter plural, accessible i transformador, posant el flamenc al centre com a llenguatge artístic, cultural i social.