/
RSS Feed
Calonge i Sant Antoni reunirà científics i responsables polítics per abordar el canvi climàtic als municipis de costa
Calonge i Sant Antoni organitza les primeres jornades sobre l’impacte del canvi climàtic als municipis de costa. La trobada se celebrarà el divendres 30 d’octubre al Castell de Calonge, de nou del matí a sis de la tarda. L’Ajuntament vol reunir coneixement científic i experiència política per identificar mesures d’adaptació als efectes del canvi climàtic.
Les jornades porten per títol L’impacte del canvi climàtic als municipis de costa. Adaptació i resiliència mediterrània. La iniciativa vol crear un espai de debat entre científics, tècnics municipals, administracions, empreses i entitats. L’objectiu és analitzar els problemes del litoral i plantejar actuacions aplicables als municipis.
Entre els convidats hi ha el ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, i la vicepresidenta executiva de la Comissió Europea, Teresa Ribera. També hi participaran el biòleg i socioecòleg Ramon Folch, el meteoròleg Francesc Mauri, el climatòleg Javier Martín Vide i l’investigador Antonio Turiel, entre altres especialistes.
Els debats se centraran en la gestió del litoral, els temporals marítims i els recursos hídrics, energètics i forestals. Les sessions també abordaran les dificultats dels municipis mediterranis per adaptar-se als canvis ambientals. La voluntat dels organitzadors és identificar actuacions sostenibles i ajustades a les necessitats del territori.
La trobada preveu elaborar un document de conclusions amb propostes per orientar les futures polítiques municipals. Aquest full de ruta recollirà les principals línies d’actuació plantejades pels participants. L’Ajuntament també preveu donar continuïtat a les jornades amb una nova edició cada dos anys.
El programa s’estructurarà en tres blocs dedicats a la visió científica, tècnica i política. El primer analitzarà els efectes del canvi climàtic. El segon presentarà les mesures actuals i el tercer plantejarà els reptes de futur.
Entre els participants també hi haurà responsables de diferents administracions i representants municipals, com l’alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Maurici Jiménez, i l’alcalde de l’Escala, Josep Bofill.
Les taules estaran moderades pels periodistes Josep Puigbó, Oriol Puig i Joan Vall Clara. La cloenda anirà a càrrec de la consellera Sílvia Paneque i de l’alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler.
Warner Music compra el 100% de Halley Records, el segell d’Oques Grasses o Figa Flawas
Warner Music ha comprat el 100% de Halley Records, la discogràfica barcelonina que ha publicat treballs d’alguns dels grups més populars de la música catalana, com Oques Grasses, Buhos, Els Catarres i Figa Flawas. L’operació, avançada per Expansión el 9 d’octubre, suposa un nou pas de la multinacional per guanyar pes en el sector musical català.
La compra coincideix amb els concerts de comiat d’Oques Grasses, que entre el 7 i el 10 d’octubre van omplir quatre nits consecutives l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona. El grup osonenc és un dels artistes més destacats del catàleg de Halley Records.
Les condicions econòmiques de l’operació no s’han fet públiques. Amb el canvi de propietat, els tres fundadors, Maria Blay, Marc Isern i Ixent Sampietro, deixen els seus càrrecs com a administradors de la societat, tot i que continuaran al capdavant de la direcció del segell. La companyia passarà a denominar-se Cosmic Sound SL, però mantindrà el nom de Halley Records en els seus llançaments discogràfics.
Una discogràfica catalana nascuda el 2015
Halley Records es va fundar a Barcelona el 2015 a partir de la unió de tres projectes del sector musical: Èxits Management, Lizardqueen Music i Vibra Comunicació. Des d’aleshores, ha acompanyat la trajectòria d’artistes i grups que han guanyat protagonisme dins la música catalana, amb Oques Grasses com un dels casos més destacats.
La discogràfica també ha treballat amb Txarango, Els Catarres i Els Amics de les Arts, entre altres noms.
Warner ja controla la promotora The Project
La compra de Halley Records se suma a l’adquisició de The Project, la promotora catalana que Warner va incorporar el 2024. Fundada el 1988, la companyia és responsable de festivals com el Festival de Jazz de Barcelona, Barts o el Guitar BCN.
The Project organitzava més de 700 concerts anuals i reunia prop de 500.000 espectadors. A més, a finals del 2023 havia establert una aliança estratègica amb Èxits Management per treballar en la representació i contractació d’artistes com Lildami, Triquell, Suu o La Fúmiga.
Amb la incorporació de Halley Records, Warner amplia la seva presència en diferents àmbits del negoci musical a Catalunya: la discogràfica, la promoció de concerts i la gestió d’artistes.
Andrés Rothschild presidirà el nou consell
La nova etapa de Halley Records també comporta canvis en la seva estructura directiva. Andrés Rothschild, nomenat president de Warner Music Iberia l’octubre del 2026, presidirà el nou consell d’administració de la societat. L’acompanyaran José María Ramoneda Violán com a conseller i Maria Valeria Rapetti Tizze com a consellera i secretària.
L’operació arriba en un moment de creixement del negoci de la música enregistrada a Espanya, que va augmentar un 11,6% durant el primer semestre del 2026, segons les dades de Promusicae.
La compra situa Halley Records sota el paraigua d’una de les grans multinacionals discogràfiques del món, però manté el segell i el seu equip directiu al capdavant del projecte. Un moviment que reforça la presència de Warner en una escena musical catalana que va perdent empreses de casa.
L’entrada Warner Music compra el 100% de Halley Records, el segell d’Oques Grasses o Figa Flawas ha aparegut primer a Primera Fila.
La Carbonera de Forallac celebra 30 anys al mas Frigola amb l’encesa d’una nova edició
La Carbonera de Forallac ja torna a fumejar i enguany celebra 30 anys al mas Frigola. L’encesa tradicional s’ha fet aquest dilluns 12 d’octubre al paratge de Lluís Pla, a Sant Climent de Peralta. La iniciativa recupera l’antic ofici de carboner i manté viva una tradició vinculada al patrimoni del municipi.
La celebració dels 30 anys reconeix especialment la col·laboració de la família Ribas-Font. La família ha fet possible la continuïtat de la carbonera a la seva finca durant tres dècades.
L’encesa d’honor d’aquesta edició ha anat a càrrec de Casa Martell de Fonteta, coneguda per elaborar el tradicional Recuit de Fonteta. Durant l’acte, l’Ajuntament de Forallac ha homenatjat Quim Martell i el seu fill Pau Martell. Tots dos han rebut una placa en reconeixement a la seva tasca per preservar aquesta especialitat gastronòmica.
Un altre moment destacat ha estat la demostració de l’arqueòleg Toni Palomo. L’especialista ha aconseguit encendre la llenya amb tècniques primitives d’obtenció del foc.
La Carbonera de Forallac mantindrà la cuita activa fins a l’1 de novembre. Durant aquestes tres setmanes, els visitants podran seguir el procés tradicional de transformació de la llenya en carbó vegetal. Aquest sistema necessita una vigilància constant i un control precís del foc. Els carboners han de regular la combustió per aconseguir la transformació de la fusta sense consumir-la completament.
El programa d’activitats inclou l’estrena del documental Quan la generositat no té límits. Mas Frigola 1996-2026, del realitzador Antoni Martí. La projecció tindrà lloc el dimecres 21 d’octubre, a dos quarts de vuit del vespre. El treball commemora les tres dècades de la Carbonera a la finca del mas Frigola.
Durant el període de cuita també s’organitzaran visites comentades gratuïtes a la carbonera, la rajoleria i el forn de pega. Les explicacions aniran a càrrec d’Antoni Martí, divulgador i col·laborador habitual de la iniciativa. Les visites no requereixen inscripció prèvia. De dilluns a divendres es faran a les quatre de la tarda. Els dissabtes i diumenges hi haurà dos torns, a les dotze del migdia i a les cinc de la tarda.
Enaigats
/
RSS Feed
Els fortíssims ruixats d’aquesta darrers dies ens ha deixat el país enaigat. Era previsible, després d’aquest istiu d’horror, tan previsible com saber que no estem parlant d’uns fets excepcionals, sinó d’allò que alguns ja en diuen la nova normalitat. Així que avui no sóc vingut a parlar-los del canvi climàtic, sinó dels que el neguen i que, segons totes les enquestes en aquests temps de post-veritats, aviat governaran Catalunya, Espanya, Europa i el Món. Posin un somriure malèfic, ha ha ha.
No sortim del fang. Que l’extrema dreta, amb el suport dels grans magnats tecnològics que fabriquen consciències i de bona part del gran capital global guanyi eleccions arreu del planeta no és, ni de bon tros, un fet tan sorprenent. El capitalisme que defensen ha creat la tempesta perfecta de desigualtat, inflades expectatives individuals i una realitat social que dista molt d’aquestes expectatives, i els bocs expiatoris sempre han funcionat, ara i fa mil anys. La culpa és sempre dels que no són nosaltres, els que venen de fora, dels pobres desgraciats. Funciona ara i fa mil anys. La culpa no és mai del que mana, del qui té exèrcits per imposar la seva llengua, de qui té el poder econòmic i decideix invertir en IA i no pas en éssers humans. Funciona ara i fa mil anys.
Puc entendre l’eròtica del poder que s’amaga darrera els discursos d’extrema dreta: a fi de comptes venen força, determinació, desacomplexada virilitat, i és comprensible que aquests discursos calin entre els més necessitats. Tu no ets un pobre de merda, perquè ets espanyol, no com aquell pobre de merda de pell més fosca que ve de 17 quilòmetres més avall. El que em costa d’entendre és que aquests discursos calin en un país ocupat com el nostre. Quina força pot tenir una extrema dreta catalana sempre agenollada davant l’ocupant?
Veient les persones que formen les candidatures de l’extrema dreta catalana als nostres pobles s’explica bastant tot. Jo els posaria immediatament a governar, no esperaria ni a les properes eleccions. Enaigats hi seguirem igual. Però al menys uns quants quedaran ben retratats.
2008: L’any que Sant Antoni va inaugurar el nou Palau Firal
L’1 de maig de 2008, Calonge i Sant Antoni va inaugurar el nou Palau Firal, un equipament municipal construït per ampliar l’activitat comercial i firal del municipi. Situat al carrer de la Sardana, al costat de la Sala Polivalent de Sant Antoni, l’edifici disposava de gairebé 2.000 metres quadrats d’exposició i 500 metres quadrats més destinats a serveis. L’estrena va coincidir amb la primera edició de la Fira d’Antic Calonge, que va reunir una quarantena d’antiquaris i brocanters i va rebre uns 8.000 visitants durant els quatre dies de celebració.
La construcció del Palau Firal s’havia iniciat el 2006, durant el primer mandat de Jordi Soler com a alcalde. El projecte responia a la voluntat de l’Ajuntament de convertir Calonge i Sant Antoni en un centre de referència per a l’organització de fires a la Costa Brava. Fins aleshores, el municipi ja acollia certàmens com Expohabitat, FiraJardí i la Mostra Gastronòmica, però aquestes activitats havien de compartir instal·lacions amb altres usos, especialment els esportius.
El nou edifici permetia disposar d’un recinte específic per a les fires, sense interferir en la programació de la Sala Polivalent. La seva principal característica era una gran nau diàfana, sense columnes, que facilitava la distribució dels expositors i permetia adaptar l’espai a les necessitats de cada activitat. A més, la proximitat amb la Sala Polivalent feia possible connectar els dos equipaments per organitzar certàmens de més dimensions, amb una superfície conjunta d’uns 3.000 metres quadrats.
L’Ajuntament confiava que aquestes instal·lacions permetrien ampliar el calendari firal i atraure nous sectors empresarials. També es buscava reforçar l’activitat econòmica fora dels mesos de més afluència turística, aprofitant la capacitat de convocatòria de les fires especialitzades. El Palau Firal es plantejava com un equipament al servei dels expositors, els comerciants i els visitants, però també com un espai susceptible d’acollir altres activitats vinculades a la promoció econòmica.
La inauguració es va celebrar el dijous 1 de maig, coincidint amb l’obertura de la primera Fira d’Antic Calonge. L’Ajuntament i el Gremi d’Antiquaris i Brocanters de les Comarques Gironines van organitzar un certamen dedicat a les antiguitats i els objectes de col·leccionisme. Durant quatre dies, fins al diumenge 4 de maig, els visitants van poder recórrer els estands amb mobles antics, peces decoratives i objectes de procedències diverses. L’entrada general costava tres euros, mentre que els jubilats disposaven d’una tarifa reduïda de dos euros i els menors de dotze anys podien accedir-hi gratuïtament.
La programació també incloïa activitats fora del recinte. Es van organitzar visites guiades a masos productors de vi del municipi i una trobada de tractors antics a l’aparcament del Palau Firal. D’aquesta manera, la primera fira va combinar l’activitat comercial amb propostes relacionades amb la tradició agrícola de Calonge i Sant Antoni.
El balanç de la primera edició va ser de 8.000 visitants. El públic procedia de diferents municipis del Baix Empordà, com Palamós, Palafrugell, Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols, però també de Barcelona i el Maresme. Des del Gremi d’Antiquaris i Brocanters es va valorar positivament l’organització i les instal·lacions, tot i que els resultats comercials van ser desiguals. La seva representant, Martí, explicava que s’havien venut força objectes petits, però menys mobles dels que s’esperaven, una situació que relacionava amb les dificultats econòmiques que començaven a afectar el sector. Malgrat això, el gremi considerava que el certamen havia tingut una bona estrena.
El Palau Firal també incorporava instal·lacions tecnològiques que permetien ampliar-ne els usos. El recinte disposava d’una sala equipada per fer presentacions, reunions i videoconferències, coneguda com a Sala TIC. Amb els anys, l’equipament ha continuat acollint fires, trobades empresarials i activitats municipals. Una part de les instal·lacions també s’ha destinat al viver d’empreses i espai de treball compartit Alta Mar, amb despatxos i serveis per a professionals, autònoms i emprenedors.
La inauguració del Palau Firal el 2008 va dotar Calonge i Sant Antoni d’un recinte permanent per organitzar fires i activitats econòmiques. La primera Fira d’Antic, amb uns 8.000 visitants, va servir per posar a prova unes instal·lacions que posteriorment han incorporat nous usos, des de les activitats comercials fins als serveis de suport a les empreses.
Bibliografia
- GironaNotícies (25 d’abril de 2008). «Calonge inaugura dijous el nou Pavelló Firal amb una fira d’antiquaris». https://www.gironanoticies.com/noticia/06505-calonge-inaugura-dijous-el-nou-pavello-firal-amb-una-fira-dantiquaris.htm
- NacióDigital / Agència Catalana de Notícies (6 de maig de 2008). «La 1a Fira d’Antic Calonge tanca les portes amb un balanç de 8.000 visitants». https://naciodigital.cat/girona/societat-girona/la-1a-fira-dantic-calonge-tanca-les-portes-amb-un-balana-de-8000-visitants.html
- Ajuntament de Calonge i Sant Antoni. «Palau Firal». Descripció de les instal·lacions i els serveis. https://activa.calonge.cat/fires/palau-firal.html
- Ajuntament de Calonge i Sant Antoni. «Viver d’empreses i Coworking Alta Mar». Informació sobre els usos empresarials de l’equipament. https://activa.calonge.cat/empresa/viver-d-empreses-alta-mar.html
