7 C
Pals
Dilluns, 22 desembre 2025
- Publicitat -

El Palamós empata en l’últim sospir

Foto de Serramitja, el primer golejador. // Foto: Marc Martí
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
El Palamós empata en l'últim sospir
Loading
/

Partit molt gris del Palamós CF després d’empatar a un. En aquesta ocasió el Nou Estadi no va ser l’ànima de l’equip per aconseguir la victòria tant desitjada. Tot i això el Degà va poder sumar un punt davant el Terrassa. En la primera part el conjunt visitant es va fer l’amo i senyor del partit amb molt domini de la pilota. Arrel d’això arribava el gol dels egarencs a les botes de Velillas al minut 37 de l’enfrontament. Els locals només van saber respondre amb un xut de falta de Jaume Duran al final del primer temps, però sense problemes, el porter Ortega, aturava la pilota de forma providencial.

El segon temps, Velillas altre cop, al minut 56 de joc, posava encara més contra les cordes al Palamós amb una rematada de cap. Tot i això la jugada només acabava en ensurt. Més tard, l’empat podia haver arribat amb una jugada d’Agi, el jugador més destacat del conjunt local. Per mala sort, el xut s’estavellava al pal esquerre del Terrassa. Les millors ocasions del Palamós arribaven a les acaballes del matx. Quan el públic ja pensava que els tres punts marxarien a Terrassa, Marc Medina, donava l’empat al seu equip.

Amb aquest empat el Palamós continua a la part mitja de la classificació amb 32 punts, allunyant-se cada cop més de les posicions de play-off.

FITXA TÈCNICA

Palamós CF: Manzano, Sergio García, Cano, Akrong, Cornellà, Agi, Bonaventura (Marc Serramitja), Jaume Duran, Iván García (Barrera), Gerard (Marc Medina), Subi.

Terrassa FC: Ortega, Xapi, López, Amantini, Raül Torres, Velillas (Borges), Joan Grasa, Joel, Pol Ballesteros (Nils Puchades), Bermu (Àlex Fernàndez), Marc de Val

Targetes grogues: David Cano, Bonaventura i Iván García del Palamós CF. Bermu,Velillas, Amantini i Nil Puchades per part del Terrassa.

 

Múltiple

M. Night Shyamalan va perdre el nord. Després de signar la que és fins el moment la seva millor pel·lícula, El protegido, va descendir progressivament la qualitat de les seves pel·lícules. Al mateix temps, el director s’autoproclamava amb mateix nivell que els Spielberg o Scorsese. No és cap secret la mala fama que va adquirir a la indústria, que va conduir finalment a que el públic, la crítica i Hollywood li girés l’esquena i les seves pel·lícules fossin poc més que una broma. L’any passat arribava amb La visita. Una mena de tornada als orígens del director. Una pel·lícula que, personalment trobo que la barreja de terror i humor no funcionava, però en la qual observàvem un canvi d’actitud. Està clar que els pressupostos ajustats és on Shyamalan es mou millor. Múltiple funciona, i clarament es converteix amb una de les millors pel·lícules del realitzador al cantó d’El sexto sentido i la ja esmentada abans, El protegido.
Us faig cinc cèntims de l’argument. Kevin pateix un trastorn de personalitat múltiple degut a un trauma d’infantesa. Dins seu viuen 23 identitats diferents. Per fer front a la seva esquizofrènia, Kevin rep ajuda d’una psiquiatra. Tot es complica quan algunes de les personalitats més problemàtiques de dins seu elaboren un pla amb un objectiu ocult i terrible. És aleshores quan Kevin segresta a tres noies adolescents i les tanca en un búnquer subterrani. La vida de les noies dependrà d’aquest misteriós segrestador amb personalitats canviants..
La pel·lícula s’ha rodat en pocs escenaris, la major part de l’acció en centra sobretot en un, i escassos exteriors. El guió és sòlid, però el fet que aquest s’aguanti amb fermesa li hem de donar les gràcies a James McAvoy. Per més bona que fos la trama, si l’actor protagonista no era l’indicat, tot corria el risc d’enfonsar-se. Afortunadament no és així. McAvoy ens ofereix una de les millors interpretacions de la seva carrera i aprofita el caramel que és aquest paper. McAvoy té la oportunitat d’interpretar en una mateix pel·lícula a diferents personatges amb diferents condicions de sexe, conducta i edat. Acompanyen a McAvoy, Betty Buckley que interpreta a la psicòloga i Ana Taylor-Joy, la jove protagonista de La bruja.
Múltiple et manté en tensió i angoixa. Un segrest amb un segrestador imprevisible pot acabar de qualsevol manera. Shyamalan sap concloure la pel·lícula amb eficàcia, però malgrat que alguna cosa ens pugui patinar, en el darrera escena trobarem l’explicació, tan satisfactòria que ens deixarà amb la boca oberta i amb ganes de més. Un gran final a l’alçada dels de les dues primeres pel·lícules del realitzador.
Shyamalan utilitza efectivament l’estil propi que el va caracteritzar en el seu inici. Fa servir la tensió, imita al mestre Hitchcock i no deixa de fer el seu cameo habitual. El resultat és aquest relat poderós en allò visual, i absolutament claustrofòbic, en què la part psicològica n’és un component essencial. Ben tornat Shyamalan, que ens has deixat amb un final amb moltíssimes ganes de més.

Arriba la tercera edició de les Tertúlies Pallach

Arriba una nova edició de les Tertúlies Pallach

La Fundació Pallach i el Centre Fraternal organitzen les terceres Tertúlies Pallach a Palafrugell. Una xerrada amb la pisquiatra i terapeuta Irene Falgàs i l’empresari Enric Vigas. Les Tertúlies Pallach volen ser un espai obert per compartir opinions sobre el món de l’educació. Tindrà lloc a les 7 del vespre a la sala familiar del Centre Fraternal.

Audició musical escolar a la Bisbal

Aquest mateix matí, a les 10h, el Teatre Mundial de la Bisbal acull una audició musical amb els instruments de vent-metall del quintet Barna Brass. És un viatge a través de la història de la música, des de l’edat mitjana fins al segle XX amb els instruments de metall d’aquesta formació.

Aquest cap de setmana s’obre el període d’inscripció per un concurs literari de Platja d’Aro

És un concurs destinat als majors de 60 anys i hi ha tres modalitats: relats basats en memòries, temàtica lliure i poesia. El jurat valorarà que s’utilitzin paraules col·loquials de la Vall d’Aro. És un premi que organitza l’Ajuntament amb la col·laboració de les associacions de gent gran i de la biblioteca Mercè Rodoreda. Hi ha temps per participar-hi fins al 17 de març.

El temps 06-02-2017

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
El temps 06-02-2017
Loading
/

 

La setmana comença amb un dia marcat pel vent del nord que bufarà amb intensitat sobretot durant el matí i que farà alterar la mar de manera notable.
Durant el matí tindrem el cel serè i a la tarda apareixerà algun nuvol.
Temperatures entre els 14 i els 4 i la sensació però serà més freda degut al vent.

El dimarts dia més ennuvolat en el que arribaran precipitacions a la tarda.

 

Felicitats, Sílvia

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Felicitats, Sílvia
Loading
/
En Miquel Curanta és el codirector de Ràdio Capital i és el director del Club TR3SC

La Sílvia Pérez Cruz, va guanyar un goya per la millor cançó, gràcies a la cançó Ai, ai, ai de la pel·lícula, cerca de tu casa.

El Goya de dissabte venine precedits per un parell de polèmiques. La primera, perquè dins el catàl·leg de patrocindors, hi ha una marca de perfums que sembla ser que ha estat condemnada per plagiar fórmules de productes que elabora la perfumera catalana Puig i amb aquest assumpte, hi han hagut fins i tot alguns boicots de firmes d’alta costura que no han volgut vestir les celebrities per no aparèixer al costat d’aquest patrocinador.

L’altra polèmica, es va desenvolupar a les xarxes durant el dissabte i és que una part molt important de la societat espanyola, cridava al boicot a la gala dels goya, amb els arguments de sempre: Que si són uns “rojos”, que si són uns subvencionats, que si són uns “titiriteros” i tota classe d’arguments estúpids, que només pot tenir qui parla des de la ràbia, des de l’odi i el que és pitjor, des de la ignorància.

La cançó amb la que la Sílvia va guanyar, és un clam en favor dels desnonats. La frase “gente sin casa, casas sin gente” és demolidora per certa i em sembla que el cinema espanyol, en moltes de les pel·lícules que es produeixen al cap de l’any, implica missatge polític, de denúncia o de justícia social. Si hi ha algú que critica això, el problema no el té el cinema (o almenys no té aquest problema), sinó que el tenen totes aquestes persones malaltes del cap, pobres d’esperit i desvestides de consciència, que mentre denuncien corporativisme polític de la gent del cinema, li fan la gara gara als governs que perpetren injustícies com les que denuncia la Sílvia Pérez Cruz a la seva cançó.

Això doncs, Sílvia, moltes felicitats pel premi, per la cançó i per fer música amb consciència. Tanmateix, si em permets un però, deixa’m dir-te que m’hauria agradat poder-te felicitar en persona, però ens diuen que no tens deu minuts per atendre’ns. Provarem a fer una cançó que reivindiqui que els artistes d’èxit de l’Empordà, facin cas mitjans petits de l’Empordà.
“Ai, ai, ai”

Anul·lada una sanció de 2.700 euros de l’Estat a l’Ajuntament de Torroella

L’Ajuntament de Torroella no haurà de pagar una multa que li va posar el Servei Provincial de Costes de l’Estat. La sanció, de més de 2.700 euros, va ser per una carrera de motos sense autorització a la platja de l’Estartit, el març de 2012. L’Estat va considerar que el consistori era responsable solidari en una infracció de la llei de Costes. Ara, però, un jutge ha revocat la sanció.

El contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya entén que la competència per donar aquest tipus d’autoritzacions en el domini públic marítimoterrestre és de la Generalitat, no de l’Estat. És a dir, que Costes s’ha extralimitat en les seves funcions. En conseqüència, també correspondria al Govern català la instrucció i resolució de possibles sancions. A banda d’anul·lar la sanció, el jutge també sentencia que l’Estat s’ha de fer càrrec de les costes del procés, amb un màxim de 1.000 euros.