17.6 C
Pals
Diumenge, 12 octubre 2025
- Publicitat -

77 colles de 15 poblacions participaran a la gran rua del Carnaval de Platja d’Aro

privat:-un-conjunt-de-77-colles-de-15-poblacions-participaran-a-la-gran-rua-de-carrosses-i-comparses-del-carnaval-de-platja-d’aro
Privat: Un conjunt de 77 colles de 15 poblacions participaran a la gran rua de carrosses i comparses del Carnaval de Platja d’Aro

El Carnaval de Platja d’Aro arriba a la seva 47a edició amb una programació que s’estén del 22 de febrer al 5 de març i que té com a gran protagonista la Gran Rua de Carrosses i Comparses. Aquest acte central tindrà lloc el dissabte 1 de març a les avingudes del Cavall Bernat i de S’Agaró, on desfilaran un total de 77 colles de 15 poblacions gironines amb milers de figurants.

La jornada començarà a les onze del matí amb la participació de set colles en modalitat d’exhibició. Ja a la tarda, a partir de les quatre, serà el torn de les 67 colles que competiran pels premis, que sumen un total de 8.000 euros. Els cinc primers classificats en les categories de Carrossa Gran, Carrossa Petita, Comparsa, Disfressa i Colles Locals rebran un guardó, així com la millor colla debutant. Obriran la Rua les Colles dels Reis i Reines Carnestoltes de Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro, que desfilaran fora de concurs. El públic podrà gaudir de l’espectacle amb una primera fila de cadires d’accés gratuït.

A més de la Rua, el Carnaval de Platja d’Aro compta amb una quinzena d’activitats per a tots els públics. Una de les grans novetats d’aquest any és la festa “La Vie en Rose”, que tindrà lloc el dijous 27 de febrer a la Plaça del Mil·lenari. Aquest esdeveniment serà un ball popular amb l’Orquestra Maribel i busca tenyir d’un to rosa l’espai, convidant els assistents a vestir-se o a portar algun complement d’aquest color.

El Carnaval també dedica un espai especial als més petits amb la Trobada Infantil de Carnaval, programada per al divendres 28 de febrer al Parc de Sant Ramon de S’Agaró. Hi haurà una festa d’animació amb Soy La Fiesta, una xocolatada popular i la presència de personatges infantils com Xalarina i Xalarí.

Altres actes destacats inclouen el Sopar de Colles Locals i el Canvi d’Atributs entre els Reis i Reines Carnestoltes el dissabte 22 de febrer, el Pregó de Ses Majestats i la tradicional arrossada popular del Dijous Gras el 27 de febrer, la Rua de Colles Locals a Castell d’Aro el diumenge 2 de març i l’Enterrament de la Sardina el dimecres 5 de març, que tancarà la festa.

Un Carnaval amb història

El Carnaval de Platja d’Aro es va recuperar l’any 1978, coincidint amb el retorn de la democràcia i l’esclat de festes populars arreu del país. Tot i això, la vila ja tenia antecedents carnavalescos a finals del segle XIX i principis del XX amb els anomenats Ballets, unes representacions que combinaven teatre, cançó satírica i dansa. Aquesta tradició es va veure interrompuda per la Guerra Civil i la posterior prohibició del Carnaval durant la dictadura, que només permetia celebracions sota el nom de “bailes de trajes típicos regionales”.

Amb els anys, el Carnaval va anar recuperant espai, primer amb balls en discoteques i, a partir de 1978, amb l’organització d’un gran envelat amb suport de l’Ajuntament i el Foment del Turisme. El 1979 es va instaurar la figura del Carnestoltes i el 1980 es va celebrar la primera Gran Rua de Carrosses i Comparses, que des de llavors ha esdevingut l’acte més emblemàtic de la festa.

El 2025, la imatge gràfica del Carnaval s’ha inspirat en els Reis i Reines Carnestoltes d’enguany, Navarro Rei Jove Sense Límits, Rachel Reina Sabia Sense Límits i Amelii Reina Engrescadora Sense Límits, de la Colla Jove Sense Límits. La il·lustradora Nirvana Jiménez ha estat l’encarregada de dissenyar el cartell oficial de la festa.

Amb més de quatre dècades d’història, el Carnaval de Platja d’Aro s’ha consolidat com un dels més importants de la Costa Brava, amb una assistència multitudinària any rere any.

Les Cambres de Comerç catalanes traslladen a Pedro Sánchez les seves preocupacions sobre l’economia i les infraestructures

privat:-les-cambres-traslladen-a-pedro-sanchez-la-necessitat-de-respondre-amb-determinacio-per-reduir-la-burocracia-i-millorar-la-productivitat-i-la-inversio-en-infraestructures
Privat: Les Cambres traslladen a Pedro Sánchez la necessitat de respondre amb determinació per reduir la burocràcia i millorar la productivitat i la inversió en infraestructures

Les Cambres de Comerç catalanes han mantingut una reunió amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per exposar les principals preocupacions de l’empresariat. La trobada, celebrada a La Llotja de Mar, ha servit per posar sobre la taula les dificultats que afronta l’economia catalana i espanyola, amb especial èmfasi en la reducció de la burocràcia, la millora de la productivitat i l’augment de la inversió en infraestructures estratègiques.

A la reunió també hi han assistit el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, i el director de l’oficina d’Assumptes Econòmics i G20 del govern espanyol, Manuel de la Rocha. Per part de les Cambres de Comerç, hi han participat el president del Consell General de Cambres de Catalunya, Josep Santacreu, i representants de diverses cambres territorials. També hi han estat presents destacats empresaris catalans, com Eloi Planes, president executiu de Fluidra; Albert Magrans, conseller delegat de Roca Group; Maria del Mar Nogareda, vicepresidenta i directora general d’Hipra; i Ana Vallés, presidenta del grup Sorigué.

Crisi de l’habitatge i productivitat

Un dels temes destacats ha estat la crisi de l’habitatge. Les Cambres han demanat reforçar la seguretat jurídica per incentivar l’oferta, desbloquejar la Llei del Sòl i fomentar la construcció industrialitzada. Aquest mètode, que redueix terminis i permet l’ús de materials sostenibles, podria ser una solució per pal·liar el dèficit d’habitatge a Catalunya i Espanya. També s’ha posat de manifest la importància de millorar la connectivitat del transport per descongestionar les grans ciutats.

En relació amb la productivitat, s’ha alertat sobre l’augment de l’absentisme laboral i s’ha demanat al govern espanyol mesures per afrontar aquest problema. A més, s’ha reivindicat una aposta ferma per la inversió productiva i la innovació, factors claus per millorar la competitivitat empresarial. Un altre aspecte que preocupa l’empresariat és l’excés de burocràcia i regulacions, que, segons han indicat les Cambres, actua com un fre per a les petites i mitjanes empreses.

Infraestructures estratègiques i finançament

Pel que fa a Catalunya, s’ha insistit en el dèficit crònic d’inversió en infraestructures per part de l’Estat. Les Cambres han reclamat el compliment de la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut, que estipula una inversió en funció del pes econòmic de Catalunya. Entre les infraestructures prioritàries, s’ha destacat la necessitat d’accelerar el desenvolupament del Corredor Mediterrani, la millora de l’aeroport de Barcelona i la modernització de la xarxa de Rodalies, que pateix constants deficiències.

Les Cambres també han valorat positivament la predisposició del govern espanyol a treballar en un nou model de finançament per a Catalunya. En aquest sentit, han reivindicat que el sistema tingui en compte el principi d’ordinalitat i el cost de la vida. Segons l’empresariat, aquest model podria ser un referent per a altres comunitats autònomes i garantir una distribució de recursos més eficient i equitativa.

Transició energètica i gestió de l’aigua

En l’àmbit energètic, les Cambres han expressat la seva preocupació pel baix nivell de cobertura de les energies renovables a Catalunya, que només suposen el 13% de la demanda elèctrica, lluny de l’objectiu del 50% fixat per al 2030. Han demanat inversions urgents per reforçar la xarxa de distribució elèctrica, fomentar sistemes d’emmagatzematge d’energia i simplificar la normativa per facilitar el desenvolupament d’un model energètic descentralitzat i sostenible.

Pel que fa a la gestió hídrica, s’ha alertat que la sequera s’ha de considerar un problema estructural i no conjuntural. Segons les Cambres, la indústria ha fet un gran esforç per reduir el consum d’aigua sense comprometre la seva activitat econòmica. En aquest context, s’ha destacat la tasca de l’Observatori de la Transició Hídrica de la Cambra de Comerç de Barcelona, que està treballant en un nou model de gestió de l’aigua per a Catalunya. Aquest observatori presentarà pròximament un estudi sobre els principals desafiaments en aquest àmbit, amb una proposta de Pla de Transició Hídrica que impliqui empreses, administracions i entitats del territori.

Un debat obert amb el govern espanyol

La reunió ha permès obrir un debat amb el govern espanyol sobre els principals reptes econòmics de Catalunya i d’Espanya. Les Cambres han insistit en la necessitat d’impulsar reformes estructurals per millorar la competitivitat, l’accés a l’habitatge i la sostenibilitat del model econòmic. Per la seva banda, Pedro Sánchez i els representants del govern espanyol s’han compromès a estudiar les demandes plantejades i mantenir un diàleg obert amb l’empresariat.

Les Cambres de Comerç esperen que aquesta trobada serveixi per generar accions concretes i desbloquejar projectes clau per al desenvolupament econòmic de Catalunya. Segons han expressat els seus representants, la col·laboració entre administracions i el sector privat serà essencial per afrontar els grans reptes de futur i garantir un creixement sostenible i equilibrat.

Jordi Vayreda: “Els boscos que han patit sequera i les temperatures elevades fan que augmenti el risc d’incendi”

Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Jordi Vayreda: "Els boscos que han patit sequera i les temperatures elevades fan que augmenti el risc d'incendi"
Loading
/

Les pluges de les últimes setmanes han ajudat a millorar el nivell dels embassaments, però la situació dels boscos continua sent preocupant. Després de més de tres anys amb precipitacions molt per sota de la mitjana, els experts alerten que els efectes de la sequera no es poden revertir en pocs mesos. “El 2024 ha estat un any més plujós, però els boscos necessiten molt més temps per recuperar-se”, explica Jordi Vayreda, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Segons ell, “si aquest 2025 segueix plovent amb regularitat, potser començarem a veure una millora real en alguns ecosistemes”.

La sequera ha afectat especialment les capes profundes del sòl, on els arbres acostumen a trobar aigua durant els períodes secs. Quan la manca de pluja s’allarga durant anys, aquest subministrament es redueix i els arbres més grans, tot i tenir arrels profundes, comencen a patir. En algunes zones, aquesta situació ha estat extrema, amb períodes de sequera gairebé continuada de fins a 72 mesos. Això ha fet que espècies com el pi blanc, considerat tradicionalment molt resistent, hagin quedat greument debilitades. També espècies menys adaptades a la manca d’aigua, com els roures i els faigs, han registrat una mortalitat elevada.

Aquesta pèrdua de vegetació no només afecta la biodiversitat, sinó que també incrementa el risc d’incendis forestals. “Els boscos debilitats són més inflamables”, explica Vayreda, “i si a això hi sumem les altes temperatures, tenim un escenari de risc elevat”.

Temperatures més altes i estrès hídric

L’escalfament global està intensificant els efectes de la sequera. Les temperatures mitjanes ja superen el grau i mig per sobre dels valors preindustrials, i això fa que la demanda d’aigua dels arbres augmenti. Quan la calor és extrema i l’aigua escasseja, els arbres es veuen obligats a tancar els porus de les fulles per evitar la deshidratació. Aquest mecanisme de defensa, però, també impedeix la captació de diòxid de carboni i limita la fotosíntesi. Si la situació s’allarga, els arbres poden patir un col·lapse hídric, un fenomen que els experts comparen amb un “ictus” forestal.

Aquest estrès hídric també fa que els boscos siguin més vulnerables a plagues i malalties. Una de les més preocupants és la processionària del pi, que amb les temperatures més altes ha avançat el seu cicle biològic i afecta cada cop més zones forestals. “Els arbres debilitats per la sequera són més propensos a ser atacats per insectes i fongs”, alerta Vayreda.

Davant d’aquest escenari, els experts insisteixen en la necessitat de millorar la gestió forestal. “Si tenim un bosc amb molts arbres que competeixen per l’aigua, la sequera els afecta molt més”, explica Vayreda. Una solució és reduir la densitat d’arbres en algunes zones per garantir que els més forts puguin sobreviure. Aquestes actuacions, conegudes com a aclarides forestals, permeten repartir millor els recursos hídrics disponibles.

No obstant això, aquestes mesures requereixen inversió i manteniment, i la seva aplicació és encara limitada a Catalunya. “Gestionar un bosc costa diners, i molts propietaris no poden assumir aquesta despesa”, assenyala l’investigador. En moltes ocasions, la selecció natural acaba fent la feina: els arbres més dèbils moren i deixen espai per als més resistents.

Canvis en el paisatge forestal

A llarg termini, la combinació de sequeres recurrents i temperatures en augment pot transformar el paisatge forestal de Catalunya. “Si aquesta tendència continua, on ara tenim boscos podríem trobar matolls més resistents a la sequera”, apunta Vayreda. Els arbustos i altres plantes de baix port tenen mecanismes d’adaptació més eficients, com la capacitat de rebrotar ràpidament després d’una sequera.

Aquesta transició ja s’observa en algunes zones del litoral i de l’interior de Catalunya, on els boscos de pins i alzines han perdut densitat i han estat substituïts per vegetació més baixa. Tot dependrà de si la tendència de sequera extrema es manté i de les polítiques de gestió forestal que es duguin a terme en els pròxims anys.

De moment, la prioritat és garantir que les pluges segueixin sent regulars i suficients per recuperar progressivament els boscos afectats. “El 2024 ha estat un any més humit, però necessitem una dècada de pluges normals per revertir tot el dany causat per la sequera”, conclou Baireda.

Detenen a Figueres el responsable d’una associació cannàbica i desmantellen a Santa Cristina d’Aro la plantació de marihuana que tenia a casa

plantes de marihuana plantació santa cristina

Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Figueres han desmantellat un cultiu de marihuana en un domicili de Santa Cristina d’Aro i han detingut un home de 30 anys, resident en aquest habitatge, per tràfic de drogues i defraudació de fluid elèctric.

La investigació va començar després de detectar que una associació cannàbica de Figueres funcionava com a punt de venda il·legal de marihuana i haixix. El 19 de febrer, la policia va escorcollar el local i hi va intervenir gairebé 600 grams de marihuana i haixix, 13 cigarretes preparades, pots amb pols de tetrahidrocannabinol i 410 euros en efectiu. En el mateix operatiu, es va detenir el principal responsable.

A la tarda, els investigadors van registrar el domicili del detingut a Santa Cristina d’Aro, on van trobar una plantació amb 354 plantes de marihuana, 462 esqueixos, 3.490 grams de cabdells i material per al cultiu, incloent-hi focus, ventiladors i filtres. A més, la policia va constatar que el subministrament elèctric de l’habitatge estava connectat de manera fraudulenta a la xarxa.

El valor de la droga intervinguda en el mercat il·lícit ascendeix a més de 28.000 euros. L’arrestat, que no tenia antecedents, ha passat a disposició del jutjat de guàrdia de Figueres.

El fenòmen de les “barquetes de Sant Pere” arriba al litoral palamosí

barquetes de sant pere a palamós

Aquest matí, la costa de Palamós s’ha llevat amb una imatge curiosa: centenars de “barquetes de Sant Pere” han arribat a la platja empeses pels corrents marins. Aquest fenomen natural es produeix de manera cíclica i no representa cap risc per als banyistes.

Les “barquetes de Sant Pere” no són meduses, tot i que ho semblin. Es tracta de colònies d’organismes que viuen junts sota un disc de quitina amb una petita vela que els permet desplaçar-se amb el vent. Les seves cèl·lules urticants no poden travessar la pell humana ni injectar verí, de manera que no són perilloses. Tot i això, es recomana evitar el contacte amb la cara, ja que la pell en aquesta zona és més sensible i podria provocar alguna reacció.

S’espera que en els pròxims dies, els corrents marins retornin de manera natural aquests organismes mar endins. Tanmateix, alguns exemplars poden assecar-se i quedar a la sorra. En aquest cas, seran retirats en els pròxims dies.

[AGENDA] Tret de sortida al Carnaval al Baix Empordà aquest cap de setmana

tret-de-sortida-als-actes-centrals-del-carnaval-de-palamos-2024
Tret de sortida als actes centrals del Carnaval de Palamós 2024

Estem a les portes d’un cap de setmana en què es donarà el tret de sortida al carnaval a molts municipis de la comarca. Fins i tot hi haurà les primeres rues, tot i que la majoria encara es faran esperar almenys una setmana. A continuació, repassem l’agenda del Carnaval al Baix Empordà. 

Pals

Un any més, Pals acollirà la primera rua del Baix Empordà d’aquest any. És la Rua de la Disbauxa, que es farà aquest dissabte a les 18 h de la tarda des del carrer Enginyer Algarra i recorrerà els principals carrers del municipi. En acabar, es farà un sopar popular al Pavelló i després també hi haurà actuaciions de la Banda Biruji i el DJ Marc Dunjó 

Esclanyà

Aquest cap de setmana també se celebra el carnaval a Esclanyà, tot i que no es fa amb una rua. Serà amb una gran festa demà al Local Polivalent del municipi que començarà a les 17 h. La celebració comptarà amb l’actuació del Jordi Tonietti, que animarà petits i grans amb la seva música i espectacle festiu. A més, la Comissió de Festes oferirà servei de bar durant l’esdeveniment.

Sant Feliu de Guíxols

La rua de Sant Feliu de Guíxols es farà exactament d’aquí una setmana, el divendres 28 de febrer a la tarda. Després, també aquell cap de setmana, serà el torn d’una de les rues principals de la comarca, com és la de Platja d’Aro. 

Palamós

On també comencen ja el carnaval és a Palamós, on aquesta nit es fa una Festa Pre-Carnaval a l’Arbreda. És la revetlla de l’acte oficial d’obertura que es farà aquest dissabte, amb el tradicional sopar de les colles de carnaval i la presentació de la reina i el carnastoltes 2025. Tot i això, la rua també es farà esperar. En aquest cas, fins el dissabte 1 de març 

Platja d’Aro

El mateix dia, el dissabte 1 de març, també serà el torn d’una de les principals rues del Baix Empordà, la de Platja d’Aro. A partir de les 16 h i les colles sortiran des de la plaça de la sardana i seguiran el recorregut habitual. I a quarts d’1 de la matinada es farà el lliurament de premis al Palau d’Esports i Congressos 

La Bisbal d’Empordà

Una de les últimes rues d’aquest any serà la de la Bisbal, que es farà el dissabte 8 de març. Començarà a les 16 h i després la jornada acabarà amb la tradicional festa de Carnaval al Pavelló Firal, aquest any amb les actuacions de Búhos i Orquestra Di-Versiones.

Tot i això, el tret de sortida la carnaval també és aquest cap de setmana. Aquest diumenge, a partir de les 11.30 h, es farà el ball i pregó de presentació de les Reines del Carnaval a la plaça del Castell. L’acte anirà seguit d’una cercavila fins al Pavelló Firal, on es farà un dinar de colles carnavalesques.