2002: L’any que les excavacions del Collet van descobrir una gran terrisseria romana

Per
Ràdio Capital
-

L’any 2002, les excavacions arqueològiques al Collet Est, a Sant Antoni, van posar al descobert una de les terrisseries romanes més ben conservades del nord-est de la península Ibèrica. Els treballs van permetre identificar nombrosos forns de ceràmica, grans basses per preparar l’argila, magatzems, dependències dels treballadors i una necròpolis posterior. La descoberta va aportar informació sobre l’activitat econòmica que hi havia hagut en aquest sector de la costa gairebé dos mil anys enrere, especialment relacionada amb la producció de vi i el comerç marítim. També va obrir un conflicte sobre la conservació del jaciment, perquè els terrenys estaven afectats per un projecte urbanístic que preveia construir-hi habitatges i un hotel.

El Collet és un petit turó situat davant del mar, entre Sant Antoni i Palamós. Durant l’època romana, la seva configuració era molt diferent de l’actual. El turó s’endinsava en el mar i formava una petita península, envoltada d’aigua per bona part del seu perímetre. Al cim hi havia una vil·la romana, que constituïa el centre d’una explotació agrícola, mentre que a uns dos-cents metres, a tocar de l’antiga línia de costa, es va construir un important centre de producció de ceràmica.

La presència de restes romanes en aquest indret era coneguda des del segle XIX. L’historiador Josep Pella i Forgas ja havia documentat l’existència d’un mosaic i d’altres vestigis arqueològics en la seva Historia del Ampurdán, publicada el 1883. Posteriorment, altres investigadors van descriure nous materials i estructures, entre els quals destacava una conducció d’aigua que abastia l’assentament. Tot i aquests antecedents, durant bona part del segle XX no s’hi van fer intervencions sistemàtiques que permetessin conèixer les dimensions i les característiques de l’explotació romana.

Els treballs arqueològics moderns van començar l’any 2000, gràcies a un conveni entre l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni i la Universitat de Girona. Entre el 30 d’octubre i el 27 de novembre, un equip dirigit sobre el terreny per Paula Santamaria, sota la responsabilitat científica de Josep Maria Nolla, va obrir 21 rases i diversos sondejos. Les excavacions van confirmar l’existència de la vil·la romana i van demostrar que una part important de les estructures es conservaven en bon estat.

L’octubre de 2001 es van iniciar noves intervencions al Collet Est, en uns terrenys situats al peu del turó i afectats per una promoció immobiliària. Els primers sondejos van posar al descobert diferents estructures romanes i indicis d’una terrisseria. Davant la importància de les troballes, el Servei d’Arqueologia de la Generalitat va determinar que calia ampliar l’excavació. Durant la primavera de 2002, els treballs es van estendre a una superfície d’uns 4.000 metres quadrats i van continuar fins a finals de la tardor.

Les excavacions van confirmar l’existència d’un complex industrial de grans dimensions, amb una extensió estimada d’uns 7.000 metres quadrats. Els arqueòlegs van documentar una quinzena de forns destinats a coure objectes de ceràmica, a més de forns de calç. Les instal·lacions presentaven formes i dimensions diferents, perquè s’havien construït i utilitzat en moments diversos. Alguns forns eren rectangulars, mentre que altres tenien una planta circular. El conjunt permetia conèixer com s’organitzava la producció de terrissa a l’època romana.

La fabricació de ceràmica requeria diferents espais de treball. Al Collet Est es van identificar dues grans basses destinades a preparar i depurar l’argila. La més gran tenia una planta quadrangular de 13,7 metres de costat. També hi havia naus cobertes per elaborar, assecar i emmagatzemar les peces abans de coure-les, a més d’abocadors on es llençaven els recipients que s’havien trencat o havien sortit defectuosos dels forns. La conservació d’aquestes estructures permetia reconstruir bona part del procés de fabricació.

La principal producció de la terrisseria eren les àmfores destinades al transport del vi, especialment les del tipus Dressel 2-4, molt esteses durant els primers decennis de l’Imperi romà. També s’hi fabricaven grans recipients d’emmagatzematge, coneguts com a dolia, ceràmica per a usos domèstics, teules, rajols i altres materials de construcció. En algunes peces es van trobar marques amb noms de persones relacionades amb l’activitat del taller, entre les quals destaquen les inscripcions de L. Platani i C. Solpici.

La terrisseria va començar a funcionar entre els anys 30 i 20 abans de Crist i va mantenir l’activitat fins aproximadament els anys 60 o 70 del segle I després de Crist. La seva producció estava estretament vinculada a l’explotació agrícola de la vil·la del Collet. Durant el segle I, una part de les terres es dedicaven al conreu de la vinya, i el vi s’envasava en àmfores per comercialitzar-lo. La proximitat del mar facilitava el transport dels recipients i l’embarcament de mercaderies. Les excavacions també van permetre identificar estructures relacionades amb l’antiga zona portuària, entre les quals dos punts d’amarratge excavats a la roca que van ser destacats per la premsa de l’època.

A més de les instal·lacions industrials, els arqueòlegs van trobar espais relacionats amb la vida quotidiana dels treballadors. Entre les dependències destacaven una cuina i un rebost, on s’havien conservat nombrosos objectes ceràmics i utensilis de ferro i bronze. També es van identificar molins manuals utilitzats per elaborar farina. El bon estat de conservació d’aquests materials es devia, en part, a l’ensorrament de la coberta de les habitacions, que havia deixat els objectes protegits sota les runes.

Les excavacions van revelar que la terrisseria havia tingut una segona utilització després de l’abandonament de l’activitat industrial. A partir de la primera meitat del segle II després de Crist, una part de les instal·lacions es va convertir en un cementiri vinculat a la vil·la, que es va mantenir en ús fins a finals del segle V. Els treballs van permetre documentar més d’una trentena de sepultures, corresponents a homes, dones i infants. Alguns difunts havien estat enterrats en fosses excavades al terreny, mentre que altres sepultures estaven construïdes amb teules romanes. També es van recuperar recipients ceràmics i objectes personals dipositats al costat dels cossos.

Els estudis antropològics posteriors han aportat informació sobre les condicions de vida de les persones enterrades al Collet Est. Les restes òssies mostren signes de desgast muscular i lesions relacionades amb feines físiques exigents. Una de les sepultures, corresponent a un home adult, presentava fins i tot uns grillons subjectats als peus. Aquestes dades han permès aprofundir en el coneixement dels habitants i treballadors de l’explotació romana, més enllà de les estructures arquitectòniques i dels objectes recuperats.

La importància de les descobertes va tenir conseqüències immediates per al futur del Collet Est. Els terrenys formaven part d’un sector urbanitzable on es projectava construir 124 habitatges i un hotel. El febrer de 2002, el regidor d’Urbanisme, Francesc Fàbrega, ja havia reconegut que els resultats de les excavacions podien condicionar el desenvolupament del projecte. La proposta urbanística havia generat discrepàncies polítiques per la quantitat d’edificacions previstes, fins i tot dins del mateix equip de govern municipal.

A mesura que avançaven les excavacions, diferents entitats i veïns es van mobilitzar per reclamar la protecció del jaciment. L’Associació de Veïns i Amics de Sant Antoni va impulsar la recollida de signatures i la reivindicació de preservar el conjunt arqueològic. També es van plantejar alternatives a la urbanització, com l’adquisició o la permuta dels terrenys, amb l’objectiu de garantir la conservació de les restes i estudiar la possibilitat de crear un parc arqueològic visitable.

El 3 de desembre de 2002, la Comissió de Patrimoni Cultural de Girona va acordar que calia conservar les restes arqueològiques del Collet. La decisió tenia caràcter vinculant i obligava a modificar el projecte urbanístic, que no es podia executar en els termes previstos. Aquells mateixos dies, Iniciativa per Catalunya-Verds va reclamar la protecció de l’espai i va impulsar una iniciativa parlamentària. El debat també va arribar al ple municipal, que va aprovar mesures per garantir la seguretat del jaciment.

La controvèrsia es va prolongar durant el 2003. El gener, l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni va acordar demanar a la Generalitat que assumís la compra de la finca i va impulsar la declaració del jaciment com a bé cultural d’interès local. Al juny, la Comissió d’Urbanisme de Girona va rebutjar el pla parcial del Collet Est per diferents mancances administratives i urbanístiques, entre les quals l’absència dels estudis ambiental i de mobilitat. La decisió va paralitzar aquella proposta de desenvolupament, tot i que el debat sobre l’ordenació del sector continuaria durant els anys següents.

Les excavacions del 2002 van proporcionar una base fonamental per estudiar l’ocupació romana del Collet. A partir del 2014, un nou programa de recerca impulsat per l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni i la Universitat de Girona va permetre reprendre les intervencions arqueològiques i ampliar el coneixement de la vil·la, les seves fases constructives i l’explotació agrícola que l’envoltava. Les investigacions han continuat aportant informació sobre els mosaics, els espais residencials, les instal·lacions productives i el paisatge d’època romana.

La descoberta de la terrisseria del Collet Est va permetre reconstruir una part de la història econòmica de Sant Antoni, quan la producció de vi, la fabricació d’àmfores i el transport marítim formaven part de l’activitat quotidiana de la costa. Les excavacions també van documentar les condicions de vida dels treballadors i l’ús funerari posterior d’aquelles instal·lacions. Les troballes de 2002 van convertir el Collet en un dels principals jaciments romans del Baix Empordà i van situar la seva preservació en el debat públic sobre el futur urbanístic del municipi.

Bibliografia

2001: L’any que es van presentar els Gegants de Calonge

Per
Ràdio Capital
-

El gener de 2001, Calonge va presentar els seus primers gegants, en Martí i la Valentina, dos personatges inspirats en el conte popular de La rateta que escombrava l’escaleta. La parella, construïda artesanalment per diversos veïns, va ser apadrinada pels gegants de Palamós en un acte celebrat coincidint amb la festivitat de Sant Antoni Abat. Aquella presentació va ser una de les primeres activitats de la Colla Gegantera de Calonge, constituïda pocs mesos abans, i va donar pas a una tradició que ha anat incorporant noves figures i celebracions al calendari festiu del municipi.

La presència de gegants a Calonge, però, tenia antecedents. La primera referència escrita coneguda es remunta al 1905, quan la premsa de l’època va documentar la participació de gegants en l’antiga Festa Major de Sant Eugeni, celebrada pels volts del 29 de juliol. Gairebé un segle després, el 7 de febrer de 1999, l’entitat Els Trapelles va impulsar la presentació dels gegantons Sebastià i Jovita, coincidint amb la recuperació de la Fira de la Candelera. Representaven dos escolars i duien els noms de dos veïns del poble: la restauradora Jovita i el lampista Sebastià. Les figures, construïdes per Ramon Aumedes al taller Sarandaca de Granollers, es van estrenar acompanyades d’una comparsa de sis cavallins.

A finals de l’any 2000, un grup d’amics va posar en marxa la Colla Gegantera de Calonge amb la voluntat de participar en la conservació i difusió de les tradicions populars catalanes. Un dels primers projectes va ser crear una parella de gegants pròpia. Els impulsors van descartar representar personatges històrics i van optar per una proposta pensada especialment per als infants: convertir en gegants els protagonistes d’un conte conegut per diverses generacions.

Els personatges escollits van ser el gat i la rateta de La rateta que escombrava l’escaleta. El gat va rebre el nom de Martí, en homenatge a Sant Martí, patró de Calonge. La rateta es va batejar com a Valentina, en referència a Torre Valentina, la construcció defensiva situada al litoral de Sant Antoni que dona nom a una de les platges del municipi. D’aquesta manera, els dos personatges incorporaven referències als nuclis de Calonge i Sant Antoni, tot i formar part d’una mateixa història infantil.

La construcció dels primers gegants va ser una iniciativa artesanal en què van participar diverses persones del poble. Rosa Vallès es va encarregar de crear les figures, el fuster Josep Darnés en va elaborar l’estructura interna i Anita Ribugent va participar en la confecció del vestuari. Els gegants es van fer amb cartró pedra i es van enllestir en aproximadament dos mesos. En Martí feia 3,55 metres d’alçada i la Valentina, 3,50 metres. Era una parella construïda amb els recursos i la feina dels mateixos impulsors de la colla.

La presentació pública es va celebrar el gener de 2001, durant els actes vinculats a Sant Antoni Abat. Els padrins van ser Pere II el Gran i Constança de Sicília, els gegants de Palamós, que van acompanyar la nova parella en el seu bateig geganter. L’elecció dels padrins vinculava la nova colla amb una altra formació del Baix Empordà i permetia iniciar els intercanvis habituals entre les entitats geganteres. Pocs dies després, el 5 de febrer, l’Associació Cultural de la Colla Gegantera de Calonge va quedar inscrita al registre oficial d’associacions de Catalunya.

Durant els primers anys, en Martí i la Valentina van participar en les celebracions locals i en les activitats de la colla. La construcció artesanal, però, presentava algunes dificultats. Les figures tenien un pes elevat i problemes d’equilibri que complicaven el transport i els moviments dels portadors. Per aquest motiu, l’entitat va decidir encarregar-ne unes versions millorades, que mantinguessin els mateixos personatges, però que fossin més adequades per participar en cercaviles i ballades.

El primer a renovar-se va ser en Martí. La nova figura es va estrenar durant la Festa Major d’estiu de 2004 i va ser construïda per l’escultor Ramon Aumedes, del taller Sarandaca de Granollers. L’any següent, durant la Festa Major de 2005, va arribar la nova Valentina, obra del mateix taller. Les figures feien 3,47 i 3,43 metres, respectivament. Des d’aleshores, la nova parella va assumir la major part de les sortides, mentre que els gegants originals es van conservar al local de l’entitat. Els primers Martí i Valentina no van desaparèixer definitivament de la festa: han continuat participant en ocasions especials, com la ballada de gegants i capgrossos del divendres de la Festa Major d’estiu.

La imatgeria festiva es va ampliar amb nous personatges del mateix conte. Els capgrossos representen els animals que apareixen entre els pretendents de la rateta: el gos Pelut, l’ase Murri, el porc Menut, el gall Kiriki i l’ànec Liu. El primer a incorporar-se va ser l’ase. Posteriorment, el 2011, es van estrenar el gos i el gall, mentre que el porc i l’ànec van arribar el 2015. Així, el conte que havia inspirat la parella de gegants també va servir per donar forma a una comparsa més àmplia.

L’1 de maig de 2015, la colla va celebrar el seu quinzè aniversari amb un casament simbòlic entre en Martí i la Valentina. La celebració va comptar amb la participació dels gegants indians de Lloret de Mar, que van exercir de padrins de noces. La festa va incorporar un nou episodi a la història fictícia dels personatges, catorze anys després de la seva primera presentació.

La colla va continuar renovant les figures i les seves activitats. L’any 2020, els gegants i capgrossos van passar per un procés de restauració al taller Sarandaca. El novembre de 2023, coincidint amb la Festa Major de Sant Martí, es va presentar el ball propi de la parella, titulat Valentina i Martí, Ball dels Gegants de Calonge, compost per Ivó Jordà. També es van renovar els gegantons Sebastià i Jovita, que el 2024 van estrenar vestits vinculats als oficis tradicionals de la vinya i del suro.

L’any 2025, coincidint amb el 25è aniversari de la colla, la imatgeria gegantera de Calonge va incorporar dues figures noves. El 12 d’abril es va presentar al castell la geganta Elisabet de Requesens, inspirada en la història medieval del municipi i en les referències documentals als gegants de 1905. Pocs dies després, l’1 de maig, es va estrenar la gegantona Martina, presentada com la filla d’en Martí i la Valentina. La figura, construïda per Ramon Aumedes, va rebre un nom escollit pels alumnes de l’escola Pere Rosselló.

Vint-i-cinc anys després de la creació de la colla, en Martí i la Valentina continuen formant part de les festes de Calonge i Sant Antoni. Aquelles primeres figures de cartró pedra, construïdes per un grup de veïns en només dos mesos, van ser l’origen d’una parella de gegants que ha mantingut els seus personatges i noms des del 2001, mentre al seu voltant s’ha anat ampliant el conjunt de la imatgeria festiva del municipi.

Bibliografia

Primera Llista – 10 octubre 2026

Per
Marc Clapés
-

Multen l’alcalde de Santa Cristina d’Aro per superar el límit d’alcoholèmia mentre anava en moto

Per
ACN
-
Josep Xifre- TXstc alcaldable 2023

Els Mossos d’Esquadra han multat l’alcalde de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), Josep Xifre, per superar el límit d’alcoholèmia mentre circulava en moto per l’autovia C-65, tal com avança ‘Diari de Girona’ i ha confirmat l’ACN.

Els fets van passar el 23 d’agost quan els agents feien un control rutinari i el van aturar. Després de fer la prova, el resultat va superar el límit establert i van sancionar-lo administrativament. Xifre ha reconegut els fets i assumeix la responsabilitat i assegura que considera que els controls policials «són perfectes i necessaris».

Begur repassa 25 anys d’història a través de l’exposició de Ràdio Capital

Per
Ràdio Capital
-

Begur serà la pròxima parada de l’exposició itinerant amb què Ràdio Capital commemora els seus 25 anys. La mostra repassa la història recent del municipi entre 2001 i 2025 a través d’una selecció de 25 episodis, un per cada any de trajectòria de l’emissora.

L’exposició, titulada “Ràdio Capital. 25 anys de notícies · Begur”, s’instal·larà a la Biblioteca Municipal Salvador Raurich, al carrer Bonaventura Carreras, 11, i combina fotografies amb textos periodístics que permeten recuperar alguns dels fets que han marcat l’evolució de Begur durant l’últim quart de segle. Cada peça incorpora també un codi QR que permet accedir a la notícia completa i ampliar el context de cadascun dels moments seleccionats.

El recorregut comença l’any 2001 amb la inauguració de la nova Sala de Plens de l’Ajuntament i passa per episodis relacionats amb la transformació dels equipaments, l’espai públic, el patrimoni, la cultura, el turisme, el medi ambient i la vida social del municipi.

Entre els moments recuperats hi ha la primera Fira d’Indians, celebrada el 2004, la consolidació del polígon industrial de la Riera d’Esclanyà, la gran nevada del 2010, la remodelació del nucli antic, la quinzena edició de la Campanya Gastronòmica del Peix de Roca o la celebració del centenari de Joan Vinyoli l’any 2014.

La mostra també recorda elements que han acabat convertint-se en part de la imatge contemporània de Begur, com les Escales de Colors, nascudes el 2015, o la transformació del Mas d’en Pinc en centre ambiental l’any següent. També hi tenen presència episodis polítics i socials com el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 a Begur i Esclanyà.

Un altre dels capítols destacats és el mil·lenari del Castell de Begur, celebrat el 2019, que va permetre recuperar i divulgar la història d’un dels principals símbols del municipi. L’exposició arriba després als anys de la pandèmia, amb el temporal Glòria i el confinament de 2020 i la transformació excepcional de la Fira d’Indians en el Begur Indià l’any 2021.

Els últims anys del recorregut mostren també alguns dels grans projectes que continuen definint el futur del municipi. Hi apareixen l’inici de la revisió del POUM, l’obertura del Centre d’Interpretació dels Indians de Catalunya el 2023, les obres dels nous equipaments de la Font de Baix i les inversions impulsades amb els fons Next Generation.

A través d’aquestes 25 històries, l’exposició ofereix una mirada sobre com ha canviat Begur durant aquest quart de segle i sobre els elements que han anat configurant la seva identitat: el patrimoni, el paisatge, la cultura, la gastronomia, el turisme, els equipaments i la vida quotidiana.

La mostra forma part del projecte de commemoració dels 25 anys de Ràdio Capital, que aquest 2026 recorre diversos municipis del Baix Empordà amb exposicions adaptades a la història de cada localitat. La iniciativa vol recuperar i conservar una part de la memòria recent del territori a través de la fotografia i del periodisme de proximitat.

“Ràdio Capital. 25 anys de notícies · Begur” es podrà visitar del 23 d’octubre al 28 de novembre a la Biblioteca Municipal Salvador Raurich, al carrer Bonaventura Carreras, 11, de Begur. La inauguració se celebrarà divendres 23 d’octubre, a les 18 h.

Una quarta part de les estacions del Meteocat ja han superat la mitjana anual de precipitacions aquest any

Per
ACN
-
Pluges torrencials Platja d’Aro 4 octubre 2026
Pluges torrencials Platja d’Aro 4 octubre 2026

Al voltant d’una quarta part de les estacions automàtiques del Meteocat ja han superat la mitjana anual de precipitacions aquest any, malgrat que li faltin gairebé tres mesos per acabar. Segons dades de la pròpia institució a 8 d’octubre analitzades per l’ACN, l’episodi de pluges dels últims dies ha contribuït a convertir aquest any en un de plujós a diverses zones. L’Observatori Fabra, a Barcelona, suma 734 litres des de l’1 de gener, un 80% més que la mitjana d’aquest segle fins al 8 d’octubre, i també ja per sobre dels 567 litres de mitjana en els 12 mesos de l’any. Granollers, el principal epicentre del temporal, amb 361 litres, ha registrat més pluja aquesta setmana que en tot el 2023, i també el 2022, dos anys afectats per la sequera.

Així, 44 estacions del Meteocat ja han superat aquest any les precipitacions mitjanes anuals des de principis de segle, o en les més noves, des de l’any següent a la posada en marxa de cada punt de mesura. Destaquen en especial les zones més afectades pels aiguats de principis de mes, com ara les Terres de l’Ebre. A les Cases d’Alcanar (Montsià), els 622 litres des de principis d’any ja són més que els habituals 499.

Diversos punts de l’àrea metropolitana també han superat el que s’esperava pels dotze mesos de l’any, com ara Barcelona –no només l’Observatori Fabra, a Collserola, sinó també el Raval, amb un 19% més de pluges–. Granollers, amb 735 litres, supera la mitjana de 578 litres de la mitjana dels darrers exercicis. A la Roca del Vallès (+25%), Sant Cugat del Vallès (+24%) i Castellbisbal (14%), també s’han superat amb escreix les mitjanes anuals.

Les comarques gironines també tenen un any plujós. Per exemple, a Palafrugell ja se supera en un 20% la precipitació de tot l’any, així com a Espolla (+19%), Torroella de Fluvià (18%) o Portbou (15%) i Roses (12%). A tots dos municipis, la xifra el 2026 ja ronda els 600 litres, quan normalment se’n registren poc més de 500 entre gener i desembre. Altres àrees del país també estan ja per sobre dels números habituals a finals d’any, tot i que de forma menys accentuada, com ara Malgrat de Mar (+6%), Tarragona (+6%) o Sant Pau de Segúries (+6%).

Més de la meitat de pluges d’un any mitjà a l’Ebre, el Vallès i el Maresme

Bona part dels registres s’han vist inflats per la inestabilitat que va començar l’1 d’octubre i va acabar el dia 8. Tant és així que els 361 litres de Granollers suposen més de la meitat (62%) de les pluges anuals de la sèrie d’aquesta estació, amb dades des del 2019, i també representen més precipitació que en la totalitat dels anys 2022 i 2023.

D’altres punts també han observat ruixats que suposen la meitat o més del que s’espera al llarg de tot l’any. És el cas, per exemple, de l’Ametlla de Mar, amb 330 litres en escassos dies, un 63% de la mitjana d’aquest segle. Les Cases d’Alcanar, amb 320 litres a principis d’aquest mes, suposen pràcticament dues terceres parts (64%) dels 500 litres habituals. Les estacions de Cabrils (50%), el Perelló (57%) o bé Badalona (49%) també ronden la meitat de la precipitació al llarg d’un any normal en només uns dies d’aquest octubre.

Vuit de cada deu estacions, per sobre de la mitjana de pluja fins a l’octubre

En la comparació entre els mateixos períodes, és a dir, entre l’1 de gener i el 8 d’octubre, també s’aprecia que les precipitacions d’aquest any estan significativament per sobre de la mitjana dels últims anys. En vuit de cada deu estacions del Meteocat amb més de 20 anys de dades, aquest any fins a la data és més plujós que la mitjana.

En alguns casos, la diferència és significativa, com ara a Barcelona. L’Observatori Fabra, situat a Collserola, ja suma 734 litres en els primers nou mesos i vuit dies de l’any, mentre que la mitjana a aquestes altures de l’any des de principis de segle és de 403 litres. De fet, aquesta estació lidera el rànquing de diferència percentual entre aquest any i un any regular, juntament amb les Cases d’Alcanar, que ja sumen 622 litres, molt per sobre dels 343 habituals.

Sant Cugat del Vallès, Espolla, la Roca del Vallès o Roses són altres indrets on aquest any s’ha registrat un nivell superior al 70% més de pluges que un any regular. Per exemple, a la localitat del Vallès Occidental ja se superen els 650 litres, quan habitualment no s’arriben a 400. Els dos municipis de l’Alt Empordà se situen també al voltant de 400 habitualment, però Espolla ja ha arribat als 700 i Roses, als 600. La Roca del Vallès també s’apropa als 700, quan se n’esperaven uns 400.

Municipis com Portbou, Torroella de Fluvià o Castell d’Aro també tenen precipitacions pràcticament un 70% més abundants que un any regular en el mateix període fins al 8 d’octubre. També és el cas de Granollers, amb 735 litres en aquest 2026, pràcticament la meitat dels quals en la primera setmana d’octubre. A aquestes altures de l’any, en l’últim lustre sumaven 446 litres de mitjana –un període que inclou el període de sequera–.

Any plujós arreu del país excepte a Ponent i Comarques Centrals

En general, les precipitacions són molt més significatives que un any habitual de manera transversal a bona part del país, com ara a l’àrea metropolitana, les comarques de Girona –la capital registra 625 litres, cent més que la mitjana–, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. La capital tarragonina se situa en els 525 litres, uns 200 més que habitualment. No és el cas, però, de Comarques Centrals, i especialment, de Ponent, on de moment el 2026 està portant pluges similars a les mitjanes o, fins i tot, inferiors. Lleida ciutat suma 244 litres, un volum similar als darrers anys.

Pel que fa a les estacions d’alta muntanya, les casuístiques són diverses i mentre Lac Redon ja suma 1.101 litres –el màxim dels punts d’observació de Meteocat–, quan la mitjana són 950 litres, Sasseuva està en els 765, just a la mitjana, i Salòria en 664, lleugerament per sota.

1...495051...7.278Pàgina 50 de 7.278