En els darrers anys, especialment als Estats Units, ha anat prenent força una nova mirada sobre el divorci. Davant la visió tradicional que l’associa amb el fracàs o la pèrdua, emergeix un enfocament que entén aquesta etapa no com un final tràgic, sinó com una transició vital que mereix ser viscuda de manera conscient i sense ocultar-se. Aquesta transformació no només reflecteix canvis culturals, sinó també una evolució en la manera d’entendre les relacions humanes i la salut emocional.
Com a advocat de família, he vist moltes separacions, però recordo especialment una situació que em va fer replantejar aquesta visió. Sortint del jutjat, després de ratificar un conveni de divorci, la clienta em va demanar si podia fer una fotografia d’ella i el seu ja exmarit a les escales del jutjat. Em vaig quedar sorprès. Per més bon ambient que hi pugui haver en una ratificació, mai no m’havien demanat res semblant. Li vaig dir: “És clar”.
Vaig fer la fotografia, i potser per la cara de sorpresa que feia, ella em va comentar que no hauria de ser estrany fer fotografies. És un moment important, que no cal ocultar. Si es comparteixen casaments, inauguracions de cases, batejos o aniversaris, per què no celebrar que s’ha tancat el tema del divorci? Que tothom sàpiga que torno a començar i que estic bé. Vaig pensar que tenia tota la raó del món. Em va explicar, fins i tot, que als Estats Units ja és habitual fer festes de divorci i que alguns psicòlegs recomanen fer-ho com a part del procés de dol i de reinici.
Aquest tipus d’actitud reflecteix una visió nova del divorci que cada cop més professionals del dret i la psicologia defensem. Des del punt de vista jurídic, el divorci col·laboratiu aposta per una resolució pacífica, basada en el diàleg i l’acord, amb l’acompanyament de mediadors i terapeutes. Des del vessant emocional, es reconeix el valor dels rituals de tancament per donar sentit als moments de canvi.
I en aquest context han sorgit les anomenades divorce parties, o festes de divorci. Lluny de la frivolitat, aquestes celebracions serveixen per reconèixer una etapa tancada i donar la benvinguda a una nova vida. A vegades són íntimes, d’altres més socials, però totes tenen en comú la voluntat de no amagar el canvi, sinó viure’l amb dignitat, gratitud i esperança.
La societat està canviant. Si celebrem els començaments, potser també hauríem d’aprendre a acomiadar-nos dels finals amb serenor i reconeixement. El divorci no deixa de ser un moment clau en la vida d’una persona. No és un fracàs, és una decisió que sovint implica valentia, autocura i maduresa. I potser, sí: també mereix una fotografia.
Autor: Marc Trayter Vilagran.
