El conflicte a l’Orient Mitjà ha fet que el preu del combustible s’hagi duplicat en molts ports pesquers. Això suposa el doble del que pagaven fins ara i afecta de ple les embarcacions més grans, com són les d’arrossegament o encerclament. Els pescadors catalans diuen que la situació genera una incertesa «molt gran» en aquest sector primari i que la situació els aboca a reduir dies de pesca, com alguns ja estan fent en ports de Tarragona,  o a acabar aturant l’activitat.

Domènech diu que la situació, combinada amb les limitacions dels dies de pesca imposades des de Brussel·les, fa que alguns pescadors estiguin intentant reduir els dies que surten a la mar per guardar-ne de cara al segon semestre, amb l’esperança que el conflicte al Pròxim Orient s’acabi i es tornin a moderar els preus del carburant. «Hi ha barques que els divendres fan festa per estalviar-se aquest dia», explica. «És un moment complicat perquè som dependents de gastar gasoil, no podem fer res per gastar menys», valora.

El secretari afegeix que els tres grans costos que tenen els empresaris del sector són els salaris, les quotes de la seguretat social i el gasoil, i l’afectació per l’encariment del combustible varia en funció de l’art de pesca que es practiqui. «No és el mateix una art menor, que fa servir una barca més petita, que l’arrossegament, que gasta molt més», destaca Domènech.

Amb tot, no creu que això condicioni el cost final per al consumidor. «Que hi hagi menys peix al mercat sempre pot fer que s’incrementi una mica de preu, però hem de pensar que aquí només pesquem el 17% del que consumim», afirma per relativitzar la situació.

Per la seva banda, Abad considera que els ajuts previstos no són suficients i que «si no arriben aviat» faran «trontollar» la viabilitat de moltes empreses. «Si el carro penja enrere, és a dir, si hi ha una despesa més gran que el que en puguem treure, crec que en aquestes demarcacions poden arribar a amarrar i demanar deixar l’activitat». I això afecta de ple les embarcacions més grans, especialment les d’arrossegament i encerclament.

Uns 1.000 euros més a la setmana

Abad diu que l’increment de preus suposa un sobrecost mitjà d’uns 200 euros més al dia per a una embarcació gran. Això, afegeix, a la setmana es tradueix en uns 1.000 euros i en 5.000 al mes. «Aquest tipus de flota va a la retribució «a la part» que es diu: primer es treuen les despeses i després el que queda es reparteix en funció de la feina que fa cadascú», detalla. «Si tens 1.000 euros més de despesa, són 1.000 menys que tens per repartir. Directament, afecta la butxaca del pescador, sigui l’armador o el patró», afegeix.

Amb tot, Abad recorda que es tracta d’un sector estratègic amb greus problemes de relleu generacional i que ja està molt «desgastat» amb les reduccions de jornades de pesca. «Ara ve això i ens acaba d’aixafar», remarca. Sobre això, diu que les ajudes han de ser «ràpides» i més «contundents».

Menys hores de pesca a Blanes

Al port de Blanes (Selva), moltes embarcacions han optat per reduir les hores de pesca arran de l’increment del cost del combustible. El patró major de la confraria, Ferran Martínez, explica que habitualment un dia assolellat com el d’aquest dimarts els vaixells allargarien l’horari fins a les sis de la tarda. A les quatre, però, pràcticament totes ja eren a port i amb el peix descarregat. «Com que el gasoil és més car, la gent torna abans i així estalvia una mica de dipòsit», explica el patró major.

Martínez ha explicat que abans de l’inici de la guerra a l’Orient Mitjà ells pagaven el combustible a 0,65 cèntims el litre. Aquest dimarts ho han fet a 1,25. «Això és més del doble del cost», lamentava el pescador. Ara, demana «ajudes directes i amb efecte immediat» perquè creu que si no moltes flotes acabaran tancant. «Totes les persianes que s’abaixin ara, costarà molt que es tornin a aixecar», ha advertit el portaveu de la confraria de pescadors de Blanes.

De fet, Martínez assegura que els pescadors no deixen d’acumular pedres a la sabata des del 2020. La pandèmia, la guerra a Ucraïna, les limitacions de pesca de la UE i ara aquest nou conflicte fa que el sector acumuli sis anys d’inestabilitat.

A Palamós, menys gambes i més despesa

A la confraria de pescadors de Palamós la flota la formen divuit vaixells d’arrossegament, tres d’encerclament i quinze d’arts menors. El patró major, Miquel Mir, explica que paguen el litre de gasoil a 1,32 euros, quan abans de l’alça derivada per la guerra es trobava a 60 cèntims. «El carburant és la despesa més important d’una barca, i si no arriben ajudes aviat, serem inviables», lamenta.

Mir assegura que l’ajuda de 20 cèntims per litre no tan sols és «insuficient», sinó que com que pel cap baix no es cobrarà fins a l’estiu, de moment són els pescadors els qui han d’assumir el sobrecost. «Necessitem el descompte ara i no d’aquí a uns mesos, quan potser ja no hi serem», critica el patró major.

A la confraria, a més, a l’encariment dels carburants s’hi suma també la reducció de captures de gamba des de Brussel·les. «Som un port que depenem de la gamba, i com que se’ns han limitat els quilos, les barques han de capturar més peix», afirma Mir. I hi afegeix: «Això també fa que es consumeixi encara més petroli que quan sortim a capturar gamba, perquè amb el peix el motor va més revolucionat».

A Palamós, l’encariment dels carburants ja s’ha traduït amb barques que han limitat els dies de pesca. I que quan bufa tramuntana, prefereixen quedar-se a port. «Dilluns tan sols en van sortir dues i aquest dimarts tan sols ho han fet sis o set, perquè hi havia vent; la resta, han preferit esperar per aprofitar els dies en què faci més bo, més de cara a l’estiu», explica Miquel Mir.

«Si la situació no canvia i no arriben ajudes ràpid, la solució serà quedar-nos lligats al moll; perquè arribarà un punt en què no podrem assumir el sobrecost», afirma el patró major. A més, Mir concreta que, com que el preu a llotja el marquen els peixaters, es troben amb què ara a ells se’ls compra més barat. «Com que els costa més transportar-lo, allò que fan és baixar-nos el preu, i qui acaba rebent som els pescadors», conclou.

Més amunt de la Costa Brava, a la confraria de pescadors de Roses (Alt Empordà), que Abad també presideix, hi ha actualment divuit barques d’arrossegament i vuit més d’arts menors. Fa setmanes que els temporals els obliguen a sortir menys dies i no poden pujar al Golf de Lleó.

«Com que hi ha hagut molt mal temps estem pescant més a prop. La despesa de gasoil és important, però no és el mateix que si fes bon temps i poguéssim anar als caladors profunds», assegura Abad. «Si poguéssim sortir cada dia, probablement agafaríem més peix, el peix seria més barat i després sí que probablement algunes embarcacions no serien viables», afegeix.

La flota calera reclama descomptes directes al preu del gasoil

L’increment del preu del combustible ha coincidit a l’Ametlla de Mar, al Baix Ebre, amb l’inici de la veda de la pesca d’arrossegament i el final de la veda de la pesca d’encerclament, però el president de la Confraria de Pescadors, Miquel Brull, assenyala que si el cost del gasoil continua prohibitiu durant molt temps, es notarà en les captures i en el peix disponible. «Un transport que és el doble de car repercutirà seriosament en la matèria primera i potser alguna barca es pot veure afectada», ha dit. «Hem de veure també fins a quin preu arribarà i què serà sostenible, però és un maldecap que tenim a sobre i que genera angoixa», ha reconegut.

La flota pesquera de l’Ametlla de Mar està formada per divuit barques d’arrossegament, dues barques d’encerclament, vint barques d’arts menors i una tonyinera. Tot i que el preu del gasoil havia anat fluctuant els últims anys, mai s’havia encarit tant, i s’està pagant sobre uns 1,30 euros el litre, al punt que Repsol té al port calero. Hi ha embarcacions que necessites entre 4.000 i 5.000 litres de combustible cada setmana. Brull ha recriminat que, mentre l’encariment del petroli té un efecte immediat en el preu combustible, l’abaratiment no es trasllada tan ràpidament i tarda setmanes a notar-se. El president de la Confraria de pescadors de l’Ametlla de Mar demana que els governs intervinguin «contra la cara dura de les petrolieres».

Miquel Brull també reclama que el descompte de 30 cèntims per litre del govern espanyol s’apliqui directament als punts de subministrament portuari, com s’ha fet a la resta d’estacions de servei, i que els pescadors no hagin d’esperar unes subvencions que no se sap quant es pagaran ni amb quins requisits, i que incrementen la pressió burocràtica als mariners. «No té gaire sentit que en un lloc ho facin i als professionals de la mar, no. D’aquesta manera, el que gasta, té la seva compensació. Seria més just i no caldrien ajudes», ha reivindicat.

Precisament, aquest dimarts hi ha hagut una reunió amb la Federació Nacional de Confraries de Pescadors (FNCP), en la qual ha participat Abad, i s’ha acordat demanar una reunió amb el ministre d’Agricultura, Luis Planas, per abordar la situació.