12 C
Pals
Diumenge, 21 desembre 2025
- Publicitat -

15.800# per canviar els escocells de Palamós

L'Alcalde de Palamós, supervisant la feina d'un treballador de la brigada municipal. Foto: Aj. de Palamós

L’Ajuntament de Palamós ha iniciat el procés per a cobrir amb paviment de cautxú els escocells de l’avinguda del President Francesc Macià.

Durant aquesta setmana, una empresa especialitzada cobrirà amb aquest tipus de paviment un total de 182 escocells on es troben ubicats els arbres d’aquest carrer. Les tasques que caldrà fer per tapar els escocells es basen en col•locació d’una primera capa de grava d’uns 10 cm i, a sobre, un barreja drenant de cautxú i resina acolorida d’uns 5 cm de gruix.

Aquest material ubicat als escocells permet en tot moment el pas de l’aigua, garantint el bon funcionament hídric de l’escocell i el creixement natural de l’arbre.

El projecte de cobertura d’escocells realitzat a l’avinguda del President Francesc Macià té un cost global d’uns 15.800 euros, i s’ha aprofitat també per a la reposició de 12 arbres que havien mort i que s’han substituït amb nous exemplars.

Millorar de l’accessibilitat, la seguretat i el manteniment

L’objectiu de l’aplicació d’aquest paviment és el de poder incrementar l’amplada de la vorera en els trams on la ubicació dels arbres limita l’espai de pas, augmentant la comoditat i seguretat dels vianants, evitant ensopegades i millorant l’accessibilitat de cadires de rodes, carros o cotxets.

Palamós ja ha aplicat aquest sistema en altres carrers del municipi, com el carrer Ample, on a finals de 2015 es va realitzar una intervenció cobrint amb paviment de cautxú prop de setanta escocells.

Toni Roviras: “Parlarem amb altres ajuntaments perquè l’Espai Ter sigui el teatre de tots els pobles del Baix Ter”

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Toni Roviras: "Parlarem amb altres ajuntaments perquè l'Espai Ter sigui el teatre de tots els pobles del Baix Ter"
Loading
/

La programació del primer semestre d’aquest any de l’Espai Ter es presentava la setmana passada en societat. Una vintena de propostes formen part del primer semestre de la programació estable del 2017, que ha començat aquest diumenge amb el concert del pianista Albet Cano Smit, programat per Joventuts Musicals de Torroella. Es tancarà el 18 de juny amb un concert dins del Festival Ítaca.

Woods actuaran a l’abril a Barcelona

Els nordamericans Woods poden presumir d’una llarga i fructífera carrera, que els ha portat a convertir-se en un sòlid projecte amb nou àlbums a les espatlles. El més recent, “City Sun Eater in the River of Light”, és, possiblement, el més refinat i robust fins a la data. Lluny queda el costat més experimental de la banda, fonamentat en les seves primeres aventures discogràfiques, i la seva barreja de psicodèlia, pop i folk sona expansiva i poderosa sense renunciar a les seves arrels.

El 6 d’abril els tindrem actuant a la Sala Apolo de Barcelona. Entrades a la venda a Ticketmaster.

Muse, de nou a l’estudi de gravació

Muse, han començat a compartir imatges des de l’estudi de gravació, on els britànics podrien estar preparant el seu vuitè treball, el més nou després de Drones.

De moment no hi ha detalls sobre aquest nou disc, l’únic que se sap és que el grup ha confirmat la seva presència en alguns festivals europeus durant l’estiu.

Arriba La tremolor dels Coriolà

Coriolà, publicarà el 20 de gener el seu segon disc, La tremolor, on proposen un pas més enllà en la sonoritat del grup: textures més elèctriques, ritmes més contundents i, per primera vegada, pinzellades d’electrònica. Un treball on es confirma la voluntat inconformista de la banda.

Les deu cançons d’aquest nou treball giren al voltant del concepte de la tremolor, ja sigui entesa com a sacsejada, com a debilitat, però també com a fortalesa. El disc té moments de denúncia social i personal, moments de ràbia, però també moments de reconciliació i esperança. Tot plegat d’una manera lírica i metafòrica, deixant marge perquè cadascú pugui interpretar la cançó des de la seva experiència personal. Un disc nascut de la incertesa del món que ens envolta, però que rendeix tribut a les petites coses que ens salven.

La banda està preparant ja la gira per al 2017, on presentaran les deu noves cançons de La tremolor en un espectacle enèrgic i trepidant.

Silencio

Martin Scorsese dirigeix aquesta pel·lícula basada una novel·la de Shûsaku Endô, la qual reflexiona sobre la fe cristiana i el sacrifici. La protagonitzen Andrew Garfield, Adam Driver i Liam Neeson. Silencio està ambientada a mitjans del segle XVII, al Japó, en plena persecució dels catòlics japonesos. Dos sacerdots jesuïtes portuguesos viatgen allí a la recerca del seu mentor que ha renunciat a la fe catòlica. Ells mateixos experimentaran la violència que els nipons exerceixen sobre els cristians amagats.
Silencio és la tercera pel·lícula d’Scorsese sobre temàtica religiosa després de La última tentación de Cristo i Kundun. Aquesta és d’aquelles pel·lícules més grans que la vida que només tenen sentit en mans d’un director tan gran com Scorsese. És difícil pensar que cap altre realitzador pogués abordar aquesta història amb la mateixa ambició i eficàcia.
El ritme de la pel·lícula no és fàcil, ja que són dues hores i mitja llargues de pel·lícula, les quals es reflexiona sobre una mateixa idea. La pel·lícula és extremadament lenta i es recrea en els detalls. Només algú com Scorsese pot fer que tot i no ser una pel·lícula fàcil, aquesta t’agafi fort i no et deixi anar.
El patiment i sacrifici que viuen els missioners protagonistes és admirable. Viure tancats, amagats, en mig d’un indret fred, humit i fosc davant la impossibilitat de creure que un dels seus hagi apostatat.
La pel·lícula ens porta a la reflexió sobre l’estacament d’un país com Japó, on ja ens diu a la pel·lícula que res que no sigui japonès hi arrela. Scorsese tampoc fa una pel·lícula de bons i dolents, d’un únic punt de vista, malgrat que la narració és des de la perspectiva del jesuïta que interpreta Andrew Garfield. També ens aporta els arguments de l’altra banda i es posa de relleu les diferències cultural i la barrera de l’idioma. En cap moment els jesuïtes es paren a pensar que la visió que ells tenen de Déu no sigui la mateixa que culturalment entenen els nadius japonesos als qui transmeten la fe.
Andrew Garfield assumeix pràcticament sol el pes interpretatiu del film, en el que ha estat el seu any després de la seva interpretació també brillant a Hasta el último hombre.
No em voldria oblidar de la fotografia espectacular de la pel·lícula que mostra una visió dura del Japó del segle XVII, gris i amb molta pluja. Així com imatges espectaculars que la pel·lícula ens clava a la retina com la dels creients que moren torturats per les marees.
Silencio és una pel·lícula molt recomanable, amb el segell Scorsese, però molt diferent en ritme a les seves pel·lícules de gàngster i a les antípodes d’El lobo de Wall Strett. Silencio és profunda i sobretot reflexiva, un tipus de pel·lícula, podríem dir fins i tot una raresa, de les que gairebé ja no existeixen.