Hi va haver una època que els acudits es situaven sempre a Lepe. Us en recordeu d’aquell que deia: A la caserna de la Guàrdia Civil de Lepe es rep un telegrama des del Centre Sismològic Nacional que diu:
Possible moviment sísmic a la zona. Punt.
Molt perillós, Richter 7. Punt.
Epicentre a 3 km de la població. Punt.
Prenguin mesures. Punt.
Informin dels resultats amb urgència. Punt.
Passa un dia. Una setmana… Un mes i es rep un telegrama al Centre Sismològic Nacional, que diu:
Aquí la Caserna Guàrdia Civil Lepe. Punt.
Moviment sísmic totalment desarticulat. Punt.
Richter va intentar fugir i va ser abatut a trets. Punt.
Epicentre i tres còmplices detinguts. Punt.
No hem contestat abans, perquè hi va haver un terratrèmol de nassos. Punt.
A Valencia, l’octubre passat, es va viure una situació semblant a la de la caserna de Lepe. Però la broma va acabar amb més de 200 morts.
Entre Aragó i Catalunya hi ha un conflicte que ve de lluny, i es va agreujar al 1995 quan per Decret del Vaticà es van alterar les circumscripcions eclesiàstiques de les diòcesis de Lleida i Barbastre-Montsó, de manera que més de cent parròquies que fins aquell moment pertanyien a la diòcesi catalana van passar a formar part de l’aragonesa. A partir d’aquell moment van esclatar disputes per la propietat de diferents obres d’art. El més conegut és el cas de les obres de Sixena. Aquest cas va enganxar a Lluís Puig, com a Conseller Cultura de la Generalitat. Ell només va ser al càrrec durant 3 mesos, perquè va ser destituït pel 155.
Sota el mandat del 155 les obres van marxar a Sixena on porten més de 7 anys tancades, sense que ningú les pugui veure i sense les condicions necessàries per la seva conservació.
Aquests dies Lluís Puig està encarant el judici per desobediència per no complir l’ordre del jutjat d’Osca per entregar les obres de Sixena en el seu moment. Ell, que porta més de 7 anys a l’exili, ara s’enfronta a una pena de 2 anys d’inhabilitació, que li suposaria la pèrdua del seu escó. Mentrestant els gestors del drama de València continuen al Govern.
No sé vosaltres com ho veieu, però trobo que els acudits d’aquesta gent cada vegada fan més por que gràcia.
Rua de la disbauxa al carnaval de Pals - Colla Quermània
El matí ja anunciava un cel amenaçador sobre la Rua de la Disbauxa de Pals. A mesura que avançaven les hores, la colla organitzadora, Quermània, les colles convidades i les famílies miraven més cap al cel que no pas cap a les disfresses preparades per a la tarda. El panorama no millorava. A migdia i a primera hora de la tarda, la pluja va començar a caure i tot apuntava al pitjor dels escenaris.
Però, com passa amb les festes que impliquen esforç col·lectiu, les colles del voltant van decidir plantar cara a la pluja. La passió per la festa i la tradició van pesar més que les gotes d’aigua, i ningú volia renunciar a l’arribada del Carnaval. La gran incògnita era si la rua desfilaria per carrers deserts o si la gent sortiria igualment a celebrar la festa. I així va ser: el públic tampoc no va fallar.
A un quart de set de la tarda, la colla Quermània, anfitriona de la Rua de la Disbauxa, va iniciar el recorregut amb la seva carrossa inspirada en l’infern i els dimonis. La Reina i el Rei del Carnaval presidien una comparsa d’una cinquantena de persones que ballaven i desafiaven la pluja. Tot i que segurament no hi havia la mateixa afluència d’altres anys, els carrers de Pals lluïen plens.
Després de Quermània, van desfilar la resta de colles: les Acomodades, el jovent del Bruel, la Tustarrada, els Voltors, Sense vàlvules i fins a nou seguicis entre carrosses i comparses. Aquesta rua, com cada any, inaugura el Carnaval al Baix Empordà i ja és una cita imprescindible al calendari festiu de la comarca.
Un cop acabada la rua, la festa va continuar al pavelló poliesportiu, on es va viure una de les edicions més multitudinàries i èpiques dels últims anys. Al final, la carrossa de la Colla sense vàlvules i la comparsa dels Voltors i la Tustarrada es van endur els premis principals. Enguany, però, fa la sensació que la victòria més gran va ser per a totes aquelles persones que van decidir que les ganes de festa passaven per davant del mal temps.
Un altre capítol destacat d’aquest Carnaval ha estat el risc assumit per algunes colles i carrosses per desplaçar-se fins a Pals. Enguany, algunes d’elles han hagut de viatjar sense la protecció policial habitual. Aquesta situació ha obert el debat sobre la regulació dels desplaçaments de carrosses, ja que aquests vehicles no estan homologats per circular de manera convencional i sempre han requerit un seguiment especial. Algunes administracions han decidit no oferir aquesta cobertura, deixant que les colles assumissin el risc pel seu compte.
Aquesta qüestió planteja una reflexió: si tanta normativa i regulació no haurien de ser revisades en el cas de festes i tradicions populars. És necessari trobar un equilibri entre seguretat i la pervivència de les expressions culturals del país. Però això ja és un debat per a un altre article.
Mentrestant, celebrem que el Carnaval ha començat i que, malgrat la pluja, la primera rua del Baix Empordà ha superat la prova amb nota. Enhorabona a totes les colles participants i gràcies als organitzadors per fer-ho possible un any més.
Privat: La Diputació de Girona posa en marxa les oficines territorials de suport a l’esport arreu de la demarcació
La Diputació de Girona ha creat les oficines territorials de suport a l’esport amb l’objectiu de donar eines i assessorament a les entitats esportives i als ajuntaments de la demarcació. Aquest projecte neix per facilitar la gestió administrativa i optimitzar recursos en l’àmbit esportiu.
L’experiència pilot al Pla de l’Estany, iniciada el 2019, ha estat clau per impulsar aquesta iniciativa. La comarca es va enfrontar a dificultats com la manca de personal especialitzat, ja que només tres dels onze municipis disposaven d’un tècnic d’esports. Els bons resultats han fet que la Diputació decideixi ampliar el model a la resta de comarques gironines.
“La nostra proposta és un marc bàsic que cada comarca podrà adaptar segons les seves necessitats. No és el mateix el que requereix la Cerdanya que la Selva”, ha explicat Jordi Masquef, diputat d’Esports.
Per garantir el funcionament de les oficines, la Diputació de Girona aportarà 200.000 euros anuals, amb una partida de 25.000 euros per comarca. Aquests fons reforçaran els consells esportius i permetran impulsar projectes comarcals que fins ara no s’havien pogut dur a terme.
Les oficines actuaran en xarxa per millorar la coordinació entre municipis, entitats i administracions, afavorint l’ús compartit de material i la realització d’activitats conjuntes. A més, es fomentaran cursos i tallers per detectar i cobrir les necessitats formatives en l’àmbit esportiu.
L’acte de presentació de les oficines s’ha fet a la seu de la Diputació de Girona amb la presència dels presidents dels consells esportius gironins. Durant l’esdeveniment, s’ha exposat el projecte i s’han lliurat les plaques distintives de cada oficina. Cada unitat territorial elaborarà un pla d’acció anual per avaluar els resultats i definir futures millores.
Rua de Carnaval de Sant Feliu de Guíxols. Maria Alsina
Falten pocs dies perquè arribi el Carnaval a la Costa Brava Centre i al Baix Empordà. Les rues i desfilades comencen cada any amb la rua de Carnaval de Pals, aquest dissabte 22 de febrer. Però les festes continuen el proper cap de setmana amb el Carnaval de Sant Feliu de Guíxols, el de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Palamós i Santa Cristina d’Aro. I les rues acaben el 8 i 9 de març amb els Carnavals de la Bisbal d’Empordà i Calonge i Sant Antoni, respectivament.
A Ràdio Capital hem parlat amb alguns dels protagonistes d’aquests dies, els Reis i Reines Carnestoltes d’aquests municipis per veure com s’estan preparant en aquests darrers dies i setmanes prèvies al Carnaval.
Pals enceta les rues
“Som un dels carnavals més joves, però on la gent gaudeix més”, admet Marta Perpinyà, membre de la colla Quermània de Pals, encarregats d’organitzar aquesta festa al municipi. El més curiós és que tot i ser una única colla de Carnaval, el pes de ser rei i reina Carnestoltes de Pals recau en alguns dels membres de les associacions del municipi. Aquest any, els escollits han estat Xavier Saltó i Vanessa Porta, que formen part de l’Associació Cultural Els Pastorets de Pals.
A Pals els Carnestoltes desfilen i entreguen els premis a aquells participants de la rua del proper dia 22 de febrer. El més bonic, tal com apunten en Xavier i la Vanessa, és que la colla Quermània triï algú de fora de la colla perquè encapçali la rua de Carnaval i més tenint en compte la feina que ha fet aquesta entitat al municipi. Marta Perpinyà explica els canvis que hi ha hagut els darrers anys per incorporar aquestes figures del rei i reina Carnestoltes a la rua de Pals.
Tan en Xavier com la Vanessa estan emocionats per formar part del Carnaval de Pals des de dins. “Tenim moltes ganes de passar-ho molt bé”, admeten tots dos.
Xavier, Marta i Vanessa (els dos reis de Carnaval 2025 i la membre de la colla Quermània de Pals)
Disbauxa a Sant Feliu de Guíxols
La rua a Sant Feliu de Guíxols arriba el proper divendres 28 de febrer i seran la colla Els Esventats els que encapçalaran la comnitiva. L’Emili Albó serà l’únic Carnestoltes que desfilarà a Sant Feliu de Guíxols en durant aquest Carnaval. Reconeix que és tota una feinada preparar tots els actes previs a les festes. “Hem de preparar el pregó, els balls que farem durant la rua i durant la presentació de colles, etc”, explica el Carnestoltes.
Tota la família de l’Emili Albó ha estat des de fa molts anys vinculat al Carnaval del municipi. El Carnestoltes explica que la passió sorgeix de la vinculació que havia tingut la seva mare amb aquesta festa. Al llarg de la història l’Emili Albó ha passat per quatre colles diferents, però ja fa anys que està a la colla d’Els Esventats.
El Carnaval de Sant Feliu de Guíxols té molts anys de tradició. La recuperació d’aquesta festa es va produïr just després de la sortida de la dictadura. Al municipi, tal com apunta, Emili Albó, es viu de manera molt intensa al municipi, tan que “a vegades costa explicar”.
El Carnestoltes de Sant Feliu de Guíxols reconeix que un dels aspectes que diferencia aquest Carnaval de la resta és la passió que hi posa la gent a l’hora de crear els vestits, les carrosses i la unió entre les colles. A més, aquesta passió es reflecteix en la passió que senten les persones que participen en aquesta festa. El Carnaval de Sant Feliu es considera el primer de la zona de la Vall d’Aro i les colles “solen estrenar la seva disfressa i tota la seva posada en escena”.
Els Esventats ja ho tenen tot a punt per obrir i també tancar la rua de Carnaval de Sant Feliu de Guíxols. “Ens agradaria molt que tothom se sentís una mica esventat aquest Carnaval”, reconeix Emili Albó.
Rei Carnestoltes de Sant Feliu de Guíxols 2025, Emili Albó
Tres reis per Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró
A Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró els vilatans tenen tres reis Carnestoltes per escollir el que més els faci el pes: en Navarro Rei Jove Sense Limits, disposat a animar el Carnaval com un animal; la Rachel Reina Sàvia Sense Límits, que a tots el Carnaval us alegrarà; i l’Amelii Reina Engrescadora Sense Límits. Enguany és la Colla Jove Sense Límits qui encapçala les celebracions al municipi. Tots tres tenen moltes ganes que arribi el Carnaval tot i que ho enfronten amb molts nervis.
Ja fa temps que estan treballant per crear les disfresses, però també per acabar de confeccionar la carrossa. El cartell d’enguany del Carnaval de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró ens dona algunes pistes dels colors que podrem trobar a la disfressa de la colla Carnestoltes. “Portarem moltes plomes”, reconeix el rei Navarro.
Les dues reines de la Colla Sense Límits reconeixen que des del moment en que van tirar endavant la colla ja van sumar-se a la proposta i el rei Carnestoltes fa sis anys que va entrar-hi. La reina Rachel explica alguns dels actes per on passaran aquest Carnaval els reis Carnestoltes.
Tots tres reis Carnestoltes esperen que la gent gaudeixi d’aquest Carnaval, tan les persones que participen a la rua com aquelles que venen fins a Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró per gaudir del Carnaval.
L’Amelii Reina Engrescadora Sense LímitsNavarro Rei Jove Sense Limits, disposat a animar el Carnaval com un animal; i la Rachel Reina Sàvia Sense Límits, que a tots el Carnaval us alegrarà
Palamós i la Nau dels 50 metres
L’Adrià Quintanilla, de la colla G80, i la Sandra Matavera, de la colla Les Tremendes, seran els dos Reis Carnestoltes de Palamós per aquest 2025. Dos reis que per encetar el Carnaval aquest dissabte 22 de febrer presentaran el seu regnat a la Nau dels 50 Metres de Palamós. A part de la rua, aquest és un dels grans actes que s’organitzen al municipi i pel qual, l’Adrià, la Sandra i totes les colles que participen del Carnaval de Palamós porten mesos preparant-se.
Enguany la colla que ostenta el càrrec de rei Carnestoltes són els G80, però tal com passa sempre a Palamós, van escollir una altra colla d’on treure la reina Carnestoltes d’enguany. L’Adrià Quintanilla reconeix que la tria del rei va ser complicada, però tenien clar que qui els havia d’acompanyar durant el seu regnat havien de ser Les Tremendes.
Els actes continuaran la setmana següent amb actes gairebé tots els dies acabant el dissabte a la tarda amb la gran rua i, finalment, el dimecres 26 amb l’Enterrament de la Sardina. Tots dos reconeixen que aquest dissabte és el plat fort del Carnaval de Palamós, “llavors només ens queda gaudir del Carnaval”. Al final tots dos esperen que la gent gaudiexi de l’espectacle a la Nau dels 50 metres i també de la rua de dissabte.
L’Adrià Quintanilla, de la colla G80, i la Sandra Matavera, de la colla Les Tremendes
Les Trapelles conquereixen la Bisbal
I a la Bisbal d’Empordà, la corona de reines Carnestoltes d’enguany la portaran Les Trapelles. Una de les seves reines, l’Helena Fuster, explica que aquest és el primer cop que hi ha dues reines Carnestoltes. “Ser reina no és únicament sortir el dia de la rua, sinó que hi ha molts actes al llarg dels dies que s’allarga el Carnaval”, reconeix l’Helena.
Però, a més, durant el dia de la rua de la Bisbal hi ha actes per a tots els públics amb un vermut musical i la botifarrada popular.
El Carnaval de la Bisbal d’Empordà és un Carnaval relativament jove, però les colles que organitzen la rua d’aquest municipi ho agafen amb molta il·lusió. Les Trapelles són una d’aquestes colles i la feina la fan amb moltes ganes pensant en la rua. L’Helena explica el seu pas per aquesta colla de Carnaval.
Una de les novetats d’enguany del Carnaval de la Bisbal és que hi ha un tram adaptat a la rua per a aquell públic que tingui mobilitat reduïda o que tingui més edat.
Helena Fuster, Reina Carnestoltes de la Bisbal d’Empordà
Calonge i Sant Antoni posa el colofó al Carnaval
Les rues de Carnaval acabaran el diumenge 9 de febrer a Calonge posant el punt i final a les celebracions per aquest 2025. I els encarregats d’encapçalar el Carnaval a Calonge i Sant Antoni són Els Gambats amb l’Eduard Soler i en Marc Sala com a reis Carnestoltes. La disfressa d’enguany portarà moltes sorpreses a aquells que vagin a veure Els Gambats.
En Marc és membre de la colla d’Els Gambats des de la seva fundació fa justament 10 anys, l’Edu hi va entrar uns dos anys més tard. Van aconseguir comprar una carrossa d’una de les colles que es van retirar i enguany celebren el seu desè aniversari. Actualment a la colla hi ha unes 30-40 persones.
L’activitat d’Els Gambats no es redueix únicament durant el Carnaval, sinó que organitzen actes durant la Festa Major de Calonge, de Sant Antoni i altres actes per dinamitzar l’activitat cultural i esportiva al municipi. De moment, però els actes del Carnaval de Calonge i Sant Antoni ja han començat i continuaran fins el diumenge 9 de febrer amb la rua de Calonge i la festa final que organitzen els mateixos Gambats.
Tant l’Eduard com en Marc admeten que el Carnaval de Calonge és un dels més esperats a la comarca. “Com que és el darrer Carnaval de la comarca, les colles l’agafen amb més ganes”, reconeixen tots dos. A més, expliquen que és un Carnaval molt familiar.
Eduard Soler i Marc Sala, reis Carnestoltes del Carnaval de Calonge i Sant Antoni
Una dona embarassada sostè una ecografia
Data de publicació: dijous 09 de novembre del 2023, 14:04
Localització: Tarr
Autor: Redacció
Un equip d’investigadors de diverses institucions espanyoles, incloent l’Hospital del Mar Research Institute, l’Hospital Clínic de Barcelona, el CIBER de Salut Mental, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, ha publicat a Nature Communications un estudi innovador que analitza com l’embaràs i el postpart transformen el cervell de les dones. Aquest treball és el primer que estudia, de manera integral i longitudinal, els canvis cerebrals associats a la maternitat, amb especial èmfasi en el paper de les hormones i l’aferrament emocional amb el nadó.
Una trajectòria en forma de “U” al cervell
Segons els resultats d’aquest estudi, el volum de matèria grisa del cervell de les dones embarassades segueix una trajectòria en forma de “U”. És a dir, el volum disminueix notablement durant l’embaràs, amb el punt més baix al final de la gestació, i comença a recuperar-se després del part. Tanmateix, als sis mesos postpart, el volum encara no assoleix els nivells d’abans de l’embaràs.
Els canvis es concentren en regions cerebrals relacionades amb la connexió social, com el Default Mode Network i el Frontoparietal Network. Aquestes àrees són claus per processar emocions, establir vincles i adaptar-se a les necessitats del nadó.
Hormones: el motor del canvi
Els investigadors han trobat que aquests canvis estan fortament vinculats a les hormones gestacionals, especialment a dues formes d’estrògens: l’estriol sulfat i l’estrona sulfat. Durant l’embaràs, aquests estrògens assoleixen nivells molt alts, però disminueixen dràsticament després del part. Aquesta dinàmica hormonal sembla ser la responsable de bona part de la remodelació cerebral observada.
Aquest descobriment confirma que l’embaràs és una etapa de gran neuroplasticitat, en què el cervell s’adapta per preparar la dona per a la maternitat.
Aferrament emocional amb el nadó
L’estudi també mostra que aquests canvis cerebrals faciliten l’aferrament emocional entre la mare i el nadó. Les dones que experimenten una millor recuperació del volum de matèria grisa durant el postpart mostren una menor hostilitat cap al seu nadó i una connexió emocional més profunda. Això suggereix que aquests canvis en el cervell tenen un propòsit adaptatiu i ajuden la mare a satisfer les necessitats emocionals i físiques del nadó.
La salut mental, un factor essencial
La investigació subratlla la importància de la salut mental durant aquest procés. Les mares amb menys estrès i un major benestar emocional durant el postpart tendeixen a establir vincles més forts amb els seus nadons. A més, el benestar de la mare explica gran part de la relació entre els canvis cerebrals i la qualitat de l’aferrament emocional.
Aquests resultats posen en relleu la necessitat d’identificar moments clau durant l’embaràs i el postpart per implementar intervencions que millorin la salut mental de les mares i, en conseqüència, el seu vincle amb els fills.
Un procés únic i irrepetible
Una de les conclusions més destacades és que aquests canvis són exclusius de les mares gestants. Les dones que no passen per un embaràs, com les parelles no gestants que crien fills amb mares gestants, no presenten aquests patrons de remodelació cerebral. Això reforça la idea que l’embaràs és una etapa única i irrepetible de transformació biològica i psicològica.
Implicacions a llarg termini
Els investigadors també assenyalen que aquests canvis podrien tenir efectes a llarg termini. Tot i que la investigació es va centrar en els sis mesos postpart, les troballes suggereixen que la remodelació cerebral podria continuar influint en la vida de la mare molt més enllà d’aquesta etapa inicial. Això obre la porta a futures investigacions sobre els beneficis adaptatius d’aquest procés, tant per a la mare com per al nadó.
Un estudi pioner
Aquest estudi destaca per la seva metodologia innovadora. Els investigadors van utilitzar la mostra més gran fins ara en aquest camp i van combinar tècniques d’imatge per ressonància magnètica (MRI), anàlisis hormonals i avaluacions psicològiques. Aquest enfocament multidisciplinari ha permès una comprensió més profunda dels mecanismes que connecten els canvis hormonals, cerebrals i emocionals durant la maternitat.
Gràcies al treball d’institucions capdavanteres com l’Hospital del Mar, l’Hospital Clínic de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona, aquest estudi aporta llum sobre un camp poc explorat: la neurociència de la maternitat. Les seves conclusions podrien tenir aplicacions pràctiques per millorar la salut mental de les mares, identificar riscos durant l’embaràs i el postpart, i fins i tot desenvolupar programes de suport emocional adaptats.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.