Sergi Notario: «Fa sis mesos no sabia ni fer xurros»

Per
Redacció
-

La nova xurreria Xurríssim s’ha convertit en una de les novetats de l’estiu al PP’s Park de Platja d’Aro. En un programa especial de Ràdio Capital des del parc d’atraccions, Sergi Notario explica com va néixer el projecte, el canvi de nom inesperat, el procés d’aprenentatge per elaborar xurros artesans i la voluntat d’innovar en un producte tradicional.

Fer xurros sembla senzill. Farina, aigua, sal i oli. Però per a Sergi Notario, responsable de la nova xurreria Xurríssim del PP’s Park de Platja d’Aro, la realitat és molt diferent. «Fa sis mesos no sabia ni què era un xurro», admet entre rialles.

La nova proposta gastronòmica del parc d’atraccions s’ha estrenat aquest estiu i ja s’ha convertit en un dels punts més visitats del recinte. El projecte neix de la iniciativa personal de Notario, membre de la tercera generació de la família propietària del PP’s Park.

D’un nom viral a una identitat pròpia

Una de les primeres dificultats va arribar abans fins i tot de començar a vendre xurros. La xurreria havia obert inicialment sota el nom de Churrísimo, però una altra empresa que ja utilitzava aquesta marca es va posar en contacte amb els responsables del negoci.

La solució va ser adoptar el nom de Xurríssim, una decisió que ha tingut una acollida molt positiva. Segons explica Notario, molts clients han valorat que el nou nom reforci la identitat catalana del projecte.

Aprendre un ofici des de zero

Tot i haver crescut envoltat del món de la fira, Sergi Notario reconeix que no tenia experiència elaborant xurros. El procés ha estat llarg i basat en l’assaig i error.

«La massa del xurro té vida pròpia», explica. La temperatura de l’aigua, el temps de preparació o la textura final poden canviar completament el resultat.

Aquest aprenentatge li ha permès crear una oferta pròpia amb xurros tradicionals, banyats amb diferents cobertures i també farcits.

Innovar sense perdre l’essència

Una de les apostes de Xurríssim és modernitzar un producte tradicional. A més dels xurros clàssics, els clients poden trobar opcions amb pistatxo, cafè, te matxa, Nutella o Ferrero.

Els xurros banyats es serveixen freds durant l’estiu per adaptar-se millor a les altes temperatures i oferir una experiència diferent de la que habitualment es troba en una xurreria convencional.

Un projecte familiar

Notario forma part de la família que gestiona el PP’s Park des de fa dècades. Des dels divuit anys ha treballat en diferents atraccions del parc i ara ha fet el salt al sector de la restauració.

Tot i reconèixer que la feina és exigent, assegura que veu recorregut al projecte. «Hi veig futur», afirma convençut.

[AGENDA] Què puc fer el dissabte 11 de juliol a l’Empordà i Comarques Gironines?

Per
Maria Alsina
-
ANIOL RESCLOSA - PLATJA D ARO - 41A CANTADA HAVANERES - CREMAT

Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.

El Festival Portalblau de l’Escala presenta avui la mezzosoprano Helena Ressurreição i el guitarrista Bernardo Rambeaud. Els artistes porten un programa que recorre les arrels musicals de la península Ibèrica Cantos Ibéricos, fusionant tradició popular i música culta. Les Set cançons populars espanyoles de Falla eleven la cançó tradicional a l’art sense perdre’n l’essència; Ai que linda moça d’Halffter hi aporta elegància neoclàssica, i la Danza española núm. 5 de Granados afegeix lirisme i ritme andalús. Les obres de Rambeaud, inspirades en Pessoa, generen un diàleg profund entre paraula i so. El programa culmina amb fados portuguesos, emblema d’una malenconia plena de bellesa. Una trobada que uneix història, emoció i la vigència del patrimoni musical ibèric. Es farà a partir de les 20:30 al Jardí Clos del Pastor.

A Calella de Palafrugell el Cap Roig Festival comptarà avui amb Anastacia. La seva trajectòria es caracteritza per una connexió constant amb el públic i una presència escènica intensa, avalada per nombroses gires internacionals i una base de seguidors fidels que celebren tant els seus grans èxits com el seu compromís amb la música.

El Festival de la Porta Ferrada a Sant Feliu de Guíxols comptarà avui amb Fuego, el testament coreogràfic del mític tàndem format per Antonio Gades i Carlos Saura. Aquesta peça, que commemora el 150è aniversari de Manuel de Falla, no és només un ballet; és una declaració de principis. L’obra arriba com una peça de transició vital entre Carmen i Fuenteovejuna, i com l’última gran col·laboració entre aquests dos gegants de l’escena.

I aquest vespre hi haurà havaneres a Pals amb la 34a Cantada d’Havaneres amb Peix Fregit i Norai. I també a Platja d’Aro que celebra la seva 42 a edició amb les Anxovetes, Arjau i Son de l’Havana.

Festes Majors

Avui a les Comarques Gironines, estan de Festa Major les localitats de Palafrugell, Llambilles, Raset, Sils, Calonge, Lladó, Santa Llogaia d’Àlguema i Quart A les webs municipals i a les xarxes socials de les entitats i comissions de festes trobareu tota la informació i podreu consultar tots els actes.

Vanessa Gómez: «És un parc carregat de molt bones històries i moments compartits en família»

Per
Redacció
-

PP’s Park s’ha convertit en una de les icones de l’oci familiar de la Costa Brava. Situat a Platja d’Aro, el parc d’atraccions acumula més de 45 anys d’història i continua atraient milers de visitants cada temporada.

En un programa especial de Ràdio Capital, Vanessa Gómez, responsable de comunicació del parc, ha explicat que l’origen de PP’s Park es troba en la família Notario, una nissaga vinculada tradicionalment al món de la fira. Amb el pas dels anys, aquell primer parc ha evolucionat fins a convertir-se en un espai de més de 6.000 metres quadrats amb atraccions per a totes les edats.

Un parc que uneix generacions

Una de les característiques més destacades de PP’s Park és la seva capacitat per generar records compartits. Segons Gómez, és habitual rebre visitants que hi anaven de petits i que ara hi tornen amb els seus fills o nets.

Aquesta vinculació emocional també es reforça amb la presència d’elements procedents de l’antic Parc d’Atraccions de Montjuïc. El parc conserva algunes atraccions, rètols i elements decoratius que formen part de la memòria de moltes famílies catalanes.

Obert durant tot l’any

PP’s Park ha ampliat progressivament el seu calendari d’obertura. Actualment obre tots els caps de setmana de l’any i cada dia durant la temporada d’estiu.

La responsable de comunicació destaca que aquesta aposta respon a un compromís amb el municipi i amb les famílies de la zona, que poden gaudir del parc més enllà dels mesos de vacances.

Atraccions clàssiques i noves experiències

Entre les atraccions més populars hi ha el carrusel, els autos de xoc, el Canguro i el Ciclón, una muntanya russa procedent del desaparegut Parc d’Atraccions de Montjuïc.

Al mateix temps, el parc ha incorporat experiències vinculades a la realitat virtual i a les noves tecnologies, mantenint l’equilibri entre la innovació i l’essència familiar que l’ha caracteritzat des dels seus inicis.

Restauració i novetats

L’oferta del parc també s’ha ampliat amb nous espais gastronòmics. Entre les darreres incorporacions destaca Xurríssim, una xurreria creada després de mesos de desenvolupament i proves per oferir un producte diferencial als visitants.

Aquesta proposta complementa l’àrea de restauració Circus i altres punts de servei distribuïts per tot el recinte.

Un referent de la Costa Brava

El parc rep visitants locals, famílies de l’àrea de Barcelona i Girona i nombrosos turistes internacionals, especialment francesos, holandesos, alemanys i britànics.

Després de més de quatre dècades d’activitat, PP’s Park manté intacta la seva filosofia: oferir un espai segur, familiar i pensat perquè grans i petits comparteixin experiències i records.

Jordi Savall homenatja Marco Polo amb un «viatge musical» per la Ruta de la Seda en la inauguració de Porta Ferrada

Per
ACN
-
jordi savall porta ferrada

El festival Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols ha inaugurat la 64a edició amb un concert del referent de la música antiga, Jordi Savall. Acompanyat de la formació que ell mateix va formar, Hespèrion XXI, Savall ha homenatjat Marco Polo amb un «viatge musical» i explicat amb cants i danses d’Orient Mitjà i l’Àsia central. Un trajecte que ha transportat els espectadors del recuperat Espai Port a la Ruta de la Seda, que Marco Polo va recórrer fa més de 700 anys. Un total de 20 peces que han transportat al públic a l’antiga Mesopotàmia i a l’actual Pèrsia. Una proposta de dues hores en les quals Savall s’ha acompanyat de la seva viola de gamba i d’un públic fidel que ha ovacionat l’últim guanyador del premi Ernts Von Siemens.

És habitual que els espectadors d’un concert de Jordi Savall es transportin, ni que sigui per la durada d’un concert, a molts anys enrere. El director i referent de la música antiga -especialment barroca i del Renaixement- ha estat l’encarregat de donar el tret de sortida de la 64a edició del festival Porta Ferrada. Ho ha fet des de l’escenari més íntim del certamen, el de l’Espai Port i amb una proposta que ha descobert al públic les músiques orientals que defineixen la ruta de la seda.

Una via d’intercanvi cultural entre Orient i Occident que Savall ha resseguit amb peces clàssiques acompanyat de la seva formació Hespèrion XXI on els músics s’acompanyaven d’instruments poc habituals als escenaris com el ney o el duduk, que s’han fusionat amb la inseparable viola de gamba de Savall.

Tot plegat per interpretar un «viatge musical» en homenatge a Marco Polo, coincidint amb els 700 anys de la mort del popular comerciant venecià que va fer aquesta ruta. Una proposta que ha transportat els espectadors a la Xina des de Venècia, repassant 20 temes de països com Armènia, Turquia, Síria o l’Iran. «És un viatge que avui en dia no es podria fer, perquè la gent té por. Abans no hi havia fronteres i la gent compartia», ha assenyalat Savall.

Des del festival destaquen que l’arrencada amb Jordi Savall ha estat «un honor», perquè suposa tenir «el premi Nobel» de la música. En aquest sentit, el codirector artístic del festival Porta Ferrada, Albert Mallol, assenyala que volien «fer evident» el creuament de cultures i la importància de la música barrejada amb la història i la Ruta de la Seda.

Un «petit pas»

Savall ha volgut aprofitar per celebrar «el petit pas» que ha fet l’Ajuntament de Barcelona que ha cedit un pis a l’artista per a la seva fundació. El mestre, però, considera que és insuficient per poder preservar el seu llegat. En aquest sentit, Savall ha recordat que necessiten un espai on assajar i poder «transmetre tot aquest bagatge als joves», a més de suport econòmic per part de les administracions.

De fet, Jordi Savall avisa que, si es perd tota «la feina feta» es perdran molts anys de música i divulgació, un fet que, reconeix Savall, el «preocupa» i espera que no acabi arribant.

Bon ritme d’entrades

El de Jordi Savall ha estat el primer dels vuit concerts programats a l’Espai Port. Per l’emblemàtic escenari a tocar de la platja de Sant Feliu de Guíxols hi passaran també artistes com Benjamin Clemente, Maria Arnal i Tania o els gironins Sopa de Cabra. L’escenari gran del festival és, de nou, el Guíxols Arena, per on desfilaran noms populars de l’escena musical com els irlandesos The Corrs, David Bisbal, Mònica Naranjo o el francès Vladimir Cauchemar.

Una proposta transversal que «il·lusiona molt» el codirector de Porta Ferrada Víctor Partido. De fet, Barcelona Events Musicals (BEM) -l’empresa que gestiona altres festivals com el Cruïlla- destaca que «molta gent es pot sentir representada», perquè la varietat és molt destacable. A més, celebren el «bon ritme d’entrades» que porten alguns dels espectacles «únics» que ofereix el festival i donen per fet que a l’agost encara s’incrementarà més la venda.

El Govern ordena el tancament definitiu de la via ferrada de la Cala del Molí abans de final d’any

Per
Redacció
-
privat:-la-reobertura-«frustrada»-de-la-via-ferrada-de-la-cala-del-moli-de-sant-feliu-encen-el-sector-turistic
Privat: La reobertura «frustrada» de la via ferrada de la Cala del Molí de Sant Feliu encén el sector turístic

El Govern de la Generalitat ha ordenat el tancament definitiu de la via ferrada de la Cala del Molí, a Sant Feliu de Guíxols, i ha requerit a l’Ajuntament que la desmantelli abans que acabi aquest any. La infraestructura podrà continuar oberta durant els mesos d’estiu i la tardor, però haurà de desaparèixer abans de final d’any. La notícia l’ha avançada el Diari de Girona.

La decisió parteix d’un informe de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, que conclou que aquesta activitat és incompatible amb la conservació del corb marí emplomallat, una espècie considerada vulnerable a Catalunya. Segons el document, l’entorn de la via ferrada concentra una part important de les parelles nidificants d’aquesta au dins de l’espai natural protegit del Massís de les Cadiretes.

Per aquest motiu, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha demanat al consistori que retiri la infraestructura, en senyalitzi el tancament i en prohibeixi definitivament l’ús abans que finalitzi l’any.

La resolució arriba pocs dies després que la via ferrada hagués reobert al públic. L’Ajuntament havia anunciat que la Generalitat n’autoritzava l’obertura durant la temporada d’estiu i fins al desembre, una decisió que havia estat ben rebuda pel sector turístic després de mesos de restriccions.

Durant els últims mesos, la via ferrada ha estat al centre del debat. Inicialment només es tancava parcialment durant l’època de nidificació, però aquest any la restricció va afectar tot el recorregut i es va allargar fins al juliol. La situació va provocar protestes de les empreses de turisme actiu, restauradors, càmpings i allotjaments, que denunciaven pèrdues econòmiques i defensaven que la instal·lació és un dels principals atractius turístics del municipi.

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols continua defensant que és possible compatibilitzar la protecció del medi natural amb l’activitat turística. L’alcalde, Carles Motas, ha plantejat en diverses ocasions establir un calendari estable de tancaments durant l’època de nidificació i limitar el nombre de visitants, en lloc de clausurar definitivament la infraestructura.

Amb la resolució del Departament, però, la via ferrada de la Cala del Molí afronta els seus últims mesos d’activitat, ja que el Govern manté que la seva continuïtat és incompatible amb la preservació d’aquest espai natural.

Els marxants de Platja d’Aro arrenquen una mobilització indefinida per exigir que el consistori autoritzi més parades

Per
ACN
-
marxants platja d'aro

Els marxants del mercat setmanal de Platja d’Aro han començat aquest divendres una mobilització indefinida per exigir que l’ajuntament «rectifiqui» en el nombre de llicències autoritzades. Asseguren que el nou concurs ha deixat fora «més de 80 parades, algunes de les quals regentades per famílies que feia més de 30 anys que venien». A més, retreuen que el mercat tingui una vintena de places buides perquè les llicències han quedat desertes. La regidora de Promoció Econòmica de Platja d’Aro, Imma Gelabert, assegura que el consistori ha treballat per fer «un nou model» de mercat setmanal i el reglament compta amb «tot el rigor» possible, ja que han guanyat diversos contenciosos administratius que els marxants havien interposat.

El mercat setmanal de Platja d’Aro ha arrencat aquest divendres amb xiulets i pancartes reivindicatives. Es tracta de diversos paradistes que han arrencat una mobilització indefinida aquest divendres per exigir al consistori de Platja d’Aro que ampliï el nombre de llicències de parades del mercat setmanal.

Fins ara, hi havia autorització per a 141 parades. El 41% eren de tèxtil i complements. Ara, el nou reglament aprovat per l’ajuntament de Platja d’Aro impulsa «un nou model de mercat» que passa per una reducció de parades. En concret n’hi ha 87 de projectades. Les d’alimentació guanyen pes, que passen del 20,09% al 38,34%. L’altra cara de la moneda és per al tèxtil que passa de 56 parades a només onze.

La reducció en el nombre de llicències, però, ha fet que alguns dels que feien la parada fins ara no l’hagin renovat. També han entrat catorze marxants nous, mentre que 54 persones han quedat en una borsa durant els pròxims dos anys. Malgrat tot, els marxants critiquen que de les 87 llicències que es preveien en un inici, hi ha 21 parades que han quedat desertes.

Segons el portaveu de les associacions de marxants de Platja d’Aro, Jaume Riera, aquestes places «les podrien ocupar aquells que han quedat fora». La regidora, però, assegura que la llei no ho permet i avança que el consistori haurà de decidir si convoca un nou concurs o què en fa.

Menys parades tèxtils

Sobre la tipologia de parades, els marxants també critiquen que no hi hagi prou lloc per als marxants de tèxtil. «És insostenible que només hi hagi onze parades per un mercat com el de Platja d’Aro». De fet, aquest és el sector on més s’han reduït les llicències amb el nou reglament. Gelabert, però, justifica aquesta decisió pel canvi de model que ha treballat el consistori.

Una altra de les reivindicacions que fan els paradistes és que s’hagin tret totes les parades on hi havia un dels aparcaments que s’hi fa el mercat per tal que els cotxes puguin seguir aparcant-hi. Asseguren que en aquest espai s’hi ubicaven la majoria dels marxants que s’han retallat en el nou reglament. A més, critiquen que el reglament hagi estat un procediment «opac» i exigeixen transparència.

Gelabert, però, ha defensat «el rigor» del reglament i del concurs públic. La regidora recorda que els marxants havien posat diversos recursos als tribunals en contra de l’ordenança però que la justícia «ha donat sempre la raó» al govern local. En aquest sentit, apunta que el concurs per entregar les llicències s’ha fet «d’acord amb uns criteris de puntuació».

Concurs públic

Dins d’aquests criteris, la regidora ha admès que «el fet d’haver vingut molts anys no donava prioritat» en l’accés a una nova llicència. Per això els marxants critiquen que hi ha parades que «després de més de 30 anys i d’estar al corrent de pagament» es queden sense llicència. Gelabert ha respost que el que han procurat és «que tothom del municipi sí que tingui espai per parar-hi» i defensa que hi hagi persones noves que hagin obtingut la llicència. «Hi ha persones que també es mereixen entrar en el mercat setmanal», ha afegit la regidora.

Els paradistes asseguren que no estan satisfets amb les respostes i aposten per «un canvi d’ubicació del mercat perquè hi hagi espai per a tothom». La proposta, però, ha estat declinada pel govern local i han defensat que el mercat seguirà en la seva ubicació actual i en el nou format delimitat pels pròxims 15 anys, que és tal com marca la normativa catalana.

Per aquest motiu, els marxants han avisat que es manifestaran tots els divendres en contra del nou reglament. A més, animen a la gent del municipi que participin en les protestes. «Si algú de Platja d’Aro no està a favor d’aquesta decisió, ja saben a qui no han de votar en les pròximes eleccions», ha conclòs el portaveu de les associacions de marxants.

1...525354...7.110Pàgina 53 de 7.110