L’Ajuntament de Calonge ha fet una primera avaluació de l’impacte del temporal del cap de setmana. Segons aquesta estimació, el cost de les tasques de neteja i reparació s’enfilarà cap als 50.000 euros. La major part de la despesa serà per netejar el passeig marítim de Sant Antoni i algunes platges, especialment la de Torre Valentina. De resultes del temporal, al llarg del passeig s’acumula la sorra, que en alguns punts arriba a gruixos que superen el mig metre. Pel que fa a les platges, el mar s’ha endut sorra i hi ha deixat moltes restes vegetals i deixalles. Torre Valentina és la que ha quedat pitjor, plena de pals, canyes i brutícia. El govern municipal apunta que ha estat un dels temporals més importants dels darrers anys i que la neteja per tornar a deixar les platges a punt s’allargarà diverses setmanes.
Retroexcavadora treballant a la platja de Griells. Imatge: griells.com
El cap de Costes a Girona, Jordi Planella, es compromet a buscar una solució definitiva per a la seguretat de la urbanització dels Griells de l’Estartit. Les diferents parts implicades s’han reunit aquest dilluns per tractar la problemàtica relacionada amb la regressió de la platja i la necessitat de trobar-hi una solució definitiva. A banda de Planella, hi han participat l’alcalde de Torroella, Josep Maria Rufí, el president de l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit, Genís Dalmau, i altres representants polítics i tècnics, així com l’associació veïnal. Els veïns han aportat un estudi per a la recuperació de la façana litoral.
El cap de Costes, que depèn del ministeri, ha assegurat que és conscient de la situació i s’ha compromès a trobar a mig termini una solució definitiva a la problemàtica, que afecta no només la imatge turística del municipi, sinó la seguretat dels veïns que tenen habitatges a primera línia de mar. A la trobada també s’ha tractat el projecte per donar continuïtat al passeig marítim de l’Estartit i fer-lo arribar a la zona de la Pletera. Costes vol impulsar-lo amb l’objectiu d’acabar d’ordenar la façana marítima d’aquest sector del municipi. La gestió del front marítim municipal és complexa, perquè cal fer compatible els usos turístics i residencials amb la preservació d’un entorn d’alt valor mediambiental, emplaçat al cor del parc natural.
Diumenge passat vaig veure el Jo pregunto a TV3. Ja ho saben, aquell programa en què els ciutadans preguntaven al President allò que més els preocupava, i el President responia en directe sense, per tant, tenir preparades cap de les respostes.
Durant dues hores, Puigdemont va ser crivellat, metrallat per les queixes de la ciutadania. Queixes que venien, entre d’altres, s’ha de dir tot, d’una interventora de Ciutadans, d’una portaveu de la PAH, de la delegada sindical de Metges per Catalunya de Bellvitge, del portaveu dels Comuns de Reus, del delegat d’Unió de pagesos a les Garrigues, del vicesecretari de la CUP a Manresa, la portaveu dels veïns de l’edifici Venus de la Mina, la responsable de la sectorial de la gent gran de Societat Civil Catalana i etcètera. És a dir, queixes de representants, de gent amb càrrec, la qual cosa no es va especificar, tots englobats en l’etiqueta de “ciutadania”.
Bé. No havia passat mitja hora, que la sensació era que la ciutadania es menjava el president amb patates. Se’l veia indocumentat, vacil·lant, una mica atabalat pel ritme de les intervencions i la varietat de temes. Se’l veia acorralat. I és així que el programa va ser, en general, força descosit.
En resum. Em va semblar que es feien preguntes d’estat, grosses, al president d’una, de moment, autonomia. Dit d’una altra manera, tot un rosari de retrets, tots ells pertinents, evidentment, però que es feien en un marc massa estret com per posar-se a atendre’ls com tocaria. Aquesta va ser la meva impressió.
Els anys 90 es va dur a terme una matança selectiva de gavians a les Illes Medes. S’havia generat el temor que podien portar determinats bacteris a l’Estany de Banyoles i que posaven en risc altres espècies d’ocells de l’ecosistema de les Medes. La mesura, però, ha acabat generant un efecte disgregador i ha dispersat la colònia d’aquestes aus. Ho ha explicat a Ràdio Capital el biòleg Marc Bosch. La matança de gavians de les Medes dels anys 90 es va fer per enverinament. Això va acabar reduint dràsticament la colònia, que va passar d’unes 14.000 parelles a les 5.200 actuals. Investigacions posteriors han confirmat que els gavians portaven certs bacteris cap a l’Estany de Banyoles, però la seva reducció no va tapar que hi havia altres focus de contaminació, com els purins i les aigües fecals. Pel que fa a l’ecosistema de les Medes, la recerca ha demostrat que tenien un impacte menor. Bosch explica que la mesura va acabar disgregant la colònia de gavians arreu del país.
Ramon Bosch fa 25 anys que estudia i controla els gavians de les Illes Medes.
Avui una jornada amb algun núvol a primera hora que s’anirà esvaint i que donarà lloc a una jornada dominada pel temps assolellat i un vent que poc a poc va perdent força. Tot i això es manté l’avís per onatge que pot superar els 2 metres i mig d’alçada almenys fins a la tarda.
Temperatures mínimes a la baixa amb 3º i les màximes que remuntaran fins els 15º.
Dimecres situació força tranquil·la però amb nuvolades matinals que amb el pas de les hores s’intensificaran.
L’Ajuntament de Calonge ha obert aquest dilluns el període de votacions per poder triar entre 7 projectes de millora de via pública, en el primer procés de participació ciutadana vinculat al pressupost municipal. Hi poden participar les persones majors de 16 anys empadronades al municipi i ho poden fer fins al 31 de gener. Les votacions es podran fer presencialment, a les oficines d’atenció ciutadana de Calonge o de Sant Antoni, o virtualment al web calonge.cat. Per poder votar, cal acreditar-se amb el DNI o document equivalent. La regidora de Participació Ciutadana, Mercè Ordunya, destaca a Ràdio Capital que aquesta és només una primera experiència, que ha d’anar a més.
Amb els seus vots, els veïns de Calonge poden optar entre els 7 projectes següents:
Millora de la xarxa de carril bici Calonge – Sant Antoni.
Adequació d’una zona verda i creació d’un nou Pipican al carrer Gavina de Sant Antoni.
Millora de la seguretat de les pistes polivalents del Parc de Sant Julià de Lòria i de la Plaça del Corriol.
Millora de l’accés a l’Hotel d’Entitats, des del Passeig d’Hivern.
Millora de la xarxa de camins rurals, especialment en els punts que queden més malmesos per les pluges per garantir el trànsit de vehicles i de persones.
Millora dels passos de vianants més utilitzats del municipi, amb l’eliminació de barreres arquitectòniques.
I millores de pavimentació a l’aparcament i accés al cementiri.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.