La Generalitat ha presentat aquest dijous el primer Mapa dels hàbitats marins de Catalunya. Es tracta d’un projecte pioner que aporta una imatge completa i detallada del fons marí català. El mapa recull informació sobre la composició dels fons, la batimetria i la geomorfologia del litoral, des de Portbou fins a les Cases d’Alcanar.

L’elaboració d’aquest mapa respon a un buit històric d’informació sobre l’estat i la composició dels hàbitats marins. Segons ha explicat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, “aquest nou instrument permetrà planificar i gestionar de manera sostenible les activitats que tenen incidència en l’àmbit marí”.

El Mapa identifica un total de 26 hàbitats marins, dels quals quatre són d’interès comunitari. Inclou coves submarines, estuaris, fons rocosos i praderies de posidònia oceànica. El conjunt de dades es pot consultar a través del portal Hipermapa de la Generalitat.

Els hàbitats cartografiats es distribueixen en tres grans ambients que ocupen prop del 93% de la superfície estudiada. A la Costa Brava nord i al Maresme predominen les sorres i les sorres fangoses. En canvi, entre Barcelona nord i el Delta de l’Ebre, es troben majoritàriament fangs i fangs sorrencs. Aquestes diferències es deuen als processos sedimentaris associats als grans rius com l’Ebre, el Llobregat i el Besòs.

Un dels hàbitats més destacats són les praderies de posidònia oceànica, considerades fonamentals per a la biodiversitat marina i la protecció de la costa. Aquests alguers cobreixen una superfície de prop de 4.600 hectàrees, un 2,4% del total mapejat. Es troben sobretot a la Costa Brava, a l’àrea marina del Parc Natural del Cap de Creus, i també a la costa de Tarragona.

A més de la posidònia, s’han identificat importants hàbitats de Cymodocea nodosa. Aquesta planta marina es localitza en zones més fangoses i properes a les desembocadures de rius, com les badies del Delta de l’Ebre i els aiguamolls de l’Empordà. En conjunt, les praderies de fanerògames marines ocupen prop de 3.000 hectàrees.

El mapa també ha posat en relleu l’existència de fons de grapissar o maërl, formats per algues calcàries. Aquests fons, que ofereixen refugi i alimentació a nombroses espècies, ocupen més del 20% de la superfície mapejada en zones com el Maresme i la Costa Brava sud.

Pel que fa als fons rocosos, s’han localitzat principalment a la part nord de la costa catalana. Tot i que representen un percentatge reduït de la superfície prospectada, són hàbitats d’alt valor ecològic. Es tracta de substrats durs i compactes, tant submergits com semiemergits, d’origen geològic o biològic.

El projecte ha requerit quatre anys de treball intensiu. La campanya de prospecció ha cobert prop de 190.000 hectàrees del litoral, des de la línia de la costa fins a una profunditat de 50 metres. Per fer-ho, s’ha utilitzat un vaixell equipat amb sonar d’escombrada lateral i sonda multifeix. A més, s’han recollit mostres de sediments i s’han realitzat filmacions submarines per caracteritzar els hàbitats.

Per a les zones menys profundes, entre els 5 i els 10 metres de fondària, s’ha emprat tecnologia LiDAR, que ha permès obtenir imatges en tres dimensions de molt alta resolució.

La inversió total ha estat de 3,9 milions d’euros. El 75% del cost s’ha finançat a través del Fons Europeu Marítim i de la Pesca. Segons ha explicat la secretària general del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Cristina Massot, “aquesta eina és essencial per garantir la gestió sostenible dels hàbitats d’interès per a la pesca, fonamentals per a la reproducció i creixement de moltes espècies”.

El Mapa dels hàbitats marins s’integra dins l’Estratègia marítima de Catalunya 2030 i l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat. També complementa altres projectes, com la xarxa de radars d’alta freqüència de l’Institut Oceanogràfic de Catalunya, que permet monitorar els corrents marins i la temperatura de l’aigua.

Segons ha destacat la consellera Paneque, “el projecte marca un abans i un després en el coneixement del fons marí català. Sabem molt sobre els sistemes terrestres, però el mar era encara poc conegut. Ara disposem d’una imatge integrada de tot el litoral, que ens ajudarà a protegir-lo i a gestionar-lo millor”.

Paneque també ha posat en valor la col·laboració entre departaments de la Generalitat, clau per a l’èxit del projecte. “El mar és un espai natural de gran valor, font de biodiversitat, d’activitat econòmica i part essencial de la nostra identitat com a país mediterrani”, ha conclòs.