Privat: Fetus presentarà el seu nou disc a la Concòrdia el dissabte 25 de gener
Supermatí - entrevistes
Adrià Cortadellas: "No trigarem gaire a avançar algun nou senzill"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
Fetuspresentarà el dissabte 25 de gener a la Concòrdia de Sant Sadurní de l’Heura el seunou i cinquè disc, ‘Càntirnou fa aigua fresca’, onsegueixenbastint el seu singular pont entre punk-rock garatger, sonsd’arrel i cançó de taverna. I per parlar d’aquestaactuació i de comestàanant la presentació del disc ens ha visitat al Supermatí el membre de Fetus, Adrià Cortadellas.
Adrià Cortadelles, membre de la banda, ha destacat que tocar a la comarca, és sempre especial. “És on hi ha el nucli de la banda, i per això ens fa molta il·lusió actuar aquí”, ha explicat. A més, Cortadelles ha confirmat que encara queden entrades disponibles, tot i que s’espera una gran assistència.
L’actuació començarà a dos quarts de deu del vespre, però les portes de la sala s’obriran a les vuit per oferir al públic una experiència més completa. L’organització ha preparat servei de sopar, barra i la música de punxadiscos locals, que animaran la vetllada abans i després del concert. La sala Concòrdia de Sant Sadurní de l’Heura, amb capacitat per a 150 persones, és l’espai escollit per mantenir la proximitat i el to festiu que caracteritzen els concerts del grup.
Cal recordar que el disc ‘Càntir nou fa aigua fresca’ es va presentar el passat mes d’octubre a Barcelona i el treball ja ha passat per Manresa, Tarragona, Osona, entre altres llocs. En aquest nou treball Fetus combina l’estil de taverna, la reivindicació històrica, el folk combatiu i una actitud punk-rock, tal com apunta Cortadellas.
Fetus, amb una trajectòria consolidada, es defineix per la seva combinació única de gèneres i les seves lletres que barregen temàtiques històriques, folklòriques i d’actualitat. La banda també ha avançat que ja treballen en nous temes, alguns dels quals podrien veure la llum en els pròxims mesos com a senzills independents.
Els productors d’oli d’oliva verge extra han manifestat al Parlament la necessitat d’avançar en la modernització del regadiu per assegurar el futur del sector oleícola. Això, en un context de sequera que s’arrossega des de fa tres anys i que ha provocat una caiguda important de la producció. “Si avui tenim oli a les Garrigues és pel reg de suport, si hagués sigut pel secà no en tindríem ni una gota”, ha afirmat el president de la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Garrigues, Enric Dalmau. A la Comissió d’Agricultura també hi ha intervingut els presidents de les DOP Baix Ebre i Montsià, Siurana, Oli Empordà i Terra Alta, que han demanat, a banda dels sistemes de regadiu, impulsar la promoció de l’oli que produeixen.
Els presidents dels cinc segells DOP d’oli d’oliva verge extra de Catalunya han comparegut aquest dimarts a la Comissió d’Agricultura del Parlament per reivindicar la seva feina i reclamar polítiques encaminades a assegurar el futur del sector.
El sector ha demanat el compromís dels diferents partits per avançar en la modernització dels sistemes de regadiu, després que la sequera hagi demostrat en els darrers tres anys la “inviabilitat” de l’agricultura de secà, segons ha expressat Enric Dalmau, president de la DOP Garrigues.
En el cas de la DOP Baix Ebre, el seu president, Lluís Cardona, ha reclamat la posada en marxa del canal Xerta-Sénia, que havia d’entrar en funcionament el novembre passat. “És inadmissible que no pugui baixar aigua pel Xerta-Sénia amb les mancances que hi ha d’aigua i, a més, tenint molta part de les infraestructures fetes de fa més de 60 anys”, ha reclamat.
Des de la DOP Siurana, han celebrat l’inici de les obres per portar aigua a l’embassament dels Guiaments i han reclamat “l’execució imminent” de la connexió del reg des del Garrigues Sud a la Comunitat de Regants del riu Montsant. El seu president, Antoni Galceran, també ha demanat que pugui “començar ja” el reaprofitament de l’aigua de l’EDAR de Reus per part dels pagesos i regants de Riudecanyes.
En el cas de comptar amb reg de suport, com és el cas de la DOP Terra Alta, el seu president, Josep Pere Colat, ha reclamat una rebaixa del preu de l’aigua per “alliberar costos al sector”. “Estem regant a 35 cèntims el metre cúbic d’aigua i la diferència de preu de l’oli ha baixat un 50% respecte l’any passat”, ha expresat Colat.
De la seva banda, el president de la DOP Oli Empordà, Simó Casanovas, ha admès que la solució d’instal·lar sistemes de regadiu als camps és complicada en el seu cas ja que bona part de les explotacions d’oliva de l’Empordà són petits camps amb produccions secundàries i que tenen rendiments tirant a baixos.
Les cinc DOP també han reclamat impulsar la promoció de l’oli d’oliva verge extra que produeixen des de diferents àmbits, ja sigui a les escoles, als mitjans de comunicació i a través de la formació de professionals especialitzats en el sector oleícola. Això, amb l’objectiu que els consumidors coneguin el valor afegit del producte i el valorin a l’hora d’anar a comprar.
També han demanat als grups parlamentaris que legislin perquè les ampolles i garrafes que produeixen puguin incloure frases que assenyalin els beneficis de consumir oli d’oliva verge extra. A banda, han carregat contra el sistema d’etiquetat Nutriscore perquè posa al mateix nivell l’oli d’oliva verge extra i l’oli de colza, entre altres.
Suport dels grups parlamentaris
Els grups parlamentaris han donat suport als presidents de les DOP i s’han compromès a treballar perquè al sector hi hagi relleu generacional. Des d’ERC, Montse Bergés, ha mostrat el seu “suport inequívoc” al sector i ha dit que es posicionaran “perquè el Govern compleixi la planificació de regadius”.
El diputat de Junts, Ignasi Prat, ha qualificat l’oli de les DOP “d’un dels tresors més preuats” del país Catalunya i ha criticat la Interprofessional de l’Oli d’Oliva Espanyol per no promocionar prou l’oli d’oliva verge extra català. Des del PP, el diputat Jaume Veray ha remarcat que cal promocionar l’oli a les escoles perquè els joves el “valorin” i que també cal protegir els noms de les DOP.
El diputat de Vox Rafael Villafranca ha expressat que “poc o res s’espera d’aquest Govern” perquè alliberi costos i aposti pel sector “donada la seva trajectòria i la seva política agrària comunitària que recolza i que va contra la sobirania alimentària”.
Per la seva part, la diputada dels Comuns Núria Lozano ha dit que per combatre la sequera cal “demanar el mateix esforç a tots els sectors productius” i ha criticat que l’esforç que es va demanar a la pagesia a l’estiu no es demanés, també, al sector turístic.
El diputat de la CUP Dani Cornellà ha donat suport al sector i ha remarcat que cal fer “les polítiques públiques necessàries” perquè el sector superi un escenari de sequera que “ha vingut per quedar-se”. Rosa Maria Sobirana, del grup Mixt, ha criticat el Govern per no destinar els recursos suficients a pal·liar la sequera i ha titllat de “mofa” al sector l’assistència del president Illa a una fira de l’oli de Jaén.
Al seu torn, el diputat del PSC Manel Ezquerra ha destacat l’ampli suport dels diferents grups pel que fa a la necessitat d’avançar en assegurar el reg dels cultius.
El dissabte 18 de gener, el Cinema Casino de Begur va ser el punt de trobada d’una jornada informativa que va reunir veïns i representants municipals amb l’objectiu d’actualitzar la ciutadania sobre els projectes finançats amb els fons europeus Next Generation i altres inversions municipals. L’acte, conduït per David Galceran, va comptar amb la presència de l’alcaldessa Maite Selva, que va subratllar la importància d’aquestes actuacions per transformar la vila.
Begur ha rebut prop de 8 milions d’euros dels fons Next Generation, destinats a projectes enfocats a millorar la sostenibilitat, la digitalització i la qualitat de vida al municipi. L’alcaldessa va destacar la capacitat transformadora d’aquestes inversions: “Estem fent passos importants per situar Begur com un referent de municipi sostenible, digital i competitiu, alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible”.
Entre els projectes més destacats, el programa Next Generation Comerç ha destinat més de 760.000 euros a accions com la renovació d’espais comercials, la instal·lació de wifi gratuït, la millora de l’accessibilitat amb ascensors i la creació d’illes de frescor amb plaques solars i punts de recàrrega USB. També s’ha potenciat la digitalització comercial amb eines com una aplicació mòbil i la creació d’una secció específica a la pàgina de turisme municipal.
El pla DUS5000, amb gairebé 4 milions d’euros, se centra en la mobilitat sostenible i l’eficiència energètica. Inclou la instal·lació de bicicarrils, la rehabilitació energètica d’edificis municipals, la implementació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics i la instal·lació de plaques solars que cobriran gairebé tota la demanda energètica dels edificis públics.
En matèria turística, el programa PSTD, amb més de 3 milions d’euros, aposta per desestacionalitzar el turisme i promoure iniciatives com la restauració de camins de ronda, la instal·lació de webcams a les platges i la creació d’un pla d’economia circular. També s’han previst millores en mobilitat, com la creació d’aparcaments dissuasius amb lloguer de bicicletes elèctriques.
A banda de les inversions europees, l’Ajuntament de Begur està executant altres projectes clau amb pressupost municipal. Entre aquests, destaca la construcció del sector d’equipaments de la Font de Baix, valorat en més de 6 milions d’euros, que inclourà un aparcament, un nou consultori mèdic, serveis socials, la comissaria de la Policia Local i una nova Oficina de Turisme.
També es remodelaran els vestidors del Camp de Futbol, amb una ampliació de la graderia, i s’actuarà sobre la xarxa d’aigua, substituint 10 quilòmetres de canonades de fibrociment gràcies a una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua.
La jornada es va tancar amb una ronda de preguntes per part dels veïns, que van demanar més informació sobre habitatge social i transport públic. L’alcaldessa Maite Selva va assegurar que s’està treballant en aquests àmbits per garantir que “tothom que vulgui viure a Begur pugui fer-ho”, i va destacar que el POUM incorpora mesures per abordar aquestes problemàtiques.
La mort de David Lynch ens deixa orfes d’una de les veus més transformadores del nostre temps. La seva obra, que m’ha acompanyat des de l’adolescència, no és només cinema; és una finestra inquietant cap als mons ocults que conviuen amb el nostre, sovint amagats darrere de façanes d’aparent normalitat. Aquests mons posen en qüestió tot allò que donem per fet.
Lynch va convertir el seu art en una eina subtil però poderosíssima per desemmascarar les estructures de poder i les mentides que les sostenen. Amb obres com Blue Velvet i Twin Peaks, va despullar la hipocresia d’una societat aparentment virtuosa, però plena de realitats insuportables. A L’Home Elefant, va explorar amb delicadesa la crueltat davant la diferència, i amb Cor Salvatge, ens va arrossegar en un viatge visceral que exposava, sense concessions, els límits de l’amor i el caos.
La seva mirada era capaç de capturar horrors —carnals, socials i morals— amb una intensitat que traspassava la pantalla i s’instal·lava en l’ànima de l’espectador. Era un visionari visual, però també un disseccionador de l’ànima humana. Hi ha més Dostoievski a les seves pel·lícules que en moltes adaptacions literàries, perquè els seus relats penetraven en les contradiccions més profundes i en els abismes del subconscient.
Ahir, a l’Empordà, durant la presentació de Los hechos de Key Biscayne de la Xita Rubert, es va citar una reflexió de Lynch: “No cal que les meves pel·lícules siguin entenedores; vull deixar espai a la intuïció de l’espectador perquè pugui somniar.” Aquesta idea encapsula el seu llegat: no buscava respostes tancades, sinó finestres que permetessin a cadascú explorar els seus propis significats.
Ell em va ensenyar a qüestionar la realitat, a explorar el que no es veu i a redescobrir els múltiples mons que habitem. Ara, amb la seva absència, queda el silenci d’una veu que sabia mirar el costat fosc de la llum i, alhora, ens mostrava a veure més enllà.
Potser la gran pregunta que ens deixa Lynch, i que em connecta amb la presentació de la Xita, és aquesta: com podem trobar bellesa i sentit en uns mons que s’encavalquen, desconcertants en la seva complexitat, però fascinants en les seves infinites possibilitats?
L’Ajuntament de Palamós ha anunciat una reforma i ampliació de l’espai d’esbarjo per a animals de companyia situat al costat de l’skate park de la zona esportiva municipal “Josep Massot i Sais”. L’actuació forma part de les obres d’una nova estació de bombament que canalitzarà les aigües pluvials procedents del Pla de Sant Joan cap a la riera Aubi, amb l’objectiu de reduir el risc d’inundacions en diverses zones del municipi.
Aquest projecte suposarà una ampliació significativa de la zona actual destinada a les mascotes, que passarà de 1.070 a 1.230 metres quadrats, guanyant 160 metres quadrats addicionals. La nova zona s’estendrà cap al sud, fins a arribar a l’skate park, i estarà completament equipada amb arbres que oferiran ombra, bancs, papereres i una font per a gossos. L’espai continuarà estant perimetrat amb tanca per garantir la seguretat dels animals i dels usuaris.
Durant el període d’execució de les obres, que també inclouen l’ampliació del carrer d’Enric Vincke, l’accés al parc es limitarà a la banda nord, que quedarà habilitada temporalment per a l’ús de les mascotes i els seus propietaris.
A més d’aquesta zona, Palamós compta amb altres espais dedicats a les mascotes. Al barri de Sota Pedró, prop de la zona portuària, hi ha un parc enjardinat de 950 metres quadrats, exclusivament de sauló, equipat amb arbres, bancs, papereres i una font. L’espai està delimitat per una tanca perimetral de fusta que assegura la tranquil·litat dels animals.
En l’àmbit de les platges, destaca la platja de Pere Grau, un espai exclusiu per a animals de companyia disponible durant tot l’any. Situada a la zona exterior del port comercial “Fèlix Ribera Casamada”, aquesta platja està delimitada entre el port i les roques del Giber, accessible a través del camí de ronda que connecta amb el far de la Punta del Molí.
També a la platja Gran, el municipi habilita temporalment, entre l’1 de novembre i el 15 de març, un espai de 1.300 metres quadrats situat al límit amb el terme municipal de Calonge i Sant Antoni. Durant aquest període, els animals poden accedir-hi i gaudir de l’espai deslligats, sempre sota la supervisió dels seus propietaris.
