33 municipis del Baix Empordà experimentarien un creixement positiu segons prospeccions per al 2034

La comarca del Baix Empordà seria un dels territoris a Catalunya que experimentaria un creixement positiu segons les dades de prospecció de població 2024-2034 publicades per l’Idescat. Serien 33 els municipis on creixeria la població en comparació amb els 3 on hi hauria una disminució de la xifra d’habitants.

Els municipis on la població podria creixer més en aquest període entre el 2024 i el 2034 són Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (on la població creixeria en més de 4.600 habitants segons les millors previsions); Palafrugell (on la població podria creixer en gairebé 5.000 persones); Sant Feliu de Guíxols (amb un creixement d’uns 4.000 habitants); Palamós (que incrementaria la seva població en uns 3.000 habitants); i Calonge i Sant Antoni (que incrementaria la seva població sumant 3.000 habitants més).

A aquests cinc municipis n’hi caldria sumar 28 més on la població augmentaria de manera més o menys accentuada la seva xifra d’habitants per al 2034. En municipis com Corçà, Jafre, Rupià, Parlavà o Vall-llobrega la previsió de creixement poblacional seria més moderada.

A l’altra banda de la balança, hi ha municipis on la tendència de creixement poblacional és negativa, és a dir, es redueixen el nombre d’habitants. A la comarca del Baix Empordà, concretament, serien els municipis de Foixà, Ullastret i Ultramort. Si bé és cert, que en el cas de Foixà, segons les prospreccions més positives, incrementaria el seu cens amb quatre habitants nous pel 2034.

 

Els reptes del creixement poblacional

Així, i segons les previsions fetes per l’Idescat, el creixement de població al Baix Empordà es donaria en un 91,7% dels municipis. Aquest creixement poblacional presentarà diversos reptes en clau d’educació, seguretat, habitatge o sanitat que les administracions públiques hauran d’assumir.

Si bé és cert que a la comarca es contemplen grans projectes urbanístics, com la renovació de l’Hospital de Palamós a nivell sanitari, encara hi ha feina per fer. Hi ha municipis on encara hi ha escoles i centres educatius que es troben en barracons, com podrien ser l’Escola Fanals d’Aro (a Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró), l’Escola Vall-llobrega, l’Escola Forallac i l’Escola Empordanet (a la Bisbal d’Empordà).

A més, i tal com ha passat en altres municipis i poblacions de Catalunya, l’equilibri entre el creixement de la població i l’habitatge és fràgil. Al Baix Empordà, actualment, hi ha una desena de municipis que es troben en la llista d’àrees tensionades pel que fa a l’accés a l’habitatge.

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

Repunten de nou els casos de gossos amb ferides per la ingesta d’hams abandonats a les platges

Les afectacions poden anar des de lleus ferides a perforacions a diverses parts del sistema digestiu de l'animal. De fet, en alguns casos poden arribar a provocar la mort del gos.

El tancament de comerços històrics al Baix Empordà canvia el paisatge dels municipis

Durant aquests mesos de maig i juny dos comerços històrics més de la comarca se sumen a la llista dels que s’han anat tancant en els darrers anys. Tot i això, el destí d’El Cisne de Platja d’Aro i de la carnisseria Perpiñá de Calonge són del tot diferents.

El Baix Empordà davant el mirall de l’Informe Fènix

El debat sobre productivitat, salaris, habitatge, mobilitat i model econòmic que planteja el document connecta amb moltes de les tensions i transformacions que viu avui la comarca

Un atles creat per la UPF permet descobrir què van votar els municipis en les eleccions celebrades durant la Segona República Espanyola

Aquest projecte, - impulsat per un equip d'investigadors liderat pel professor de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra, Toni Rodon, juntament amb l’investigador Pau Vall-Prat, i l'assistent de recerca de la UPF, Diego Martín-Álvarez- preveu recollir els resultats electorals en més de 9.000 municipis de l'Estat en les tres eleccions legislatives celebrades durant la Segona República Espanyola.