L’ACA amplia les zones inundables a l’Empordà davant l’augment de pluges extremes

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha redibuixat el mapa de zones amb risc d’inundació i ha ampliat en més de 172 quilòmetres els trams fluvials considerats d’alt perill a Catalunya. Aquesta revisió, basada en nous criteris tècnics i dades recents, afecta especialment les conques del Ter, Daró i Muga, que travessen les comarques de l’Alt i Baix Empordà.

A l’Alt Empordà, el tram mitjà i baix de la Muga i els seus afluents (com el Manol i el Llobregat d’Empordà) formen una zona contínua d’uns 70 km que s’identifica ara amb risc significatiu d’avingudes. Municipis com Figueres, Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, el Far d’Empordà o Peralada queden parcialment afectats per aquesta nova delimitació.

Al Baix Empordà, la riera del Daró i el tram final del riu Ter també s’inclouen com a trams d’alta vulnerabilitat. La zona entre la Bisbal d’Empordà i Torroella de Montgrí —passant per municipis com Gualta, Ullà, Serra de Daró o Fontanilles— es veu especialment afectada per l’expansió de la cartografia de risc.

Un context de canvi climàtic i fenòmens extrems

Aquesta actualització respon a una realitat climàtica que ha canviat. L’augment sostingut de la temperatura del mar Mediterrani està generant precipitacions més intenses i concentrades en el temps. Segons l’ACA, en el període 2018-2023 s’han produït gairebé la meitat dels episodis d’inundacions greus dels darrers vint anys.

El cas de l’Empordà és paradigmàtic. En els darrers anys, la comarca ha viscut episodis extrems com la llevantada del novembre del 2018, que va fer desbordar el riu Manol a Figueres i va obligar a activar plans d’evacuació, o el temporal Glòria del gener del 2020, que va provocar la crescuda del Ter i el Daró, inundant àmplies zones de conreu i infraestructures a Torroella de Montgrí, Gualta i altres poblacions de la plana fluvial.

Aquests fets han evidenciat que moltes zones urbanes i agrícoles se situen en terrenys inundables, i que la planificació del passat no sempre ha tingut en compte aquest risc.

Noves exigències per a l’urbanisme i la prevenció

Amb els nous mapes, molts municipis empordanesos hauran de revisar els seus plans urbanístics. L’ACA estableix que les àrees ara identificades com a zones de risc hauran de tenir restriccions a l’edificació i a la implantació de noves infraestructures. A més, es contempla l’anàlisi del perill amb escenaris de retorn de 100 i 500 anys, per tenir en compte fenòmens excepcionals que poden tornar a repetir-se.

També s’incorpora per primer cop la figura d’“inundació pluvial”: aquelles provocades per l’excés de pluja en entorns urbans, quan el clavegueram no dona l’abast. Aquest tipus d’anegament, cada cop més habitual, pot afectar ciutats com Figueres o la Bisbal d’Empordà fins i tot sense que cap riu es desbordi.

L’Empordà petit

martí sabrià
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
L'Empordà petit
Loading
/

Vull referir-me al magnífic text de l’Adrià Pujol que es titula “l’Empordà és una opinió” i que encapçalava els textos del programa del festival Brots Oli en un llum celebrat fa quatre dies a diferents indrets de l’Empordà Petit.

Ara em limitaré a recomanar-ne la lectura i a suggerir-vos una reflexió personal, per saber cap a quina de les opcions que cita l’home de Begur us decanteu.

Crec que Radio Capital podria convocar un concurs, amb premi per garantir la participació, sobre si l’Empordà és un territori administratiu, un paisatge, una idea, una creació, o un miracle.

Deu fer prop de 50 anys que Josep Pla, a Notes disperses, (OC12,p.383-384), en deia això d’aquest rodal:

“L’Empordà Petit és una frontera climatològica, absolutament visible per a les persones que hi hem nascut i en definitiva hi vivim, la geografia sobre la qual es produeix l’embat entre el clima europeu i l’africà. La característica d’aquesta situació és una inseguretat permanent, la impossibilitat de crear-s’hi una etapa de fixesa, una continuada variació que produeix en la gent -sobretot en els organismes que no disposen d’un suficient equilibri físic- una certa tendència a la anormalitat i a la incertesa”.

Certament doncs l’Empordà és una opinió que cal anar revisant, atès que aquestes afirmacions de Pla, son anteriors al manifest canvi climàtic i també al conflicte cultural i social, entre Europa i Àfrica, aspectes que de ben segur modificarien ara l’opinió de l’homenot de Llofriu.

Molt més si la relectura la fés en ple estiuet de Sant Martí

Un operatiu policial permet descobrir 27 locals d’alimentació de les comarques gironines que tenien la llum punxada

Un operatiu de la Guàrdia Civil ha permès descobrir 27 establiments d’alimentació que tenien la llum punxada a diferents localitats de les comarques gironines. En total, hi ha 29 investigats i també es van aixecar 39 actes per contraban, irregularitats en l’etiquetatge i per mal estat dels aliments que estaven a la venda. L’operatiu, batejat amb el nom de ‘Gawain’, s’ha desenvolupat en dues fases. Una va ser el 28 d’agost quan es van inspeccionar cinc locals i la segona va ser el passat 6 de novembre amb efectius de la Guàrdia Civil, d’Inspecció de Treball i 28 tècnics d’Endesa. El total de llum defraudada és d’1.491.865kWh, el que correspon al consum de 426 habitatges mitjans. L’import total s’enfila als 522.000 euros.

Els empalmaments de llum eren diferents de cadascun dels establiments escorcollats, però en tots els casos permetien el consum d’electricitat, sense que quedés registre per part d’Endesa. La Guàrdia Civil assenyala que tots els fraus suposaven un greu risc per a les persones per la perillositat de les manipulacions i com estaven fetes, més enllà del dany econòmic.

A més, Inspecció de Treball va detectar irregularitats en alguns contractes de treballadors. Tots els productes intervinguts per la Guàrdia Civil van quedar precintats als mateixos locals que es van inspeccionar. Només un dels 28 establiments treballava amb la llum connectada de manera correcta i no la tenia punxada.

Ara, la Guàrdia Civil aportarà les diligències de cada inspecció als jutjats de Girona, Figueres, Santa Coloma de Farners, la Bisbal d’Empordà i Sant Feliu de Guíxols, segons correspongui.

Gemma Ruiz Palà: «Encara falta molta conversa pública sobre la menopausa»

L’autora i periodista Gemma Ruiz Palà ha presentat a Ràdio Capital el seu nou llibre, Una dona de la teva edat, editat per Edicions Proa. El llibre, que es presenta aquest dissabte 15 de novembre a la llibreria Finestres de Palamós, reflexiona sobre el procés d’envellir des de la mirada femenina, desafiant estereotips i silencis socials.

«Envellir hauria de ser desitjable i interessant, però la societat ens ha fet pensar que és el final», explica Ruiz Palà, que aquest any fa 50 anys. La protagonista del llibre, la Kate, és una dona nord-americana que viatja a Venècia per redescobrir-se. La seva història vol ser una resposta a la falta de referents a la ficció: “Em faltava una heroïna gran i me la vaig inventar”, afirma.

Un neguit col·lectiu

Tot i que l’obra neix d’una inquietud personal, l’autora remarca que l’envelliment femení no és un tema íntim, sinó social i col·lectiu. “Vivim amb el pes d’un mandat patriarcal que ens fa vergonya de processos naturals com la menopausa”, denuncia. Ruiz Palà insisteix que la falta d’estudis i informació mèdica sobre la menopausa genera por i desinformació, i que trencar el tabú és imprescindible per garantir benestar.

Una protagonista americana, una realitat universal

Ruiz Palà situa l’acció del llibre entre els Estats Units i Venècia, però assegura que el missatge és universal. “El patriarcat actua de la mateixa manera a tot arreu: invisibilitza les dones quan deixen de ser joves”, afirma. La Kate, com moltes dones reals, viu el procés d’envellir com una experiència solitària, però Ruiz Palà reivindica el poder de compartir-lo i dignificar-lo.

Reivindicació i llenguatge

Amb ironia i força, l’autora utilitza expressions com “refotut/refotuda”, un equivalent nostrat del “fucking” nord-americà, per caracteritzar els personatges. “Recuperar els renecs també és recuperar identitat i expressivitat”, diu.

Ruiz Palà també presentarà el llibre diumenge 16 de novembre a la llibreria Vitel·la de l’Escala, en una conversa amb Gemma Garcia.

El Palamós Outdoor Sports Festival bat rècords amb més de 1.300 participants i 63.000 euros recaptats contra el càncer

Palamós ha viscut un cap de setmana de rècord amb més de 1.300 participants i més de 63.000 euros recaptats per la lluita contra el càncer, en el marc del Palamós Outdoor Sports Festival. La cinquena edició es va celebrar els dies 8 i 9 de novembre i va omplir d’activitat la Nau dels 50 metres i la platja de La Fosca.

Un dels moments més destacats va ser l’Oncogravel 2025, la prova de ciclisme per equips impulsada per l’Ajuntament de Palamós amb la col·laboració de la Fundació Oncolliga Girona i Gran Fondo Community. La tercera edició va reunir 95 equips i 534 ciclistes, consolidant-se com una de les trobades solidàries més rellevants de les comarques gironines. Els més de 60.000 euros recollits es destinaran a programes d’atenció per a persones afectades de càncer i les seves famílies.

El festival va oferir activitats per a totes les edats, com zumba, body combat, marxa nòrdica, rocòdrom, foodtrucks, concerts i espai infantil, que van omplir d’ambient els diferents espais durant tot el cap de setmana.

Diumenge, la platja de La Fosca va acollir la Via Blava Social Swim, organitzada amb el Club Natació Palamós, i també sortides en caiac, una cursa d’orientació popular amb gairebé 150 participants i la Social Run, amb prop de 40 corredors pel camí de ronda, gràcies al Nafent Social Club.

Tots els participants van poder gaudir d’un avituallament final i una cloenda amb música en directe a càrrec d’Oneday DJs, enmig d’un gran ambient comunitari.

Amb aquest èxit, el Palamós Outdoor Sports Festival es consolida com un referent d’esport i solidaritat a la Costa Brava. L’Ajuntament ha destacat la implicació de totes les entitats i col·laboradors, com Oncolliga Girona, Tramuntana Kayak, Mes Gavarres i el Club Natació Palamós, entre molts altres.

L’alumnat d’Hostaleria de Palafrugell aprèn a fer Es Niu abans del tast popular d’aquest dissabte

privat:-els-futurs-cuiners-de-palafrugell-aprenen-a-fer-es-niu-abans-del-tast-popular-d’aquest-dissabte
Privat: Els futurs cuiners de Palafrugell aprenen a fer Es Niu abans del tast popular d’aquest dissabte

Una trentena d’alumnes del cicle d’Hostaleria de l’Institut Baix Empordà ha participat en una sessió per aprendre a cuinar Es Niu, el plat més representatiu de Palafrugell. La formació, celebrada aquest dimarts, s’inclou dins la campanya El Niu de Palafrugell, que té com a objectiu garantir el relleu generacional d’aquest guisat històric.

Els cuiners Antonio Estrach, Kim Farrarons i Rosa Jorba van guiar la sessió pràctica, on els estudiants van elaborar el plat pas a pas. Des del sofregit inicial fins a la combinació final d’ingredients, van aprendre la importància del temps i la paciència, ja que el plat pot requerir més de cinc hores de cocció.

La iniciativa culminarà amb el Niu Popular, que se celebrarà aquest dissabte 15 de novembre, de dos quarts de dotze a dos quarts de dues, a plaça Nova. El tast, preparat pels mateixos cuiners amb el suport del professorat i l’alumnat, tindrà un preu de 3 euros i inclourà una copa de vi, fins a esgotar existències.

La campanya El Niu de Palafrugell, promoguda per l’Ajuntament, s’allargarà fins al 14 de desembre i compta amb la participació de restaurants locals com L’Arc, La Xicra, Pa i Raïm, Xadó, Casamar i La Sala de l’Isaac, a més de l’Escola d’Hostaleria. El programa inclou activitats com un tast comentat amb la Fundació Josep Pla, previst per al 19 de novembre.

Es Niu és un plat antic d’origen quaresmal, elaborat tradicionalment amb tripa de bacallà, peixopalo i patata. Amb els anys, els pescadors i surers hi van afegir sípia, aviram i salsitxes. Aquest plat típic de les colles de surers, que el menjaven a les barraques, no és habitual als menús pels seus llargs temps de preparació. Per això, la campanya en facilita el tast i n’impulsa la preservació com a símbol gastronòmic de Palafrugell.