El festival de la Porta Ferrada ha afegit a Kurt Elling i Brad Mehldau Trio a la programació del certamen d’aquest 2025. Els artistes se sumen a la mítica banda de rock Europe, el pianista francès Sofiane Pamart, la bailaora Sara Baras, Umberto Tozzi, Els Pets, Miguel Poveda, Guitarricadelafuente i Rosario, entre molts altres artistes que passaran pel festival de Sant Feliu de Guíxols.
Els organitzadors del festival continuen treballant en la programació d’enguany i segurament hi haurà noves incorporacions en aquest cartell. Ho explica el director artístic del Festival de la Porta Ferrada, Albert Mallol, que també apunta que aquesta edició del festival vol oferir una “programació diversa”.
El certamen, que arriba a la seva 63a edició, començarà el 12 de juliol i s’allargarà fins el 20 d’agost. Els concerts passaran per diversos espais i comptaran amb una zona Village, un espai que comptarà amb concert i serveis de restauració i bar per gaudir dels concerts. L’espai Village oferirà una programació protagonitzada per veus de dones com Paula Valls, Anna Dívori, Rocio Ruano o Paula Domínguez, entre altres.
A part de l’escenari principal, l’Església del Monestir torna a acollir diversos concerts. Aquests estaran lligats a la figura de Juli Garreta, que enguany es commemora el centenari de la seva mort i els 150 anys del seu naixement. Un dels altres concets que podrem veure a l’Església del Monestir serà el mític violoncel·lista hongarès Miklós Perényi, que passarà per aquesta edició del festival amb tres suites de Bach.
Amb aquesta nova edició el festival vol consolidar la seva aposta per portar a la Costa Brava el millor de la música i les arts escèniques, transformant Sant Feliu en un referent cultural estiuenc a nivell nacional i internacional. Albert Mallol admet que el Festival de la Porta Ferrada d’enguany ha buscat una programació “diferent” i una clara aposta pel jazz.
Les entrades ja estan a la venda i del 17 al 20 d’abril d’activarà una campanya del 20% de descompte en la compra d’entrades presencial d’entrades per a tots els concerts: a l’Oficina de Turisme de la Rambla o a Can Solés.
L’Espai del Peix va acollir el primer dels quatre tallers de Cuines (s)àvies que es faran al llarg d’aquest 2025. Aquesta proposta, que arriba a la tercera edició, vol mostrar receptes de cuina tradicional, saludables i de temporada a gent jove. La iniciativa l’impulsen des del grup de salut comunitària de l’ABS de Palamós i està dirigida a joves d’entre 16 i 30 anys. Aquests joves estaran acompanyats als fogons de tres cuineres experimentades.
Una d’aquestes cuineres, l’Helena Juscafresa, reconeix que els agrada poder transmetre els coneixements de “la cuina del xup-xup” a la gent jove. “Volem que les tradicions culinàries de tota la vida es puguin mantenir”, admet l’Helena.
L’Aroa López, l’Helena Pagès i Maria Salvador són tres joves que van participar en aquest primer taller de Cuines (s)àvies. Totes tres van decidir venir a aprendre receptes i maneres de cuinar de la mà de cuineres com l’Helena Juscafresa.
El psicòleg referent de l’ABS de Palamós, Jesús Vieytes, explica que la voluntat del projecte, a part que els joves aprenguin a cuinar, és acompanyar a gent gran que viu en situació de soledat. Reconeix que actualment, una de les problemàtiques que s’ha de treballar en l’àmbit de la salut és la soledat.
El primer taller es va fer aquest 3 d’abril i es va centrar en la cuina de primavera amb el peix blau. L’11 de juny es farà el segon taller i anirà destinat a la cuina d’estiu amb les amanides i fruits de mar. La cuina de tardor, que es farà el 16 d’octubre, se centrarà en els suquets. I, finalment, la cuina d’hivern es farà el 4 de desembre i se centrarà en les festes de Nadal.
S’acosta Sant Jordi! És un dels dies més esperats de l’any per als catalans i catalanes, una jornada per passejar, descobrir novetats literàries i, sobretot, regalar i rebre bones històries. I no podem deixar de banda que també és el dia més important per al sector del llibre, el moment de l’any en què més es factura.
A l’estudi ens acompanya en Rafel Casas de l’editorial Lluny del Ramat amb qui, a més de parlar de les novetats que presenten, també hem reflexionat sobre els hàbits de lectura, l’estacionalitat del sector del llibre i literatura cuita a les comarques gironines.
El viatge de les paraules. Especial Sant Jordi 2025. Ramon Bartrina, Rafel Casas i Cristina Vilà
Prepara’t per un programa ple de recomanacions per tots els gustos de la mà d’editorials i de les nostres oients. A més, també t’expliquem com es viurà la Diada de Sant Jordi al Baix Empordà.
Calonge estira Sant Jordi durant tot el mes d’abril amb un calendari ple d’activitats literàries, culturals i familiars. El municipi del Baix Empordà, que s’ha consolidat com el primer “poble de llibres” estable de Catalunya, celebra una Diada allargada que omple els carrers de llibres, roses, teatre, música, poesia i signatures d’autors coneguts.
Les activitats ja van començar el cap de setmana del 5 i 6 d’abril. Dissabte, la jornada va estar dedicada a la fantasia, amb tallers infantils, animació als carrers i la presentació del conte El mapa dels records, de Maria Fort i Sandra Maruny. Diumenge, la companyia PerNassos va oferir l’espectacle itinerant K’mon Tour, dins del cicle LlibreMenuts. També va destacar la presència de l’escriptor i crític Jorge Carrión, convidat del cicle Llibreters VIP, i la celebració d’un torneig de Beyblade a la llibreria Calonge Comics.
Els dies amb més activitats seran el cap de setmana del 12 i 13 d’abril i la Diada de Sant Jordi, el 23. El divendres 11 d’abril a la nit, Albert Om i Marina Rosell protagonitzaran una conversa al castell per presentar No faré cap més llibre, un retrat literari de la cantant.
L’endemà, dissabte 12, Màrius Serra impartirà una píndola literària dins l’Escola d’Escriptura de Calonge. Al matí, a la plaça Major, se celebrarà un poetry slam amb tast de vins dins del cicle Vermut en Vers, amb Salva Soler, Isa Garcia i Laia Clavé. A la tarda, el públic podrà jugar amb un scrabble gegant, seguir la presentació de la nova geganta de Calonge i gaudir d’una jam d’escriptura en viu al castell, amb els escriptors Jordi Puntí, Clara Queraltó, Ferran Grau i Stefanie Kremser, i música en directe de Laura Andrés al piano. Durant tot el dia, diversos autors signaran llibres a les llibreries locals.
Diumenge 13 d’abril, el castell acollirà la presentació del llibre infantil Sant Jordi, un relat ple d’aventures, basat en les cançons de Dàmaris Gelabert, que assistirà a l’acte amb Eulàlia Canal i Sebastià Serra. També s’organitzaran signatures de llibres amb una desena d’autors i autores locals i d’arreu.
La Diada de Sant Jordi, el 23 d’abril, inclourà parades de llibres, roses i vi pels carrers del nucli antic, així com un micro obert, un mural literari i racons de lectura al pati d’armes del castell. A la plaça Major s’hi instal·larà Kadires en Vers, una proposta poètica en què cada cadira convida a llegir un poema. La celebració començarà la nit anterior amb l’espectacle ASPRIU: poesia musicada, que combinarà ritmes mediterranis amb poemes del clàssic català i acabarà amb una copa de cava.
La música tindrà un paper destacat durant la Diada. A la plaça Major hi haurà concert de Paula Lucea Trio al migdia i de Litus al Cub al vespre. Entre les cinc i les set, la Always Drinking Marching Band animarà els carrers amb música itinerant. El teatre també hi serà present, amb MicroShakespeare, una proposta de teatre miniatura basada en cinc obres de William Shakespeare, instal·lada a la plaça de la Doma. A més, hi haurà tallers com el de kokedama, a càrrec de Müsgo, i de xapes literàries a la biblioteca Pere Caner.
Tota aquesta programació forma part del projecte “Calonge, poble de llibres”, impulsat per l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, que inclou sis llibreries, una escola d’escriptura i un pla educatiu adreçat als centres escolars. L’Escola d’Escriptura, coordinada per l’escriptora Alba Dalmau, ofereix tres tallers i quatre píndoles literàries aquest curs, amb docents com Ricard Ruiz Garzón, Carlota Gurt, Jordi Puntí o Anna Ballbona.
El Projecte Educatiu Poble de Llibres ha programat prop de 60 activitats a escoles, llars d’infants i l’institut del municipi per fomentar la lectura i el vincle amb les llibreries locals. Aquestes activitats, com tallers literaris i artístics, tenen el suport econòmic del consistori i pretenen reforçar la relació entre cultura, comerç i comunitat educativa.
Una desena de restaurants del Baix Empordà han estat reconeguts com a ‘Restaurants Recomanats’ en la nova edició de la Guia Michelin 2025. Aquest distintiu, representat en una placa física, s’ha lliurat en un acte celebrat aquesta setmana, en el qual Royal Bliss ha reconegut un total de 146 establiments de Catalunya.
Del conjunt català, 37 restaurants es troben a la demarcació de Girona, dels quals una desena estan situats a la comarca del Baix Empordà: Sa Jambina (Calella de Palafrugell), Casamar (Llafranc), Pa i Raïm (Palafrugell), DVISI i Entre dos Mons (Palamós), L’Eixida (Peratallada), Vicus, Es Portal, Pahissa del Mas… i Sol Blanc (Pals), Can Roquet (Romanyà de la Selva), Candlelight (S’Agaró), Bell-Lloc (Santa Cristina d’Aro) i Les Corones (L’Estartit).
L’acte de lliurament de les plaques ha comptat amb la presència del presentador Eugeni Alemany i de figures destacades del món gastronòmic, com Begoña Rodrigo, xef amb Estrella Michelin i propietària del restaurant La Salita, i Adriana Chía, considerada una de les millors bartenders de l’Estat.
Segons Miguel Pereda, director Comercial i de Màrqueting de la Guia Michelin a Espanya i Portugal, la selecció d’enguany supera els 750 restaurants recomanats, la xifra més alta fins ara, i representa més del 60% de la cobertura territorial de la Guia. Pereda ha destacat el suport de Royal Bliss, que col·labora des de fa tres anys en la iniciativa i que ha estat clau per fer arribar les plaques a cada establiment.
Els responsables del projecte remarquen que aquest distintiu vol reconèixer el compromís amb la qualitat i el servei, però també l’impacte que tenen aquests establiments sobre l’economia i la cultura local. Segons José Gómez, director Comercial de l’Àrea Est de Coca-Cola Europacific Partners, empreses com aquestes contribueixen a dinamitzar el territori i promouen una cultura gastronòmica d’excel·lència.
Les plaques Michelin es col·loquen a la façana dels restaurants i actuen com a garantia per als visitants, alhora que reforcen la visibilitat dels establiments en l’àmbit nacional i internacional. El Baix Empordà, amb una combinació d’entorns naturals i propostes culinàries de qualitat, consolida així la seva posició com a destinació gastronòmica destacada.
Més de la meitat dels cicloturistes que arriben a les comarques gironines contracten paquets a mida -amb agències o touroperadors- i es gasten 4.300 euros de mitjana. Una despesa que també inclou els vols. És una de les conclusions que recull un estudi conjunt del Patronat de Turisme i la Universitat de Girona (UdG). El perfil majoritari del cicloturista és el d’un home d’entre 46 i 60 anys, que viatja amb la família o els amics i que ha conegut la destinació a través del boca-orella. El vicepresident del Patronat, Jordi Masquef, destaca que Girona és una “destinació top” per al cicloturisme i subratlla que, per evitar morir d’èxit, s’està apostant per “desconcentrar-los” de la ciutat amb propostes a l’interior, la costa i la muntanya.
L’estudi conjunt ‘Anàlisi de les vacances esportives de cicloturisme a la Costa Brava i el Pirineu de Girona’ es va dur a terme la tardor de l’any passat. Entre el 23 de setembre i el 29 d’octubre, es van fer 422 enquestes a sis punts diferents de la demarcació (entre aquests, Rocacorba, Girona, Olot o els Àngels). Les preguntes, entre d’altres, volien veure quin és el perfil del cicloturista que visita la demarcació, com l’ha coneguda i quina és la despesa que hi fa.
Una de les autores de l’estudi i investigadora del grup de recerca ONIT-Insetur de la UdG, Natàlia Ferrer, ha concretat que majoritàriament, el cicloturista que arriba a la Costa Brava o al Pirineu, és un home (74%) d’entre 46 i 60 anys (44%), amb ingressos mitjans o alts i que viatja amb la família i els amics. Ferrer també ha posat en relleu que, a l’hora de conèixer la destinació, ho fan sobretot a través “del boca-orella” i de les recomanacions (seguit de les cerques a internet i les xarxes socials).
Per procedències, gairebé tres de cada quatre cicloturistes són estrangers. Sobretot, destaquen els francesos (19%), els britànics (14%) i els nord-americans (12%), seguits d’altres col·lectius com els belgues i els neerlandesos.
Si es posa el focus en l’organització del viatge i l’estada, l’informe del Patronat i de la UdG posa en relleu que més de la meitat dels cicloturistes que arriben a Girona ho fan amb paquets tancats (en concret, el 52,6%). Sobretot, els americans i els canadencs. Els han contractat o bé a través d’agències de viatges, o bé mitjançant operadors especialitzats.
En aquest cas -el dels paquets turístics- de mitjana els cicloturistes es gasten 4.298 euros per persona. Una despesa que, també inclou els vols. Si es miren les dades de manera més segregada, els turistes internacionals es gasten 4.491 euros de mitjana; i els estatals, 1.148.
Pel que fa a aquells cicloturistes que s’organitzen els mateixos el viatge (el 45%), l’estudi calcula que fan una despesa mitjana de 1.015 euros per persona (sobretot, en restauració, allotjament i transport). Aquest cicloturista, majoritàriament, arriba a la demarcació des d’arreu de Catalunya o de l’estat espanyol, França i Bèlgica. Per últim, també hi ha un 2,6% de cicloturistes que han reservat l’estada a través d’altres opcions (per exemple, regals).
Establir “un camp base”
En referència a l’allotjament, Natàlia Ferrer destaca que la majoria dels cicloturistes -vuit de cada deu- opten per establir “un camp base” des d’on surten a fer les diferents rutes. És a dir, que durant tots els dies dormen en un mateix allotjament (hotel o apartament d’ús turístic). De mitjana, s’estan 4,67 dies a les comarques gironines. I un cop aquí, sobretot, els serveis que fan servir més són la restauració, l’allotjament, el transport i el lloguer de bicicletes.
Pel que fa a rutes, l’estudi conjunt diu que aquelles més populars són Rocacorba i les que s’estenen per la xarxa de vies verdes. Per darrere d’aquestes, s’hi troben Els Àngels, el monestir de Sant Pere de Rodes, o la carretera entre Lloret i Tossa de Mar (Selva).
Per últim, quan se’ls demana com valoren la destinació, i la varietat i qualitat de les rutes ciclables, la nota mitjana que atorguen els turistes és d’un 4 sobre 5. L’informe també subratlla que vuit de cada deu fan ciclisme de carretera, i que tres de cada deu fan gravel.
“Desconcentrar-los” de Girona
El vicepresident primer del Patronat de Turisme, Jordi Masquef, posa en relleu que les comarques gironines s’han convertit en una “destinació top” per al cicloturisme. “Des de fa molts anys, som un hub del sector”, destaca. Masquef no amaga que aquest tipus de turisme també té algunes “externalitats negatives”, però creu que el debat que s’ha generat al voltant dels ciclistes, fins a cert punt, també és “provocat i artificiós”.
Masquef destaca que, si bé és cert que cal incidir en el civisme, el turisme de bicicleta ha contribuït a dinamitzar l’economia gironina. El vicepresident també explica que, per evitar morir d’èxit, i que aquests visitants es concentrin a Girona ciutat, des del Patronat de Turisme s’està fent una aposta per “desconcentrar-los”.
Entre d’altres, oferint-los propostes en llocs com Banyoles, Roses (Alt Empordà), els aiguamolls de l’Empordà, el Cap de Creus, Lloret de Mar (Selva), Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) o el Pirineu (en aquest cas, també dirigides als amants del gravel i les BTT). “Apostem per desestacionalitzar, però també per descentralitzar; perquè no tot se centri a Girona, que s’ha convertit en la meca del ciclisme”, conclou.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.