El diumenge 8 de juny, a la tarda-vespre, quan la Dolors Bassa, ens explicava la seva experiència com a Consellera d’Afers Social a l’any 2017 i la seva vivència de presonera de l’Estat, arribaven a la Plaça Ventura Ametller, on estàvem fent la Botifarrada per comprar més estelades, la mala notícia que l’Atlètic Pals, en el partit d’anada de l’eliminatòria d’ascens jugat a casa contra el Siurana d’Empordà, havia perdut per un gol a quatre.
Tothom constatava, amb decepció, que quasi era impossible la remuntada; una remuntada que sis dies més tard, dissabte passat, es va materialitzar, i, en camp contrari.
Els de Siurana ja ho tenien tot a punt: disc-joquei i botifarres per a la celebració. Fins i tot alguna pancarta un xic ofensiva contra el rival.
Però no havien comptat que un equip ferit pot mossegar molt fort; en quinze minuts es van trobar amb el resultat empatat; i quan, al final, van fer el gol de l’honor, ja l’Atlètic Pals en portava cinc i l’eliminatòria capgirada.
Per les xarxes, primer, i després, a la tarda del diumenge passat, amb una sorollosa rua pel poble es va constatar que l’eufòria va ser gran a Pals. Una recepció a l’Ajuntament amb molts parlaments, va fer explícit que tornar a Tercera Catalana, després d’haver-ne baixat la temporada anterior, era un motiu de gran satisfacció.
La temporada vinent, doncs, serà un dels quasi cent equips de la demarcació de Girona que jugarà a Tercera catalana, contra equips com el CE Begur o l’UD Palamós.
Enhorabona a tècnics, jugadors i afició. Ben tornats a Tercera Catalana!
El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i els càmpings de la zona han acordat un nou protocol per reduir la neteja mecànica a les platges. La mesura busca protegir els ecosistemes i els hàbitats més fràgils, especialment les dunes i les zones de nidificació del corriol camanegre, una au molt sensible i en regressió.
Segons el nou acord, les màquines només podran operar en una franja de platja de fins a quinze metres des de la línia d’aigua. No es permetrà que arribin a les dunes transversals. La resta del litoral es netejarà de forma manual, amb l’objectiu de fer una gestió més precisa i respectuosa amb el medi natural.
L’acord inclou també mesures de sensibilització per als visitants dels càmpings. S’han establert nous protocols d’informació amb cartells específics i formacions periòdiques per al personal dels establiments turístics. A més, s’ha creat un tríptic en sis idiomes amb normes i consells per visitar els espais protegits.
La Comissió del litoral del Parc Natural, formada per la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments de Sant Pere Pescador i Castelló d’Empúries, representants de l’Associació de Càmpings de Girona, l’Associació de Càmpings de Sant Pere Pescador i una desena de càmpings, ha estat l’escenari d’aquest acord. El Govern ha remarcat que es tracta d’un model de col·laboració que cal impulsar en temps de crisi ambiental.
El director general de Polítiques Ambientals, Marc Vilahur, ha destacat que els càmpings lideren la transformació del turisme cap a la sostenibilitat. El president de l’Associació de Càmpings de Girona, Miquel Gotanegra, ha expressat la voluntat de replicar aquest model en altres parcs naturals de la demarcació.
Fa uns dies, una notícia publicada al portal del 3/24 em va cridar especialment l’atenció, sobretot per la meva vinculació professional amb el món universitari. El titular deia: “Les universitats catalanes detecten una caiguda en l’assistència a classe i aposten per reformular la docència per connectar millor amb els estudiants.”
La notícia exposava com les universitats han detectat una davallada progressiva de la presencialitat a les aules, i posaven sobre la taula la necessitat de repensar el model docent per captar l’interès de l’alumnat i fer-lo partícip. Alguns estudiants afirmen que les classes no els aporten informació que no puguin trobar a internet, i reclamen més espais de pràctica i aplicació del coneixement que no estiguin disponibles en línia.
La notícia, en definitiva, reflecteix un canvi de paradigma en la vida universitària: una menor interacció entre l’alumnat i una menor presencialitat als campus universitaris no només dels estudiants sinó també del professorat.
Per tant, la diagnosi sembla clara: augment de l’absentisme, necessitat de revisar el model docent i atomització de la vida universitària. No discutiré els símptomes, tot i que qüestionaria algunes de les causes que s’hi atribueixen. Però el meu desacord profund se centra, sobretot, en les solucions que es proposen.
1. El fals remei d’una docència buida de contingut
Davant l’absentisme, la solució no pot ser buidar de contingut les aules i reduir-les només a espais de pràctica. L’error rau a creure que, com que la informació ja és accessible a internet, la classe queda desfasada. Però una cosa és trobar dades, i una altra ben diferent és comprendre-les. El professorat no és un simple transmissor d’informació: és el vehicle que, mitjançant la didàctica, exemples i interacció, facilita l’aprenentatge profund. El valor afegit de la classe no és només el contingut, sinó l’acompanyament per fer-lo significatiu.
2. El perill de concebre l’educació com a entreteniment
Aquest és un debat que mereixeria dues pàgines per si sol. Però el problema comença quan es confon una educació no obligatòria i professionalitzadora amb la necessitat de passar-ho bé. Per descomptat, aprendre pot i ha de ser estimulant. Però si posem l’èmfasi exclusivament en la forma i oblidem el fons, si prioritzem la “dinamització” per sobre del contingut, correm el risc de buidar les aules —i en aquest cas, de contingut.
3. La vida universitària: més que una aula
L’atomització de la vida universitària no és només un problema, és una pèrdua col·lectiva. Històricament, les universitats han estat un dels principals espais de vida associativa, debat i compromís cívic. Reduir la universitat a una prestació de serveis educatius remots és empobrir-la. L’experiència universitària és, també, vivencial: un espai per a l’intercanvi d’idees, per construir comunitat, per formar-se com a ciutadania crítica. No podem renunciar-hi. Al contrari, cal defensar i promoure la vida associativa universitària. Visca la universitat com a espai viu i compartit.
Micah P. Hinson, Adrian Younge i Yazz Ahmed encapçalen els nous concerts de tardor a El Molino
El Molino ha presentat avui una nova tongada de concerts per a la seva programació de tardor, amb actuacions destacades que tindran lloc entre el setembre i el desembre a la mítica sala del Paral·lel barceloní. La proposta combina sons d’arreu del món amb l’aposta pel directe proper i de qualitat que caracteritza la nova etapa del recinte.
El 28 de novembre, l’escenari rebrà Micah P. Hinson, referent del folk-rock nord-americà, que hi presentarà el seu nou àlbum The Tomorrow Man. Abans, el 9 de novembre, el productor i multiinstrumentista Adrian Younge oferirà un concert especial amb una orquestra de deu músics per interpretar Something About April III, una obra de soul psicodèlic amb influències del Brasil.
El 21 de setembre, la compositora britànica de jazz àrab Yazz Ahmed, coneguda per les seves col·laboracions amb Radiohead o Lee Scratch Perry, actuarà amb el vibrafonista Ralph Wyld en una proposta que fusiona estils i paisatges sonors.
També passaran per El Molino: Xixa (27 de setembre), banda de Tucson que combina cumbia i rock amb una energia contundent; Carmen Lancho (17 d’octubre), vocalista emergent amb un estil càlid i personal; i Sergi Carbonell (19 de desembre), antic membre de Txarango, que presentarà el seu projecte en solitari amb la sensibilitat del “bandautor”.
Aquesta programació musical conviu amb l’agenda habitual d’El Molino, que manté el cicle Hilària Club, dedicat a la comèdia en català amb stand-up i monòlegs, i les nits de Club Molino, sessions de DJ que allarguen la vetllada fins a la matinada. Una temporada que confirma El Molino com un dels espais culturals més dinàmics i versàtils de Barcelona.
El Festival·B 2025 suma 15 nous artistes i presenta RA·B, una nova jornada electrònica amb John Talabot com a cap de cartell
El Festival·B 2025 segueix creixent i avui ha anunciat una nova fornada de 15 artistes que s’afegeixen al cartell de la seva onzena edició. El festival, que tindrà lloc els dies 3 i 4 d’octubre al Parc del Fòrum de Barcelona, consolida així la seva aposta per la música emergent i la diversitat de propostes amb noms com BB Trickz, Dillom, El Petit de Cal Eril, Teo Lucadamo, Jokkoo Collective (amb MBODJ b2b Baba Sy), Meritxell de Soto, Ouineta, Verushka i Greta, entre d’altres.
Entre les novetats més destacades hi ha el retorn d’El Petit de Cal Eril amb el seu nou disc ERIL ERIL ERIL, l’energia disruptiva de Dillom, el trap provocador de BB Trickz o la connexió emocional de Teo Lucadamo. També brillen les propostes més ballables i experimentals com el b2b de MBODJ i Baba Sy dins del col·lectiu Jokkoo, i les sessions hipnòtiques i contundents de DJ com Meritxell de Soto o Verushka.
A més, el festival fa un salt endavant amb la creació de RA·B, una nova jornada dedicada a la música electrònica i la cultura rave, que tindrà lloc el diumenge 5 d’octubre. El plat fort serà un set especial de 5 hores de John Talabot, acompanyat per noms com El Bugg, Parkineos, Metrika i Nusar3000 dj set.
Els abonaments de tres dies i les entrades de dia estaran disponibles a partir de demà, dimecres 18 de juny a les 11:00 h, a través del web oficial fstvlb.com. L’accés a RA·B serà gratuït per a les persones amb abonament, amb inscripció prèvia.
Amb aquesta nova edició, el Festival·B es referma com una cita clau per a la música i la cultura contemporània a Barcelona, obrint espai a la llibertat creativa, la barreja de gèneres i l’esperit més inquiet de l’escena actual.
Mazoni anuncia nou disc: “Banderes per daltònics” es publicarà el 5 de setembre
Mazoni torna amb novetats. El grup empordanès liderat per Jaume Pla ha anunciat la publicació del seu onzè disc d’estudi, titulat Banderes per daltònics, que arribarà oficialment el 5 de setembre. A partir d’avui mateix, però, ja es pot reservar l’edició en vinil en pre-order, amb l’avantatge de rebre-la unes setmanes abans del llançament oficial.
El nou treball està produït per Aleix Bou, membre històric del projecte, i inclourà un total d’11 cançons. Es tracta d’un nou capítol en la sòlida trajectòria de Mazoni, que ha deixat empremta a l’escena musical catalana amb temes tan destacats com No tinc temps, Eufòria, Ei, que surt el sol!, La promesa o A.I.L.O.D.I.U.
Amb el disc, també arriben les primeres dates de la gira de presentació. Mazoni actuarà el 4 d’octubre a l’Auditori de Girona i el dia 11 del mateix mes a la sala Apolo [2] de Barcelona. Les entrades ja es poden adquirir a través dels canals habituals.
Un retorn esperat que reafirma Mazoni com una de les veus imprescindibles del pop-rock en català.
