El teixit econòmic del Baix Empordà té un perfil marcat pels serveis, el turisme i el comerç, però amaga també un conjunt d’empreses industrials que han sabut obrir-se camí a escala internacional. L’informe Estructura Empresarial de la Demarcació de Girona 2024, publicat per la Diputació de Girona a finals de l’any passat, ofereix una radiografia detallada de les empreses amb seu social a la comarca i revela quines són les companyies que lideren la facturació.

Al capdamunt hi ha Panini España, amb seu a Torroella de Montgrí. La companyia de cromos i targetes col·leccionables va facturar 98,5 milions d’euros el 2022, consolidant-se com la primera empresa del Baix Empordà i una de les icones globals en el seu nínxol de mercat.

La segueix de prop Bebidas y Marketing, també amb seu a Torroella, que va assolir 84,8 milions d’euros en facturació. Es tracta d’una de les grans distribuïdores del sector hostaler i alimentari, amb una xarxa comercial que arriba a tot el país.

En tercer lloc trobem Estal Packaging, amb seu a Sant Feliu de Guíxols, que va registrar 68,3 milions d’euros. L’empresa ha fet de la innovació en envasos de vidre premium el seu segell distintiu i exporta gran part de la seva producció.

El quart lloc correspon a Envases Plásticos del Ter, també de Torroella de Montgrí, que amb 66,1 milions d’euros ha esdevingut un dels fabricants d’embalatges per a alimentació més importants del territori.

En cinquena posició, Trefinos, a Palafrugell, manté viu l’esperit de la tradició surera empordanesa amb una facturació de 59,6 milions d’euros dedicada a l’elaboració de taps de suro per al sector vitivinícola.

El sisè lloc l’ocupa Vins i Licors Grau, amb seu també a Palafrugell, que arriba als 54,6 milions d’euros com a distribuïdora de begudes i licors.

En setena posició hi ha Avícola Maria, de Begur, amb 51,8 milions d’euros, una mostra de la capacitat del sector agroalimentari per mantenir un paper rellevant dins el conjunt comarcal.

El vuitè lloc el troba Sagemar Hotels, de Calonge i Sant Antoni, amb 44,9 milions d’euros. L’empresa hotelera confirma el pes del turisme dins l’economia de la Costa Brava centre.

En novè lloc apareix Greenfood Export Ibérica, amb seu a Mont-ras, que amb 42,1 milions d’euros aporta un perfil exportador en l’àmbit alimentari.

Finalment, tanca el top 10 Rubau Tarrés, a la Tallada d’Empordà, amb 36,5 milions d’euros, com a representant del sector de la construcció.

Aquestes deu empreses sumen un volum de negoci que reflecteix la diversitat del Baix Empordà: des del món del col·leccionisme cultural fins al turisme, passant per l’alimentació, el suro i la construcció. Tot plegat, amb un denominador comú: el predomini de la petita i mitjana empresa. El 62,7% de les empreses del Baix Empordà facturen menys de mig milió d’euros, i només 38 superen els 10 milions anuals.

Pel que fa a l’evolució, les dades mostren un dinamisme clar: el 2022 la facturació comarcal va créixer un 23,3% respecte a l’any anterior, i per al 2023 es preveu un augment del 9,1%. Tot plegat en un context d’estabilització després de la pandèmia i de forta dependència del turisme.

Els cinc municipis amb més activitat empresarial

Si bé les empreses del top 10 són l’expressió més visible, l’informe també permet ordenar els municipis segons el volum de facturació que concentren. Aquí el mapa és clar: la potència econòmica del Baix Empordà es concentra en cinc localitats.

Torroella de Montgrí lidera el rànquing amb 485,3 milions d’euros, el 16,1% del total comarcal. L’efecte Panini i la presència de grans empreses d’envasos i distribució fan d’aquest municipi el primer pol econòmic de la comarca.

Palafrugell ocupa la segona posició amb 431,7 milions d’euros, el 14,3% del total. El municipi manté el llegat de la indústria surera amb Trefinos al capdavant i suma la força comercial de Vins i Licors Grau.

El tercer lloc és per a Sant Feliu de Guíxols, amb 313,5 milions d’euros, que reforça la seva posició gràcies a Estal Packaging i a una diversificació industrial i comercial notable.

Palamós, amb 310,8 milions d’euros, és el quart municipi. La seva activitat està marcada pel port, la sanitat privada i el comerç, amb un perfil més equilibrat que els anteriors.

El cinquè lloc és per a Castell-Platja d’Aro, amb 188,8 milions d’euros, que concentra bona part de la seva facturació en serveis turístics i comerç.

Aquestes cinc localitats sumen més de la meitat del volum de negoci comarcal i exemplifiquen la dualitat de l’economia del Baix Empordà: litoral turístic amb fortes arrels comercials i industrials d’una banda, i interior amb activitat més dispersa i de menor escala.

El Baix Empordà en el context gironí

El Baix Empordà aporta aproximadament un 9% de la facturació de tota la demarcació de Girona, segons la projecció del 2023. És una xifra rellevant, però queda per sota de les grans comarques industrials i logístiques: el Gironès, amb el 28% del total, i la Selva, amb el 24%. L’Alt Empordà arriba al 18%, i la Garrotxa al 10%.

Això situa el Baix Empordà en una posició intermèdia-baixa dins el conjunt gironí, amb un perfil diferent dels territoris que concentren els grans “tractors” empresarials.

Al conjunt de la demarcació sobresurten empreses com Transgourmet Ibérica, Frigorífics Costa Brava, Noel Alimentària, Friselva, Càrniques Batallé, Tradeinn, Dyneff España, Eurofirms i Laboratorios Hipra. Són companyies que superen àmpliament els 200 milions d’euros de facturació i que en alguns casos arriben als 1.200 milions. La seva escala les situa a un nivell inassolible per al teixit baixempordanès, més orientat a la pime i a sectors de nínxol.

La diferència principal és, doncs, la dimensió. Mentre que al Gironès o a la Selva hi ha grups industrials i logístics amb capacitat global, al Baix Empordà la força ve de la combinació de petites empreses amb algunes indústries especialitzades: taps de suro, envasos de vidre i plàstic, alimentació i turisme.

A més, la comarca presenta una facturació per càpita de 21.728 euros,, que se situa en 43.023 euros. Això no vol dir que l’economia sigui menys dinàmica: al contrari, el 2022 el Baix Empordà va registrar un creixement del 22,2% en facturació per habitant, un dels més alts després de la crisi de la pandèmia.

Aquest dinamisme reflecteix la capacitat de rebot del turisme i la bona marxa de sectors industrials exportadors. El futur immediat apunta a una consolidació dels pols de Torroella i Palafrugell, una evolució del turisme cap a més valor afegit i una indústria que aposta per la innovació i la sostenibilitat.

El TOP 10 gironí

Més enllà del Baix Empordà, el mapa empresarial gironí està fortament marcat pel pes del sector càrnic i agroalimentari. Segons el document de la Diputació, les deu empreses amb més facturació de la demarcació són:

• Transgourmet Ibérica (Vilamalla, Alt Empordà) – 1.213,2 M€

• Frigorífics Costa Brava (Riudellots de la Selva) – 924,2 M€

• Noel Alimentària (Sant Joan les Fonts, Garrotxa) – 574,8 M€

• Friselva (Riudellots de la Selva) – 550,5 M€

• Càrniques de Juià (Juià, Gironès) – 501,3 M€

• Càrniques Batallé (Riudarenes, Selva) – 456,1 M€

• Tradeinn (Celrà, Gironès) – 431,4 M€

• Dyneff España (Girona, Gironès) – 423,1 M€

• Eurofirms (Cassà de la Selva, Selva) – 412,9 M€

• Laboratorios Hipra (Amer, Selva) – 395,4 M€

Aquestes deu empreses configuren l’autèntic motor econòmic de la demarcació i mostren un contrast clar amb el Baix Empordà, on la facturació es reparteix entre turisme, serveis i indústries més especialitzades de dimensió mitjana.