24.8 C
Pals
Dilluns, 18 agost 2025
- Publicitat -

Un indret desconegut de la Vall d’Aro: coneixent Castell d’Aro

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Un indret desconegut de la Vall d'Aro: coneixent Castell d'Aro
Loading
/

Segurament molta gent coneix la vila de Platja d’Aro, famosa per la seva avinguda plena de botigues i pel seu passeig marítim, però dins el municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró hi ha un indret que queda en segon pla i que amaga una gran història, es tracta de Castell d’Aro. 

Castell d’Aro és un singular poble de la Vall d’Aro que té prop de 1.500 habitants. Està situat a l’oest de Platja d’Aro, la capital del municipi. Antigament s’anomenava Castell d’Àreu. Es troba a uns 42m d’altitud, a la riba esquerra del riu Ridaura. El poble es va formar a prop d’un castell, el castell Benedormiens. El nucli es troba al costat de l’església i del castell medieval que dona nom al poble.  

Pel seu interès històric i cultural, el poble de Castell d’Aro va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1996.

Fins l’any 1991 va ser el cap de municipi de Castell-Platja d’Aro, moment en què va passar-ho a ser Platja d’Aro per la seva capacitat comercial i turística.

 

La història de Castell d’Aro

Explica Pere Barreda, historiador local de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, que la història d’aquest nucli comença amb l’acord de construcció del castell anys abans del 1041. La construcció medieval es va entregar al monestir de Sant Feliu de Guíxols, l’any 1041 perquè aquest en fes la gestió. En la reunió en què es va acordar aquesta entrega hi van participar, entre d’altres, la comtessa Ermessenda i el seu germà, el bisbe Pere Roger de Girona i representants dels senyors de Pals. 

 

El castell de Benedormiens es va construir per defensar el territori comprès entre la costa de Calonge i Sant Feliu dels atacs de la pirateria.

 

El monestir de Sant Feliu es va fer càrrec del castell durant deu anys, posteriorment el castell va anar passant per mans de diferents nobles que van tenir-ne cura.

Anys després de la construcció del Castell, va començar a néixer el que avui coneixem com a Castell d’Aro amb la construcció de diferents cases al voltant del castell. El 1078 es va construir l’església de Santa Maria, que depenia de la parròquia de Santa Cristina d’Aro.

 

La història de la Vall d’Aro

Castell d’Aro no es pot explicar sense parlar de la Vall d’Aro, un conjunt de pobles als quals Castell va pertànyer fins a mitjans del segle XIX. 

La Vall d’Aro són una sèrie d’assentaments dels quals ara s’ha descobert més història. Així ho explica Pere Barreda. 

 

L’historiador local explica que els assentaments romans van donar lloc a parròquies, que més tard esdevindrien poblets que es van unir a la batllia de Sant Feliu de Guíxols. Tots els pobles de la Vall d’Aro, entre ells, Santa Cristina d’Aro, Castell d’Aro, Fanals d’Aro o Romanyà de la Selva pertanyien a la batllia reial de Sant Feliu de Guíxols. L’any 1644, la Vall d’Aro es va separar de Sant Feliu de Guíxols per formar la seva pròpia batllia real. 

A mitjans del segle XIX, va tenir lloc la segregació de Castell d’Aro i Fanals d’Aro de la batllia de la Vall d’Aro “per temes de confrontació constant”.

A la Vall, l’església de Santa Cristina era la seu del poder civil on es feien els consells municipals, mentre que Castell era la seu del poder judicial. 

Tot i la separació de la Vall d’Aro, avui dia encara es defineixen les zones de Santa Cristina, Castell i Platja d’Aro com una subcomarca del Baix Empordà anomenada la Vall d’Aro. De fet, actualment existeix una mancomunitat de serveis entre aquests municipis.

 

La seva relació amb el món agrícola 

Els pobles que formaven part de la Vall d’Aro compartien i comparteixen un nexe comú, el riu Ridaura, un riu de caràcter mediterrani i que molta part de l’any està sec. Quan aquest baixava amb potència per les fortes pluges, la Vall quedava inundada i això beneficiava als camps de la Vall. 

Amb aquestes inundacions, els camps quedaven sembrats dels sediments que portava l’aigua del Ridaura.

 

Supermatí – 2 desembre 2024

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 2 desembre 2024
Loading
/

L’ACA destina més de 2 MEUR per connectar Gualta amb Serra de Daró i millorar el tractament de les aigües residuals

depruadora de Serra de Daró

L’Agència Catalana de l’Aigua ha adjudicat el projecte per connectar el municipi de Gualta amb la depuradora de Serra de Daró, una actuació clau per millorar el tractament de les aigües residuals al Baix Empordà. Amb un pressupost superior als 2 milions d’euros, l’obra contempla la construcció d’una estació de bombament soterrada, dissenyada amb formigó armat, i un col·lector de 4.000 metres que transportarà les aigües residuals des del clavegueram de Gualta fins a la planta de Serra de Daró.

La depuradora de Serra de Daró té capacitat per tractar prop de 350 metres cúbics d’aigua al dia, una xifra que equival al servei d’una població d’aproximadament 1.400 habitants. Tot i això, actualment només tracta un terç del seu cabal màxim, fet que permet absorbir el flux procedent de Gualta, un municipi que compta amb uns 423 habitants. Aquesta connexió suposarà una optimització de l’ús de la infraestructura existent.

Paral·lelament, les aigües residuals generades a les urbanitzacions i el camp de golf situats dins el terme municipal de Gualta seguiran gestionant-se mitjançant una xarxa de clavegueram independent que connecta amb la depuradora de Torroella de Montgrí.

Aquest projecte forma part d’una estratègia més àmplia per millorar el sanejament arreu de Catalunya. Actualment, la comunitat compta amb 562 depuradores operatives, que cobreixen el sanejament del 97,3% de la població. Al Baix Empordà, hi ha 13 plantes actives que asseguren aquest servei a prop del 98% dels habitants de la comarca.

Viva Suecia és el cap de cartell de la nit Indie a l’Ítaca Sant Joan de l’Estartit

VIVA SUECIA 20506 1 copia

Viva Suecia lidera la gran nit indie del Festival Ítaca Sant Joan 2025 a l’Estartit. El quartet murcià, un dels referents del rock independent estatal, serà el cap de cartell de la vetllada del 20 de juny a la Platja Gran de l’Estartit. Compartiran protagonisme amb Carolina Durante, consolidant una de les nits més esperades del festival.

Amb el seu quart àlbum, El amor de la clase que sea, Viva Suecia ha assolit un gran reconeixement per la seva contundència melòdica i la seva èpica guitarrera. Carolina Durante, per la seva banda, continua creixent amb el seu tercer disc, Elige tu propia aventura, reafirmant el seu lloc en l’escena indie estatal.

El Festival Ítaca, organitzat per Link Produccions i l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit, s’ha convertit en una cita imprescindible de la Costa Brava, amb una programació diversa que enguany inclou tres dies de concerts. El dissabte 21 de juny serà el torn de Dan Peralbo i El Comboi, que debutaran al festival amb un pop vibrant i carregat de temes que ja sonen com a clàssics.

La nit de la revetlla, dilluns 23 de juny, comptarà amb Figa Flawas, un dels noms més destacats de la música urbana actual, i amb Ouineta, que oferirà una proposta original i captivadora amb les Illes Medes com a escenari de fons. Enguany, el festival s’ha adaptat al calendari, avançant les activitats al cap de setmana anterior a la revetlla, una decisió que busca afavorir l’assistència del públic. Les entrades ja estan disponibles a preus populars per a totes les sessions.

Calonge i Sant Antoni ha de votar entre les 14 propostes finalistes de la darrera fase dels Pressupostos Participatius

14 propostes finalistes a la darrera fase dels Pressupostos Participatius 2024 de Calonge i Sant Antoni

La fase final dels Pressupostos Participatius de Calonge i Sant Antoni ja està en marxa. A partir del 3 de desembre, els ciutadans podran votar entre 14 propostes finalistes per decidir com es distribueixen els 125.000 euros destinats a aquest procés. Les opcions inclouen projectes culturals, de millora d’espais públics i renovació d’equipaments, i han estat seleccionades entre les 95 idees inicialment aportades pels veïns i veïnes.

El procés va començar amb una recollida de propostes ciutadanes, de les quals 31 van ser validades pels tècnics municipals. En un taller participatiu celebrat el passat 20 de novembre a la Sala Fontova, la ciutadania va prioritzar i seleccionar les 14 propostes finalistes. Entre les iniciatives que es poden votar destaquen la instal·lació de casetes d’intercanvi de llibres, la creació d’una pista poliesportiva a Sant Antoni, la millora de la sonorització de la Sala Fontova i del Teatre Mundet, la renovació de l’skatepark de Calonge i la instal·lació d’il·luminació en espais infantils.

La votació presencial tindrà lloc a les Oficines d’Atenció al Ciutadà de Calonge i Sant Antoni fins al 13 de desembre. Paral·lelament, es podrà votar en línia fins al 17 de desembre a través del portal calongeisantantoni-decidim.ddgi.cat. Els ciutadans podran triar tantes propostes com considerin fins a esgotar els 125.000 euros disponibles. Les paperetes inclouran totes les opcions amb les instruccions corresponents per facilitar la votació.

Un cop tancada la votació, els resultats es faran públics en un acte previst pel 19 de desembre. La regidora de Participació Ciutadana, Anna Tena, ha animat la població a implicar-se en aquesta iniciativa, destacant que “el procés és una eina clau per decidir col·lectivament projectes que beneficiaran el municipi”.

La Fira Indilletres fa el cim en la seva setena edició

La setena edició d’Indilletres ha tancat les portes assolint el cim de participació amb 43 editorials independents dels Països Catalans i dues llibreries bisbalenques. «Per una qüestió d’espai, no hi caben més taules», ha explicat Judit Pujadó, membre de l’organització, que ha valorat molt positivament la fira del llibre.

Malgrat no coincidir amb un pont festiu, com en edicions anteriors, l’esdeveniment ha mantingut una bona afluència de públic. Pujadó ha assegurat que treballaran per seguir atraient més visitants en futures edicions. A més, ha destacat l’èxit dels debats, que properament es podran consultar al web d’Indilletres: «La gran afluència als actes demostra que la literatura catalana és ben viva».

La programació de la fira ha inclòs més de trenta activitats, entre debats, conferències, recitals de poesia, teatre, concerts, una mostra de glosa i la presentació de més d’una vintena de llibres. El Pavelló Firal ha estat l’espai principal, complementat pel Teatre Mundial i la Biblioteca Lluïsa Duran.

Un dels moments destacats ha estat el lliurament del VI Premi Llucieta Canyà de crítica literària, atorgat a Antoni Martí Monterde i Joan Simó per les seves visions sobre l’obra Un cor furtiu. Vida de Josep Pla. L’organització ha subratllat que el premi vol fomentar la crítica rigorosa per enfortir l’ecosistema literari català.