27.9 C
Pals
Divendres, 18 juliol 2025
- Publicitat -

El sindicat USTEC-STES reclama al Govern més docents pel Centre d’Educació Especial Els Àngels de Palamós

centre els àngels de palamós

El sindicat USTEC-STES i les famílies reclamen al Govern que contracti 2,5 docents més per al Centre d’Educació Especial Els Àngels de Palamós pel proper curs. El sindicat i famílies de l’AMPA del centre han protestat aquest dijous per exigir millores en la plantilla de l’escola. Les famílies del centre han explicat que han portat el cas al síndic de greuges, però no han rebut resposta.

La portaveu del sindicat USTEC-STES a les comarques gironines, Glòria Polls, explica que el Departament d’Educació cada any publica una resolució en la qual es fixen els criteris i procediments per confeccionar les plantilles de professorat dels centres educatius. La plantilla es calcula amb relació a l’alumnat matriculat al centre i a les línies o cursos del centre educatiu. Els Àngels de Palamós és un dels centres, tal com denuncia el sindicat, on s’incompleix aquesta resolució i, per això, demanen que es cobreixin les necessitats de docents que calen al centre. “Ens trobem malauradament, una altra vegada, que la dotació de plantilles no correspon amb el que es diu en la resolució”, explica Polls.

El delegat sindical d’USTEC-STES de les comarques gironines, Dani Turon, explica que no és el primer cop que hi ha una clara mancança de recursos humans en centres educatius com Els Àngels. Ja, l’any 2021, es va fer una concentració per reclamar més docents. “Més o menys s’ha anat solucionant”, però la designació de docents pel centre pel curs vinent no és suficient per a cobrir les necessitats del centre.

En un centre com Els Àngels hi treballen docents i personal d’atenció educativa. Des del sindicat denuncien que s’ha demanat de manera formal al Departament els criteris per establir les plantilles de personal d’atenció educativa i no s’ha facilitat aquesta informació. Per això, també demanen saber quins han estat els criteris que s’han seguit per confeccionar la plantilla per al curs vinent.

Dues mares de l’AMPA del centre, la Raquel García i la Mari Carmen Miguel expliquen que també s’ha denunciat la situació al síndic de greuges, però no s’ha pogut obtenir cap resposta. “Volem que els nostres fills siguin útils i independents en un futur i per això calen més docents.”, admeten la Raquel i la Mari Carmen. La presidenta de l’AMPA, Noelia Serra, ha explicat que aquesta denúncia al Síndic de Greuges no és el primer cop que es fa, però en cap cas s’ha aconseguit una resposta.

El Centre d’Educació Espacial Els Àngels de Palamós és una escola que atén i acull alumnat amb necessitats educatives especials a la comarca del Baix Empordà. La plantilla del centre està formada per mestres especialistes en pedagògica terapèutica, audició i llenguatge i educació física. Compta també amb personal laboral d’atenció educativa (educadors d’educació especial). Per altra banda, també és centre d’educació especial proveïdor de serveis i recursos per a docents d’escoles i instituts ordinaris (CEEPSIR), oferint orientació i acompanyament als docents d’aquests centres ordinaris per donar una millor atenció a determinat alumnat amb necessitats educatives especials d’aquests centres). Finalment, compta amb itineraris formatius específics, és a dir, ensenyaments professionals adaptats per atendre a l’alumnat amb necessitats educatives especials. El centre compta amb més de 70 alumnes i la plantilla compta amb 19,5 docents.

Mor l’exregidor i assessor turístic de Torroella i l’Estartit, Josep Capellà

Josep Capellà

Josep Capellà i Hereu ha mort als 70 anys. Va ser regidor de Torroella de Montgrí entre els anys noranta i responsable turístic del municipi durant prop de tres dècades, fins a la seva jubilació l’any 2021.

L’Ajuntament ha expressat el seu condol i ha destacat la contribució decisiva de Capellà en la definició d’un model turístic basat en la sostenibilitat i el respecte pel territori. La seva visió va convertir el municipi en una destinació innovadora, amb identitat pròpia i reconeguda internacionalment.

Capellà va promoure projectes emblemàtics com la creació del Parc Natural, la restauració de la Pletera o la compra i transformació de Can Quintana. També va participar en el Pla General de 2003, premiat com a millor proposta urbanística de Catalunya.

La seva feina va permetre que Torroella de Montgrí-l’Estartit-Illes Medes fos considerada una de les deu destinacions més sostenibles del món i obtingués guardons internacionals, com el premi del Fòrum Global d’Hàbitats Humans vinculat a les Nacions Unides.

Capellà va defensar sempre el turisme com una eina de cohesió social i protecció del paisatge. L’Ajuntament i les companyes de l’àrea de Turisme han transmès el condol a la família i a totes les persones que el van estimar.

La Campanya Forestal 2025 a Girona reforça els efectius de Bombers i Agents Rurals

Campanya Forestal Girona

La Campanya Forestal del 2025 s’ha donat a conèixer aquest dimecres a Girona amb un missatge clar: la responsabilitat ciutadana pot evitar la majoria dels incendis. Xavier Guitart, delegat del Govern de la Generalitat a Girona, ha afirmat que “nou de cada deu incendis són causats per persones, directa o indirectament”. Ha demanat als usuaris del medi natural que siguin prudents i adoptin mesures d’autoprotecció.

Eduard Adrobau, director dels Serveis Territorials d’Interior i Seguretat Pública, ha assenyalat que l’increment de les temperatures eleva el risc d’incendi. Ha explicat que s’ha reforçat el dispositiu d’estiu per actuar amb rapidesa tant en la prevenció com en la resposta.

Jordi Martín, cap de la Regió d’Emergències del cos de Bombers de la Generalitat, ha indicat que es preveu una campanya “dins la normalitat”, però amb possibles episodis de risc alt a causa del vent de tramuntana i les onades de sud, que porten calor i humitats molt baixes.

El sotsinspector Jaume Bosch, cap de l’Àrea Regional dels Agents Rurals, ha ressaltat que la Generalitat constata cada any més jornades amb perill elevat, molt elevat o extrem d’incendi. Tot i això, ha destacat que el nombre d’actuacions disminueix gràcies a les mesures de prevenció i ha apel·lat a mantenir aquest nivell d’atenció quan s’accedeix al bosc.

La campanya forestal va començar oficialment l’1 de juny. La consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, la va presentar prèviament a Sabadell. Ha recordat que l’hivern i la primavera que hem viscut han tingut pluges dins la normalitat després de tres anys de sequera. Aquest fet és positiu. Però alerta que la sequera ha deixat molta vegetació seca als boscos, que actua de combustible i cal controlar.

Parlon ha afegit que enguany s’implementarà amb força el sistema de gestió d’emergències anomenat SISCOM. Aquest model de comandament, que ja s’ha aplicat en grans incendis, permet una millor coordinació entre cossos d’emergències i millora la resposta dins i fora del territori català.

El CAC

En Dani Chicano és periodista i director de la revista Proscenium
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
El CAC
Loading
/

Diu que el CAC, altrament conegut com a Consell de l’Audiovisual de Catalunya, ha tocat el crostó a 3Cat, plataforma audiovisual de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, perquè ha rebut queixes relacionades amb l’ús del català, el seu mal ús o el seu ús inexistent, a la radiotelevisió pública. Ui, sí, li ha tocat el crostó. No ha estat ni tan sols una actuació d’ofici d’aquest organisme, teòricament independent, farcit de paràsits, que hauria d’haver actuat en aquest sentit fa molts anys, quan la Corpo va fotre a mar el seu propi manual i va oblidar del tot que la seva principal raó d’existir és la nostra llengua, la seva preservació i la promoció del seu ús social. Perquè a la Corpo, que també té la seva ració gens menyspreable de paràsits al consell de govern, la llengua se’ls en refot. Només així es pot entendre el maltractament que rep la nostra llengua en els seus mitjans, quan no es decideix directament utilitzar el castellà o triar col·laboradors o experts que s’expressen en aquest llengua, quan en la majoria d’ocasions n’hi ha que parlen català perfectament. Eh, i quan passa això, no us penseu, sense subtitular en català, perquè com tothom sap i seguint la lògica espanyolista, tots els catalans parlen i entenen el castellà i els catalans del nord se’n poden anar a fer la mà. Però al final retallaran en ensenyament i sanitat, saps?

Fila Indie 4×30 – 18 juny 2025

TRACKLIST

THE OFFSPRING – WHY DON’T YOU GET A JOB?
ARCTIC MONKEYS – FLUORESCENT ADOLESCENT
DISTURBED – THE SOUND OF SILENCE
DROPKICK MURPHYS – YOU’LL NEVER WALK ALONE
SIMPLE PLAN – I CAN WAIT FOREVER
FAMILY OF THE YEAR – HERO
TRAVIS – MY EYES
KODALINE – THE ONE
SUM 41 – LANDMINES
NECK DEEP – WHERE DO WE GO WHEN WE GO
YUNGBLUD – THE FUNERAL
QUIET RIOT – CUM ON FEEL THE NOIZE
AVENGED SEVENFOLD – CRIMSON DAY
STAIND – SOMETHING TO REMIND YOU
BLINK-182 – NO FUTURE
LINKIN PARK – IN THE END

El Gremi de la Pagesia Catalana rebutja el decret per impulsar renovables i alerta de greus conseqüències per al món rural

Tractor en una de les marxes per la independència organitzada per la Unió de Pagesos / Unió de Pagesos

El Gremi de la Pagesia Catalana ha expressat un rebuig total al decret llei que el Govern impulsa per agilitzar la implantació de projectes d’energies renovables. El col·lectiu considera que la nova norma obre la porta a expropiacions forçoses i a una permissivitat ambiental que posa en perill el territori agrícola.

Segons el gremi, el decret afavoreix els interessos dels grups empresarials energètics per sobre del dret col·lectiu a mantenir un territori viu, productiu i arrelat. Lamenten que el text legal comporti una pressió directa sobre les terres de conreu, facilitant que el negoci de les renovables creixi a costa del món rural.

Els pagesos alerten que l’aplicació d’aquesta norma pot intensificar encara més el despoblament rural. També adverteixen que pot fer augmentar el preu del sòl agrícola i reduir la superfície de conreu disponible, fet que repercutiria en l’autonomia alimentària de Catalunya.

El gremi defensa que hi ha alternatives per instal·lar projectes energètics sense afectar la pagesia. Proposen que es prioritzin polígons industrials, infraestructures existents o zones urbanes degradades abans que les terres de cultiu.

Finalment, reclamen als grups parlamentaris que es posicionin clarament a favor del món rural. Consideren que cal impulsar una Llei de protecció del sòl agrari per garantir que aquestes terres es preservin com un bé comú estratègic per al futur del país.