33 municipis del Baix Empordà experimentarien un creixement positiu segons prospeccions per al 2034

La comarca del Baix Empordà seria un dels territoris a Catalunya que experimentaria un creixement positiu segons les dades de prospecció de població 2024-2034 publicades per l’Idescat. Serien 33 els municipis on creixeria la població en comparació amb els 3 on hi hauria una disminució de la xifra d’habitants.

Els municipis on la població podria creixer més en aquest període entre el 2024 i el 2034 són Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (on la població creixeria en més de 4.600 habitants segons les millors previsions); Palafrugell (on la població podria creixer en gairebé 5.000 persones); Sant Feliu de Guíxols (amb un creixement d’uns 4.000 habitants); Palamós (que incrementaria la seva població en uns 3.000 habitants); i Calonge i Sant Antoni (que incrementaria la seva població sumant 3.000 habitants més).

A aquests cinc municipis n’hi caldria sumar 28 més on la població augmentaria de manera més o menys accentuada la seva xifra d’habitants per al 2034. En municipis com Corçà, Jafre, Rupià, Parlavà o Vall-llobrega la previsió de creixement poblacional seria més moderada.

A l’altra banda de la balança, hi ha municipis on la tendència de creixement poblacional és negativa, és a dir, es redueixen el nombre d’habitants. A la comarca del Baix Empordà, concretament, serien els municipis de Foixà, Ullastret i Ultramort. Si bé és cert, que en el cas de Foixà, segons les prospreccions més positives, incrementaria el seu cens amb quatre habitants nous pel 2034.

 

Els reptes del creixement poblacional

Així, i segons les previsions fetes per l’Idescat, el creixement de població al Baix Empordà es donaria en un 91,7% dels municipis. Aquest creixement poblacional presentarà diversos reptes en clau d’educació, seguretat, habitatge o sanitat que les administracions públiques hauran d’assumir.

Si bé és cert que a la comarca es contemplen grans projectes urbanístics, com la renovació de l’Hospital de Palamós a nivell sanitari, encara hi ha feina per fer. Hi ha municipis on encara hi ha escoles i centres educatius que es troben en barracons, com podrien ser l’Escola Fanals d’Aro (a Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró), l’Escola Vall-llobrega, l’Escola Forallac i l’Escola Empordanet (a la Bisbal d’Empordà).

A més, i tal com ha passat en altres municipis i poblacions de Catalunya, l’equilibri entre el creixement de la població i l’habitatge és fràgil. Al Baix Empordà, actualment, hi ha una desena de municipis que es troben en la llista d’àrees tensionades pel que fa a l’accés a l’habitatge.

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

El Baix Empordà davant el mirall de l’Informe Fènix

El debat sobre productivitat, salaris, habitatge, mobilitat i model econòmic que planteja el document connecta amb moltes de les tensions i transformacions que viu avui la comarca

Un atles creat per la UPF permet descobrir què van votar els municipis en les eleccions celebrades durant la Segona República Espanyola

Aquest projecte, - impulsat per un equip d'investigadors liderat pel professor de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra, Toni Rodon, juntament amb l’investigador Pau Vall-Prat, i l'assistent de recerca de la UPF, Diego Martín-Álvarez- preveu recollir els resultats electorals en més de 9.000 municipis de l'Estat en les tres eleccions legislatives celebrades durant la Segona República Espanyola.

(Galeria d’imatges) 25 anys de Ràdio Capital

Una mirada en imatges als 25 anys de Ràdio Capital: dels inicis experimentals a la consolidació com a mitjà de proximitat al Baix Empordà. Moments clau, persones i projectes que han fet créixer la ràdio amb esforç i vocació. Un recorregut col·lectiu que explica d’on venim i que reforça la voluntat de continuar avançant.

Es compleix un any de l’apagada que va posar en escac el Baix Empordà i tot el país

Un any després de l’apagada del 28 d’abril de 2025, el Baix Empordà recorda una jornada de col·lapse amb afectació generalitzada i recuperació desigual. Municipis com Palamós, Palafrugell o Sant Feliu van patir incidències en sanitat, comerç, trànsit i telecomunicacions. L’episodi va evidenciar la vulnerabilitat del territori i la dependència crítica dels serveis elèctrics i digitals.