Aquest mes de juny s’han alliberat 15 nous exemplars de tortuga d’estany al Baix Ter. Totes han estat criades en captivitat al Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, gestionat per l’Associació Amics de la Tortuga de l’Albera. Amb aquest reforç, ja són 238 les tortugues reintroduïdes a la zona des de l’inici del projecte de recuperació, l’any 2015.
La reintroducció forma part del programa de reforçament poblacional que lidera el Consorci del Ter. Aquest projecte busca recuperar una de les espècies més amenaçades de rèptils del territori. La tortuga d’estany està considerada en perill d’extinció segons el Catàleg de fauna salvatge autòctona aprovat per la Generalitat de Catalunya.
Enguany també s’ha constatat un nou èxit reproductiu. S’han detectat dues tortugues nascudes en llibertat que se sumen a les localitzades els darrers anys. Les captures s’han fet en diverses basses naturals properes al riu Ter.
El Consorci del Ter fa dues campanyes de seguiment cada any, una a la primavera i una altra a la tardor. Aquestes campanyes utilitzen trampes especialitzades per fer el seguiment dels exemplars reintroduïts i controlar la presència de tortugues exòtiques. Cada exemplar alliberat porta un xip subcutani per facilitar-ne la identificació i el monitoratge a llarg termini.
A més dels alliberaments, el projecte inclou accions per conservar els hàbitats naturals. També es controlen els depredadors de cries i s’apliquen mesures per protegir tant les tortugues com els espais on viuen. Segons els tècnics, els exemplars mostren bon estat de salut, bon creixement i capacitat d’adaptació.
La Federació Ecologista SOS Costa Brava ha convocat una mobilització popular per aquest dissabte a les set de la tarda per demanar l’obertura del Camí de Ronda i denunciant la privatització i l’espoli del litoral català, simbolitzat en el cas paradigmàtic de Cap Roig. Des de la federació posen de manifest que es tracta d’una caminada reivindicativa que “posa el focus sobre un territori clausurat per tanques i murs que impedeixen el pas per un sender públic litoral que ha estat històricament utilitzat i estimat per la població”.En aquest context, el Festival de Cap Roig “actua com a aparador de l’especulació: una façana cultural que amaga la destrucció ecològica, la pressió urbanística i l’expulsió de les formes d’habitar vinculades al territori”. Així ho ha explicat a DE CAP A CAP, amb Joan Bosch, Jordi Palaudelmas, President de SOS Costa Brava.
La Universitat de Girona ha rebut prop de 28.000 sol·licituds de preinscripció per al curs 2025-2026. Aquesta xifra representa un increment del 12% respecte a l’any anterior, quan es van registrar unes 25.000 peticions. L’interès per accedir als estudis del centre gironí continua creixent.
Aquest augment també es reflecteix en el nombre d’estudiants que han escollit la Universitat de Girona com a primera opció. Han estat prop de 4.600, un 10% més que l’any passat. D’aquests, uns 2.400 ja tenen plaça assignada per al setembre.
Pel que fa a les preferències d’estudi, Infermeria lidera el rànquing amb unes 370 sol·licituds. La segueixen Medicina i Dret, que també figuren entre els graus amb més demanda. Psicologia, Enginyeria Informàtica i Publicitat i Relacions Públiques completen la llista de les deu titulacions més sol·licitades.
Medicina torna a situar-se com la carrera amb la nota de tall més alta, amb un 12,4. Tot i això, baixa lleugerament respecte al curs anterior. En segona posició hi ha la doble titulació de Biologia i Biotecnologia, amb un 11,4, i en tercer lloc, Infermeria, amb un 10,4. També destaca l’augment de nota en estudis com Arquitectura i Educació.
Aquest any hi ha catorze titulacions amb una nota de tall superior al 9,5. La meitat són dobles titulacions. Els graus vinculats a ciències de la salut continuen mantenint els valors més alts, com ara Medicina i Enginyeria Biomèdica.
Una de les novetats del curs és l’estrena del Programa Acadèmic de Recorregut Successiu. Aquesta iniciativa integra el grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials amb el màster d’Enginyeria Industrial. Els alumnes accediran a un itinerari consecutiu de grau i màster.
La matrícula per als nous estudiants es podrà fer entre el 15 i el 18 de juliol. El curs començarà el 15 de setembre.
La reforma i l’allargament del passeig marítim de Platja d’Aro (Baix Empordà) costarà més de 14 milions d’euros (MEUR) i l’ajuntament vol que l’obra estigui enllestida el 2030. Dels tres trams en què s’ha subdividit la primera línia de mar -que s’estén al llarg de més de 2 quilòmetres- aquesta tardor l’Estat ja començarà a actuar entre el Port d’Aro i el Ridaura. Aquí, el passeig s’allargarà amb un camí de sauló. Pel que fa al tram nord, que és el més extens i va des de la nova passera del Ridaura fins a Cavall Bernat, l’ajuntament vol tenir-ne aprovat el projecte l’estiu de l’any que ve (un cop ja s’ha fet el concurs d’idees). L’alcalde, Maurici Jiménez, entén que “com a mínim” l’Estat ha d’assumir el 50% de l’obra, que puja a 9,75 MEUR.
La reforma i l’allargament del passeig marítim de Platja d’Aro s’ha subdividit en tres projectes diferents. El que està més avançat és el que correspon al tram sud. Aquí, entre el Port d’Aro i l’avinguda Verona Terol -just abans de nova passera sobre el Ridaura- el passeig es perllongarà amb criteris naturalitzats (a diferència de la resta, que serà més urbà).
Estarà format per un camí de sauló, amb dunes que el separaran de la zona de la platja. Entre el camí i la pineda dels enamorats, s’hi faran zones amb vegetació -on s’hi plantaran arbres- i s’hi instal·laran bancs. En aquest cas, l’obra l’executarà l’Estat. El projecte té un pressupost d’uns 800.000 euros, els treballs començaran aquesta tardor i s’allargaran cinc mesos.
“Costes ja ha escollit l’empresa que executarà les obres, i la previsió és que s’iniciïn entre el 15 de setembre i el 15 d’octubre; per tant, per a la temporada d’estiu de l’any que ve, aquest tram més naturalitzat ja ha d’estar acabat”, concreta l’alcalde, Maurici Jiménez.
El nou tram sud del passeig es connectarà amb l’actual a través d’una nova passera metàl·lica sobre el Ridaura. El paviment serà de formigó, tindrà 72 metres de llargada i 3 i mig d’amplada (perquè hi passin vianants i, puntualment, vehicles d’emergència). La passera costarà 3 MEUR, que inicialment assumeix l’Ajuntament després que l’Estat en redactés el projecte i l’obra es dilatés en el temps per divergències administratives amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
Per desencallar-ho, el consistori va decidir assumir els treballs. Maurici Jiménez explica que els diners per fer la passera ja s’han inclòs al pressupost per a aquest 2025, i que la intenció és que l’Estat -en el moment en què hi hagi pressupostos- els permeti “recuperar aquesta inversió a través d’una subvenció”. La intenció és que les obres s’engeguin aquest hivern i que la nova passera ja estigui a punt per a la temporada del 2027 (perquè el termini dels treballs és d’uns nou mesos, però s’ha de tenir en compte el parèntesi de l’estiu).
Més de 10 MEUR
Dels tres trams que tindrà el nou passeig de Platja d’Aro, el més extens és el del nord. De fet, abraça tota la façana urbana (des del passeig Ridaura fins a Cavall Bernat). D’aquí ja se n’ha enllestit el concurs d’idees, que marca les directrius que haurà de recollir el projecte constructiu.
En aquest cas, el nou passeig tindrà diferents seccions d’entre 13 i 20 metres, i els comerços i terrasses de restauració -separades de la façana dels edificis- com a màxim n’ocuparan la meitat de la superfície. A més, el passeig guanyarà amplada amb plataformes de fusta per damunt la sorra de la platja i, segons precisa Jiménez, l’arbrat que hi haurà “multiplicarà per tres” l’actual.
L’espai per a vianants tindrà zones enjardinades, jocs infantils i àrees amb lavabos i vestidors. La reforma no tan sols canviarà tot el paviment actual, sinó que també reposarà les xarxes de serveis. Inicialment, es calcula que totes les obres costaran 9,75 MEUR.
L’alcalde de Platja d’Aro explica que no es tracta tan sols “de canviar la part estètica del passeig” sinó també totes les infraestructures que hi passen per sota (com la xarxa de pluvials). “Per tant, no és tan sols treure un paviment per posar-ne un altre; a més, s’ha de tenir en compte que hi haurà mig quilòmetre en què el passeig es tirarà enrere per prevenir futures llevantades i es reforçarà amb rocalla”, precisa Maurici Jiménez (a imatge del què ja es va fer al tram afectat pel temporal Gloria).
L’alcalde calcula que, en global, un cop comencin els treballs, tota l’obra s’allargarà dues temporades. Ara, la següent fita que es marca el consistori és tenir-ne aprovat el projecte constructiu a principis d’estiu de l’any que ve (pels volts de Sant Joan). I en paral·lel, concretar també com es finançarà l’obra, amb l’objectiu de tancar una proposta entre finals del 2026 i principis del 2027, que permeti engegar l’obra perquè la reforma del passeig sigui realitat l’any 2030.
“El cavall de batalla”
Maurici Jiménez admet que, de fet, el finançament serà “el cavall de batalla”. “El projecte executiu ens marcarà el cost real de les obres; però la nostra voluntat és que, com a mínim, l’Estat n’assumeixi el 50%”, subratlla l’alcalde de Platja d’Aro. “La nostra prioritat, un cop tinguem el projecte damunt la taula, serà lligar el finançament amb la brevetat més gran possible”, hi afegeix.
El concurs d’idees i la redacció del projecte de reforma del tram nord del passeig costaran 653.250 euros. D’aquest global, el consistori ja ha rebut una subvenció de 150.000 euros de l’Estat.
Jiménez admet que la negociació política pel finançament també marcarà el temps d’execució dels treballs. “Però en tot cas, la voluntat de l’Ajuntament és ser-hi i començar les obres perquè, un cop s’engeguin, ja no s’aturin fins a completar la reforma”, subratlla l’alcalde.
La sentència, a finals d’any
Sobre la primera línia de mar, l’alcalde també s’ha referit a la situació que viuen els més de 850 propietaris afectats per la Llei de Costes, i que reclamen a l’Estat que exclogui els seus pisos de la zona de domini públic per recuperar la potestat de poder-los vendre i inscriure’ls al registre. Maurici Jiménez recorda que, en paral·lel a l’ofensiva que han engegat els privats, l’Ajuntament va interposar un contenciós per aquest afer davant l’Audiència Nacional, que encara està pendent de sentència.
“Fa cosa d’un mes i mig vaig preocupar-me’n i vaig trucar a l’Audiència Nacional; i em van dir que a finals d’aquest any o a principis del vinent hauríem de tenir la resolució”, ha concretat l’alcalde de Platja d’Aro. En paral·lel a la via judicial, Jiménez també explica que hi ha la política. I aquí, recorda que se segueix insistint al Ministeri perquè enretiri la línia que marca el domini públic (i que actualment afecta les finques).
L’alcalde admet que l’actual situació ha deixat “en els llimbs” molts propietaris, i que les compravendes es fan a través d’un contracte privat que no s’inscriu al Registre de la Propietat. “Per tant, quan s’hi vulgui posar ordre la feina serà imponent i complexa; perquè gairebé haurem de fer un porta a porta per saber de qui és cada propietat”, conclou.
Privat: La Policia Local de Palamós deixa de fer hores extres indefinidament i reclama millores laborals a l’Ajuntament
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha determinat que col·locar tanques els dimarts i dissabtes per ordenar el trànsit al mercat de Palamós no és una tasca pròpia de la Policia Local. El tribunal dona la raó al sindicat Central Sindical Independent i de Funcionaris i revoca una sentència anterior del jutjat contenciós de Girona.
Segons la resolució, la regulació del trànsit sí que és competència municipal, però no ho és quan es tracta d’una feina repetitiva i planificada que no requereix cap decisió. El tribunal ho considera una tasca rutinària i sistemàtica, allunyada de les funcions policials, que només haurien d’incloure accions puntuals derivades d’esdeveniments excepcionals.
Amb aquesta decisió, el tribunal també anul·la el decret d’alcaldia que assignava aquesta feina als agents de la Policia Local. El mateix consistori havia reconegut durant el procés judicial que tenia previst adjudicar aquest servei a una empresa externa, però encara no ho havia fet.
El sindicat Central Sindical Independent i de Funcionaris ha celebrat la sentència i denuncia que és només una més entre moltes que ha guanyat contra l’Ajuntament. Asseguren que la situació evidencia una falta de negociació per part del consistori i critiquen el que consideren un mal ús dels recursos públics.
A més, el sindicat adverteix que aquestes tasques resten eficàcia al servei policial i demana canvis immediats en l’organització del dispositiu dels dies de mercat. Segons diuen, l’Ajuntament havia estat advertit durant anys i no va respondre fins que la situació va arribar als tribunals.
Platja d’Aro inaugura aquest dissabte l’exposició “Fantasy”, amb una selecció de quaranta obres de pintura i il·lustració dels artistes Luis Royo i Romulo Royo. La mostra s’estrena a les vuit del vespre a l’Espai Masia Bas i es podrà visitar fins al 14 de setembre amb entrada lliure.
L’exposició forma part del cicle anual d’arts plàstiques impulsat per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró. Amb aquesta proposta, ja són quatre les mostres que s’han presentat enguany en aquest circuit cultural. Durant la inauguració es presentarà el catàleg commemoratiu de la mostra.
Luis Royo i Romulo Royo són noms destacats dins del món de la fantasia gràfica. Les seves obres han viatjat arreu del món, amb estils que barregen escenaris distòpics, mitologies reinventades i una gran força visual. La mostra “Fantasy” vol ser un recorregut per aquest imaginari amb imatges evocadores i plenes de simbolisme.
L’Espai Masia Bas, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, acull la mostra en horari de dimarts a divendres de sis a nou del vespre, i caps de setmana i festius també d’onze del matí a una del migdia. Aquest equipament cultural forma part d’un conjunt més ampli que inclou la biblioteca Mercè Rodoreda, l’Escola d’Art i altres serveis culturals municipals.
Amb aquesta exposició, Platja d’Aro manté activa una triple oferta cultural. A banda de “Fantasy”, es pot visitar fins al 28 de juliol la retrospectiva pictòrica de Miguel Ángel Encuentra al Castell de Benedormiens, i fins al febrer de l’any vinent, l’escultura de Miquel Solà al Parc dels Estanys.
