23.1 C
Pals
Dilluns, 18 agost 2025
- Publicitat -

Petites novetats al cel per divendres i el cap de setmana

Després d’uns dies amb molt pocs núvols, avui divendres els vents suaus de Gregal i Llevant ens portaran força humitat de mar, provocant l’arribada de núvols baixos durant la tarda.

Sembla que aquests núvols es mantindran durant el cap de setmana, amb estones de cel mig cobert, però encara el sol i la bonança seran els protagonistes.

Amb aquests aires més frescos de mar, les temperatures baixaran lleugerament, sobretot les màximes. Les nits i matinades continuaran fredes, amb boirines matinals i mar fumejant a primeres hores.

Mar en calma i vents fluixos durant tot el cap de setmana, diumenge, el vent de garbí podria ser una mica més destacable.

L’Estatut dels Municipis Rurals fa el primer pas de la seva tramitació al Parlament

L’Estatut dels Municipis Rurals va fer ahir el primer pas de la seva tramitació al Parlament. Els grups van avalar que que superi el debat de totalitat a la cambra. La presa en consideració del projecte de llei ha rebut el suport unànime de la cambra i no ha rebut cap esmena a la totalitat. S’espera que la llei beneficiï 596 municipis rurals. Són aquells municipis amb menys de 2.000 habitants, situats en una comarca rural i amb una densitat inferior als 150 habitants per quilòmetre quadrat. Al Baix Empordà, n’hi ha 26. Són, per exemple: Colomers, Foixà, Forallac, Gualta, Jafre, la Pera, Palau-Sator, Serra de Daró, Ullà o Verges, entre d’altres.

Els representants del municipalisme han coincidit que és un avenç “històric” i han demanat “celeritat i urgència” en l’aprovació de la llei. L’objectiu de la norma és afavorir l’equilibri territorial i lluitar contra el despoblament. Per això, la llei incidirà en l’àmbit fiscal, per oferir deduccions de l’IRPF per trasllat, rehabilitació o adquisició de la residència habitual a un municipi rural. També incidirà en l’àmbit econòmic (per dotar els municipis de més autonomia financera) i d’habitatge (amb la creació d’una borsa d’habitatge rural). Finalment tabmé es crearà un portal únic a la seu electrònica per simplificar la burocràcia.

Durant l’acte d’aquest dimecres al Parlament, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va celebrar el consens entorn de la llei, i va assegurar que és un “punt d’inflexió”.

També ho va celebrar l’Associació de Micropobles de Catalunya i Eines de Repoblament. El seu president, Jaume Gilabert, va fer una crida a no desaprofitar una “oportunitat històrica” i va insistir que cal accelerar els tràmits. I des del Comitè Executiu de la Federació de Municipis de Catalunya asseguren que aquest Estatut és una llei de país que afavorirà el repoblament.

 

The Weeknd posa data al seu nou disc “Hurry Up Tomorrow”

the-weeknd-posa-data-al-seu-nou-disc-“hurry-up-tomorrow”
The Weeknd posa data al seu nou disc “Hurry Up Tomorrow”

The Weeknd ha anunciat que el proper 24 de gener arribarà “Hurry Up Tomorrow”, el disc que tanqui la trilogia començada amb “After Hours” i continuada amb “Dawn FM”.

El dia següent oferirà una presentació molt especial al Rose Bowl Stadium.

El músic acompanyarà l’estrena del disc amb una producció audiovisual protagonitzada per Jenna Ortega, Barry Keoghan i per ell mateix. La banda sonora serà del propi canadenc al costat de Oneohtrix Point Never.

L’entrada The Weeknd posa data al seu nou disc “Hurry Up Tomorrow” ha aparegut primer a Primera Fila.

Perill pels gossos a la Platja de Llafranc

 

 

Des de fa unes setmanes veïns de Llafranc han detectat que els pescadors de la vila deixen els seus hams a la platja, la qual cosa ha provocat que nombrosos gossos s’hagin empassat l’ham. L’hospital veterinari Costa Brava ha hagut d’atendre en els darrers dies diversos casos amb el mateix perfil, gossos que passejaven per la platja i que, accidentalment, s’han empassat l’ham. Rosa Maria Palou, veïna de Llafranc, ha vingut a denunciar aquesta situació al programa, TARDA CAPITAL. No enten com l’ajuntament de Palafrugell no destini més esforços per la vigilància de la platja de Llafranc. Segons Palou, d’aquesta manera s’evitarien casos com el que ha patit la seva gossa de 13 mesos, que es troba ingressada en pronòstic reservat. Així ho explicava a, TARDA CAPITAL.

Santa Cristina d’Aro comença les obres de consolidació i museïtzació de l’Església Paleocristiana i la necròpolis

L’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro ha adjudicat les obres de consolidació i museïtzació de l’Església Paleocristiana i la necròpolis, un dels conjunts arqueològics més destacats del municipi. Les obres inclouen l’excavació de la necròpolis, la consolidació estructural de les restes i la museïtzació que permetrà explicar la història del jaciment i el seu context històric.

Les obres, adjudicades a l’empresa especialitzada Can Mansana S.L., ja han començat. Tenen com a objectiu principal garantir la conservació de les restes arqueològiques i protegir-les del deteriorament causat pel pas del temps i les condicions climàtiques. A més, la consolidació de la necròpolis permetrà als visitants endinsar-se en la història de l’època medieval i entendre millor el paper d’aquesta església i la seva necròpolis en la configuració del territori.

Aquesta iniciativa s’emmarca dins la voluntat de l’Ajuntament de promoure la cultura i el patrimoni com a eixos estratègics de desenvolupament local. La regidora de Patrimoni, Tina Gorina, defensa que “la recuperació i difusió del patrimoni històric no només reforça la identitat local, sinó que també pot esdevenir un motor d’atracció turística i econòmica per a Santa Cristina d’Aro”.

Amb una inversió total de 40.000 euros, finançats a través de la Diputació de Girona i el mateix Ajuntament, es preveu que les obres acabin a mitjan febrer de 2025, moment en què es podrà inaugurar aquest espai renovat i preparat per acollir visitants.

Un estudi conclou que l’eòlica marina de Roses perjudicaria 135 espècies vulnerables

El parc eòlic marí projectat per l'enginyeria basca tindria cinc aerogeneradors i se situaria a uns 15 quilòmetres del Cap de Creus Data de publicació: dijous 02 de juny del 2022, 11:34 Localització: Roses Autor: Cedida per Saitec
El parc eòlic marí projectat per l'enginyeria basca tindria cinc aerogeneradors i se situaria a uns 15 quilòmetres del Cap de Creus Data de publicació: dijous 02 de juny del 2022, 11:34 Localització: Roses Autor: Cedida per Saitec

Un estudi dut a terme per experts en ecologia, biologia marina i enginyeria de la UdG, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) conclou que l’eòlica marina prevista al golf de Roses perjudicaria fins a 135 espècies vulnerables. L’equip de científics ha analitzat per primera vegada els possibles efectes d’aquesta tecnologia sobre la biodiversitat marina del Mediterrani, centrant-se en els projectes previstos en aquesta zona. Els resultats s’han publicat recentment a la revista científica ‘Marine Policy’.

Sota el títol “Assessing the Potential Impacts of Floating Offshore Wind Farms on Policy-Relevant Species: A Case Study in the Gulf of Roses, NW Mediterranean”, l’article destaca la necessitat d’equilibrar la descarbonització amb la preservació de la biodiversitat marina.

L’estudi avalua per primera vegada al Mediterrani els possibles impactes de l’eòlica marina sobre les espècies sensibles i rellevants per a les polítiques de conservació nacionals i internacionals. En total, es van identificar 135 espècies sensibles rellevants per a les polítiques de conservació potencialment afectades per l’eòlica flotant, algunes de les quals tenen un paper crucial en l’estat ambiental de les aigües marines, segons el definit per la Directiva Marc sobre l’Estratègia Marina i els objectius de l’estratègia de biodiversitat de la UE per al 2030.

La mostra estudiada està inclosa en els catàlegs nacionals de protecció d’espècies de la Directiva Hàbitats i Directiva Aus de la normativa europea i la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), i en els convenis internacionals per a la protecció de la flora i la fauna de Barcelona, Berna o Washington.

La primera fase de l’estudi ha consistit en identificar i avaluar els principals factors d’estrès ambiental associats amb els parcs eòlics marins flotants. En segon lloc, utilitzant la metodologia d’Avaluació d’Impacte Generalitzat (Generalized Impact Assessment), es van avaluar els impactes d’aquests factors sobre les espècies sensibles tenint en compte l’extensió temporal i espacial del factor d’estrès i la sensibilitat de les espècies a cada factor. Finalment, es va identificar com les tecnologies proposades en els diferents projectes de parcs eòlics flotants a l’àrea d’investigació estan relacionades amb les pressions que afecten les espècies estudiades.

Arran d’aquesta investigació, s’ha descobert que els principals grups taxonòmics afectats per l’eòlica marina flotant al Mediterrani nord-occidental són els mamífers marins, com el dofí mular; aus marines, com la baldriga balear i la gavina capnegra; elasmobranquis, com la tintorera o tauró blau, i macroinvertebrats bentònics, com ara esponges i mol·luscs. Entre els factors d’estrès identificats hi ha el soroll, les vibracions i la pèrdua i el dany a l’hàbitat.

En aquest sentit, l’estudi subratlla la necessitat de recopilar més dades ‘in situ’, fer estudis específics d’espècies i analitzar els ecosistemes veïns per comprendre millor els efectes dels parcs eòlics flotants sobre la biodiversitat marina. El grup d’investigació conclou també que és essencial evitar aquests impactes per equilibrar la descarbonització de l’economia amb la preservació dels ecosistemes marins i, especialment, les zones d’alta biodiversitat com el Golf de Roses i el Cap de Creus.

L’investigador predoctoral i primer autor de l’article, Paul Wawrzynkowski, remarca que la investigació “revela els impactes que poden tenir les tecnologies dels parcs eòlics marins flotants sobre espècies prioritàries per a la conservació al mar Mediterrani, utilitzant el Golf de Roses i el Cap de Creus com a cas d’estudi”.

La investigació forma part del projecte BIOPAIS, coordinat per la UdG i l’ICM-CSIC, amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea-Next Generation EU.