La pluja de les últimes hores ha deixat registres al voltant dels 10 litres al sud de la comarca, com per exemple a Palamós, Santa Cristina o Sant Feliu. A la meitat nord, els registres han estat menors, entre els 2 i els 6 litres.Una regada què ja sabíem què seria poc destacable, però què ha estat molt ben caiguda i beneficiosa per la terra.
Avui dominarà el sol, encara amb alguns núvols residuals aquest matí i alguns núvols alts durant la tarda. Temperatura que es recuperarà al centre del dia, amb valors al voltant dels 15 graus.
Aquest tram final de setmana veurem si el vent acompanya a les regates que es duran a terme a Palamós, avui, esperem vent de gregal entre fluix i moderat, anant de baixa durant el dia, amb lleugera mar de nord.
Demà divendres i el cap de setmana mantindrem alguns núvols però no esperem més pluja.
Foto de portada: Far de Sant Sebastià – Miquel Galceran
FRANZ FERDINAND – HOOKED
SUM 41 – LANDMINES
THE WRECKS – ALWAYS, EVERYTIME
ALMOST MONDAY – CAN’T SLOW DOWN
DAVID KUSHNER – DARKERSIDE
SURF CURSE – DISCO
JUSTICE I TAME IMPALA – NEVERENDER
PUP – PARANOID
MAYDAY PARADE – BY THE WAY
DOVES – COLD DREAMING
ZZZAHARA – IN YOUR HEAD
THE AMAZONS – MY BLOOD
THE MAIN SQUEEZE – DESCENT
THROWING MUSES – SUMMER OF LOVE
ST VINCENT – FLEA
PEARL JAM – WAITING FOR STEVIE
KAVINSKY, ANGÈLE I PHOENIX – NIGHTCALL
CELESTE – THIS IS WHO I AM
El Dia Mundial de la Ràdio ens convida a reflexionar sobre el present i el futur d’aquest mitjà. Les darreres dades de l’EGM confirmen el seu bon estat de salut: a Catalunya, 3.938.000 persones escolten la ràdio, i 2.797.000 ho fan en català. La ràdio és, doncs, el mitjà de comunicació amb més oferta i consum en la nostra llengua. Però darrere d’aquestes xifres hi ha una realitat que sovint s’obvia: el paper de la ràdio de proximitat i la seva necessitat de suport institucional, empresarial i social.
El declivi d’un teixit comunicatiu potent
Les comarques de Girona han estat històricament un exemple de mitjans locals sòlids, tant en ràdio com en premsa i televisió. La seva influència social i política era notable, i el seu arrelament als territoris els conferia una credibilitat inqüestionable. Tot i això, el Baix Empordà ha vist com aquest teixit es debilitava amb el temps.
Fa no tants anys, aquesta comarca comptava amb delegacions de El Punt i del Diari de Girona, així com amb mitjans radiofònics de gran pes, com Ràdio Costa Brava o les emissores municipals, que eren referents informatius. També hi havia corresponsals permanents de Catalunya Ràdio o de la Cadena Cope, cosa que evidenciava la importància comunicativa del territori. A l’Alt Empordà, el cas de Ràdio Ser Empordà exemplifica aquesta evolució: d’una ràdio local consolidada, va passar a ser una emissora musical del Grup Prisa, després una ràdio generalista per tornar a la música i, finalment, va desaparèixer com a referent informatiu. Recentment, el projecte de Taronja Ràdio intentarà recuperar l’esperit de ràdio de proximitat.
No és només una qüestió del Baix Empordà. A la Garrotxa i al Ripollès, emissores com Ràdio Olot o Ràdio Ripoll han jugat un paper clau en la vida social i econòmica. I cal recordar que va ser des d’Olot i Palamós on es va gestar Ona Girona, el projecte que més tard es convertiria en Ona Catalana.
Aquest panorama en retrocés ens obliga a preguntar-nos: com pot ser que, en una època en què la ràdio continua sent un mitjà de gran consum, la seva estructura territorial s’hagi afeblit tant?
La ràdio local, la gran oblidada de les institucions
Malgrat la seva audiència i la seva capacitat d’influència, la ràdio continua sent la germana pobra dels mitjans de comunicació. Tothom vol tenir-hi presència, des de les administracions fins a les empreses, però pocs es preocupen per garantir la seva sostenibilitat. La inversió publicitària, essencial per a la viabilitat dels mitjans, sovint passa de llarg de les ràdios locals, mentre que les institucions reserven el seu suport per a altres formats mediàtics.
Aquest desequilibri és perillós. La ràdio de proximitat no només informa; també estructura el batec diari dels territoris. És un servei públic encara que no sigui una emissora pública. La seva capacitat d’adaptació a les necessitats locals és incomparable. I, tot i això, ha de lluitar constantment per demostrar la seva vàlua.
La paradoxa del podcast: la ràdio de sempre amb un altre nom
En els darrers anys, el fenomen del podcast ha agafat embranzida, sovint presentat com una revolució en el consum d’àudio. Però cal ser clars: el que avui anomenem podcast, en molts casos, és simplement ràdio sota demanda. I els principals creadors d’aquests continguts són les mateixes empreses radiofòniques que, paradoxalment, han de batallar per mantenir el seu finançament.
El true crime és la crònica judicial de tota la vida. Les tertúlies són els debats que la ràdio ha fet des de sempre. Les ficcions sonores no són altra cosa que radioteatre modernitzat. La ràdio no ha desaparegut, només ha canviat de format. Però el seu esperit continua sent el mateix: explicar històries, informar, acompanyar i entretenir.
Una crida a la consciència col·lectiva
Si la ràdio continua viva no és només perquè hi hagi milions de persones que l’escoltin. És perquè els qui hi treballem creiem en el seu valor. Però aquest esforç no pot recaure només en els professionals. La ràdio de proximitat necessita el suport de tothom: de la ciutadania, que ha de ser conscient de la seva importància; de les empreses, que haurien de valorar-la com a plataforma publicitària efectiva i fiable; i de les institucions, que haurien d’incloure-la en les seves polítiques de comunicació i promoció de territori.
A dia d’avui, al Baix Empordà, el mapa radiofònic de proximitat es limita a Ràdio Capital com a única emissora de bast comarcal, Televisió Costa Brava com a referent audiovisual i les emissores municipals de Sant Feliu, Platja d’Aro, Palamós, Palafrugell, Begur, la Bisbal i Torroella, que fem el que podem amb recursos molt desiguals. Però aquesta estructura podria ser molt més forta si es prengués consciència de la seva rellevància i si fossim capaços d’articular-nos tots plegats.
Aquest Dia Mundial de la Ràdio hauria de servir per reivindicar el paper essencial d’aquest mitjà. No només com un canal d’informació, sinó com un element clau per articular la identitat i la cohesió de pobles i comarques. Perquè la ràdio és molt més que un mitjà de comunicació: és la veu d’un territori. I, com a tal, se l’ha de cuidar.
Privat: Descobreixen un forn tardoromà a la necròpolis de l’església vella de Santa Cristina d’Aro
Supermatí - entrevistes
Esther Medina i Tina Gorina: "La voluntat de totes aquestes excavacions és poder museïtzar l'espai en un futur"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
Les darreres excavacions a la necròpolis i església paleocristiana de Santa Cristina d’Aro han revelat la presència d’un forn soterrat, una troballa que aporta noves pistes sobre l’activitat productiva a la zona abans que es convertís en un espai de culte i enterrament. Però aquesta no ha estat l’única troballa que s’ha fet a la zona. I per parlar-ne ens han visitat al Supermatí la regidora de cultura i patrimoni de Santa Cristina d’Aro, Tina Gorina, i la directora de les excavacions a l’Església Paleocristiana al municipi, Esther Medina.
Segons Esther Medina, directora de les excavacions, el forn ja es va detectar en una intervenció anterior, però aquest any s’ha pogut excavar completament. “El que sembla clar és que aquest espai tenia un ús domèstic o productiu abans de transformar-se en cementiri”, explica. Pel que fa a les tombes, destaca la troballa d’un individu amb una alçada poc habitual per l’època, fet que pot aportar noves dades sobre la població que va habitar la zona entre els segles VII i X.
La regidora de cultura i patrimoni de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Tina Gorina, recorda que aquest jaciment es coneix des dels anys seixanta, quan es van fer les primeres troballes arran d’unes obres. “Des del 2021 vam reprendre les excavacions i ens vam adonar que encara quedava molt per descobrir. Ara l’objectiu és consolidar i museïtzar l’espai”, afirma.
Aquesta fase de les excavacions finalitzarà en els propers mesos, però el projecte no s’atura aquí. La regidora apunta que aquest és només el primer pas d’un procés que inclou quatre fases per estudiar en profunditat la necròpolis. La seva continuïtat dependrà de l’arribada de noves ajudes per part d’organismes supramunicipals.
Per ara, els arqueòlegs continuen treballant en la catalogació i l’estudi de les restes trobades. Segons Medina, les anàlisis antropològiques ajudaran a conèixer millor qui eren les persones enterrades al jaciment i com vivien. A més, una prospecció amb georadar ha indicat que hi podria haver més estructures encara per descobrir, tant vinculades al cementiri com a una possible vila romana prèvia.
L’objectiu final és convertir aquest espai en un punt de referència històrica i patrimonial per al municipi i per a tota la comarca. “Aquest jaciment ens explica d’on venim i per això és tan important protegir-lo i donar-lo a conèixer”, conclou Gorina.
Privat: Els Mossos han rebut 1.910 denúncies per agressió sexual durant els sis primers mesos de l’any
Els Mossos d’Esquadra han detingut tres lladres per endur-se pernils i formatges d’un supermercat de Palamós valorats en més de 500 euros. Els arrestats, amb antecedents, tenen 26, 27 i 40 anys. El furt va tenir lloc aquest dilluns. Una patrulla de Mossos d’Esquadra de paisà, que feia patrullatge preventiu per la zona comercial de Palamós, va veure com dos dels lladres anaven i tornaven de l’interior del supermercat i carregaven els productes al maleter d’un cotxe. A dins del vehicle hi havia el tercer detingut en actitud vigilant. Els agents se’n van malfiar i poc després van confirmar les seves sospites, perquè els tres homes estaven enduent-se els pernils i els formatges sense passar per caixa. Els van arrestar per furt.
El furt va tenir lloc aquest dilluns en un supermercat situat a la zona comercial de Palamós. Una patrulla de mossos de paisà de la comissaria de la Bisbal, que feia vigilància per la zona, van veure tres homes en actitud sospitosa a l’aparcament del supermercat.
Dos d’ells anaven i venien de l’establiment, i a cada viatge carregaven pernils i formatges al maleter del cotxe. L’altre home els esperava amb actitud vigilant a l’interior del vehicle.
Els mossos van malfiar-se’n i, per això, van decidir comprovar que els sospitosos haguessin passat per caixa. Al cap de poca estona, els policies van confirmar les seves sospites, perquè els lladres havien furtat tots els productes que s’havien endut del supermercat.
L’establiment va presentar denúncia i els mossos van detenir els tres homes (que tenen 26, 27 i 40 anys) per un delicte de furt. El valor dels pernils i formatges que s’havien endut del supermercat puja a 572,39 euros. Els detinguts tenen antecedents per fets similars. L’endemà van passar a disposició del jutjat en funcions de guàrdia de la Bisbal d’Empordà.
Som Diversitat ha ofert suport aquest any a 61 persones amb discapacitat o trastorns de salut mental al Baix Empordà. L’acompanyament s’ha dut a terme a través de tres punts d’atenció repartits per la comarca. Els ajuntaments de Castell, Platja d’Aro i S’Agaró, Palafrugell i Torroella de Montgrí han cedit espais per facilitar-ne el desenvolupament.
El programa, actiu des del 2017 i subvencionat pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, busca millorar l’ocupabilitat dels participants. Per accedir-hi, cal estar inscrit com a demandant d’ocupació i es prioritza qui percep la Renda Garantida de Ciutadania o ha patit violència de gènere.
L’oferta formativa inclou tutories individuals i grupals, seguiment laboral i sessions d’informàtica i alfabetització digital per a la recerca de feina. A més, s’han dut a terme activitats professionalitzadores en atenció al client, consergeria i comerç. També s’ofereixen pràctiques en empreses i entitats de la comarca.
Aquest 2024, un 44% dels participants ha aconseguit inserir-se al mercat laboral. En les edicions anteriors, el programa va atendre 164 persones amb un índex d’inserció del 66%. Som Diversitat compta amb el suport d’Inserta Empleo i de les fundacions Eurofirms i Randstad per facilitar l’accés a ofertes laborals.
Per reforçar les oportunitats d’ocupació, el Consell Comarcal del Baix Empordà té convenis amb 52 empreses de la comarca. Aquests acords permeten generar vincles entre els participants i el teixit econòmic local, facilitant la seva inclusió al món laboral.
