2007: L’any que Calonge i Sant Antoni va superar els 10.000 habitants

Per
Ràdio Capital
-

L’any 2007, Calonge i Sant Antoni va superar per primera vegada els 10.000 habitants. Segons les dades oficials del padró municipal, el municipi va arribar als 10.009 residents, una xifra que representava un creixement de gairebé el 40% en només sis anys. L’Ajuntament, presidit per Jordi Soler, havia impulsat una campanya institucional amb el lema «Preparats per als 10.000» per donar a conèixer aquesta fita demogràfica. El municipi havia passat dels 7.190 habitants del 2001 als més de 10.000 del 2007, en un període de transformacions urbanístiques i socials marcades per l’arribada de nous residents.

La campanya municipal es va presentar a principis de gener de 2007. L’Ajuntament va instal·lar banderoles als carrers i va preparar anuncis a les televisions locals, falques de ràdio i insercions publicitàries a la premsa. L’objectiu era fer visible el creixement que havia experimentat el municipi durant els anys anteriors. En aquell moment, les dades del padró encara presentaven oscil·lacions a causa de les actualitzacions d’altes i baixes. El 2 de gener, Ràdio Palamós informava que el registre municipal comptabilitzava provisionalment 10.168 habitants, tot i que durant els mesos anteriors la xifra havia fluctuat entre els 9.900 i els 10.100.

Finalment, la població oficial corresponent a l’1 de gener de 2007 va quedar establerta en 10.009 habitants, només nou per sobre del llindar que es volia celebrar. Les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya mostren un creixement continuat des de principis de dècada. El 2002, Calonge i Sant Antoni tenia 7.684 residents; el 2003, 8.282; el 2004, 8.757; el 2005, 9.162, i el 2006, 9.458. En només un any, entre 2006 i 2007, la població havia augmentat en 551 persones. Si es prenia com a referència el 2001, el municipi havia incorporat 2.819 habitants nous.

Una part important d’aquest creixement estava relacionada amb l’arribada de població estrangera. L’any 2001 hi havia 1.018 residents de nacionalitat estrangera, que representaven el 14,2% de la població. Sis anys després, la xifra havia augmentat fins als 2.387, el 23,8% del total. Aquest increment de 1.369 persones representava gairebé la meitat del creixement demogràfic registrat durant el període. Paral·lelament, la població de nacionalitat espanyola també havia augmentat, passant de 6.172 a 7.622 habitants.

El creixement de la població coincidia amb l’expansió residencial que havia viscut Calonge i Sant Antoni durant les dècades anteriors. El municipi combinava dos nuclis principals amb característiques diferents i nombroses urbanitzacions repartides pel terme municipal. Calonge conservava una activitat agrícola vinculada a la vinya, les oliveres i les hortes, mentre que Sant Antoni concentrava una part destacada de l’activitat turística i comercial. L’atractiu residencial de la Costa Brava i l’arribada de nous habitants contribuïen a transformar aquesta estructura.

L’agost de 2007, el periodista Miquel Fañanàs descrivia aquesta dualitat en un reportatge publicat a El Periódico amb el títol «Les dues cares de Calonge». L’article destacava les diferències entre el nucli interior i el litoral, tant pel paisatge com per l’activitat econòmica. També recordava les reivindicacions històriques de Sant Antoni per aconseguir la segregació municipal, una qüestió que havia tingut un pes important en la política local. El creixement de població es produïa, per tant, en un municipi amb una configuració urbana complexa i realitats diferenciades.

Superar els 10.000 habitants també tenia conseqüències administratives. Una de les més immediates era la possibilitat d’ampliar de tretze a disset el nombre de regidors de l’Ajuntament. A principis de 2007, el consistori encara no sabia si aquest canvi es podria aplicar a les eleccions municipals del maig, perquè depenia de les xifres de població reconegudes a efectes electorals. Finalment, els comicis d’aquell any es van celebrar amb tretze regidors i l’ampliació a disset no es va produir fins a les eleccions de 2011.

L’augment de població va continuar durant els anys següents. El 2008, Calonge i Sant Antoni ja tenia 10.428 habitants i el 2009 va arribar als 10.637. El municipi havia consolidat així una etapa de creixement especialment intens que també plantejava nous reptes en matèria d’equipaments, serveis públics, mobilitat i planejament urbanístic.

Bibliografia

2006: L’any que Calonge i Sant Antoni es va agermanar amb Otívar i Sant Julià de Lòria

Per
Redacció
-

L’any 2006, Calonge i Sant Antoni va formalitzar dos agermanaments amb municipis amb els quals mantenia vincles des de feia dècades. El primer, amb Sant Julià de Lòria, a Andorra, responia a les relacions turístiques i socials que s’havien establert entre les dues poblacions. El segon, amb Otívar, a la província de Granada, reconeixia la història de centenars de famílies andaluses que havien emigrat a Calonge durant la segona meitat del segle XX. Els dos acords, impulsats durant el mandat de l’alcalde Jordi Soler, pretenien consolidar aquestes relacions mitjançant intercanvis culturals, socials i institucionals.

La vinculació amb Otívar tenia els seus orígens en els moviments migratoris dels anys cinquanta i seixanta. En aquell període, nombrosos habitants d’aquesta petita localitat granadina van abandonar el poble per buscar millors oportunitats laborals. Calonge va ser una de les destinacions escollides per moltes d’aquestes famílies, que s’hi van establir, van trobar feina i van contribuir al creixement del municipi. Amb els anys, la comunitat originària d’Otívar i els seus descendents van esdevenir una part significativa de la població calongina.

La relació entre els dos pobles es va mantenir gràcies als vincles familiars, les visites i els retrobaments. Moltes persones que havien emigrat continuaven viatjant a Otívar, mentre que altres membres de les seves famílies havien nascut i crescut a Calonge. Aquesta realitat va motivar la voluntat de formalitzar institucionalment una relació que ja existia entre els veïns. A principis de 2006, l’Ajuntament estimava que unes 2.000 persones residents al municipi havien nascut a Otívar o eren descendents de famílies d’aquella població.

Les primeres gestions institucionals es van concretar a finals de 2005, quan una delegació de l’Ajuntament, encapçalada per Jordi Soler i integrada també pels regidors Josep Darnés i Mateu Lara, va visitar Otívar. Posteriorment, representants del municipi granadí es van desplaçar a Calonge per continuar les converses. Les dues administracions van acordar formalitzar l’agermanament durant les festes patronals d’Otívar, al desembre.

Entre el 6 i el 10 de desembre de 2006, unes dues-centes persones de Calonge es van desplaçar fins a la població granadina per participar en els actes de celebració. El 9 de desembre, els alcaldes Jordi Soler i José Cambil van signar el conveni de cooperació entre els dos ajuntaments. El programa va incloure danses folklòriques, celebracions religioses, una arrossada popular i diferents activitats de convivència. Per a moltes famílies, l’agermanament va representar també una oportunitat de retrobar parents i amistats, i de compartir els records de l’emigració.

El mateix any, Calonge i Sant Antoni també havia impulsat un acord amb Sant Julià de Lòria. En aquest cas, els antecedents es trobaven en les relacions turístiques entre la parròquia andorrana i la Costa Brava. Des de feia anys, diverses famílies de Sant Julià de Lòria acostumaven a passar les vacances d’estiu a Calonge i Sant Antoni. Els contactes institucionals per establir un agermanament s’havien iniciat el 1992, durant el mandat del cònsol Ricard Tor, però no es van concretar fins catorze anys després.

El 6 d’abril de 2006, el ple de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat iniciar els tràmits de l’agermanament amb la parròquia andorrana. Jordi Soler va defensar que l’acord havia de traduir-se en activitats i projectes concrets. El conveni es va formalitzar aquell mateix any entre l’alcalde i el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Pintat. L’objectiu era promoure la cooperació cultural, turística, esportiva i econòmica, i afavorir els intercanvis entre els habitants de les dues poblacions.

Els anys posteriors van permetre desenvolupar diverses iniciatives. Infants de Sant Julià de Lòria van començar a fer estades d’estiu a Calonge i Sant Antoni, mentre que famílies del municipi empordanès participaven en activitats d’hivern a Andorra, especialment relacionades amb l’esquí nòrdic i Naturland. També es van organitzar trobades de gegants, actuacions de l’Esbart Laurèdia i activitats de promoció turística. Els dos municipis van dedicar espais públics a l’agermanament: el parc de Sant Julià de Lòria, a Calonge, i la plaça Calonge-Sant Antoni, a la població andorrana.

Els vincles també es van mantenir amb Otívar. El desembre de 2016, una delegació de seixanta veïns i representants municipals va tornar a Granada per celebrar el desè aniversari de l’acord. Aquella visita donava continuïtat als viatges i les trobades organitzats entre les dues poblacions des del 2006. El mateix any, Sant Julià de Lòria també va commemorar el desè aniversari del seu agermanament amb Calonge i Sant Antoni.

La relació amb la parròquia andorrana va arribar als vint anys el 2026. El 25 de juliol, Sant Julià de Lòria va inaugurar la remodelació de la plaça Calonge-Sant Antoni durant la seva Festa Major, amb la participació de l’alcalde Jordi Soler i dels gegants de Calonge. L’acte va recordar un dels dos agermanaments formalitzats el 2006, un any en què el municipi va donar reconeixement institucional a dues relacions nascudes de les vacances, l’emigració i els vincles familiars.

Bibliografia

2005: L’any que una riuada va inundar Calonge i Sant Antoni

Per
Ràdio Capital
-

El 13 d’octubre de 2005, el desbordament de la riera de Calonge va provocar una de les inundacions més greus de la història recent del municipi. La força de l’aigua va arrossegar vehicles, va inundar centenars d’habitatges i establiments i va causar la mort d’una veïna de Sant Antoni de 74 anys. La riuada va afectar especialment els carrers i les urbanitzacions pròxims al tram final de la riera, on l’aigua va arribar a superar els dos metres d’altura en alguns punts. Els danys en béns públics es van valorar posteriorment en tretze milions d’euros.

L’episodi va començar amb les pluges intenses que van afectar la Costa Brava durant la segona setmana d’octubre. Entre els dies 11 i 16, a Castell d’Aro es van acumular 394 litres per metre quadrat, dels quals 254 van caure en només 24 hores. A Santa Cristina d’Aro es van registrar 386 litres i a la Bisbal d’Empordà, 270. Les precipitacions van provocar el desbordament del Ridaura i de la riera de Calonge, dos cursos d’aigua que neixen a les Gavarres i desemboquen en zones planes amb una elevada concentració d’edificacions.

La situació més crítica a Calonge i Sant Antoni es va viure durant el matí del dijous 13 d’octubre. La riera es va desbordar amb força i va convertir diversos carrers en torrents. L’aigua va entrar en habitatges, garatges, comerços i càmpings, mentre que nombrosos vehicles van ser arrossegats pel corrent. Els accessos a diferents sectors del municipi van quedar tallats i els serveis d’emergència van haver d’intervenir per auxiliar les persones atrapades.

La conseqüència més greu va ser la mort de Roser P. P., una dona de 74 anys que vivia a Sant Antoni. El seu cos va ser localitzat en un solar, a uns quatre-cents metres del domicili i molt a prop de la desembocadura de la riera. Segons les primeres investigacions, la dona hauria intentat sortir de casa quan l’aigua va començar a pujar, però va ser arrossegada pel corrent. Aquell mateix dia, tres persones més van morir a l’Alt Empordà quan dos vehicles van ser arrossegats en intentar travessar un torrent a Vilanova de la Muga.

Entre els establiments més perjudicats hi havia el càmping Costa Brava, situat davant de la riera. L’aigua va arribar als dos metres d’altura a la recepció, el supermercat i el bar, va trencar tanques i persianes i va arrossegar diversos cotxes. Al supermercat Intermarché, dotze clients van quedar atrapats per la inundació i van haver de refugiar-se al pis superior de l’edifici. A l’institut de Sant Antoni, els alumnes van quedar confinats a la part alta del centre perquè els baixos estaven inundats. L’Ajuntament va arribar a utilitzar una excavadora per fer-los arribar menjar.

Els testimonis recollits per la premsa van descriure la rapidesa amb què havia pujat l’aigua. Roger Daniels, un professor jubilat d’origen belga de 81 anys, va explicar a El País que el corrent havia rebentat els vidres de casa seva i que havia aconseguit salvar-se enfilant-se per la façana fins al pis superior. Altres veïns van haver de buscar refugi en plantes elevades mentre l’aigua s’enduia mobles, vehicles i objectes personals. La riuada també va arrossegar cotxes fins al mar: el 27 d’octubre encara se’n van localitzar tres submergits davant de la desembocadura de la riera.

Els dies següents, els Bombers, les brigades municipals i nombrosos veïns van treballar per buidar garatges i baixos, retirar fang i restablir la circulació. El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i la consellera d’Interior, Montserrat Tura, van visitar les poblacions afectades el 15 d’octubre. La magnitud de les destrosses va portar els ajuntaments a estudiar la possibilitat de sol·licitar la declaració de zona catastròfica.

El balanç municipal va permetre quantificar les conseqüències de l’aiguat. A Calonge i Sant Antoni, l’aigua havia afectat gairebé 700 habitatges, 165 locals comercials i unes 1.500 places d’aparcament. Els desperfectes en infraestructures i béns públics es van valorar en tretze milions d’euros. També es van haver de recuperar les platges, que havien quedat cobertes de restes vegetals i deixalles, i reparar diversos trams de carrers i serveis municipals.

La riuada va tornar a posar sobre la taula la necessitat de millorar la capacitat de desguàs de la riera de Calonge. L’Agència Catalana de l’Aigua va impulsar un projecte de canalització del tram final, amb nous murs de protecció, talussos i la substitució de diversos ponts. Les dificultats de finançament, però, van endarrerir les actuacions. L’octubre de 2008, tres anys després de les inundacions, les obres encara no havien començat. El projecte previst tenia un pressupost de 16,5 milions d’euros i havia de transformar aproximadament 1.750 metres de la llera.

Les inundacions d’octubre de 2005 van deixar una víctima mortal, importants pèrdues econòmiques i centenars de famílies afectades a Calonge i Sant Antoni. La recuperació va exigir setmanes de treballs de neteja i reparació, mentre que les actuacions per reduir el risc de noves riuades es van prolongar durant els anys posteriors. El desbordament del 13 d’octubre continua sent un dels episodis meteorològics més greus que ha viscut el municipi.

Bibliografia

2004: L’any que va néixer la Fundació Remença XXI per defensar la pagesia tradicional

Per
Ràdio Capital
-

El 16 de juny de 2004, el celler del Mas Ponsjoan, al veïnat de Fonts de Calonge, va acollir la constitució de la Fundació Privada Remença XXI. La nova entitat naixia amb l’objectiu de protegir l’agricultura tradicional i familiar que encara es conservava a Calonge i Vall-llobrega i aconseguir el seu reconeixement com a patrimoni cultural. L’escriptura fundacional la van signar 22 pagesos dels dos municipis, 18 persones vinculades al món de la cultura de les comarques gironines i l’alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler, en representació de l’Ajuntament.

La fundació era el resultat d’una llarga trajectòria de reivindicacions. A Calonge, diverses famílies havien mantingut una forma de treballar la terra que combinava el conreu de vinya, fruiters, oliveres i hortalisses amb l’elaboració i la venda directa dels seus productes. Als masos, el vi es continuava produint artesanalment, amb mètodes transmesos de generació en generació. Els pagesos venien la collita als mercats municipals o directament a les explotacions, sense passar necessàriament pels circuits de distribució comercial.

Aquest model agrícola havia sobreviscut a les transformacions econòmiques i urbanístiques de la segona meitat del segle XX. El planejament urbanístic aprovat el 1970 havia qualificat com a urbanitzable bona part del terme municipal, una circumstància que amenaçava la continuïtat de nombroses explotacions. Les mobilitzacions de la pagesia van contribuir a modificar aquesta situació i el Pla General de 1986 va permetre mantenir com a sòl no urbanitzable una part important de les terres conreades.

La defensa de l’activitat agrícola també va arribar als tribunals. Durant anys, els productors van haver de reivindicar el dret a comercialitzar directament les seves collites. Un dels conflictes més destacats va afectar la venda de productes al mercat diari de Palamós. El litigi es va resoldre favorablement als pagesos amb una sentència del Tribunal Suprem del 4 de febrer de 1999. La continuïtat dels cellers tradicionals i el reconeixement de l’elaboració de vi com una activitat pròpia de l’agricultura també formaven part d’aquestes reivindicacions.

Un dels principals impulsors de la defensa jurídica de la pagesia va ser l’advocat calongí Joan Molla Callís, vinculat al Mas Molla. Amb altres productors i persones interessades en la història local, va promoure el reconeixement del conjunt de masos com a patrimoni etnològic. La proposta pretenia protegir les construccions, les terres agrícoles i les activitats que encara s’hi desenvolupaven. A diferència d’altres elements patrimonials, es tractava de preservar explotacions en funcionament, on les famílies continuaven vivint i treballant.

El setembre de 2000, el ple de l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, presidit per Josep Roselló, va acordar sol·licitar a la Generalitat el reconeixement d’una Zona d’Interès Etnològic. El 7 de març de 2002, el Departament de Cultura va iniciar l’expedient per declarar un conjunt de masos de Calonge i Vall-llobrega bé cultural d’interès nacional en aquesta categoria. Era un pas important per a una reivindicació que volia equiparar la preservació de l’activitat pagesa amb la protecció d’altres manifestacions del patrimoni cultural català.

La creació de la Fundació Remença XXI, dos anys després, havia de contribuir a gestionar i divulgar aquest patrimoni. Els seus estatuts establien com a finalitats conservar l’agricultura tradicional i familiar, protegir les explotacions, investigar-ne la història, donar a conèixer els seus productes i garantir-ne l’origen i l’autenticitat. El nom de l’entitat evocava els pagesos remences medievals i vinculava aquella lluita històrica amb les reivindicacions de les famílies agricultores contemporànies.

La fundació va començar a impulsar activitats culturals i divulgatives relacionades amb el món rural. El 2005 va publicar Un vi viu, un estudi sobre les particularitats de la producció vinícola tradicional. Amb els anys també va consolidar el Cap de Setmana del Vi de Pagès de Calonge, amb visites als masos, tastos, conferències i itineraris per conèixer el paisatge agrícola. Aquestes activitats van permetre acostar al públic les explotacions que havien motivat la creació de l’entitat.

La reivindicació de la Zona d’Interès Etnològic, però, no va culminar amb la declaració definitiva. El 7 de novembre de 2011, la Generalitat va arxivar l’expedient iniciat nou anys abans. Malgrat aquest resultat, la fundació va continuar treballant per donar visibilitat a l’agricultura tradicional i defensar-ne la viabilitat econòmica. El 2012, una nova regulació de la Generalitat va reforçar el reconeixement de la transformació de productes propis, com el raïm i les olives, dins de l’activitat agrària.

Vint anys després de la seva constitució, Remença XXI mantenia els objectius fundacionals. El 2024, l’entitat i l’Ajuntament van començar a preparar una candidatura per aconseguir que el paisatge agrícola de la conca del Tinar fos reconegut com a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial, una distinció impulsada per la FAO. La iniciativa donava continuïtat a les reivindicacions que havien reunit pagesos, representants municipals i persones del món cultural al celler del Mas Ponsjoan aquell juny de 2004.

Bibliografia

La Radikal supera els 2.400 participants a Llafranc i bat el rècord de l’any passat

Per
Redacció
-
Radikal swim

La Radikal 2026 ha superat els 2.400 participants a Llafranc i ha batut el registre de l’edició anterior. La dissetena edició ha reunit nedadors aficionats i esportistes d’alt nivell durant tot el cap de setmana. La competició s’ha consolidat com una de les principals cites de natació en aigües obertes de la Costa Brava.

La jornada de dissabte ha concentrat les proves esportives principals. El programa també ha inclòs activitats familiars, propostes inclusives i iniciatives de protecció del medi marí. La platja i el passeig de Llafranc s’han convertit en el centre de l’esdeveniment.

En la travessia principal de set quilòmetres, Guillem Pujol ha aconseguit la victòria masculina amb un temps d’una hora i 26 minuts. Àlex Castejón ha acabat segon, només dos segons després del guanyador. Xavi Corona ha completat el podi amb quatre segons més respecte al primer classificat. En categoria femenina, Aida Bertran s’ha imposat amb un temps d’una hora i 39 minuts. Clara Gabriel ha ocupat la segona posició i Paula Mosquera ha acabat tercera.

La prova de tres quilòmetres i mig ha estrenat un recorregut entre Llafranc i Calella de Palafrugell, amb tornada al punt de sortida. Diego Mira ha guanyat la categoria masculina amb un temps de 45 minuts. En categoria femenina, Abril Conesa ha aconseguit la victòria amb 57 minuts.

La competició també ha comptat amb la participació de la Selecció Catalana d’Aigües Obertes, dirigida per Luis Rodríguez. Entre els esportistes destacats hi havia el nedador olímpic Ferran Julià i el mateix Guillem Pujol, vencedor en diverses edicions. També hi ha participat la Selecció Espanyola de Natació Artística, dirigida per Andrea Fuentes. Les seves integrants han pres part en el recorregut de dos quilòmetres.

El públic ha pogut seguir les proves des del passeig i la platja de Llafranc. L’organització ha instal·lat una pantalla gegant a la zona d’arribada, al costat de l’espai d’activitats. La retransmissió ha comptat amb la participació de la nedadora olímpica Jèssica Vall, el medallista paralímpic Xavi Torres i Clàudia Giralt.

La competició estrena un sistema de boies intel·ligents

Una de les principals novetats d’aquesta edició ha estat la incorporació de vuit boies intel·ligents i autoposicionables. El sistema l’ha desenvolupat Effetto Venturi amb la col·laboració de Barcelona Propellers. Aquestes boies poden mantenir la posició al mar sense necessitat d’ancoratges al fons. També poden modificar la seva ubicació mitjançant un sistema de geolocalització.

La tecnologia permet adaptar els recorreguts a les diferents proves i a les condicions del mar. A més, evita l’ús d’ancoratges tradicionals i contribueix a reduir l’impacte sobre el fons marí. La Radikal ha servit com a escenari de proves d’aquesta tecnologia. La iniciativa forma part de les mesures de sostenibilitat impulsades per l’organització durant els darrers anys.

Un cap de setmana d’esport i activitats familiars

Més enllà de les competicions, La Radikal ha ofert activitats per a totes les edats. El programa ha inclòs propostes infantils, tallers, conferències i accions de sensibilització ambiental. Els infants també han disposat de proves adaptades a través de Radikal Kids, una iniciativa per acostar la natació en aigües obertes als més petits.

La protecció dels ecosistemes marins ha tornat a ocupar un lloc destacat en el programa. L’organització ha promogut activitats de conscienciació i recollida de residus per fomentar el respecte pel mar. Amb aquesta edició, La Radikal ja acumula més de 20.000 participants al llarg de disset anys. La trobada combina esport de competició i participació popular en un entorn natural de la Costa Brava.

El Club de Natació Radikal Swim organitza l’esdeveniment amb el suport de diverses empreses i institucions. Entre aquestes hi ha la Federació Catalana de Natació, el Patronat de Turisme Costa Brava Girona, la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Palafrugell.

La competició també compta amb la col·laboració de diverses entitats esportives del territori. Hi participen el Club de Vela Calella, el Club Nàutic Llafranc, el Club Atlètic Palafrugell, el Club Natació Palamós i el Club Nàutic Estartit, entre altres entitats.

2003: L’any que Jordi Soler va arribar a l’alcaldia de Calonge i Sant Antoni

Per
Ràdio Capital
-

Les eleccions municipals del 25 de maig de 2003 van marcar un canvi de cicle polític a Calonge i Sant Antoni. Després de gairebé dues dècades d’influència de Josep Roselló en la política municipal, Jordi Soler, de Convergència i Unió, va aconseguir l’alcaldia gràcies a un pacte entre quatre formacions. Soler no havia guanyat les eleccions, però va reunir els set regidors necessaris per obtenir la majoria absoluta i desbancar Roselló, que havia estat alcalde en diferents períodes des dels anys vuitanta. Aquell acord va iniciar una nova etapa política que, amb algunes interrupcions, tindria Jordi Soler com a principal protagonista durant les dècades següents.

Josep Roselló era una de les figures més conegudes de la política municipal. La seva trajectòria venia de l’etapa anterior a les primeres eleccions democràtiques de 1979, i havia ocupat l’alcaldia a partir de l’agost de 1982. Posteriorment, va encapçalar el govern municipal entre 1983 i 1987, sota les sigles de CiU. Aquell any va perdre l’alcaldia, que va passar al socialista Eugeni Darnaculleta, al capdavant de l’Ajuntament durant els dos mandats següents. Roselló va recuperar el càrrec el 1995 i el va mantenir fins al 2003.

Les eleccions del 2003 van introduir una novetat important. Josep Roselló, que havia governat amb Convergència i Unió, ja no es presentava sota les sigles de la federació nacionalista, sinó que encapçalava la candidatura independent de Ciutadans per Calonge i Sant Antoni. Mentrestant, CiU apostava per Jordi Soler, un advocat nascut a Vulpellac el 1960 que havia crescut al municipi. D’aquesta manera, els dos candidats competien per una part de l’espai polític que fins aleshores havia estat vinculat als governs convergents de Roselló.

Els resultats de les eleccions van deixar un consistori molt fragmentat. La candidatura de Roselló va ser la més votada, amb 973 sufragis i quatre regidors. CiU, encapçalada per Soler, va quedar en segona posició, amb 646 vots i tres regidors. El PSC, liderat per Antoni Esteve, i la candidatura AMICS van obtenir dos representants cadascun. Sant Antoni Independent i la Coordinadora Calongina van aconseguir un regidor per formació. En total, sis candidatures es repartien els tretze escons municipals, sense que cap disposés d’una majoria suficient per governar en solitari.

La participació electoral va ser del 61,8%, amb 3.683 votants, una xifra superior a la de les eleccions de 1999. Els resultats deixaven la decisió sobre l’alcaldia en mans de les negociacions entre partits. Roselló, malgrat haver guanyat, necessitava el suport d’altres grups per continuar al capdavant de l’Ajuntament. El PSC, que havia format part del seu govern durant una etapa del mandat anterior, estava disposat a donar-li suport. Els quatre regidors de la candidatura de Roselló i els dos socialistes, però, sumaven sis vots, un menys dels necessaris per assolir la majoria absoluta.

Jordi Soler va aconseguir reunir aquesta majoria mitjançant un acord a quatre bandes. Els tres regidors de CiU van sumar els dos d’AMICS, el de Sant Antoni Independent i el de la Coordinadora Calongina. El pacte permetia reunir set dels tretze vots del consistori i obria la porta a un govern format per forces polítiques amb procedències i interessos diferents. Les negociacions van obligar els participants a cedir en algunes de les seves aspiracions, segons reconeixeria el mateix Soler després de la investidura.

El 14 de juny de 2003, Jordi Soler va ser escollit alcalde de Calonge i Sant Antoni. La sessió d’investidura va posar fi a l’última etapa de Josep Roselló al capdavant del govern municipal. Soler va anunciar que volia basar el nou mandat en el debat i el consens, conscient de la diversitat de les formacions que li havien donat suport. AMICS i la Coordinadora Calongina es perfilaven com a integrants del nou executiu, mentre que Sant Antoni Independent encara havia de decidir si entraria al govern o es limitaria a facilitar-ne la constitució.

Des de l’oposició, Antoni Esteve va expressar dubtes sobre la viabilitat de l’acord. El cap de llista socialista advertia de les dificultats que podia comportar la convivència entre quatre formacions diferents i deixava clar que el PSC no assumiria les responsabilitats d’un eventual fracàs del nou govern. El relleu polític es produïa, per tant, en un Ajuntament on els pactes i les relacions entre les diferents candidatures serien determinants durant el mandat.

Un dels assumptes que evidenciaven les discrepàncies entre l’anterior govern i el nou alcalde era el futur del Collet Est. L’equip encapçalat per Roselló havia aprovat un pla parcial que preveia construir habitatges i un hotel en aquest sector, on s’havien descobert importants restes arqueològiques romanes. Soler s’havia oposat al projecte i durant la campanya electoral havia anunciat que presentaria un recurs contenciós administratiu contra l’aprovació del planejament. El 19 de juny, només cinc dies després de la seva investidura, la Comissió d’Urbanisme de Girona va rebutjar el pla parcial per diverses deficiències administratives i urbanístiques.

La victòria de Soler en la investidura del 2003 va ser l’inici d’una llarga trajectòria al capdavant de l’Ajuntament. Va governar fins al 2007, quan un nou pacte postelectoral va donar l’alcaldia al socialista Antoni Esteve. Soler, però, va recuperar el càrrec el març de 2008 mitjançant una moció de censura i el va mantenir fins al 2019, quan Miquel Bell-lloch, d’Esquerra Republicana, va accedir a l’alcaldia. L’octubre de 2020, Soler tornaria a recuperar el govern municipal amb una altra moció de censura.

Les eleccions del 2003 van posar fi a l’etapa de Josep Roselló i van obrir un període de protagonisme polític de Jordi Soler a Calonge i Sant Antoni. El resultat d’aquells comicis també va evidenciar el pes de les candidatures independents i la importància dels pactes en un consistori fragmentat. Una majoria de set regidors, formada per quatre forces polítiques, va ser suficient per canviar l’alcaldia i iniciar una nova etapa en la història municipal.

Bibliografia

1...484950...7.278Pàgina 49 de 7.278