21.3 C
Pals
Diumenge, 12 octubre 2025
- Publicitat -

Torroella de Montgrí celebra una jornada tècnica per tractar la gestió de l’aigua en temps de sequera

aigua i sequera torroella

El Museu de la Mediterrània ha acollit aquest dimecres una jornada tècnica sobre la gestió de l’aigua en situació de sequera. L’esdeveniment ha reunit especialistes que han compartit experiències i coneixements per afrontar els reptes derivats de la manca de disponibilitat d’aigua, amb una atenció especial al sector agrari.

Un dels ponents destacats ha estat Michael Zaide, director de Planificació d’Aigües de l’Autoritat de l’Aigua d’Israel, que ha presentat el model israelià de gestió hídrica, considerat un referent mundial en eficiència i planificació. A més, Mariano Soto García, enginyer agrònom i secretari de la Comunitat de Regants del Camp de Cartagena, ha exposat les estratègies implementades en aquest territori per combatre la sequera. També han intervingut Alfonso Calera Belmonte, director de la Secció de Teledetecció i SIG de la Universitat de Castella-La Manxa, que ha explicat com la teledetecció s’aplica en la governança de l’aqüífer de la Manxa Oriental, i Joaquim Bellvert Ríos, investigador de l’IRTA, que ha detallat com la modelització i la teledetecció poden millorar la gestió de l’aigua en comunitats de regants.

La jornada ha estat inaugurada per Jordi Colomí Massanas, alcalde de Torroella de Montgrí i president de la Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter, Concha Zorrilla, directora general de Transició Hídrica de la Generalitat de Catalunya, i José Manuel Vázquez, representant de l’empresa Acciona.

L’acte ha estat organitzat per la Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter i l’Associació Catalana de Comunitats de Regants, amb el suport de diverses entitats públiques i privades. La trobada ha servit per impulsar la col·laboració entre administracions, experts i agents econòmics amb l’objectiu d’optimitzar l’ús de l’aigua i garantir la sostenibilitat del recurs en el futur.

La regata Palamós Optimist Trophy inicia avui la competició amb un total de 550 participants

privat:-la-regata-palamos-optimist-trophy-inicia-avui-la-competicio-amb-un-total-de-550-participants,-representants-de-31-paisos
Privat: La regata Palamós Optimist Trophy inicia avui la competició amb un total de 550 participants, representants de 31 països

La badia de Palamós acull un any més el Palamós Optimist Trophy, que en aquesta edició reuneix 550 joves regatistes de 31 països, consolidant-se com la regata a mar obert més gran del món. Només la supera el Lake Garda Meeting Optimist Class, que se celebra al llac di Garda, tot i que amb un format diferent en què els vaixells no competeixen alhora.

L’Optimist Trophy es diferencia per la seva estructura competitiva única. A diferència d’altres proves, a Palamós tots els vaixells competeixen alhora, amb cinc sortides consecutives per prova. Això obliga a una planificació precisa per part del Comitè de Regates, ja que cada dia es disputen tres proves per cadascun dels cinc grups, acumulant un total de 15 sortides diàries amb 110 embarcacions a l’aigua en cada ocasió.

Aquest model de competició fa que la coordinació sigui essencial. El volum d’embarcacions i el fet que es tracti de regatistes infantils obliguen a extremar les mesures de seguretat. L’organització desplega un dispositiu especial per garantir que tot funcioni correctament a l’aigua i que la competició es desenvolupi sense incidències.

L’edició d’enguany compta amb joves promeses de la vela internacional. Entre els participants destaquen la croata Vita Erceg, campiona continental, i l’italià Jesper Karlsen, que va aconseguir la medalla de bronze en l’últim Europeu. L’equip local del Club Nàutic Costa Brava-Vela Palamós també hi tindrà representació, amb les regatistes Gabriela Lugo i Alexia Aquise. Pel que fa als favorits per al títol, cal destacar el català Juan Lleonart, actual campió de la Copa d’Espanya d’Optimist i segon classificat al Trofeu Euromarina a Torrevella. A més, hi seran presents els mallorquins Jan Palou i Lluc Bestard, guanyadors del Trofeu Ciutat de Palma.

L’edició del 2024 va ser guanyada pel català Iker Múgica, del Club Nàutic Cambrils, que aquest any ha fet el salt a la classe ILCA, una categoria superior dins de la vela lleugera.

A més de l’espectacle esportiu, la regata aposta per la protecció del medi ambient. Com ja va passar amb la Christmas Race, el Palamós Optimist Trophy és una “clean regatta”, certificada per l’associació internacional Sailors for the Sea.

Aquesta iniciativa inclou diverses accions per reduir l’impacte ambiental de l’esdeveniment. Des de fa anys, s’han eliminat els plàstics d’un sol ús i s’han instal·lat fonts d’aigua perquè els participants puguin reutilitzar ampolles en lloc de fer servir envasos d’un sol ús. A més, es duen a terme programes de conscienciació entre els regatistes, fomentant bones pràctiques en la gestió de residus i en la protecció del medi marí.

Arriba la tretzena edició del Curtcircuit

arriba-la-tretzena-edicio-del-curtcircuit
Arriba la tretzena edició del Curtcircuit

Curtcircuit, el circuit de concerts en sales impulsat per l’ASACC (Associació de Sales de Concerts de Catalunya), arrenca la seva 13a edició el 27 de febrer i presenta els noms confirmats de la primera temporada, que tindrà lloc de febrer a juny, i els primers noms de la segona temporada, que serà d’octubre a desembre de 2025.

En aquesta nova edició, el cicle presenta una oferta molt variada, de moment es confirmen 30 concerts de més de 20 artistes diferents que actuaran en prop de 25 sales de gairebé 10 localitats de tot Catalunya. Curtcircuit és un projecte que continua creixent i evolucionant en cada edició. Curtcircuit és un projecte viu que es crea, es construeix, es defineix i s’amplia al llarg de l’any. A més, és un cicle tan eclèctic en la seva proposta artística com ho són les programacions pròpies de les sales.

Curtcircuit 2025 s’inaugura el 27 de febrer amb una minigira de Christina Rosenvinge en espais de petit aforament on presentarà el seu últim disc ‘Los Versos Sáficos’: el 27 de febrer a Els Pagesos de Sant Feliu de Llobregat, el 28 de febrer a El Siglo de Sant Cugat del Vallès i l’1 de març a l’Espai Orfeó de Lleida. En aquesta actuació poètica, íntima i emotiva, Rosenvinge oferirà una experiència musical única, sola sobre l’escenari. Promet ser una nit inoblidable d’inauguració, plena de màgia i proximitat amb l’artista. L’1 de març, Tulsa actuarà a la Sala VOL, després de ser guardonada amb el Premi Nacional de Músiques Actuals 2024. Seguidament, Maruja Limón presentaran el seu nou disc ‘Te como la cara’ el 7 de març a la Sala Zero de Tarragona, i, el mateix dia, Anna Andreu presentarà el seu últim treball ‘Vigília’ a l’Espai Orfeó de Lleida. El 13 de març, Myriam Swanson presentarà el seu primer disc en solitari ‘Calígula’ a la sala La Nau de Barcelona. El 15 de març, Maria Jaume actuarà a El Clap de Mataró amb el seu ‘Nostàlgia Airlines’, mentre que al Marula Café tindrem una nit de jazz amb Kiw, Angie Obi & Los Boyscout Band. També comptarem amb un doble concert de Ramon Mirabet, el 21 de març a la Sala Zero de Tarragona i l’endemà, el dia 22, al Cafè del Teatre de Lleida, on presentarà també nou disc. Acabarem el mes de març amb el concert de Verde Prato al Club Sauvage (antiga sala Sidecar), que portarà el seu nou àlbum ‘Bizitza Eztia’. I el dia 28, La Ludwig Band faran el seu primer concert a Lleida de 2025 dins de la gira per sales que estan preparant al llarg de l’any; actuaran a la Cotton Club.

Els mesos d’abril i maig arriben carregats de música en directe: el 4 d’abril, Maruja Limón actuaran al Cafè del Teatre de Lleida, seguides de Ferran Palau el 5 d’abril al Loco Club de València. El Niño de la Hipoteca promet dues nits inoblidables: l’11 d’abril a La Boite de Lleida i el 22 de maig a Razzmatazz 2 Barcelona. El 14 d’abril esclatarà l’energia d’Slad Mobb juntament amb Thatkid al Club Sauvage de Barcelona. Repetiran amb Lucigarci el 17 de maig a Lo Submarino 2 de Reus i el 14 de juny al Cafè del Teatre de Lleida. Acomiadem el mes d’abril amb SVSTO, el nou projecte en solitari de Carla Parmenter de Las Bistecs, a la Sala Apolo, i amb julia amor i El Momento Incómodo a la sala VOL, ambdós concerts el 25 d’abril.

El 16 de maig tanquem la gira de ‘Felinas’ amb Nat Simons a la Sala Upload, i el 17 de maig gaudirem de la complicitat de The New Raemon i McEnroe a la sala WOLF. Marina y su Melao ens faran vibrar amb la seva música d’arrel el 22 de maig a Razzmatazz 3.

Per a la segona temporada de Curtcircuit, ja podem anunciar que La Élite desplegarà la seva desbordant energia al Cotton Club de Lleida el 6 de novembre. L’endemà, serà el torn d’Ypnosi amb el seu directe més salvatge a Razzmatazz 3. El 13 de novembre, Sol Lagarto tornarà a rugir després d’anys de silenci a la (2) d’Apolo, i el dia 15 Medalla farà tremolar la sala LAUT en un concert per alçar el puny ben amunt, mentre que Yawners arribarà a la Sala Upload el 21 de novembre. I això només és el començament! Curtcircuit continuarà omplint les sales de concerts catalanes amb molta música en directe.

L’entrada Arriba la tretzena edició del Curtcircuit ha aparegut primer a Primera Fila.

Supermatí – 13 febrer 2025

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 13 febrer 2025
Loading
/

Arcadi Viñas: “Begur, Palafrugell i Platja d’Aro són els municipis on més temps es triga a concedir una llicència d’obres”

Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Arcadi Viñas: "Begur, Palafrugell i Platja d'Aro són els municipis on més temps es triga a concedir una llicència d'obres"
Loading
/

Begur, Palafrugell i Platja d’Aro són alguns dels municipis del Baix Empordà que triguen més temps a concedir llicències municipals d’obres. Segons un estudi del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a la demarcació de Girona, en aquests municipis el procés pot allargar-se fins a deu mesos, malgrat que la llei d’urbanisme de Catalunya estableix un màxim de dos mesos per resoldre aquestes sol·licituds. Ho ha explicat el secretari tècnic del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Arcadi Viñas.

Aquest endarreriment té un impacte directe en els promotors i propietaris que volen fer noves construccions. L’augment constant del preu dels materials de construcció pot alterar els pressupostos inicials i encarir els projectes. A més, aquests retards poden afectar la viabilitat econòmica de les obres, segons alerta Arcadi Viñas.

Una de les causes d’aquest problema és la gran quantitat de normativa que s’ha de complir en els municipis. A aquesta situació s’hi suma la dificultat per contactar amb els tècnics municipals, fet que complica encara més la gestió de les sol·licituds.

Davant d’aquest escenari, el Col·legi d’Arquitectes treballa amb l’Oficina de Gestió Empresarial del Departament d’Economia per implementar un nou sistema que permeti revisar la part tècnica dels projectes abans que arribin als ajuntaments. Això reduiria la càrrega de feina dels consistoris i agilitzaria el procés de concessió de llicències. Aquesta iniciativa ja s’està aplicant a Barcelona amb resultats positius, i ara es vol estendre a tot Catalunya.

Begur, Palafrugell i Platja d’Aro triguen més a atorgar llicències

Begur, Palafrugell, Platja d’Aro, Torroella de Montgrí, Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro són alguns dels municipis del Baix Empordà que triguen més dies a donar una llicència municipal d’obres. Això es desprèn de les dades recollides a través de les enquestes que ha fet el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) a la demarcació de Girona entre els seus associats. Arcadi Viñas explica que aquestes dades s’han pres amb rigor i directament dels projectes d’obres majors que es volen impulsar a comarques gironines i, també, a Catalunya. Si el municipi no presentava un 15% de respostes com a mínim, les dades no s’han publicat.

Les dades del COAC a les comarques gironines apunten que Begur és el municipi on més es triga a donar una llicència municipal d’obres, 10 mesos. A Palafrugell i Platja d’Aro el termini s’allarga fins als 9 mesos. I el segueixen de ben a prop, amb 8 mesos per obtenir una llicència, Torroella de Montgrí, Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro.

L’aeroport de Girona tanca el primer mes del 2025 amb un 37,2% més de passatgers

aeroport de Girona
Pla general de diversos passatgers de Ryanair baixant de l'avió carregats amb maletes en direcció a la terminal de l'aeroport de Girona el 2 de juny de 2021. (Horitzontal)

L’aeroport de Girona ha registrat 38.634 passatgers al llarg del gener del 2025, que suposa un 37,2% més dels que va tenir el mateix mes de l’any passat, segons les dades que ofereix Aena. Tot i això, suposa uns 10.000 passatgers menys dels que hi va haver l’últim mes del 2024, quan l’aeroport va arribar als 48.986. Pel que fa al nombre d’operacions, la terminal gironina ha tancat amb un increment encara més important, ja que s’han fet 1.344 enlairaments i aterratges en el primer mes de l’any, un 57% més dels que es van fer el mateix mes de l’any passat.

Les administracions confien en l’evolució progressiva de l’aeroport de Girona tal com anunciaven en la presentació de la marca GROwing a la fira d’aerolínies que es va fer a Girona la setmana passada. Aquest dimecres, Aena ha publicat les dades de passatgers del primer mes de l’any i confirmen aquesta progressió.

El gener del 2025 la terminal gironina ha arrencat amb un increment de passatgers del 37,5%. La gran majoria d’ells han viatjat amb Ryanair, l’aerolínia que manté el gruix de la programació d’hivern. De fet, a banda de Air Arabia que connecta Girona amb Tànger no hi ha més aerolínies amb programació regular els mesos d’hivern. Els vols de la low-cost irlandesa han crescut un 31% en ocupació en comparació amb el gener del 2024.

Les principals destinacions han estat Pisa (amb 5.863 passatgers), Brussel·les (5.560), l’alemanya Weeze (5.191) i Londres Stansted (4.219). Totes elles són connexions que té Ryanair en la programació d’hivern.

Per altra banda, el nombre d’operacions també s’ha incrementat al llarg del gener i s’han fet 1.344 enlairaments i aterratges en tot el mes. Això suposa una crescuda del 57% en comparació amb el mateix mes de l’any passat. Malgrat tot, només 461 operacions han estat de vols comercials. Durant els mesos d’hivern la terminal gironina agafa força com a camp de proves per a escoles de vol i això es denota en aquesta xifra total d’operacions. Cal destacar que els vols comercials han crescut un 32,5% en comparació amb el gener del 2025.