24.3 C
Pals
Dilluns, 25 agost 2025
- Publicitat -

Jason Mraz torna a Barcelona el 15 de setembre

jason-mraz-torna-a-barcelona-el-15-de-setembre
Jason Mraz torna a Barcelona el 15 de setembre

Jason Mraz anuncia avui el tour ‘Still Yours’, amb una parada a Barcelona, el 15 de setembre al Palau de la Música. Feia més de 10 anys que Mraz no anunciava cap concert a Catalunya.

Les entrades es podran comprar a partir del dijous 5 de desembre a les 10:00h a través de doctormusic.com, entrades.com i guitarbcn.com.

Els 21 xous que componen aquesta gira seran una nit amb Jason Mraz, en què el músic compartirà amb el públic històries darrere d’alguns dels seus èxits més famosos. A més, els fans també podran gaudir dels nous temes que presentarà en directe.

La gira suposarà el retorn de Mraz a llocs que han estat clau a la seva carrera. El seu tema ‘I’m Yours’ va saltar a la fama per primer cop després de la meravellosa resposta del públic en un festival a Suècia; un vídeo d’una primera interpretació d’ ‘I Won’t Give Up’ en un concert a una casa dels Països Baixos es va fer viral el 2011; i la ciutat de Praga va servir com a teló de fons per al vídeo del seu icònic èxit, guanyador del premi GRAMMY, ‘Lucky’.

 

L’entrada Jason Mraz torna a Barcelona el 15 de setembre ha aparegut primer a Primera Fila.

Glòria Marull: “El projecte Empremta és clau per visibilitzar les dones en el món empresarial i de l’emprenedoria al Baix Empordà”

Glòria Marull_Presidenta Consell Comarcal del Baix Empordà
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Glòria Marull: "El projecte Empremta és clau per visibilitzar les dones en el món empresarial i de l'emprenedoria al Baix Empordà"
Loading
/

El Consell Comarcal del Baix Empordà ha presentat el projecte Empremta, una iniciativa destinada a fomentar el lideratge i l’emprenedoria femenina en una comarca on, com en molts altres territoris, persisteixen desigualtats de gènere. Segons Glòria Marull, presidenta del Consell Comarcal i primera dona en ocupar aquest càrrec, en una entrevista al Supermatí “el projecte neix de la necessitat de donar visibilitat a l’equitat i combatre els estereotips que dificulten la igualtat d’oportunitats”.

El projecte Empremta té com a pilar central la creació d’un observatori de dades sobre la realitat femenina en el món laboral i empresarial. Aquesta eina permetrà recollir i actualitzar anualment informació quantitativa i qualitativa que ajudarà a dissenyar accions més efectives. L’observatori documentarà aspectes com el tipus d’empreses liderades per dones, les barreres amb què es troben i l’impacte de la conciliació familiar en les seves trajectòries professionals.

El projecte també aposta per crear una xarxa de suport entre dones emprenedores i líders, que inclourà canals de mentoria, espais d’intercanvi d’experiències i programes de formació en lideratge, gestió del temps i gestió empresarial. “Volem que aquesta xarxa sigui un referent per trencar les barreres socials i promoure una major presència femenina en àmbits de decisió”, ha explicat Marull.

Un altre dels eixos principals d’Empremta és la sensibilització a través de tallers i activitats formatives enfocades en la igualtat de gènere i la conciliació entre la vida personal i professional. Per aconseguir-ho, s’oferiran eines pràctiques, com suport en la gestió administrativa i comptable, accés a subvencions i recursos que ajudin a les dones a equilibrar les seves responsabilitats laborals i familiars.

Glòria Marull també va destacar que actualment prop del 60% de les empreses assessorades pel Consell Comarcal són liderades per dones, majoritàriament en el sector serveis. No obstant això, la conciliació familiar i els tràmits burocràtics continuen sent obstacles importants per a moltes d’elles. “La diversitat en els rols de lideratge no només enriqueix la presa de decisions, sinó que també permet crear entorns més justos i inclusius”, ha subratllat.

Com a primera presidenta de la història del Consell Comarcal del Baix Empordà, Marull ha destacat la importància de tenir referents femenins en posicions de poder. “Els projectes com Empremta són imprescindibles per inspirar les futures generacions i demostrar que les dones poden liderar amb èxit qualsevol àmbit”.

La presentació del projecte ha coincidit amb els actes pel Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, posant de manifest la importància de combatre no només les violències físiques, sinó també les barreres invisibles que impedeixen la igualtat plena entre homes i dones.

Què hi fa Ralph Elman, el sisè Beatle, enterrat a la Bisbal?

ralph elman tomba
ralph elman tomba

Ralph Elman, violinista i compositor britànic, va ser una figura única que va deixar la seva empremta no només en la música lleugera britànica, sinó també en la història dels Beatles. La seva vida, que va acabar a Pals i la Bisbal d’Empordà, sembla digna d’una pel·lícula, però també ha estat immortalitzada a la ficció sonora Ui, si aixequés el cap, on Elman es converteix en un personatge que connecta passat i present.

Elman i els Beatles: Una col·laboració inesperada
Elman va néixer el 1907 a Londres, en una família amb una llarga tradició musical. La seva trajectòria el va portar a liderar orquestres com Ralph Elman and his Bohemian Players, especialitzades en música lleugera i gipsy, que es va popularitzar a través de les emissions radiofòniques a la Gran Bretanya durant i després de la Segona Guerra Mundial. Tot i ser conegut en cercles musicals britànics, el gran públic potser no coneix una de les seves contribucions més inesperades: la seva participació en l’icònic àlbum Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band dels Beatles.

L’any 1967, Elman va ser convidat a participar en la gravació de dues cançons de l’àlbum: I’m the Walrus i Within You Without You. Aquesta col·laboració, tot i que breu, va vincular Elman amb un dels àlbums més influents de la història de la música moderna. De fet, se’l considera el “sisè Beatle” en algunes fonts, ja que va aportar el seu toc únic al violí, afegint una capa de profunditat i exotisme que es va integrar perfectament en el so innovador dels Beatles.

La connexió amb La Bisbal d’Empordà
Després d’una vida professional plena d’èxits, Elman va passar els seus últims anys a Pals, on va morir el 1983 a causa d’un càncer de pulmó. En aquell moment, la seva fama ja s’havia dissipat, i les circumstàncies que van portar a enterrar-lo al cementiri de La Bisbal d’Empordà van quedar en l’oblit durant dècades. No va ser fins al 2012 que Jaume Pla (Mazoni) va descobrir la seva tomba amb una làpida que indicava clarament les dates de naixement i defunció d’Elman, i una estrella de David que evidenciava la seva fe jueva.

El descobriment va causar una gran sorpresa, ja que Elman era conegut per haver col·laborat amb els Beatles, però el seu llegat semblava haver estat oblidat. La tomba, a més, estava en risc de desnonament per impagaments, i això va mobilitzar una campanya per part dels músics locals per preservar les seves restes al cementiri bisbalenc. Aquesta campanya es va culminar amb un concert homenatge on es van interpretar cançons de Sgt. Pepper’s, rememorant així la seva vinculació amb els Beatles.

De la història real a la ficció sonora
La vida i el llegat de Ralph Elman també han trobat un nou espai en la cultura popular a través de la sèrie de ficció sonora Ui, si aixequés el cap, on apareix com un personatge que retorna de l’altre món per compartir la seva història. En aquesta sèrie, Elman és presentat com una figura fantasmagòrica que manté converses amb altres personatges emblemàtics, en un diàleg entre el passat musical i la realitat contemporània.

En el capítol 5 de la segona temporada, Ralph Elman és retratat com el “sisè Beatle”, i la trama juga amb la seva vinculació amb la música moderna, incloent la seva col·laboració amb els Beatles, i la seva connexió amb La Bisbal d’Empordà, un lloc on el temps sembla barrejar-se amb la memòria musical. Aquesta ficció combina humor i història, oferint una visió creativa sobre com figures oblidades poden ressorgir a través de la narrativa sonora.

El llegat d’Elman avui
Elman, tot i que desconegut per molts, és una figura que personifica la fusió de diferents gèneres i cultures musicals. La seva música, que oscil·lava entre la tradició gipsy i la música popular britànica, va arribar a les orelles de milers de persones a través de la ràdio, però és la seva breu col·laboració amb els Beatles el que li ha atorgat una nova vida a través de la història i la ficció.

Gràcies a iniciatives com la campanya per preservar la seva tomba i la ficció sonora Ui, si aixequés el cap, Ralph Elman ja no és només un nom inscrit en una làpida, sinó una figura reconeguda que continua captivant l’imaginari col·lectiu, demostrant que, fins i tot després de la mort, la música continua connectant generacions.

Escolta el capítol dedicat a Ralph Elman i Juli Garreta

Ui, si aixequés el cap

Un indret desconegut de la Vall d’Aro: coneixent Castell d’Aro

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Un indret desconegut de la Vall d'Aro: coneixent Castell d'Aro
Loading
/

Segurament molta gent coneix la vila de Platja d’Aro, famosa per la seva avinguda plena de botigues i pel seu passeig marítim, però dins el municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró hi ha un indret que queda en segon pla i que amaga una gran història, es tracta de Castell d’Aro. 

Castell d’Aro és un singular poble de la Vall d’Aro que té prop de 1.500 habitants. Està situat a l’oest de Platja d’Aro, la capital del municipi. Antigament s’anomenava Castell d’Àreu. Es troba a uns 42m d’altitud, a la riba esquerra del riu Ridaura. El poble es va formar a prop d’un castell, el castell Benedormiens. El nucli es troba al costat de l’església i del castell medieval que dona nom al poble.  

Pel seu interès històric i cultural, el poble de Castell d’Aro va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1996.

Fins l’any 1991 va ser el cap de municipi de Castell-Platja d’Aro, moment en què va passar-ho a ser Platja d’Aro per la seva capacitat comercial i turística.

 

La història de Castell d’Aro

Explica Pere Barreda, historiador local de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, que la història d’aquest nucli comença amb l’acord de construcció del castell anys abans del 1041. La construcció medieval es va entregar al monestir de Sant Feliu de Guíxols, l’any 1041 perquè aquest en fes la gestió. En la reunió en què es va acordar aquesta entrega hi van participar, entre d’altres, la comtessa Ermessenda i el seu germà, el bisbe Pere Roger de Girona i representants dels senyors de Pals. 

 

El castell de Benedormiens es va construir per defensar el territori comprès entre la costa de Calonge i Sant Feliu dels atacs de la pirateria.

 

El monestir de Sant Feliu es va fer càrrec del castell durant deu anys, posteriorment el castell va anar passant per mans de diferents nobles que van tenir-ne cura.

Anys després de la construcció del Castell, va començar a néixer el que avui coneixem com a Castell d’Aro amb la construcció de diferents cases al voltant del castell. El 1078 es va construir l’església de Santa Maria, que depenia de la parròquia de Santa Cristina d’Aro.

 

La història de la Vall d’Aro

Castell d’Aro no es pot explicar sense parlar de la Vall d’Aro, un conjunt de pobles als quals Castell va pertànyer fins a mitjans del segle XIX. 

La Vall d’Aro són una sèrie d’assentaments dels quals ara s’ha descobert més història. Així ho explica Pere Barreda. 

 

L’historiador local explica que els assentaments romans van donar lloc a parròquies, que més tard esdevindrien poblets que es van unir a la batllia de Sant Feliu de Guíxols. Tots els pobles de la Vall d’Aro, entre ells, Santa Cristina d’Aro, Castell d’Aro, Fanals d’Aro o Romanyà de la Selva pertanyien a la batllia reial de Sant Feliu de Guíxols. L’any 1644, la Vall d’Aro es va separar de Sant Feliu de Guíxols per formar la seva pròpia batllia real. 

A mitjans del segle XIX, va tenir lloc la segregació de Castell d’Aro i Fanals d’Aro de la batllia de la Vall d’Aro “per temes de confrontació constant”.

A la Vall, l’església de Santa Cristina era la seu del poder civil on es feien els consells municipals, mentre que Castell era la seu del poder judicial. 

Tot i la separació de la Vall d’Aro, avui dia encara es defineixen les zones de Santa Cristina, Castell i Platja d’Aro com una subcomarca del Baix Empordà anomenada la Vall d’Aro. De fet, actualment existeix una mancomunitat de serveis entre aquests municipis.

 

La seva relació amb el món agrícola 

Els pobles que formaven part de la Vall d’Aro compartien i comparteixen un nexe comú, el riu Ridaura, un riu de caràcter mediterrani i que molta part de l’any està sec. Quan aquest baixava amb potència per les fortes pluges, la Vall quedava inundada i això beneficiava als camps de la Vall. 

Amb aquestes inundacions, els camps quedaven sembrats dels sediments que portava l’aigua del Ridaura.

 

Supermatí – 2 desembre 2024

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 2 desembre 2024
Loading
/

L’ACA destina més de 2 MEUR per connectar Gualta amb Serra de Daró i millorar el tractament de les aigües residuals

depruadora de Serra de Daró

L’Agència Catalana de l’Aigua ha adjudicat el projecte per connectar el municipi de Gualta amb la depuradora de Serra de Daró, una actuació clau per millorar el tractament de les aigües residuals al Baix Empordà. Amb un pressupost superior als 2 milions d’euros, l’obra contempla la construcció d’una estació de bombament soterrada, dissenyada amb formigó armat, i un col·lector de 4.000 metres que transportarà les aigües residuals des del clavegueram de Gualta fins a la planta de Serra de Daró.

La depuradora de Serra de Daró té capacitat per tractar prop de 350 metres cúbics d’aigua al dia, una xifra que equival al servei d’una població d’aproximadament 1.400 habitants. Tot i això, actualment només tracta un terç del seu cabal màxim, fet que permet absorbir el flux procedent de Gualta, un municipi que compta amb uns 423 habitants. Aquesta connexió suposarà una optimització de l’ús de la infraestructura existent.

Paral·lelament, les aigües residuals generades a les urbanitzacions i el camp de golf situats dins el terme municipal de Gualta seguiran gestionant-se mitjançant una xarxa de clavegueram independent que connecta amb la depuradora de Torroella de Montgrí.

Aquest projecte forma part d’una estratègia més àmplia per millorar el sanejament arreu de Catalunya. Actualment, la comunitat compta amb 562 depuradores operatives, que cobreixen el sanejament del 97,3% de la població. Al Baix Empordà, hi ha 13 plantes actives que asseguren aquest servei a prop del 98% dels habitants de la comarca.