Calonge i Sant Antoni incorpora prop d’1,1 milions d’euros al pressupost per impulsar inversions i serveis

Calonge i Sant Antoni incorpora més d’un milió d’euros del romanent al pressupost 2026

L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni ha aprovat incorporar prop d’1,1 milions d’euros al pressupost d’aquest any. Els diners provenen del romanent de tresoreria disponible després del tancament dels comptes de l’any passat. La decisió es va aprovar durant el ple ordinari celebrat aquest dijous. Els recursos es destinaran a inversions, activitats i serveis municipals.

La partida més important serà per al reasfaltatge de carrers. L’Ajuntament hi destinarà 300.000 euros. L’objectiu és actuar en diverses vies que presenten un estat de conservació deficient. Les obres han de millorar la circulació i augmentar la seguretat de conductors i vianants.

Una altra inversió destacada serà la destinada a edificis municipals. El consistori hi preveu dedicar prop de 210.000 euros. D’aquesta quantitat, prop de 160.000 euros serviran per reparar la coberta del Palau Firal de Sant Antoni. L’actuació busca resoldre problemes de filtracions i deteriorament de l’equipament. Els treballs inclouran la retirada temporal de les plaques solars i dels equips de climatització, la impermeabilització de la coberta i la reinstal·lació posterior dels elements.

El municipi també invertirà 80.000 euros en la millora de parcs públics. Les actuacions inclouen la renovació d’espais infantils, la instal·lació d’equipaments per fer exercici físic a l’aire lliure, la col·locació de taules i bancs en zones verdes i la incorporació de noves taules de tennis de taula.

A més, el consistori reservarà prop de 15.000 euros per al manteniment i la millora dels camins de ronda. Les actuacions tenen l’objectiu de reforçar la seguretat, facilitar l’accessibilitat i conservar aquests espais d’ús públic.

Una part dels recursos també es destinarà a activitats culturals, educatives, mediambientals i de promoció del municipi, amb la voluntat de reforçar els serveis i l’activitat local.

La Diputació de Girona publica una guia sobre plantes ornamentals invasores

La guia que ha editat la Diputació de Girona Data de publicació: dijous 28 de maig del 2026, 16:16 Localització: Girona Autor: Redacció
La guia que ha editat la Diputació de Girona Data de publicació: dijous 28 de maig del 2026, 16:16 Localització: Girona Autor: Redacció

La Diputació de Girona ha editat la guia Plantes ornamentals invasores de les comarques gironines. El document vol donar a conèixer els efectes ambientals que poden provocar algunes espècies vegetals exòtiques utilitzades habitualment en jardineria.

La guia explica que els jardins particulars i els espais verds públics s’han convertit en una de les principals vies d’introducció de plantes invasores. El text recorda que només una petita part de les espècies ornamentals acaba provocant problemes ambientals. Tot i això, l’arribada constant de noves plantes augmenta el risc.

Actualment, Catalunya té prop de 1.200 espècies de plantes introduïdes que ja es reprodueixen de manera espontània en espais naturals. La publicació mostra una seixantena d’exemples de plantes invasores o potencialment invasores presents a les comarques gironines.

Entre les espècies més conegudes hi ha la figuera de moro estricta, la mimosa i la ungla de gat. La guia descriu les seves característiques, les formes de propagació i els espais on acostumen a créixer.

Els hàbitats més vulnerables són els espais de costa, sobretot les zones rocoses. També hi ha risc a les vores dels rius i als fondals de les rieres.

La publicació alerta que aquestes plantes poden competir amb les espècies autòctones pels recursos naturals. També poden alterar el paisatge i dificultar la conservació d’espais protegits.

La guia inclou alternatives no invasores per a jardins i espais públics. Entre les espècies recomanades hi ha el llorer, el grèvol, l’heura, el gessamí estrella i l’aladern.

El document també incorpora recomanacions adreçades a particulars, empreses de jardineria, professionals del paisatgisme i administracions locals.

Fins ara, la Diputació de Girona ha distribuït prop de 2.500 exemplars de la guia. Els llibres s’han fet arribar a ajuntaments, biblioteques, centres educatius, vivers i entitats ambientals. La publicació també es pot consultar i descarregar al lloc web de la Diputació de Girona.

El diputat de Patrimoni Natural de la Diputació de Girona, Nil Papiol, destaca que eliminar completament aquestes plantes és molt difícil. Papiol assegura que la prevenció és la mesura més eficaç per reduir-ne l’impacte.

Handbol Garbí del pati de l’escola a la elit

martí sabrià
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Handbol Garbí del pati de l’escola a la elit
Loading
/

Quan el 1968 es va inaugurar l’institut de Palafrugell, va néixer una important rivalitat en l’àmbit esportiu, amb el col·legi Garbí, inaugurat dos anys abans.

Dels partits Garbí  contra institut en sortien xispes, però sempre guanyava l’Institut.

El Garbí tenia un claustre de mestres joves vinguts de fora de la vila, que a banda d’ensenyar les matèries lectives, varen impulsar la practica d’altres esports, que fins aquell moment a la vila no es practicaven, o en tot cas, no tenien cap mena de rellevància.

Un era el nostre company de comentaris a la radio, en Josep Ma. Soler que va impulsar el hoquei sobre patins, fins el punt, que el Palafrugell disposa des de fa anys, d’un equip a primera divisió nacional, que algunes temporades ha jugat a la divisió d’honor amb el Barça, el Reus o el Liceo de A Coruña.

L’altre en Josep Maria Mora, el senyor Mora encara avui pels palafrugellencs, que procedent de Bordils va portar el handbol. Un esport que es va començar a jugar al patí del col·legi i que ha anat guanyant practicants de manera exponencial, fins avui on son més de 250 joves amb fitxa d’aquest equip que competeix sota el nom de Handbol Garbí.

D’aquest equip han sorgit figures extraordinàries del handbol espanyol com l’Albert Rocas, jugador que ha passat pel Barça i que ha estat campió d’Europa i també en dues ocasions campió del mon amb la selecció espanyola i tercer als jocs olímpics de Beghin el 2008.

Però fou el passat cap de setmana, quan el Handbol Garbí va viure, va viure el seu moment de màxima lluentor, organitzant i guanyant la fase d’ascens a primera nacional on competiran la temporada vivent

L’èxit esportiu és indiscutible i l’èxit social irrepetible. Més de 1200 persones omplint, cada dia el pavelló i un final apoteòsic,  amb el senyor Mora, 55 any després al mig la pista mantejat pels jugadors.

Gràcies senyor Mora i força Handbol Garbí.

2009: Torroella ja és un municipi de més de 10.000 habitants

El 2009, Torroella de Montgrí ja havia superat clarament els 10.000 habitants. El padró situava el municipi en 11.598 veïns. La xifra confirmava un canvi que feia anys que es notava en els serveis, en els equipaments i en la vida quotidiana.

El creixement venia de lluny. Des dels anys noranta, el municipi havia anat guanyant població de manera sostinguda. Torroella, l’Estartit i els diferents nuclis del terme havien crescut amb ritmes diferents, però el resultat era el mateix: el municipi havia deixat enrere la mida d’una vila petita i havia entrat en una escala nova.

El pas dels 10.000 habitants ja havia tingut efectes abans del 2009. A les eleccions municipals de 2007, l’Ajuntament va passar de 13 a 17 regidors. El canvi en el ple era una conseqüència directa del creixement del padró.

El 2009, aquesta nova mida ja estava assumida. El municipi tenia més veïns, més tràmits, més mobilitat, més demanda d’equipaments i més necessitats de servei. També tenia una realitat interna més diversa, amb Torroella com a centre administratiu i comercial, i l’Estartit amb un pes propi vinculat al litoral, el port, les Illes Medes i l’activitat turística.

Aquest creixement també obligava a adaptar els serveis municipals. El 2009, l’Ajuntament treballava en projectes com el nou edifici de serveis i arxiu municipal de Can Mach, l’Espai Ter i el nou pavelló polivalent. Eren equipaments diferents, però responien a una mateixa realitat: un municipi més gran necessitava més capacitat de servei.

El cas de l’arxiu municipal és un bon exemple. La normativa obliga els municipis de més de 10.000 habitants a disposar d’arxiu municipal. Per això, el creixement del padró tenia efectes pràctics en l’organització de l’Ajuntament. No era només una xifra estadística. També comportava noves obligacions i més estructura administrativa.

El canvi de mida es notava també en el dia a dia. Més població volia dir més infants a les escoles, més ús dels equipaments, més pressió sobre la mobilitat i més necessitat de manteniment de l’espai públic. En un municipi amb nuclis diferenciats, aquesta gestió era més complexa que en una població compacta.

Torroella i l’Estartit havien de donar servei a residents, visitants i persones que hi tenien segona residència o activitat vinculada a la temporada turística. Aquesta combinació feia que la població oficial no expliqués tota la pressió que suportava el municipi en alguns moments de l’any.

Avui, Torroella de Montgrí continua per sobre d’aquell llindar. Segons l’Idescat, el municipi tenia 12.507 habitants el 2025. La xifra actual confirma que el pas dels 10.000 no va ser un episodi puntual, sinó l’inici d’una etapa en què Torroella i l’Estartit han funcionat com un municipi mitjà del Baix Empordà.

Bibliografia i fonts

Ajuntament de Torroella de Montgrí, Informació Municipal, número 127, agost de 2007.
https://www.torroella-estartit.cat/downloads.php?file=IM_127.pdf

Ajuntament de Torroella de Montgrí, Informació Municipal, número 139, agost de 2009.
https://www.torroella-estartit.cat/downloads.php?file=IM_139_AGOST_2009.pdf

INE, “Girona: Población por municipios y sexo. Series históricas de población desde 1996”.
https://www.ine.es/jaxiT3/Tabla.htm?L=0&t=2870

EPData, “Población: inmigrantes, emigrantes y otros datos sobre los habitantes de Torroella de Montgrí”.
https://www.epdata.es/datos/poblacion-inmigrantes-emigrantes-otros-datos-habitantes-cada-municipio/3/torroella-montgri/7319

Idescat, “Torroella de Montgrí. El municipi en xifres”.
https://www.idescat.cat/emex/?id=171997

Antic Ceràmica torna a la Bisbal amb una mostra dedicada a la rajola catalana del segle XVII

ceràmica antiga Bisbal

La Bisbal d’Empordà celebrarà aquest diumenge 31 de maig la cinquena edició d’Antic Ceràmica, la trobada especialitzada en ceràmica antiga impulsada per l’Associació Catalana de Ceràmica i el Terracotta Museu. La jornada es farà de 10 a 14 hores als exteriors del museu.

La proposta reunirà col·leccionistes, estudiosos i aficionats a la ceràmica antiga amb una àmplia oferta de peces de diferents èpoques i tipologies. Hi haurà terrissa, pisa, paviments, ceràmica decorativa i de revestiment, entre altres objectes provinents de diversos punts de Catalunya, de la resta de la península Ibèrica i especialment de les comarques gironines.

El programa inclou una fira d’exposició, venda i intercanvi de ceràmica antiga, així com una jornada de portes obertes al Terracotta Museu. A més, després de la bona acollida de l’any passat, es repetirà l’exposició efímera comissariada per l’Associació Catalana de Ceràmica.

Enguany, la mostra estarà dedicada a la rajola catalana del segle XVII amb l’exposició “Rajoles de mostra de Barcelona del segle XVII”. La proposta permetrà descobrir peces destacades de la rajola barroca catalana i conèixer mestres rajolers com Lorenzo de Madrid, Onofre Rodergues, Josep Llorenç Passoles o Miquel Lapuja.

Les peces exposades destaquen per la seva qualitat decorativa, la riquesa cromàtica i el valor patrimonial, així com per la importància que van tenir en la decoració arquitectònica catalana de l’època barroca.

La jornada també inclourà una visita comentada a les 12 del migdia a càrrec de l’historiador i ceramòleg Josep Antoni Cerdà, que explicarà les característiques i curiositats de les peces exposades. Amb aquest canvi al calendari de primavera, Antic Ceràmica continua consolidant-se com una cita de referència per als amants de la ceràmica antiga i del patrimoni cultural.

Gracie Abrams actuarà dues nits al Palau Sant Jordi amb la gira “The Look At My Life Tour”

gracie-abrams-actuara-dues-nits-al-palau-sant-jordi-amb-la-gira-“the-look-at-my-life-tour”
Gracie Abrams actuarà dues nits al Palau Sant Jordi amb la gira “The Look At My Life Tour”

Gracie Abrams ha anunciat aquest dijous la seva nova gira mundial, “The Look At My Life Tour”, amb la qual recorrerà Nord-Amèrica, Europa i el Regne Unit durant els pròxims mesos. Entre les dates confirmades hi ha dues cites exclusives al Palau Sant Jordi de Barcelona, on actuarà els dies 27 i 28 de maig de 2027 amb Jake Minch com a artista convidat.

La gira començarà el 2 de desembre de 2026 als Estats Units i passarà també pel Canadà, França, Bèlgica, els Països Baixos, Irlanda, el Regne Unit, Alemanya, Suècia i Itàlia abans d’arribar a Barcelona. Els concerts serviran per presentar en directe “Daughter From Hell”, el tercer disc d’estudi de l’artista, que es publicarà el 17 de juliol de 2026.

Del nou treball ja se n’ha avançat el senzill ‘Hit The Wall’, una carta de presentació que ha tingut una gran rebuda entre públic i crítica i que ha augmentat l’expectació al voltant del nou projecte. Sobre el disc, la mateixa Gracie Abrams ha explicat que gira entorn d’aquell moment vital “entre dècades”, especialment durant els vint anys, quan “un peu encara és a la postadolescència i l’altre mira cap al futur”.

Les entrades per als concerts de Barcelona es posaran a la venda general el divendres 5 de juny a les 9 h a través de Live Nation, Ticketmaster i El Corte Inglés. Abans, però, hi haurà diverses prevendes: els fans que reservin “Daughter From Hell” abans de l’1 de juny a les 13 h a la web oficial de l’artista rebran un codi per accedir a la prevenda del 2 de juny a les 9 h. També hi haurà una prevenda exclusiva de Santander SMusic aquell mateix dia i una altra de Live Nation el 4 de juny.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Live Nation España (@livenationesp)

L’entrada Gracie Abrams actuarà dues nits al Palau Sant Jordi amb la gira “The Look At My Life Tour” ha aparegut primer a Primera Fila.