Col·lapsa la resclosa d’Ullà arran de la llevantada i s’obre la porta a la restauració natural del riu Ter

rescolsa d'Ullà

La resclosa d’Ullà s’ha ensorrat arran de la llevantada de la primera setmana de gener. El fort cabal del riu, amb puntes d’uns 160 metres cúbics per segon, ha fet cedir una estructura que ja estava debilitada des del temporal de fa quatre anys. Amb aquest col·lapse, desapareix el principal obstacle per a la continuïtat biològica del riu en aquest tram del Baix Ter.

El trencament ha obert un nou escenari de restauració ambiental espontània. Tècnics del Consorci del Ter i de l’entitat ambiental la Sorellona ja han visitat la zona. Consideren que, tot i ser un col·lapse accidental, representa una oportunitat per recuperar dinàmiques naturals a gran escala en un espai de gran interès ecològic.

L’avaluació inicial ja ha constatat diversos beneficis ambientals. S’ha restablert la connectivitat fluvial al llarg de diversos quilòmetres, facilitant el pas de peixos i eliminant una barrera històrica. També s’han format nous hàbitats naturals com sorrals i codolars, que no es veien en aquest tram des de fa segles. A més, la nova dinàmica del riu afavoreix la formació de meandres, millorant la salut del llit fluvial.

L’àrea afectada forma part de dues zones protegides. Es tracta de l’espai Xarxa Natura 2000 Riberes del Baix Ter i del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Aquest entorn és especialment rellevant per a la conservació de peixos migradors com la saboga i l’anguila, dues espècies en perill d’extinció encara presents al riu.

Els tècnics avisen que caldrà un seguiment acurat del procés. A banda dels canvis ecològics, serà necessari avaluar l’impacte socioeconòmic de la nova configuració del riu i els possibles riscos associats.

Els pescadors del Baix Empordà se sumen a les protestes en contra de la nova normativa europea

Pescadors Palamós
Pescadors de la flota d'arrossegament de Palamós descarregant captures abans de l'aturada. Foto publicada el 26 de març del 2020 (horitzontal)

Les confraries de Sant Feliu de Guíxols, Palamós i l’Estartit s’han sumat a la vaga convocada per aquest dilluns 19 de gener per protestar en contra de la burocràcia i les noves normatives que es volen aplicar des de la Unió Europea. Les barques d’aquests tres ports, tal com ha passat amb la resta de sector català i espanyol, no han sortit a feinejar. El sector titlla les mesures «d’absurdes» i «incomprensibles».

El patró major de la Confraria de Pescadors de Palamós, Miquel Mir, ha explicat a Ràdio Capital que la nova normativa impulsa mesures que «no es poden complir». Explica que amb aquestes noves directrius europees, les barques estan obligades a declarar el què han pescat, de manera aproximada, dues hores abans d’entrar al port. També els obliguen a fer una estimació de les espècies que han pescat. Per això, tal com apunta Miquel Mir, «tot el sector pesquer espanyol s’ha plantat en contra d’aquesta normativa de control».

Miquel Mir també posa sobre la taula l’excés de burocràcia que han de patir des del sector primari. Remarca que és complicat ser el patró d’una barca mentre es fa la burocràcia corresponent des de l’ordinador.

La protesta a Palamós ha fet que cap de les embarcacions sortís a pescar aquest matí, tal com ha passat també a Sant Feliu de Guíxols i a l’Estartit. De moment, el sector pesquer català i espanyol està pendent de la reunió que s’ha de celebrar aquesta tarda entre els representants del sector i el Govern espanyol.

Sense Vàlvules: «Sigui quan sigui el Carnaval, sempre anem tard»

En una entrevista concedida a Ràdio Capital, en Jordi, membre de la colla Sense Vàlvules de la Bisbal d’Empordà, ens obre les portes de la nau on preparen la carrossa d’aquest Carnaval 2026. El Carnaval arriba aviat aquest any, però això no sembla canviar gaire el ritme de treball: “Sigui quan sigui, acabes anant tard”, afirma Jordi.

Malgrat començar a preparar-ho a la tardor, les setmanes prèvies són sempre frenètiques. “El dissabte abans pots estar soldant llums a les tres de la matinada”, confessa. Les colles, tot i el cansament, mantenen la il·lusió intacta. Aquest any, la colla participarà en rues com les de Pals, Platja d’Aro, l’Escala o Calonge, i intentaran arribar per primera vegada a Flaçà.

Una de les preocupacions d’enguany és la incertesa sobre les normes de circulació de carrosses en carreteres interurbanes. Jordi explica que no han rebut informació oficial del Servei Català de Trànsit, però confien que, com sempre, podran circular sense incidents. “Anirem ben tancats amb cotxes amb pirulos i esperem que tot vagi bé.”

El nom de la colla, “Sense Vàlvules”, prové d’un antic grup d’amics apassionats pels cotxes i els ral·lis. Amb els anys, el grup s’ha consolidat i actualment compta amb uns 70-75 membres. La majoria són de la Bisbal, i han anat integrant nous participants que s’hi han anat sumant amb entusiasme.

Jordi destaca que tot es fa des de la passió: “No tenim ningú que cobri, tot és voluntariat”. Treballen caps de setmana i entre setmana les últimes setmanes abans del Carnaval, i fins i tot quan no són a la nau, “estàs rumiant com fer alguna peça o buscant material.”

Pel que fa a l’evolució de la festa, Jordi reconeix que abans hi havia un consum d’alcohol molt més elevat i que ara, gràcies a normatives més estrictes, s’ha millorat la imatge pública del Carnaval. Però en el fons, “la base continua sent la mateixa: sortir, ballar i passar-t’ho bé”.

A la Bisbal hi ha poques colles, però hi ha bon ambient i col·laboració. “Hi pot haver rivalitat sana, però si algú necessita alguna cosa, ens ajudem”, diu Jordi. La unió i el suport mutu són valors que defineixen l’esperit del Carnaval empordanès.

Supermatí – 19 gener 2026

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 19 gener 2026
Loading
/

Palafrugell amplia el parc d’habitatge social amb quatre pisos gestionats per la Fundació Resilis

privat:-l’ajuntament-de-palafrugell-aprova-un-conveni-amb-resilis-per-disposar-de-quatre-habitatges-per-a-politiques-socials
Privat: L’Ajuntament de Palafrugell aprova un conveni amb RESILIS per disposar de quatre habitatges per a polítiques socials

L’Ajuntament de Palafrugell ha aprovat un conveni amb la Fundació Resilis per ampliar el parc d’habitatge social amb quatre pisos destinats a famílies vulnerables. Aquests habitatges s’integraran a la Xarxa d’Habitatges d’Inserció Social i permetran donar resposta a persones amb dificultats per accedir al mercat de lloguer.

Les famílies seleccionades pels serveis socials municipals rebran acompanyament social i comunitari durant tota l’estada. Aquest suport inclourà un Pla d’Acompanyament Familiar a càrrec de Resilis, amb l’objectiu de reforçar la convivència i el bon veïnatge al municipi.

El conveni tindrà una durada inicial de quatre anys i podrà prorrogar-se tres anys més. El projecte està gestionat per l’Àrea d’Habitatge de l’Ajuntament i forma part del Pla Local d’Habitatge 2024–2029.

L’objectiu principal és garantir el dret a un habitatge digne i adequat a les persones que es troben en situació de vulnerabilitat social. L’acord també busca prevenir desnonaments i afavorir l’accés a pisos amb condicions assequibles per evitar l’exclusió residencial.

El projecte compta amb la col·laboració d’Endesa i d’Ingenieros IM3, que participaran en la regularització del subministrament elèctric dels habitatges.

Les compravendes d’habitatge pugen un 7% al novembre a les comarques de Girona

Les comarques de Girona van sumar prop de 1.300 compravendes d’habitatge durant el mes de novembre, un augment del 7% respecte del mateix període de l’any passat. Aquesta dada confirma la tendència a l’alça que viu el sector a Catalunya, que encadena tres mesos consecutius de creixement.

Segons les dades provisionals de l’Institut Nacional d’Estadística, les compravendes han crescut de manera desigual entre les demarcacions. A Barcelona, el volum d’operacions va baixar lleugerament. En canvi, Girona, Lleida i Tarragona van registrar increments destacats. A la demarcació de Girona, es van comptabilitzar 1.251 operacions durant el novembre.

En el conjunt de Catalunya, es van realitzar prop de 8.800 transaccions, un 2% més que fa un any. La majoria corresponen a habitatges de segona mà, que van créixer més d’un 5%, mentre que les operacions d’obra nova van baixar un 10%.

També va augmentar la venda tant d’habitatge lliure com de protegit, amb increments del 2% i del 6% respectivament. A tot l’Estat, es van registrar prop de 58.600 compravendes, gairebé un 8% més que l’any anterior.

Quan falta només un mes per tancar l’any, Catalunya ja supera les 104.000 operacions, un 14% més que en el mateix període del 2022. Aquest volum d’activitat suposa un dels nivells més alts des del 2007, abans de la crisi immobiliària.