Privat: El jovent de Palamós demostra les seves habilitats culinàries amb el concurs “Canya a l’olla!”
El concurs “Canya a l’olla!” ha començat aquest dimarts al Mercat Municipal de Palamós, amb la participació de quatre equips formats per joves d’entre 12 i 30 anys. L’objectiu és que els participants descobreixin el món de la cuina mentre treballen habilitats com l’autonomia, la col·laboració i el coneixement del territori.
L’activitat, que continuarà dijous i divendres a l’Espai del Peix, combina cuina saludable amb el coneixement dels aliments locals. Els joves treballen amb productes frescos del mercat i reben assessorament de professionals com el xef palamosí Tomàs Brull, responsable de dirigir el concurs.
Els participants han de superar diverses proves culinàries, tenint en compte l’elaboració, la presentació, la higiene i el treball en equip. Les receptes proposades es basen en ingredients assequibles i sostenibles, amb l’objectiu de promoure una alimentació equilibrada i arrelada al territori.
Durant les sessions a l’Espai del Peix, els joves rebran suport de mestresses de casa amb experiència, i els plats seran valorats per un jurat format per professionals de la restauració. Es premiaran aspectes com el gust, l’estètica i la col·laboració entre membres de l’equip.
L’equip guanyador gaudirà d’una ruta en caiac pel litoral de Palamós, com a reconeixement a la seva creativitat i esforç. El concurs “Canya a l’olla!” es presenta com una oportunitat única per combinar oci, formació i cultura gastronòmica en clau local.
Aquest dimarts 22 de juliol s’ha formalitzat la creació de la Càtedra Dansa de la Mort, una iniciativa conjunta de la Universitat de Girona, Àltima i l’Associació La Processó de Verges. El projecte vol estudiar la mort des d’una mirada multidisciplinària, combinant ciència i cultura.
La càtedra tindrà la seu al carrer Eiximenis de Girona i se centrarà en l’estudi de la mort des de la psicologia, la medicina i l’antropologia. L’objectiu és generar coneixement útil per a la societat, promovent el diàleg i la reflexió.
El projecte reconeix la Dansa de la Mort de Verges com a símbol cultural i li dona una nova dimensió acadèmica. Aquesta festa, celebrada cada Dijous Sant, inspira ara un espai de pensament i recerca amb voluntat de futur.
Les entitats impulsores volen trencar el silenci que sovint envolta la mort, obrint espais per parlar-ne amb sensibilitat i rigor. Es vol connectar el llegat cultural amb les necessitats actuals de comprensió i acompanyament.
L’Associació La Processó de Verges veu aquesta càtedra com un pas més per projectar el seu patrimoni més enllà del Dijous Sant. El conveni reafirma el compromís de l’entitat amb la divulgació cultural i amb el valor viu de la seva tradició.
SOS Costa Brava s’ha unit a una coalició estatal d’organitzacions ecologistes per reclamar una regulació més estricta del litoral espanyol. La iniciativa respon al que les entitats consideren una manca d’acció de les administracions davant dels efectes negatius del trànsit marítim recreatiu.
La coalició posa en el focus que, en les darreres dècades, l’augment d’embarcacions recreatives i aparells motoritzats ha provocat un fort impacte sobre els ecosistemes costaners. També afegeix que ha generat pressió sobre usuaris vulnerables del mar, com banyistes, nedadors o practicants d’activitats sense motor.
En aquest sentit, l’agrupació d’organitzacions exigeix modificar el Reglament General de Costes i la Llei de Navegació Marítima per adaptar-les a la realitat actual. Demana mesures concretes com reduir la velocitat a tres nusos als primers 300 metres de costa, regular el fondeig en zones de bany, i implantar l’obligació de titulació per conduir embarcacions de motor.
Les entitats reclamen més recursos per a la vigilància marítima, cartografia oficial dels hàbitats protegits, i un sistema de sancions més efectiu. Volen garantir que qualsevol activitat al mar respecti els valors naturals i patrimonials, assegurant l’accés igualitari i segur per a tothom.
Les organitzacions que formen la coalició són Aliança Mar Menor, Ecologistes en Acció,
Fundació Juan Tábara, GEN-GOB, GOB Mallorca, GOB Menorca, Mallorca Blue, Pacte pel Mar
Menor, Salvem Calblanque, SOS Costa Brava i SOS Mar Menor.
Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.
Comencem a Cornellà del Terri perquè a partir de les 10 de la nit, Guiu Cortés, més conegut com El niño de la hipoteca, pujarà a l’escenari de la Capella de Sant Antoni. El concert forma part del Festival Arts i Cultura dels dimARTS a Cornellà.
A Torroella de Montgrí, al Palau Solterra, a partir de les 7 de la tarda, el festival In-edit porta Showcase amb Albert Sanz, Javier Colina i Carem Canela. A dos quarts de deu es projecta la pel·lícula “Dispararon al pianista”, de Fernando Trueba i Javier Mariscal. I, després del film, a un quart de dotze, col·loqui amb Javier Mariscal i Sergi Cameron.
Seguim a Girona on, a les 7 de la tarda, a la Casa de Cultura, l’escriptor Josep Maria Fonalleras i el periodista i també escriptor Salvador Garcia-Arbós protagonitzen una nova entrega de les Converses sense guió. L’entrada és gratuïta tot i que l’aforament és limitat.
A Calonge, el Festival Nomad organitza diverses activitats durant la tarda-vespre d’avui. A les sis, activitats i jocs infantils al pati d’armes del Castell, i a la mateixa hora, un espectacle infantil a càrrec de Creatics als Jardins del castell. Aquí mateix, dos quarts de vuit, música seleccionada i tardeo i a les 10, concert amb Lady Hits.
I acabem a Santa Cristina d’Aro, a l’Espai Ridaura, on avui a partir de les 7 de la tarda es durà a terme la conferència inaugural de l’edició d’aquest 2025 de Concerts d’Aro. La conferència anirà a càrrec del músic Joan Vives.
Festes majors
I avui estan de festa major Vilajuïga, Fornells de la Selva i Joanetes.
El turisme i els establiments turístics són un fenomen que ha anat a més els darrers anys. Allotjaments com els pisos turístics han acabat provocant una problemàtica amb l’habitatge que s’ha fet palesa en zones com Barcelona, Girona, les Illes Balears o l’Empordà. Per aquest i altres motius, hi ha col·lectius que demanen un decreixement turístic. En els darrers mesos en diversos punts dels Països Catalans i l’Estat Espanyol hi ha hagut manifestacions a favor del decreixement turístic.
Sovint, quan es parla de com afecta el turisme en qüestions com l’habitatge o l’ocupació laboral es posa molt el focus a Barcelona, però, i al Baix Empordà, quants habitatges turístics hi ha? I places turístiques? I a la Costa Brava? I a les Comarques Gironines? I quines són les empreses que acumulen més pisos a la zona de l’Empordà? I a la demarcació de Girona?
Quasi 44.000 pisos turístics a la Costa Brava
Segons dades de la Direcció General de Turisme de la Generalitat a les quals ha accedit Ràdio Capital de l’Empordà, al Baix Empordà hi ha 17.999 pisos turístics. La majoria estan concentrats en pobles costaners com Platja d’Aro, Calella de Palafrugell, Begur, l’Estartit, Pals o Sant Antoni de Calonge. Mirant les places turístiques de tots els allotjaments turístics (és a dir, comptant hotels, càmpings, apartaments…), les dades indiquen que n’hi ha 95.450.
Si ampliem la mirada i observem les dades a nivell de la Costa Brava, aquestes indiquen que hi ha 43.723 habitatges turístics i 248.499 places turístiques. Pel que fa a les dades del conjunt de les Comarques Gironines, la xifra s’eleva fins a 45.830 pisos turístics i 273.952 places turístiques.
AL BAIX EMPORDÀ HI HA 18.000 PISOS TURÍSTICS I 95.500 PLACES TURÍSTIQUES
Conceptes que cal diferenciar
Sovint, quan es calcula el nombre de places turístiques d’una zona també es té en compte la resta d’allotjaments turístics com poden ser hotels, hostals o càmpings. En aquest reportatge, cada mapa diferenciarà aquests conceptes que sovint es confonen:
Habitatges d’ús turístic (HUT): Són un tipus d’allotjament turístic. Són habitatges de propietat particular que estan registrats, sovint de manera temporal, per allotjar turistes i, per tant, durant un temps han pogut servir com a habitatge particular habitual. Popularment, tothom els anomena pisos turístics i no ofereixen serveis com neteja d’habitacions o recepció. Un exemple podria ser un pis de Palafrugell llogat per l’Airbnb.
Allotjaments turístics: Fa referència a tots els equipaments que poden acollir turistes, com hotels, hostals, càmpings, habitatges d’ús turístic, apartaments turístics o turismes rurals.
Places turístiques: Són el nombre de llits i/o persones que caben en un allotjament turístic. Per exemple, un pis turístic on hi ha 2 llits dobles i 2 d’individuals té un total de 6 places turístiques.
A LA COSTA BRAVA HI HA 43.700 PISOS TURÍSTICS I 248.500 PLACES
Els populars candaus dels habitatges d’ús turístic | Autoria pròpia
Radiografia turística del Baix Empordà
Les localitats baix-empordaneses amb més habitatges turístics són Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (2.932), Palafrugell (2.785), Torroella de Montgrí i l’Estartit (2.658), Calonge i Sant Antoni (2.430) i Begur (1.772).
Per contra, els municipis que tenen menys habitatges d’ús turístic són Colomers (7), Jafre (8), Garrigoles (9), Fontanilles (9) i Serra de Daró (11). Cal ressaltar el fet que no hi ha cap municipi dels 36 que té Baix Empordà on no hi hagi pisos turístics.
Els pisos turístics que es troben al Baix Empordà representen el 16,98% (17.999) del nombre total d’HUT que hi ha a Catalunya. 105.991 és el nombre de pisos turístics que hi ha actualment al Principat.
CASTELL D’ARO, PLATJA D’ARO I S’AGARÓ ÉS EL MUNICIPI QUE TÉ MÉS HABITATGES TURÍSTICS I COLOMERS EL QUE MENYS
El Baix Empordà és la comarca que té més allotjaments turístics de tota Catalunya, seguida de l’Alt Empordà (17.827), el Tarragonès (13.675), el Barcelonès (12.547) i el Baix Camp (8.273). Per tant, en el total de l’Empordà hi ha més de 30.000 allotjaments turístics, en concret 36.296.
Desglossant els allotjaments, la comarca té 17.999 habitatges turístics, 210 hotels, 43 càmpings, 32 apartaments turístics, 124 turismes rurals i 59 llars compartides.
El 16,25% dels allotjaments turístics que hi ha Catalunya es troben a la comarca baix-empordanesa. El total d’allotjaments turístics que hi ha al Principat són 113.646.
EL 16,25% DELS ALLOTJAMENTS DE CATALUNYA ES TROBEN AL BAIX EMPORDÀ
Si mirem el nombre de places turístiques, aquestes ens indiquen que Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró és el municipi del Baix Empordà que té més places (19.312), seguit de Torroella de Montgrí (18.852) i Calonge i Sant Antoni (13.497). Per contra, els municipis de Jafre (19), Colomers (31) i Garrigoles (32) són els que menys places tenen.
En alguns municipis del Baix Empordà hi ha més places turístiques que habitants. En són un exemple Pals, Torroella de Montgrí o Mont-ras, que en èpoques de temporada alta poden arribar a multiplicar la seva població per dos, però amb les mateixes infraestructures -sistema sanitari o comerços, per exemple- que la resta de l’any.
Un habitatge turístic del Baix Empordà | Autoria pròpia
Radiografia turística de les Comarques Gironines
La demarcació de Girona és la que té més pisos turístics de totes les demarcacions catalanes. Seguidament de la demarcació gironina, per ordre, hi ha les demarcacions de Barcelona, Tarragona i, per últim, Lleida.
A la capital de les Comarques Gironines, Girona, hi ha un total de 788 pisos turístics, però, en nombre de pisos, per davant seu hi ha 16 localitats, totes més petites i costaneres: Roses (5.357), Castelló d’Empúries (3.664), Lloret de Mar (3.274), l’Escala (3.268), Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (2.932), Palafrugell (2.785), Torroella de Montgrí (2.658), Calonge i Sant Antoni (2.430), Begur (1.772), Llançà (1.691), Palamós (1.653), Tossa de Mar (1.479), Pals (1.422), Blanes (1.338), Sant Feliu de Guíxols (1.098) i Cadaqués (1.003). El següent mapa ofereix una visió comarcal de pisos turístics de les Comarques de Girona.
En nombre d’allotjaments turístics, el tipus d’establiment que hi ha més a tota la demarcació i també al conjunt de Catalunya és l’habitatge d’ús turístic. Dels 48.184 establiments que tenen les Comarques de Girona, 45.830 són pisos turístics. És a dir el 95,08% dels allotjaments turístics dels municipis gironins són pisos turístics. Però no només és el cas de les Comarques Gironines, a la resta del Principat les dades són molt similars. Dels 113.646 establiments per allotjar turistes que té Catalunya, 105.991 són pisos turístics, fet que representa un 96,26%.
El següent mapa ofereix una visió comarcal dels establiments turístics que hi ha a les Comarques de Girona.
Pel que fa als municipis gironins amb més places turístiques, aquí observem un canvi. Si en nombre de pisos i places, Roses era el municipi líder, en places turístiques és Lloret de Mar amb 35.521, la localitat de les Comarques Gironines que en té més. Seguidament, trobem dos municipis del Baix Empordà com són Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (19.312) i Torroella de Montgrí (18.852).
Amb un total de 273.952 places, les Comarques Gironines també són la demarcació amb més places turístiques de tota Catalunya. Els municipis de Lloret de Mar (35.521), Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (19.312) i Torroella de Montgrí són les localitats amb més places turístiques. Per contra, els municipis gironins que tenen menys places destinades al turisme són Viladasens (2), el Far d’Empordà (11) i Vilamalla (12). En totes les Comarques de Girona només hi ha un poble que no té cap plaça turística, Sant Joan de Mollet.
EN EL CONJUNT DE LES COMARQUES GIRONINES, NOMÉS HI HA UN MUNICIPI QUE NO TINGUI CAP PLAÇA TURÍSTICA, SANT JOAN DE MOLLET
Qui hi ha al darrere dels pisos turístics?
Al Baix Empordà hi ha empreses que acumulen més de 20, 30, 40 i 50 pisos turístics. En són un exemple Eurosic Investment Spain Socimi SA, Agrupació de Serveis Sanitaris i Assistencials SA, Inmobiliaria Roca Maura SA, Estartit Confort SA o Brasil I SA.
Eurosic Investment Spain Socimi SA no és només l’empresa que més habitatges d’ús turístic té al Baix Empordà, sinó també al conjunt de la Costa Brava i les Comarques Gironines. Es tracta de la tercera empresa que més pisos turístics acumula al conjunt de Catalunya. Per davant seu només hi ha Alcorax SL (384 pisos a Salou i 1 a Mont-roig del Camp) i Inmobiliaria Gallardo (158 pisos a Barcelona). Actualment, Eurosic Investment es coneix com a Elaia Investment Spain i és propietat del grup luxemburguès Batipart. Es tracta d’una societat d’inversió immobiliària especialitzada en pisos turístics i que, a l’Estat Espanyol, presideix Louis Bayon, que també és conseller delegat.
Si mirem les dades en clau de demarcació veiem que entren nous actius que acumulen pisos turístics a terres gironines. En son exemples les empreses Batlleandreu SL, Hegresa SL, Promociones Inmobiliarias Lloretenses SA o Sovem SA.
La Llongada és una iniciativa que busca recuperar la memòria oral de la pesca a l’Estartit per projectar-la cap al futur. El projecte vol reforçar la identitat pesquera del municipi i generar noves oportunitats a través de la cultura i l’economia blava.
El projecte està impulsat per l’Espai Medes i el Museu de la Mediterrània, amb el suport de la Confraria de Pescadors de l’Estartit i l’Entitat Municipal Descentralitzada. La proposta reactiva una iniciativa anterior, ara amb una mirada més estratègica, educativa i comunitària.
En aquesta primera fase, s’han enregistrat sis entrevistes a persones vinculades al món mariner, com pescadors actius i jubilats, dones amb tasques relacionades amb l’ofici i altres veïns. Aquest material formarà part d’un documental que s’estrenarà a la tardor, i s’integrarà al Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània.
Aquest estiu s’ha posat en marxa una ruta guiada pel patrimoni marítim de l’Estartit, amb la voluntat d’apropar aquesta història als visitants. A partir de la tardor, es programarà també els caps de setmana, i es preparen materials educatius per a escoles i famílies.
Coordinat per l’antropòloga Maria Ribas, el projecte inclou una mirada de gènere per visibilitzar el paper de les dones en la vida pesquera. La Llongada es planteja com un projecte de llarg recorregut, amb voluntat d’implicar-hi la comunitat local i oferir nous camins per al futur econòmic del municipi.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.