25.3 C
Pals
Dimarts, 26 agost 2025
- Publicitat -

Mushka tornarà a la gran revetlla de l’Ítaca Sant Joan

Mushka concert ítaca 2023

Mushka, una de les grans revelacions del pop urbà català, tornarà a l’escenari del Festival Ítaca Sant Joan 2025. L’artista, coneguda pel seu àlbum SexySensible, aprofitarà la Gran Revetlla de Sant Joan per presentar el seu nou disc, que es publicarà l’any vinent. La seva actuació es farà amb les Illes Medes de fons, un entorn emblemàtic que reforça el caràcter especial de la nit més màgica de l’any.

L’anunci de la participació de Mushka s’ha fet en una pantalla gegant a Shibuya, Tòquio, repetint l’estratègia internacional que ja es va utilitzar el 2024 amb una publicitat a Times Square, Nova York. Aquesta aposta per la projecció exterior confirma el Festival Ítaca com una de les cites musicals més destacades de la Costa Brava.

A més de Mushka, la Gran Revetlla de Sant Joan del 23 de juny comptarà amb Figa Flawas, un dels grups més revolucionaris del gènere urbà català, i Ouineta, coneguda pel seu estil personal i directe emocional. El públic podrà gaudir d’una nit plena de ritmes variats, des del dancehall fins a l’hyperpop, passant pel reggaeton i l’R&B.

El Festival Ítaca 2025 es prepara per oferir una programació intensa durant tres dies a la platja Gran de l’Estartit. Els concerts començaran el divendres 20 de juny amb una nit dedicada a l’escena indie. Entre els artistes confirmats hi ha Viva Suecia, referents del panorama independent estatal, i Carolina Durante, que presentarà el seu aclamat tercer disc Elige tu propia aventura.

El dissabte 21 de juny serà el torn d’Oques Grasses, que farà una de les últimes parades de la seva Gira Coda. Estaran acompanyats de Dan Peralbo i El Comboi, una banda emergent que destaca pel seu directe ple d’energia i melodies enganxoses. Com a novetat d’enguany, el festival amplia el calendari per aprofitar el cap de setmana anterior a la revetlla, ja que el 23 de juny cau en dilluns. Això permetrà als assistents gaudir d’un pont festiu ple de música en un dels entorns més icònics de la Costa Brava.

Les entrades ja es poden adquirir a preus populars a través del web oficial www.itacacultura.cat. El festival, organitzat per la productora gironina Link Produccions i l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit, vol continuar oferint una experiència única que combina cultura, acció i paisatge.

Palafrugell entrega el premi Peix Fregit a Albert Juanola

Peix Fregit i Palafrugellencs de l'any 2024 Palafrugell

Aquest diumenge 15 de desembre a la tarda, el Teatre Municipal de Palafrugell ha estat el punt de trobada de la comunitat palafrugellenca per celebrar la tradicional entrega de premis i reconeixements anuals. L’acte, que ha congregat prop de 200 persones, ha estat marcat per l’emoció i el reconeixement a figures destacades del municipi.

El moment més rellevant de la vetllada ha estat l’entrega del Premi Peix Fregit 2024 a Albert Juanola Boera, qui ha rebut el guardó de mans de l’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán. Juanola ha estat reconegut per una trajectòria vinculada al sector surer, el cooperativisme i la investigació històrica. Ha estat secretari de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya, de la Federació Espanyola del Suro i de la Confederació Europea del Suro. A més, va exercir com a alcalde de Palafrugell entre el 1979 i el 1983 i va ser diputat a la Diputació de Girona fins al 1987. També és autor de desenes d’articles de recerca i llibres com el diccionari La parla dels tapers. Des del 2003 exerceix com a jutge de pau de la vila, i el 2020 va donar el seu fons documental a l’Arxiu Municipal de Palafrugell.

Durant la cerimònia, s’ha presentat l’edició del 2024 de l’anuari Crònica d’un Any, a càrrec del filòleg Fèlix Pérez Diz, director de la Coral Mestre Sirés. Aquesta publicació recull els fets més destacats del darrer any a Palafrugell i serveix de memòria històrica del municipi.

Un altre moment destacat ha estat el lliurament del Premi d’articles periodístics Santi Massaguer 2024 a Montse Miró i Anna Maria Cuesta, coautores del llibre El carrer de la caritat i la placeta d’en Bou. Aquest premi també ha servit per homenatjar el cronista Ramir Lacasa, premiat el 2020 i que va morir el novembre passat als 66 anys.

També s’ha reconegut l’Escola Pi Verd amb el Guardó a la millor iniciativa del 2024 pel projecte Per un barri net. Aquesta acció ha implicat els alumnes de quart curs, que, juntament amb els seus mestres, han dut a terme una anàlisi de la neteja del seu barri i han creat cartells de conscienciació amb la col·laboració de les famílies. Els cartells s’han penjat pels voltants de l’escola, als fanals i als arbres, per sensibilitzar la comunitat.

Finalment, s’han entregat els guardons Palafrugellencs de l’Any 2024 a diverses persones i col·lectius per les seves contribucions a la societat i cultura locals.

Temps molt tranquil durant tres dies

Del quinze de desembre al quinze de gener, estadísticament és un període de l’any en què l’anticicló i el temps estable són els protagonistes. Jornades senceres amb un sol d’hivern, baix, què fa que tot agafi una llum dolça, amb ombres allargades i ambient agradable durant les hores centrals del dia. De tant en tant tenim alguna entrada de tramuntana, què ventila l’atmosfera durant uns dies, però després torna l’anticicló…

Doncs precisament sembla que aquesta llei de temps dominarà al Baix Empordà i a Catalunya almenys aquest primer tram de la setmana. Aquest dilluns, si passegeu pels molls o prop de la costa i veieu algues verdes i flaireu olor de mar intens no us estranyeu, ja que el nivell del mar baixarà molt perquè aquest “senyor” anticicló serà potent, el baròmetre marcarà fins a 1.040 mil·libars de pressió, una bogeria! Potser a més d’un li agafa mal de cap…

Començarem la setmana amb temperatures baixes, amb alguna glaçada a l’interior. Durant el migdia i tarda, la temperatura pujarà una mica i trobarem valors suaus, amb molta bonança. El sol serà el protagonista, amb alguna boirina matinal decorativa. 

La tramuntana ja no bufarà i passarà el relleu al vent de garbí què bufarà durant uns quants dies especialment, al sud de la comarca, amb mar més moguda en aquesta zona.

Demà esperem una jornada calcada a la d’avui.

En fi, temps estable i monòton. Sol i boirines matinals, potser dimarts o dimecres, fruit de la poca ventilació de l’aire, els núvols baixos es fan més presents, deixant un cel més tapat a primeres hores. Ja ho veurem… Bona setmana a tothom!

Mushka se suma al Canet Rock 025

mushka-se-suma-al-canet-rock-025
Mushka se suma al Canet Rock 025

Mushka és la quarta confirmació del Canet Rock 025 després d’anunciar-se anteriorment a Figa Flawas, Julieta i La Fúmiga.

Aquesta serà la primera vegada que Irma Farelo actuï a Canet Rock i ho farà amb les noves cançons que està preparant i que han d’arribar durant l’any vinent. De fet segur que la propera edició ens tornarà deixar col·laboracions sobre l’escenari, qui sap si amb la seva bona amiga Julieta, amb qui comparteixen dues cançons, o amb Figa Flawas amb ‘Diabla’.

El Canet Rock tindrà lloc el 5 de juliol i les entrades estan a la venda al web del Canet.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Canet Rock (@canetrock_)

L’entrada Mushka se suma al Canet Rock 025 ha aparegut primer a Primera Fila.

El Nadal m’entristeix

A mi Nadal no m’agrada gens. M’’entristeix. Per la gent que no té família, pels que tenen famílies desestructurades o nocives, pels que no tenen ningú; pels que estan malalts o tenen malalts a casa; pels que acaben de perdre algú estimat, pels que el van perdre ja fa temps però encara l’enyoren com si hagués passat ahir, pels que ja no hi són. Pels que no tenen esperança, i per tots aquells a qui se’ls mengen les preocupacions: els deutes, els problemes, les desgràcies, els que no tenen quasi res per menjar o no tenen casa, els nens que no saben el que és un regal nou, els vells que estan sols.

És allò que deia Salvat-Papasseit:
Demà posats a taula oblidarem els pobres
–i tan pobres com som- Jesús ja serà nat. Ens mirarà un moment a l’hora de les postres i després de mirar-nos arrencarà plorar

D’aquí a quatre dies ja és Nadal i ja ha començat la cursa frenètica de preparar el menjar, arreglar la casa, engreixar el tió, fer la llista als Reis Mags, tancar temes a la feina i preparar-nos per les vacances, i tant de bo tant de bo, entre tant anar i venir i planificar, intentar ni que sigui trobar un forat per trucar els coneguts que ho estan passant malament, picar els que no veuràs, convidar algú a casa perquè no estigui sol, enrecordar-te dels que no hi seran.

Lídia de Cadaqués: La Ben Plantada que no va ser

lidia de cadaques i salvador dalí
lidia de cadaques i salvador dalí

Lídia Noguer Sabà, més coneguda com la Lídia de Cadaqués, és una figura enigmàtica que ha captivat la imaginació d’artistes i escriptors al llarg del segle XX. Fill de la bruixa coneguda com “la Sabana”, Lídia es va guanyar una reputació peculiar com a venedora de peix i dispesera a Cadaqués. Però el seu nom va passar a la història per la seva obsessió amb Eugeni d’Ors i la seva creença que era la personificació de Teresa, la Ben Plantada, el símbol de la perfecció femenina segons la visió noucentista d’Ors.

Lídia va conèixer d’Ors l’any 1904, quan aquest es va hostatjar a casa seva durant una temporada. Des d’aquell moment, ella va creure que les glosses que d’Ors publicava a La Veu de Catalunya estaven dedicades a ella. Aquesta obsessió va marcar la seva vida fins a la seva mort, l’any 1946. No només va interpretar els textos d’Ors com missatges personals, sinó que va recitar fragments sencers de La Ben Plantada mentre venia peix a la platja. Per a Lídia, la mel (la seva passió per d’Ors) era més dolça que la sang (els seus fills, que van acabar en un manicomi).

Lídia també va captivar Salvador Dalí, qui la va descriure com una de les ments més paranoiques que havia conegut. De fet, Dalí va comprar la barraca de Portlligat a Lídia, que acabaria convertint-se en la seva residència definitiva. García Lorca, per la seva banda, va descriure la bogeria de Lídia com una “bogeria humida i plàstica”.

Monument a la Lídia de Cadaqués, de Ramon Moscardó, a la riba Pitxot
Monument a la Lídia de Cadaqués, de Ramon Moscardó, a la riba Pitxot

A la sèrie de ficció sonora Ui, si aixequés el cap, Lídia de Cadaqués és ressuscitada per l’Esperit de l’Empordà per ajudar en una missió surrealista: capturar Salvador Dalí en una dimensió quàntica. En aquest capítol final, Lídia, juntament amb el Sabater d’Ordis, és un dels personatges clau per comprendre la màgia i el caos de l’univers empordanès. Amb la seva personalitat excèntrica i el seu vincle amb Dalí i d’Ors, Lídia aporta un toc d’humor i misticisme a la història.

La Lídia de Cadaqués, que va passar gran part de la seva vida sentint-se ignorada pel seu estimat Eugeni d’Ors, troba en aquesta ficció una nova oportunitat de brillar. En vida, va ser vista com una boja; a la ficció, es converteix en una figura essencial per mantenir l’equilibri de l’Empordà còsmic. Aquest retrat, que barreja realitat i fantasia, és un homenatge a una dona que, tot i la seva marginalitat, va deixar una empremta inesborrable en l’imaginari col·lectiu.

Amb aquest capítol, Ui, si aixequés el cap tanca amb elegància una història que posa en relleu el caràcter surrealista de l’Empordà, on personatges reals i mítics es barregen per crear un univers únic. Lídia de Cadaqués, la Ben Plantada que mai va ser, es converteix així en un símbol de la perseverança i l’obsessió.