Palafrugell reforça la deixalleria municipal amb nous serveis dins el nou contracte de residus

privat:-la-deixalleria-municipal-de-palafrugell-es-reforca-amb-nous-serveis-i-millores-operatives-dins-el-nou-contracte-de-residus
Privat: La deixalleria municipal de Palafrugell es reforça amb nous serveis i millores operatives dins el nou contracte de residus

Palafrugell reforça la deixalleria municipal dins el nou contracte de neteja viària i residus. L’Ajuntament ha incorporat millores operatives i nous serveis per fer més eficient la gestió dels materials.

El servei amplia la capacitat de transport de residus i millora l’organització interna. També incorpora un sistema de control digital més precís per registrar les aportacions de les persones usuàries.

Entre les novetats destaca el reforç de la recollida de voluminosos i restes de poda, dos dels materials més habituals. La deixalleria permet gestionar residus que no tenen contenidor específic al carrer i garanteix un tractament adequat.

El sistema de targeta d’usuari es manté com a eina clau per aplicar les bonificacions a la taxa d’escombraries. Les persones que fan un mínim de sis aportacions l’any, repartides en quatre mesos diferents, poden obtenir una reducció del trenta-cinc per cent.

Les persones que practiquen compostatge casolà poden sumar una bonificació addicional del vint-i-cinc per cent. Si es compleixen tots els requisits, la reducció pot arribar fins al seixanta per cent.

L’any passat la deixalleria va gestionar prop de 3.500 tones de residus en unes 20.000 entrades. Els materials més dipositats van ser voluminosos, runa, poda i fusta, a més de residus especials i aparells elèctrics.

L’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán, ha destacat que la deixalleria és una infraestructura essencial dins el nou model de residus. Segons ha explicat, el reforç del servei permet millorar el control i facilitar que la ciutadania es beneficiï de les bonificacions.

La visita institucional també ha servit per visualitzar les millores aplicades en col·laboració amb l’empresa concessionària. L’equipament es troba al Camí Vell de Tamariu i obre de dilluns a dissabte en horari de matí i tarda durant tot l’any.

Si volem educació de qualitat, fem-ho amb pausa, recursos i polítiques valentes.

andreu paneque
El politòleg bisbalenc Andreu Paneque
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Si volem educació de qualitat, fem-ho amb pausa, recursos i polítiques valentes.
Loading
/

Fa unes setmanes, els nostres docents van sortir al carrer. Es van mobilitzar per reclamar una sèrie de mesures que permetin revertir les seves condicions laborals, però també per defensar el futur de la canalla del nostre país i de la nostra comarca.

Aquell dia —i també en els dies posteriors— han proliferat diagnòstics sobre què necessita el sector. I, curiosament —dic curiosament perquè no és habitual—, el consens és força generalitzat: falten recursos per fer de l’educació alguna cosa més que una vocació; per convertir-la en una professió amb tots els drets garantits, capaç d’oferir una educació pública i de qualitat.

El problema és que, en l’educació —com en altres serveis públics com la sanitat o els cossos d’emergències— massa sovint es dona per fet que la vocació ho ha de sostenir tot. Massa sovint es posa per davant la voluntat dels treballadors públics de prestar el servei que la ciutadania mereix, en lloc de posar-hi allò que realment cal: diners, polítiques públiques valentes i estables, i temps.

En un moment en què intentem ensenyar als nostres infants i joves que el coneixement no pot ser immediat, el que demanaria al nostre govern és que s’aturi, que escolti i que impulsi, en sectors estructurals del país, veritables polítiques de país: valentes, estables i a llarg termini.

Si volem una educació de qualitat, fem-ho bé. Fem-ho amb pausa. I, sobretot, fem-ho amb recursos i amb polítiques valentes.

NATURABEGUR impulsa la conservació de la biodiversitat terrestre i marina a les Muntanyes de Begur

NATURABEGUR, el projecte liderat per l’associació BIOSFERA, ha iniciat un programa integral per reforçar la conservació de la biodiversitat a l’Espai d’Interès Natural (EIN) Muntanyes de Begur, un espai de gran valor ecològic i altament vulnerable de la Costa Brava. El projecte combina gestió activa, recerca científica, educació ambiental i participació ciutadana per protegir aquest entorn marítimoterrestre únic.

Segons Eduard Serrano, director del projecte, NATURABEGUR busca passar de la diagnosi a l’acció, implicant els habitants del territori en la seva protecció activa: “Les Muntanyes de Begur són un espai d’altíssim valor ecològic, però també vulnerable. Amb NATURABEGUR, volem passar de la diagnosi a l’acció i implicar el territori en la seva protecció activa.”

El projecte desplega 10 actuacions estratègiques, cinc en l’àmbit terrestre i cinc en el medi marí, amb una visió integrada de l’ecosistema. Entre les accions terrestres destaca l’erradicació d’espècies invasores, com l’ungla de gat (Carpobrotus edulis), que amenaça la flora autòctona. També es realitzaran tasques de restauració d’hàbitats degradats, retirada de residus i impuls d’activitats de ciència ciutadana.

En l’àmbit marí, les actuacions inclouen la retirada de plàstics i arts de pesca abandonades, el seguiment científic de les praderies de posidònia i l’anàlisi de l’impacte del fondeig d’embarcacions. Aleix Castejón, tècnic del projecte, ha destacat la importància de la posidònia, una planta marina clau per a la biodiversitat i la captura de carboni blau: “Protegir-la no és només una qüestió ambiental, sinó també climàtica.”

Una de les claus de NATURABEGUR és la participació ciutadana, amb l’objectiu d’arribar a més de 20.000 persones a través d’activitats de divulgació i educació ambiental. També es preveu mobilitzar centenars de voluntaris per dur a terme accions directes de conservació. Eduard Serrano ha destacat: “Volem que la ciutadania no sigui només espectadora, sinó protagonista. La protecció del territori és una responsabilitat compartida.”

NATURABEGUR està finançat pel Fons del Patrimoni Natural i compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració dels ajuntaments de Begur, Palafrugell, Pals i Regencós, així com d’entitats científiques i ambientals. Amb una durada prevista de tres anys, el projecte aspira a consolidar un model de gestió ambiental replicable en altres espais naturals de la Costa Brava i més enllà.

El Parlament aprova l’augment de la taxa turística davant les crítiques del sector

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest matí el projecte de llei que preveu un increment de la taxa turística arreu del país, començant a l’abril i augmentant de forma progressiva durant els pròxims anys. El sector hoteler i els responsables dels habitatges d’ús turístic del Baix Empordà i de la Costa Brava critiquen aquesta aprovació i consideren que és «una mala notícia».

Dia 1 d’abril d’aquest 2026 ja entrarà en vigor l’augment de la taxa turística, especialment a Barcelona, on es duplicarà. A la resta de demarcacions catalanes també pujarà, però arribarà a duplicar-se a l’abril del 2027, quan hi haurà un segon increment. La presidenta de l’Associació Turística d’Apartaments (ATA) de les comarques de Girona, Esther Torrent, considera que aquest augment afectarà negativament tant el sector com també el conjunt del país.

Per a un hotel de 5 estrelles, la taxa actualment és de 3 euros, i pujarà fins als 4,50 € a l’abril i fins als 6 € el 2027. Per a un hotel de 4 estrelles, ara és d’1,20 €, a l’abril serà d’1,80 € i el 2027, de 2,40 €. I per a un habitatge d’ús turístic, la tarifa actual és d’1 €, a l’abril pujarà fins l’1,78 € i el 2027 serà de 2,50€. A més, els ajuntaments també podran afegir recàrrecs a aquesta taxa. Esther Torrent considera que és un increment excessiu i lamenta que no hi hagi hagut diàleg possible entre representants del sector i els partits polítics que han impulsat i recolzat la mesura.

La presidenta de la Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme del Grup Costa Brava Centre, Bàrbara Hallé, afegeix que estan d’acord en l’import turístic com a concepte, però no en la manera en la qual s’ha dut a terme.

De fet, Hallé assegura que la taxa turística només funcionarà si aporta solucions a les problemàtiques reals del turisme arreu del país, i no com un element recaptatori. A més, considera que s’ha desenvolupat i decidit l’augment de la taxa amb «poca transparència».

El 25% de l’import de la taxa turística es destinarà a polítiques d’habitatge de la Generalitat, mentre que el 75% restant s’invertirà en el Fons per al Foment del Turisme. Per altra banda, els ingressos provinents dels recàrrecs de cada ajuntament es destinaran en el que els consistoris decideixin.

La Bisbal adjudica la instal·lació de plaques solars a l’Arxiu Comarcal per avançar en l’estalvi energètic

L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà ha adjudicat recentment la instal·lació d’un sistema fotovoltaic de 35 kW a l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà per un import de 41.797,02 euros (IVA inclòs), finançat amb els Fons Next Generation EU.

Aquesta nova instal·lació fotovoltaica forma part d’una estratègia municipal més àmplia per avançar en l’estalvi energètic i la reducció de les emissions de CO₂. Amb aquesta acció, l’Arxiu Comarcal començarà a produir la seva pròpia electricitat a partir de l’energia solar, ajudant a reduir les despeses energètiques de l’edifici.

Amb aquesta nova instal·lació, la suma total de les instal·lacions fotovoltaiques a equipaments municipals ja executades o en curs arriba a més de 93 kW, amb una inversió aproximada de 125.000 euros. Aquesta estratègia inclou altres equipaments com la Residència Geriàtrica Zoilo Feliu i el Terracotta Museu, que també disposen de plaques solars que permeten una producció energètica pròpia.

El sistema de plaques solars a l’Arxiu Comarcal s’instal·larà en modalitat d’autoconsum instantani col·lectiu, una opció innovadora que permet compartir l’energia generada entre diversos consums dins de l’edifici, optimitzant l’ús de l’energia en cada hora de sol. A més, aquesta iniciativa s’inscriu dins d’una estratègia de transició energètica més àmplia, que ha estat recolzada per l’Ajuntament amb una moció de suport a les energies renovables aprovada a principis de 2026.

Òscar Aparicio Pedrosa, l’alcalde de la Bisbal, ha destacat que cada nova instal·lació de plaques solars als equipaments municipals representa una inversió que no surt de les arques públiques i una tonalitat menys de CO₂ a l’atmosfera.

A més, el regidor de Medi Ambient, Josep Maria Plaja, ha subratllat el compromís municipal per reducir la dependència dels mercats energètics mitjançant l’energia solar, amb un increment significatiu de les instal·lacions fotovoltaiques a la ciutat.

Unió de Pagesos exigeix mesures per controlar l’expansió del coipú a l’Alt i Baix Empordà

Coipú

Unió de Pagesos ha exigit al Departament de Territori que reprengui de manera urgent les mesures de control del coipú a les comarques gironines, en concret a l’Alt Empordà i al Baix Empordà, on aquest rosegador ha estat causant greus danys a l’agricultura. El sindicat denuncia que des de principis de gener de 2026, el Govern català no ha implementat cap acció de captura o control, malgrat que les brigades específiques per al control del coipú van operar entre 2023 i 2025.

Aquesta manca d’acció arriba després que, l’any 2023, davant de les queixes de la pagesia pels danys agrícoles, el Govern posés en marxa dues brigades per capturar exemplars de coipú. Fins al maig de 2025, aquestes brigades van aconseguir capturar 3.289 exemplars. Tanmateix, el sindicat denuncia que quan va caducar la contractació del servei, el Govern va decidir no renovar-lo adduint manca de pressupost, una decisió que Unió de Pagesos qualifica d’incomprensible.

El sindicat alerta de l’augment exponencial de la població de coipú a Catalunya, una espècie invasora que es reproduce de manera ràpida i nombrosa. Aquest augment fa que la presència del coipú sigui cada vegada més problemàtica per als conreus herbacis, com la colza i l’arròs, que són els principals aliments d’aquest rosegador.

Unió de Pagesos reclama una planificació de captures constant i sostinguda per controlar les poblacions de coipú, especialment a les zones amb més densitat, i evitar que els danys agrícoles augmentin.