Eva Comas: “La història de Mercè Rodoreda i Armand Obiols s’entén si mirem l’impacte que van tenir la guerra i l’exili en les seves vides”

Eva Comas
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Eva Comas: "La història de Mercè Rodoreda i Armand Obiols s'entén si mirem l'impacte que van tenir la guerra i l'exili en les seves vides"
Loading
/

L’escriptora Eva Comas presentarà el divendres 1 d’agost a Agullana el seu nou llibre “Mercè i Joan”, una novel·la que ha rebut el Premi Proa de Novel·la 2024 i que se centra en la relació entre Mercè Rodoreda i Armand Obiols.

L’obra relata els primers nou anys de vida compartida de la parella, des de 1939 fins a la immediata postguerra. Comas situa els protagonistes en escenaris marcats per l’exili català després de la Guerra Civil i pels inicis de la Segona Guerra Mundial. Ciutats com Perpinyà, Tolosa, Roissy-en-Brie i París esdevenen clau en el relat, que mostra com la història col·lectiva va condicionar profundament les seves vides personals.

Per escriure la novel·la, Comas ha dut a terme una recerca històrica extensa. Ha estudiat cartes i manuscrits de Rodoreda i Obiols i ha visitat els llocs on van viure, com el chateau de Roissy-en-Brie, on es va iniciar la seva relació. També ha incorporat detalls d’època com les oficines de la Generalitat a París, les condicions de l’exili i els espais culturals que freqüentaven els escriptors catalans.

Segons l’autora, la novel·la combina la fidelitat històrica amb una mirada novel·lística que li permet recrear escenes i donar veu als protagonistes en moments poc documentats. Comas ha explicat que la seva intenció és mostrar també com van afectar els esdeveniments polítics i militars en les decisions personals dels exiliats catalans.

Tot i que el llibre se centra en aquest període inicial, Comas no descarta continuar explorant la relació entre Rodoreda i Obiols en futurs projectes, que podrien ser novel·les, contes o assajos. Paral·lelament, l’autora treballa en una nova traducció literària que es publicarà al setembre.

SOS Costa Brava celebra set anys amb una acció reivindicativa a la Fosca contra l’amenaça urbanística

La federació SOS Costa Brava celebra aquest estiu set anys de lluita per la protecció del litoral gironí. L’entitat, creada el 2018 per aturar una nova onada d’especulació urbanística, commemorarà l’efemèride el dissabte 2 d’agost amb una acció reivindicativa i un dinar popular a la platja de la Fosca, a Palamós.

L’activitat començarà a les 12 del migdia amb una acció sorpresa a la mateixa platja i continuarà amb un dinar obert a tothom a la Pineda d’en Gori. Les inscripcions tenen un donatiu de 20 euros i es poden fer a través del web de l’entitat. L’objectiu és celebrar l’aniversari i reforçar la mobilització ciutadana en defensa del paisatge.

Durant aquests set anys, SOS Costa Brava ha passat d’una plataforma local a una xarxa que agrupa 24 entitats de tot el litoral gironí. El col·lectiu ha contribuït a aturar o reduir desenes de projectes urbanístics i assegura que ha evitat la construcció de més de 15.000 habitatges en zones sensibles.

La celebració tindrà lloc en un punt simbòlic: la Bella Fosca, àrea amenaçada per la revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Palamós. El planejament actual manté la possibilitat de construir-hi habitatges unifamiliars malgrat el seu valor paisatgístic i ecològic. Segons l’entitat, la urbanització d’aquest sector fragmentaria un dels últims trams verds del litoral palamosí.

SOS Costa Brava demana la desclassificació d’aquests terrenys i assegura que continuarà mobilitzada “per impedir que ni un pam més de la Costa Brava sigui cimentat”.

33 municipis del Baix Empordà experimentarien un creixement positiu segons prospeccions per al 2034

Creixement de població Baix Empordà

La comarca del Baix Empordà seria un dels territoris a Catalunya que experimentaria un creixement positiu segons les dades de prospecció de població 2024-2034 publicades per l’Idescat. Serien 33 els municipis on creixeria la població en comparació amb els 3 on hi hauria una disminució de la xifra d’habitants.

Els municipis on la població podria creixer més en aquest període entre el 2024 i el 2034 són Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (on la població creixeria en més de 4.600 habitants segons les millors previsions); Palafrugell (on la població podria creixer en gairebé 5.000 persones); Sant Feliu de Guíxols (amb un creixement d’uns 4.000 habitants); Palamós (que incrementaria la seva població en uns 3.000 habitants); i Calonge i Sant Antoni (que incrementaria la seva població sumant 3.000 habitants més).

A aquests cinc municipis n’hi caldria sumar 28 més on la població augmentaria de manera més o menys accentuada la seva xifra d’habitants per al 2034. En municipis com Corçà, Jafre, Rupià, Parlavà o Vall-llobrega la previsió de creixement poblacional seria més moderada.

A l’altra banda de la balança, hi ha municipis on la tendència de creixement poblacional és negativa, és a dir, es redueixen el nombre d’habitants. A la comarca del Baix Empordà, concretament, serien els municipis de Foixà, Ullastret i Ultramort. Si bé és cert, que en el cas de Foixà, segons les prospreccions més positives, incrementaria el seu cens amb quatre habitants nous pel 2034.

 

Els reptes del creixement poblacional

Així, i segons les previsions fetes per l’Idescat, el creixement de població al Baix Empordà es donaria en un 91,7% dels municipis. Aquest creixement poblacional presentarà diversos reptes en clau d’educació, seguretat, habitatge o sanitat que les administracions públiques hauran d’assumir.

Si bé és cert que a la comarca es contemplen grans projectes urbanístics, com la renovació de l’Hospital de Palamós a nivell sanitari, encara hi ha feina per fer. Hi ha municipis on encara hi ha escoles i centres educatius que es troben en barracons, com podrien ser l’Escola Fanals d’Aro (a Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró), l’Escola Vall-llobrega, l’Escola Forallac i l’Escola Empordanet (a la Bisbal d’Empordà).

A més, i tal com ha passat en altres municipis i poblacions de Catalunya, l’equilibri entre el creixement de la població i l’habitatge és fràgil. Al Baix Empordà, actualment, hi ha una desena de municipis que es troben en la llista d’àrees tensionades pel que fa a l’accés a l’habitatge.

El Festival Amb So de Cobla inaugurarà la seva novena edició a Palamós amb Roger Mas i la Cobla Sant Jordi

privat:-el-festival-amb-so-de-cobla-inaugurara-la-9a-edicio-amb-el-vol.2-de-roger-mas-amb-la-cobla-sant-jordi-ciutat-de-barcelona
Privat: El Festival Amb So de Cobla inaugurarà la 9a edició amb el Vol.2 de Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi- Ciutat de Barcelona

El Festival Amb So de Cobla de Palamós celebrarà del 5 al 9 d’agost la seva novena edició, convertint la ciutat en punt de trobada de noves sonoritats basades en els instruments de la cobla catalana.

L’esdeveniment s’inaugurarà el dimarts 5 d’agost a les 22 h a la Plaça Josep Sarquella amb el concert Vol.2 de Roger Mas acompanyat per la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona. Aquesta proposta fusiona el repertori del cantautor amb arranjaments de cobla que incorporen doble canya i metall, creant un diàleg entre tradició i modernitat.

La programació continuarà el 6 d’agost amb el 25è Concert de Sardanes de la Costa Brava Memorial Ricard Viladesau, amb les cobles La Principal de la Bisbal i Els Montgrins, organitzat per l’Agrupació Sardanista Costa Brava.

El 7 d’agost el Teatre La Gorga acollirà el concert escenificat Per tu ploro – Pep Ventura, produït per SomSardana i l’Ajuntament de Figueres. El mateix dia, a la nit, la Plaça Josep Sarquella viurà Jota x Cobla, amb Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, la Cobla Reus Jove i Marcel Casellas, en homenatge a Jesús Ventura.

El 8 d’agost el Parc dels Països Catalans acollirà el concert Més Garreta! amb la Cobla Amb So de Dona, formada íntegrament per intèrprets femenines i dedicada al compositor Juli Garreta. A la nit, la plaça Josep Sarquella serà escenari de Alosa Amb So de Cobla, amb el duet Giulietta Vidal i Irene Romo reinterpretant temes propis i folklòrics amb format de cobla.

El festival es clourà el 9 d’agost amb l’espectacle itinerant Coblatròpic, que recorrerà els carrers del nucli antic de Palamós amb ritmes llatinoamericans fusionats amb instruments de cobla.

Tots els concerts seran gratuïts, excepte el concert memorial del 6 d’agost, que té un preu de 18 euros —amb descompte per socis— i entrades disponibles al web www.lagorga.cat.

L’esdeveniment és organitzat per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Palamós i l’Agrupació Sardanista Costa Brava, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona. L’objectiu és apropar el so de la cobla a nous públics i explorar la seva fusió amb altres gèneres musicals.

Crystal Fighters i Maria Hein s’afegeixen al Cruïlla Tardor 2025

crystal-fighters-i-maria-hein-s’afegeixen-al-cruilla-tardor-2025
Crystal Fighters i Maria Hein s’afegeixen al Cruïlla Tardor 2025

El Cruïlla Tardor 2025 continua configurant una programació ambiciosa i diversa, sumant dos noms destacats: Crystal Fighters i Maria Hein. Del 17 d’octubre al 6 de desembre, el festival portarà més de 15 concerts a sales emblemàtiques de Barcelona com el Sant Jordi Club, El Molino, Sala Apolo, Razzmatazz o el Casino de l’Aliança del Poblenou.

Entre les cites més esperades hi ha el retorn de ZAZ, el debut al país del projecte Butler, Blake & Grant i una proposta única de fusió entre euskera i català amb Judit Neddermann.

Crystal Fighters, que ja van oferir un dels moments més celebrats del Festival Cruïlla 2025, tornaran a Barcelona el 27 de novembre per presentar el seu nou disc LIGHT + en un directe al Sant Jordi Club. La seva barreja de pop britànic, electrònica expansiva, psicodèlia i arrels folk promet una nit de festa i connexió amb el públic català.

Per la seva banda, Maria Hein actuarà el 20 de novembre a la Sala Apolo, consolidant-se com una de les veus més singulars del panorama musical en català. Amb només 21 anys, l’artista mallorquina presentarà una nova etapa artística marcada per la maduresa i la sensibilitat mediterrània que ja ha captivat públic i crítica.

El Cruïlla Tardor reafirma així la seva vocació de convertir la tardor barcelonina en un punt de trobada de talent i innovació musical.

L’entrada Crystal Fighters i Maria Hein s’afegeixen al Cruïlla Tardor 2025 ha aparegut primer a Primera Fila.

Enric i Narcís: “Ens retrobem 48 anys després gràcies a la passió per netejar platges”

En una entrevista concedida al programa De cap a cap de Ràdio Capital, dos antics companys d’estudis s’han retrobat 48 anys després. Es tracta de l’Enric i el Narcís, mestres jubilats que es van conèixer a finals dels anys 70 mentre estudiaven Magisteri i que havien perdut el contacte durant dècades.

El retrobament ha estat possible gràcies a una afició molt particular que comparteixen: netejar platges de manera voluntària. L’Enric ho fa a la zona del Maresme, especialment a Mataró i Arenys, mentre que en Narcís centra la seva tasca a les platges de Palamós.

Una recerca personal

Durant l’entrevista, l’Enric ha explicat que feia temps que tenia ganes de retrobar el Narcís:
“M’interessava molt recuperar el contacte amb algunes persones amb qui tinc molt bona memòria, i recurrentment em venia al cap el Sisu. Un dia, a l’ombra d’un pi a l’Estartit, vaig decidir buscar-lo a Google. Vaig trucar a Ràdio Capital i em van ajudar a contactar-hi.”

Aquest gest senzill ha culminat en una trobada emotiva en directe als estudis de l’emissora, on tots dos han recordat els anys d’estudiant i han comparat com han canviat —o no— al llarg del temps. “La mirada és la mateixa”, ha bromejat el Narcís en veure l’Enric per primer cop des del 1977.

L’afició de recollir burilles

El que els uneix ara és la seva dedicació altruista a recollir residus de les platges. Tant a Palamós com a Mataró, passen hores retirant burilles, plàstics, tovalloles humides i altres objectes abandonats a la sorra.

L’Enric defineix aquesta tasca com un “acte de pur egoisme”: “Així els peixos que em menjaré no estaran tan bruts.” El Narcís, per la seva banda, explica que al principi la gent els mira amb sorpresa, però que amb el temps la comunitat els reconeix i agraeix la feina:
“De fer-te freqüent, acabes parlant amb la gent. Avui mateix he estat més de dues hores recollint deixalles i la gent m’ho ha agraït molt.”

Platges més netes o més brutes?

A la conversa també han comparat l’estat de les platges del Maresme i de la Costa Brava. Segons l’Enric, les d’Arenys i Mataró solen presentar molta brutícia, mentre que a Caldetes la situació és millor. En Narcís comenta que a Palamós les burilles i els plàstics són els residus més habituals, però que també hi apareixen objectes sorprenents com calces i calçotets oblidats pels banyistes.

Una trobada que continuarà a la sorra

El programa ha tancat amb una proposta: reunir-se aviat a Palamós per fer una neteja conjunta i enregistrar el moment per a les xarxes socials. Tant l’Enric com el Narcís s’hi han compromès, convertint aquesta trobada en el punt de partida d’una amistat recuperada i d’una causa comuna per unes platges més netes.