Pla general de diversos passatgers de Ryanair baixant de l'avió carregats amb maletes en direcció a la terminal de l'aeroport de Girona el 2 de juny de 2021. (Horitzontal)
L’aeroport de Girona ha tancat el mes de setembre amb xifres vermelles i ja acumula mig any de pèrdues en passatgers en la comparació interanual. Precisament els mesos en què s’han registrat menys passatgers són els que marquen l’activitat aeroportuària anual per l’arribada de turistes a la Costa Brava en els mesos d’estiu.
Al llarg de tot el setembre la terminal de Vilobí d’Onyar (Selva) ha registrat 265.000 passatgers, fet que suposa un 11,4% menys en comparació amb el setembre del 2025. En l’acumulat de tot l’any, l’aeroport gironí ha comptat amb 1,76 milions de passatgers. Pel que fa a les operacions, s’ha registrat 2.682 aterratges i enlairaments amb una davallada del 7,3% respecte al mateix mes de l’any passat.
De fet, l’aeroport de Girona feia anys que sumava creixements importants. El 2023 va incrementar un 20,7% el volum d’usuaris, el 2024 va incrementar-los un 25,9% i l’any passat es va tancar amb un creixement del 9,4%. Ara, sembla que aquest 2026 finalitzarà amb una dada de passatgers anuals negativa. El principal motiu és que el gran volum d’usuaris que utilitzen l’aeroport de Girona es mou en els mesos d’estiu. De fet, la programació a partir de l’octubre es va reduint progressivament i bona part de les companyies abandonen la terminal fins a la primavera següent.
Menys passatgers de Ryanair
Pel que fa a les aerolínies, Ryanair manté el gran gruix de passatgers i, de fet, bona part de la caiguda global prové de la pèrdua de persones que té aquesta companyia. En concret, l’aerolínia irlandesa ha transportat 198.714 persones, un 14,5% menys de les que van utilitzar aquesta companyia el setembre del 2025. Per altra banda, els passatgers de la britànica Jet2 ha incrementat de forma important. En el mes de setembre hi ha 29.862 passatgers a Girona que han fet servir aquesta empresa i això representa un increment del 36,6% en comparació amb l’any passat. La companyia Enter Air, que ofereix vols a Polònia, també ha registrat un increment important en volum d’usuaris. En concret, aquesta empresa ha tingut 7.586 passatgers en l’últim mes amb un increment del 14% en comparació amb l’any anterior. Per altra banda, Transavia ha reduït un 4% el volum d’usuaris amb 14.889.
Pel que fa a destinacions, la ruta més sol·licitada al setembre ha estat la que ofereix Ryanair amb l’aeroport alemany de Weeze, amb 20.114 i un increment del 12,6%. En segon lloc, hi ha la ruta de Brussel·les, amb 20.113 -un passatger menys que en el cas de Weeze- i un increment del 4,1% respecte al setembre del 2025. Per altra banda, els passatgers que han anat o tornat de Londres Stansted ha baixat un 12,6% i s’ha quedat amb 18.564 persones.
Malgrat aquestes dades, els britànics són el principal mercat que ha tingut l’aeroport de Girona en l’últim mes i amb diferència. En concret, 90.027 passatgers que han passat per l’aeroport eren del Regne Unit amb una crescuda del 5,8% en referència al mateix mes de l’any passat. En segona posició hi ha el mercat alemany, amb 38.322 passatgers i una reducció del 25,1%. En tercer lloc, hi ha els visitants polonesos amb 31.635 passatgers (un 1,7% menys).
Palafrugell amplia aquest any les jornades gastronòmiques d’Es Niu amb noves activitats per preservar i difondre aquest plat tradicional. La campanya se celebrarà del 16 d’octubre al 13 de desembre i combinarà gastronomia, cultura i formació. L’objectiu és acostar la recepta a nous públics i mantenir viva una tradició vinculada a la història del municipi.
La programació incorpora activitats al Museu del Suro de Catalunya i a Can Genís, especialment dirigides a conèixer els orígens del plat. També presenta un nou format de tast gastronòmic i literari amb la Fundació Josep Pla. A més, consolida la celebració d’Es Niu Popular a plaça Nova.
Les jornades gastronòmiques van començar el 1998 per recuperar una recepta tradicional de Palafrugell. Amb els anys, Es Niu havia perdut presència a les taules, especialment entre les generacions més joves. La nova edició vol reforçar la transmissió d’aquest patrimoni gastronòmic.
Es Niu Popular torna a plaça Nova el 7 de novembre
Una de les activitats principals serà Es Niu Popular, amb una segona edició prevista per al dissabte 7 de novembre. La degustació tindrà lloc a plaça Nova, de dos quarts de dotze del matí a dos quarts de dues del migdia. Els cuiners Antonio Estrach, Quim Farrerons i Antonio Izquierdo prepararan el plat amb la col·laboració de l’Escola d’Hostaleria Baix Empordà.
El públic podrà tastar una ració d’Es Niu i una copa de vi per 3 euros. Els tiquets es vendran directament a plaça Nova fins a esgotar les racions disponibles. L’activitat vol facilitar el primer contacte amb aquesta especialitat culinària. També pretén recuperar el costum de compartir Es Niu en trobades populars.
Una de les principals novetats serà la participació del Museu del Suro de Catalunya. L’equipament organitzarà una visita guiada dedicada a la història del plat i a la seva vinculació amb els treballadors surers. L’activitat, titulada D’on ve Es Niu?, permetrà conèixer els costums gastronòmics dels antics artesans tapers. També explicarà les tradicionals xefles, unes trobades dels treballadors del suro al voltant d’una cassola d’Es Niu.
La visita se celebrarà el diumenge 13 de desembre, a les dotze del migdia. El recorregut acabarà a l’Enoteca Cal Ganxó amb una copa de vi. L’entrada general al museu costarà 7 euros i la reduïda tindrà un preu aproximat de 4 euros. La copa de vi tindrà un cost addicional de 4 euros. Les places seran limitades. Les reserves es podran fer al telèfon 972 307 825 o mitjançant missatgeria al 618 495 640.
La Fundació Josep Pla combinarà literatura i gastronomia
La Fundació Josep Pla també participarà en les jornades amb una proposta renovada. L’activitat combinarà la degustació de diferents receptes d’Es Niu amb textos de l’escriptor palafrugellenc Josep Pla. El tast se celebrarà el dimecres 18 de novembre, a les set del vespre.
Hi participaran quatre professionals de la restauració local. Seran Roseta Jorba, del restaurant Pa i Raïm; David Sadiki, de Xadó; Toni Sáez, de L’Arc, i Montse Soler, de La Xicra. Cada restaurador presentarà la seva interpretació del plat. Els assistents podran descobrir les diferències entre les receptes i conèixer els ingredients de cada elaboració.
La proposta també recuperarà la mirada de Josep Pla sobre la gastronomia i els costums del territori. Els textos de l’escriptor acompanyaran les degustacions. El tast tindrà un preu de 15 euros i les places seran limitades. Les entrades es podran comprar al web de la Fundació Josep Pla.
Can Genís incorpora tallers de cuina per a joves
Una altra novetat de la programació serà la participació de Can Genís, amb activitats destinades a adolescents d’entre 12 i 16 anys. L’equipament juvenil organitzarà tres tallers gratuïts conduïts pel cuiner Unax Martinez. Les sessions volen despertar l’interès dels joves per la cuina i els productes de proximitat.
El primer taller se celebrarà el 29 d’octubre i estarà dedicat als ingredients de tardor. Els participants treballaran amb productes de temporada, com la carbassa i els bolets. El 27 de novembre, els joves aprendran a preparar Es Niu, amb una sessió dedicada a aquesta recepta tradicional de Palafrugell.
El cicle acabarà el 18 de desembre amb un taller de pastisseria de Nadal. Totes les activitats seran gratuïtes i es faran de dos quarts de sis a dos quarts de vuit del vespre. Les inscripcions es gestionaran a través de Can Genís. Aquesta iniciativa vol facilitar el coneixement de la recepta entre les noves generacions. També pretén apropar la gastronomia tradicional a adolescents del municipi.
Quatre restaurants oferiran Es Niu durant les jornades
La campanya gastronòmica comptarà amb quatre restaurants de Palafrugell: L’Arc, La Xicra, Pa i Raïm i Xadó. També hi col·laborarà l’Escola d’Hostaleria Baix Empordà. Els establiments participants incorporaran Es Niu a la seva oferta durant les jornades. D’aquesta manera, veïns i visitants tindran més oportunitats de descobrir o tornar a tastar el plat.
Es tracta d’una recepta complexa, amb diverses hores de preparació. Aquesta característica dificulta la seva presència habitual a les cartes dels restaurants. En molts establiments, Es Niu només es prepara per encàrrec. Les jornades gastronòmiques permeten concentrar l’oferta i facilitar-ne el consum durant unes setmanes. La participació dels restauradors també contribueix a conservar els coneixements culinaris associats a aquesta especialitat.
Una recepta vinculada als pescadors i als treballadors del suro
Es Niu és un dels plats més característics de la cuina tradicional de Palafrugell. Els seus orígens estan relacionats amb la Quaresma i els costums gastronòmics del municipi. La primera recepta no incorporava carn. Els ingredients principals eren la tripa de bacallà, l’ou dur, el peixopalo i la patata.
Amb el temps, diferents col·lectius van modificar-ne la preparació. Els pescadors hi van afegir sèpia i els treballadors del suro van incorporar aviram de caça i salsitxes. Aquesta evolució va convertir Es Niu en una recepta de mar i muntanya. El plat combina ingredients procedents de la pesca amb altres productes de l’interior.
La recepta també va adquirir un paper important en la vida social dels treballadors surers. Les colles acostumaven a reunir-se els dilluns a les barraques per compartir una cassola d’Es Niu. Aquestes trobades van contribuir a consolidar el plat com un element de la identitat gastronòmica de Palafrugell.
Una altra particularitat és el temps de preparació. Cuinar Es Niu pot requerir unes cinc hores de feina. El sofregit necessita aproximadament una hora de preparació. Després, la resta d’ingredients es couen lentament durant unes quatre hores més. Aquesta elaboració laboriosa explica la dificultat de trobar el plat als restaurants durant bona part de l’any.
Les jornades gastronòmiques d’Es Niu van néixer el 1998 per recuperar un plat tradicional cada vegada menys habitual. La iniciativa ha permès mantenir la participació dels restauradors i donar visibilitat a una recepta vinculada al passat del municipi.
Aquest any, l’ampliació del programa reforça especialment el vessant cultural i educatiu. Les noves activitats permetran descobrir la recepta, els seus ingredients i la seva relació amb la història local. Palafrugell vol garantir la continuïtat d’aquesta tradició i facilitar-ne el coneixement entre els més joves. La informació completa sobre les jornades, els restaurants participants i les inscripcions es pot consultar al web de Visit Palafrugell
L’acompanyament i la cura de persones amb malalties avançades i el dol després de la mort d’un ésser estimat són processos que requereixen la presència humana, però les solucions tecnològiques amb intel·ligència artificial també hi poden ajudar. Diversos experts, col·laboradors del programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades de la Fundació ”la Caixa”, dibuixen un nou mapa de possibilitats de cooperació entre l’ésser humà i la tecnologia, amb reptes i oportunitats.
«Amb la intel·ligència artificial volem conquistar la mort, una mort que està sent digitalitzada i colonitzada per eines que eliminen fronteres inesperades. Què hem de fer amb les noves tecnologies? I què hem de deixar de fer?», es pregunta Alejandro Jadad en el marc d’una trobada amb professionals del programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades de la Fundació ”la Caixa”.
El metge, investigador i filòsof colombocanadenc apunta la necessitat de crear «un nou mapa de possibilitats» en què els humans i les solucions tecnològiques formin equip amb l’objectiu de millorar l’atenció de les persones al final de la vida i la gestió del dol després de la mort d’un ésser estimat.
Segons aquest científic, investit honoris causa a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per la seva contribució a la innovació sanitària, «en les cures pal·liatives, avui la tecnologia hi té un paper important, ens proporciona noves oportunitats de connexió i intervenció, però la proximitat humana és irreemplaçable i tenim una oportunitat per reforçar el que ens fa especials en aquesta atenció als pacients i familiars».
Realitat virtual per a persones amb malalties avançades
Un dels projectes més innovadors en aquest sentit és HENKO NET, una iniciativa en què participen França, Portugal i Espanya, i que se centra a desenvolupar eines basades en IA per a la detecció primerenca de necessitats de cures pal·liatives i per millorar el benestar dels pacients amb malalties avançades al seu propi domicili.
Juan Manuel Sánchez, doctor en Psicologia Clínica i de la Salut, forma part del programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades de la Fundació ”la Caixa” a l’Hospital de Los Montalvos (Salamanca).
Juan Manuel Sánchez: «Gràcies a la realitat virtual, una senyora que no havia estat mai el mar i que ja no tenia possibilitats de veure’l va poder “viatjar” a una platja al capvespre».
Com a impulsor de HENKO NET al seu territori, a més de validar tecnologies mitjançant programes pilot, ha coordinat la implantació d’una plataforma que integra diferents eines. «Ens centrem en l’àmbit rural, on els recursos són menys disponibles i on es triga més a arribar al domicili. Té sentit per tal que puguem assistir més persones. Amb el telemonitoratge, per exemple, pots atendre més pacients de manera virtual i estalviar temps de desplaçament».
Sánchez il·lustra el potencial de la realitat virtual amb diversos exemples: «Una pacient que no havia estat mai el mar i que ja no tenia possibilitats de veure’l va poder “viatjar” a una platja al capvespre. Es va emocionar moltíssim. Un altre pacient que havia somiat anar a Venècia el vam dur en gòndola pels canals de la ciutat italiana. I amb una altra dona, que volia visitar la casa on va néixer a La Alberca, a Salamanca, va poder visitar-la de manera virtual».
Per alleujar la sobrecàrrega de familiars i persones properes que participen en les cures pal·liatives, HENKO NET oferirà l’oportunitat de resoldre dubtes i complicacions a través de la plataforma. «L’equip domiciliari acostuma a fer una visita i/o una trucada a la setmana; la resta del temps, el pacient o familiar pot accedir a informació útil i precisa de manera digital. D’altra banda, els professionals podran consultar informació sobre l’evolució del pacient», comenta el psicòleg.
«La intel·ligència artificial és una eina que ens permet fer més coses més de pressa, però sempre ha d’estar dirigida pel criteri humà. Aquesta tecnologia ens permet agilitzar la feina administrativa i estalviar temps per poder dedicar-lo al més important: els pacients i els familiars que acompanyem. Aquest contacte humà que tots necessitem no el pot substituir la IA. Al final, tots volem poder morir tranquils, amb els símptomes controlats i envoltats de la gent que estimem. La IA, ben utilitzada i supervisada, ens pot ajudar a aconseguir tots aquests objectius.», explica Sánchez.
Deadbots: IA generativa per conversar amb un familiar mort
Igual que ja funcionen aplicacions amb IA dissenyades per millorar les cures pal·liatives i per satisfer les necessitats emocionals i cognitives de les persones que experimenten una soledat no desitjada, són moltes les companyies que actualment desenvolupen griefbots (també coneguts com a deadbots o thanabots), appsentrenades amb IA en què un avatar digital utilitza tota la petjada digital que deixa en vida una persona per simular, un cop morta, la seva personalitat i les seves formes de comunicació, i interactuar amb persones properes que necessiten suport en el dol.
Per replicar els patrons lingüístics de l’ésser estimat, aquests robots incorporen en la seva «memòria» tota la informació possible: interaccions en xarxes socials, correus electrònics, converses, entrevistes, fotos, vídeos, comentaris, missatges de veu o contingut d’appsde missatgeria instantània. Les versions més actualitzades fan servir avatars que fins i tot tenen el mateix aspecte físic de la persona que ja no hi és.
Belén Jiménez Alonso, professora d’Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació a la UOC, reconeix que les noves tecnologies «estan transformant el que és el fet de morir o, en concret, el dol, i també aspectes com la memòria, la presència i la continuïtat del vincle que tenim amb aquestes persones».
Belén Jiménez: «Els deadbots ens permeten mantenir una conversa bidireccional en què tindrem una resposta de manera immediata i tangible, com si fos el nostre familiar».
La investigadora, experta en gestió del dol i el final de la vida, sosté que els éssers humans han utilitzat des de fa segles diferents eines per mantenir converses amb éssers estimats morts. «Anem al cementiri i fem com si parléssim amb els nostres éssers estimats; també veiem vídeos i escoltem àudios —abans, del contestador automàtic, i ara, del WhatsApp. Escoltar una veu reconforta una mica. Ara podem mantenir una conversa bidireccional en què tindrem una resposta de manera immediata i tangible, com si fos el nostre familiar».
El concepte de dol ha anat evolucionant en les últimes dècades. Durant moltíssims anys es creia que el dol consistia a deslligar-nos, a trencar el vincle. Des dels anys noranta del segle XX, la teoria dels vincles continus de Dennis Klass explica que mantenir una connexió amb la persona difunta és una part important del dol.
«Mantenir aquest contacte no és necessàriament patològic. No dic que sempre sigui saludable, però la pregunta és si aquesta connexió està ajudant el procés d’elaboració del dol, si podem gestionar aspectes d’aquesta pèrdua o bé l’estem ancorant en dinàmiques no saludables, com l’evitació, el rumiament o la retraumatització», reflexiona Jiménez.
La utilització de la tecnologia en aquest àmbit té avantatges i desfiaments. Ajuda a tractar temes pendents, a acomiadar-se si no n’hi va haver l’oportunitat, a trobar una certa regulació emocional, sobretot en moments de soledat; però també pot retardar l’acceptació de la pèrdua, generar una cert angoixa o irritació, crear dependència emocional o provocar confusió sobre la realitat, a més dels problemes relacionats amb el consentiment i la privacitat.
«Per a mi un dels grans riscos d’aquest tipus de tecnologies és que es produeixi un desplaçament del suport humà. Si una persona utilitza sistemàticament el bot i deixa de banda un altre tipus de recursos, podem començar a pensar que hi ha un problema. També és cert que en aquesta societat cada vegada més individualista hi ha una soledat cada vegada més estesa en què ens costa afrontar la mort i no sabem ben bé com acompanyar en el patiment. És en aquest context que sorgeixen aquestes tecnologies. En funció de com les fem servir, faran créixer o disminuir qüestions relacionades amb la soledat».
Privacitat i consentiment
Com a experta en aquest tipus de bots, Jiménez adverteix que estem parlant d’una IA generativa gestionada per empreses, una IA que va creant nous continguts amb la interacció, que genera diàlegs probabilístics d’aquesta petjada digital que li hem facilitat, i que pot provocar converses que no sols afectin la persona en dol, sinó també la persona que ha mort i terceres persones.
«Es pot posar en joc aquest vincle, fins i tot la memòria de la persona que se’n va anar i el record que en teníem. Hi ha problemes psicològics i també ètics perquè es fan servir missatges privats, una petjada de caràcter íntim. Hem de continuar fent-nos preguntes sobre el consentiment i sobre qui controla aquestes dades», adverteix.
En aquesta reflexió coincideix amb el professor Jaime Boceta Osuna, metge de l’equip de suport de cures pal·liatives de l’Hospital Universitari Virgen de la Macarena de Sevilla, president del Comitè d’Ètica Assistencial Sevilla-Norte i vocal del Comitè de Bioètica d’Andalusia. Centra el problema sobretot en els avatars d’IA que tenen forma, trets o comportaments humans i que donen respostes que depenen de les dades introduïdes, de determinats biaixos i dels interessos comercials.
Jaime Boceta: «L’acompanyament no s’hauria de delegar mai completament a la tecnologia, i especialment el sofriment humà, que depèn de l’intercanvi d’informació i de la presència».
Belén Jiménez investiga des del 2020 aquest tipus de tecnologies d’acompanyament en el dol. Els estudis encara són exploratoris, «desconeixem encara els efectes a mitjà i llarg termini d’aquestesapps», admet. Per això és important la intervenció de professionals. «Les psicòlogues i psicòlegs sabem la importància del dol, del tipus de lligam, de com la persona en dol interpreta la seva relació amb un sistema basat en intel·ligència artificial».
La investigadora afirma que l’evolució d’aquests griefbots es dirigeix cap a una mena d’assistent conversacional tipus ChatGPT al nostre telèfon: «Seran tecnologies que tindrem a mà pràcticament tothom».
Jaime Boceta, membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Sevilla com a expert en cures pal·liatives, té clar que la tecnologia «fa que siguem més accessibles, però hi ha un risc: la deshumanització, sobretot quan hi ha persones que necessiten acompanyament i només es troben amb màquines i no amb persones».
Segons la seva opinió, l’acompanyament no s’hauria de delegar mai completament a la tecnologia, «i especialment el sofriment humà, que depèn de l’intercanvi d’informació i de la presència».
Un altre dels reptes que destaca Boceta té a veure amb l’ètica. A més de la importància de supervisar el que diu la IA, «la transparència és la gran bèstia negra. No sabem el que hi ha a la caixa negra de la intel·ligència artificial». Aquesta transparència és un límit clar.
«També és important garantir la protecció de totes les dades que facilitem i conèixer els biaixos que conté la intel·ligència artificial a l’hora de fer recomanacions, sobretot al final de la vida, un moment en què el pacient i les persones que l’acompanyen han de prendre decisions molt importants».
Segons l’expert, l’acompanyament en el patiment «és una tasca fonamentalment humana que no consisteix només a compartir dades, sinó a compartir també vulnerabilitat i proximitat. El més humà de l’ésser humà és la relacionalitat entre les persones. Si algú es relacionés només amb una màquina hi hauria un risc d’aïllament», afirma.
Per això considera que, en l’acompanyament al final de la vida, sempre serà indispensable la supervisió d’un professional, «que tindrà habilitats de comunicació i podrà ajudar la persona a prendre decisions tenint en compte les seves dades i l’estat actual de la ciència, però també els seus valors i el seu entorn».
Els pacients de l’Hospital de Figueres i de l’Hospital d’Atenció Intermèdia Bernat Jaume podran visitar virtualment els tres museus Dalí. La Fundació Gala-Salvador Dalí i la Fundació Salut Empordà han signat un conveni per incorporar ulleres de realitat virtual als dos centres sanitaris.
La iniciativa s’adreça especialment als pacients de la Unitat de Diàlisi i de l’Hospital de Dia Oncològic i Mèdic de Figueres, així com a les persones ateses al Bernat Jaume. L’objectiu és facilitar l’accés al patrimoni cultural a persones amb dificultats per desplaçar-se.
El projecte, anomenat Ulleres Viatgeres, permet recórrer els tres espais del Triangle Dalinià sense sortir de l’hospital. Els participants podran visitar el Teatre-Museu Dalí de Figueres, la Casa Salvador Dalí de Portlligat i el Castell Gala Dalí de Púbol.
La proposta va néixer a iniciativa de l’associació MésQueCiència. Mitjançant les ulleres, els usuaris poden observar els espais museístics i viure una experiència immersiva. Aquesta tecnologia permet acostar l’art a persones amb limitacions de mobilitat o altres dificultats.
Les dues fundacions també volen explorar els beneficis emocionals de les experiències culturals durant els tractaments hospitalaris. Les visites poden estimular records, despertar la curiositat i afavorir moments de distracció.
El director general de la Fundació Gala-Salvador Dalí, Fèlix Roca, destaca la voluntat de les dues institucions de contribuir al benestar de les persones. Per la seva banda, la directora infermera de la Fundació Salut Empordà, Paqui Abulí, considera que la iniciativa pot ajudar a humanitzar l’atenció sanitària.
Tres voluntàries acompanyaran els pacients durant les visites virtuals. Totes han rebut formació específica dels professionals de la Fundació Gala-Salvador Dalí per facilitar l’ús de les ulleres.
L’acord estableix la cessió del material durant un mes de cada trimestre, al llarg d’un any, amb possibilitat de pròrroga. Aquesta fórmula permetrà incorporar les experiències immersives a l’activitat dels centres sanitaris.
Ulleres Viatgeres forma part del programa de responsabilitat social de la Fundació Gala-Salvador Dalí. El projecte dona continuïtat a altres iniciatives culturals i sanitàries desenvolupades a Figueres, com el Casal Estiu Actiu d’aquest estiu.
Les novetats literàries amb la Maria Teresa Calabús de la Llibreria Cucut – 13/10/2026
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
Cada dimarts, la Maria Teresa Calabús de la Llibreria Cucut de Torroella de Montgrí ens porta una recomanació o novetat editorial al Supermatí de Ràdio Capital de l’Empordà. Avui parlem del llibre Menjarem torrades a l’infern de l’editorial Parcir Edicions Selectes, un llibre de Conxa Aviñó.
Miguel de Cervantes no va trepitjar mai l’Empordà i Don Quixot tampoc no hi va arribar. Malgrat això, l’empremta de l’escriptor i del seu personatge més universal és present en nombrosos episodis de la història cultural empordanesa. Aquesta és la premissa de Terra de quixots, el nou assaig de Joan Manuel Soldevilla, guardonat amb el Premi Carles Rahola d’assaig 2026.
En una entrevista al programa Supermatí de Ràdio Capital, Soldevilla ha explicat que el llibre recull personatges, espais i esdeveniments que evidencien la influència de l’obra cervantina al territori al llarg dels segles. «Cervantes no va trepitjar l’Empordà. El Quixot mai va arribar a l’Empordà. Però, curiosament, ens trobem que l’empremta de Cervantes i del Quixot a l’Empordà és considerable», ha destacat.
Dalí, Fages de Climent i altres quixots empordanesos
Un dels aspectes centrals de l’assaig és la relació de diversos personatges destacats de l’Empordà amb l’univers de Cervantes. Soldevilla recorda que Carles Fages de Climent va escriure la Balada del Sabater d’Ordis, un personatge que Eugeni d’Ors va qualificar com el «Quixot de l’Empordà». També destaca la figura de Lídia de Cadaqués, vinculada a Salvador Dalí i altres artistes, a qui Federico García Lorca va definir com un Quixot de la Mediterrània.
Tanmateix, un dels vincles més rellevants és el de Salvador Dalí. Segons Soldevilla, el pintor empordanès se sentia fascinat per Don Quixot pel seu caràcter visionari. Dalí va començar a representar el personatge des de ben jove i, al llarg de la seva trajectòria, va rebre diversos encàrrecs editorials per il·lustrar edicions de la novel·la. La identificació va arribar fins al punt que el pintor utilitzava habitualment un dibuix de Don Quixot, elaborat amb espirals, com a signatura artística.
L’assaig també recupera espais i episodis poc coneguts. Un dels més destacats és la biblioteca del castell de Peralada, que conserva una col·lecció privada extraordinària d’edicions del Quixot i d’obres de Cervantes, considerada per Soldevilla una de les més importants del món.
A Figueres, l’autor ha investigat l’antiga sala de festes Quijote, inaugurada durant els anys d’expansió turística. L’establiment tenia el perímetre decorat amb pintures de Joan Jover que recreaven diferents episodis de la novel·la. Segons l’escriptor, el conjunt feia aproximadament cent metres de llargada i constitueix una recreació gràfica excepcional del Quixot.
Soldevilla també explica un episodi singular de Palamós, on l’any 1979 es va instal·lar una placa que afirmava erròniament que Cervantes hi havia passat i que hi havia començat a escriure la novel·la. La placa es va retirar poc després.
De deu anys de recerca al Premi Carles Rahola
La investigació té l’origen en la trajectòria docent de Soldevilla, catedràtic de literatura a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres des de fa prop de quaranta anys. L’autor dedica cada curs aproximadament dos mesos a treballar el Quixot amb els alumnes de segon de batxillerat. Les lectures continuades de l’obra el van portar a identificar coincidències i connexions amb el territori.
Durant gairebé una dècada va anar acumulant informació, fins que una beca de recerca Barcelona Crea, dedicada a Cervantes, Barcelona i Catalunya, li va permetre estructurar el projecte i convertir-lo en un assaig. La concessió del Premi Carles Rahola va ser una sorpresa. Soldevilla reconeix que la proposta podia semblar una «quixotada», però defensa la solidesa de la investigació i el treball literari del llibre.
Un llibre que encara podria créixer
Després de presentar Terra de quixots a la Nit dels Bertrana, Figueres i Girona, l’autor es mostra satisfet amb la rebuda dels lectors. Entre les anècdotes que ha compartit destaca la trobada casual amb un lector al carrer de Sant Pau de Figueres, antigament anomenat carrer de Cervantes, a pocs metres de l’estàtua de Don Quixot de la plaça Triangular.
Soldevilla també ha avançat que no descarta ampliar l’assaig amb nous capítols. Des de la publicació, diverses persones li han fet arribar històries, records i referències sobre la presència del Quixot a l’Empordà. «Encara hi ha coses per dir de la relació de Cervantes, Quixot i Empordà», ha assegurat.
