Acord per mantenir el català en el servei de taxis de Girona.El conveni entre l’Ajuntament i el sector busca que els taxistes de Girona coneguin millor l’oferta turística de la ciutat i reforcin l’ús del català en el tracte amb els clients.
L’Ajuntament de Girona i l’Associació Empresarial Taxi Girona han signat un conveni de col·laboració per reforçar el paper dels taxistes com a amfitrions de la ciutat. L’acord té un doble objectiu: millorar el coneixement de l’oferta turística, cultural i d’oci de Girona entre els professionals del taxi i fomentar l’ús del català com a llengua habitual en l’atenció al client.
La regidora de Promoció Econòmica i Serveis Jurídics, Gemma Geis, ha explicat al programa DE CAP A CAP que la iniciativa “neix d’una reunió amb els representants dels taxistes, de la voluntat compartida de col·laborar i de reconèixer la funció social que té el taxi a la ciutat”. Segons Geis, “els taxistes són sovint el primer contacte que tenen els visitants amb Girona, i per això és important que coneguin bé la ciutat i que puguin transmetre els seus valors i la seva identitat”.
L’acord preveu tres sessions formatives organitzades per l’Ajuntament, que serviran per donar a conèixer als taxistes les principals rutes turístiques, els equipaments patrimonials i l’agenda cultural de la ciutat. També inclouran continguts sobre
la Girona dels barris i sobre com explicar la ciutat des d’una mirada més local i propera. “Volem que els taxistes puguin oferir una informació de qualitat, des del coneixement i des de la identitat gironina”, ha remarcat la regidora.
Privat: Palafrugell reivindica el 25N amb música i la lectura d’un manifest
Palafrugell commemora el vint-i-cinc de novembre amb un acte central a la plaça Priorat de Santa Anna. L’acte tindrà lloc a dos quarts de sis de la tarda. L’Ajuntament fa una crida col·lectiva per plantar-se davant les violències masclistes.
L’acte inclou una encesa d’espelmes. L’acte inclou la veu de la soprano Eva Ribas. L’acte inclou la cançó She. L’acte inclou la lectura de manifestos de centres educatius. L’acte inclou la presentació de dues creacions artístiques amb joves del municipi. L’acte tindrà interpretació en llengua de signes.
El Museu del Suro acull activitats complementàries. El vint-i-nou de novembre es farà la visita Dones i Suro. La visita explica el paper de les dones en el sector del suro. El tres de desembre es farà la taula rodona La pell partida. La taula tracta la violència obstètrica i compta amb professionals del sector sanitari i cultural.
L’Espai Dona organitza dos tallers gratuïts. Els tallers formen part del projecte Benestar al Centre. Els tallers formen part del vintè aniversari del servei. Els tallers ofereixen espais de moviment i creativitat. Els tallers aborden la pressió estètica i l’empoderament. Les sessions tindran lloc a Can Genís.
Les activitats del programa són gratuïtes. Les activitats ofereixen canguratge a través del programa municipal de cures. Les activitats tenen places limitades i requereixen inscripció prèvia. Les activitats són obertes a dones i a persones d’identitats dissidents.
Calonge i Sant Antoni commemora el vint-i-cinc de novembre amb punts lila educatius i itinerants. Els punts estan instal·lats a escoles, llars d’infants, institut i mercats. L’objectiu és apropar la igualtat a la ciutadania i facilitar un espai segur per informar i prevenir.
Els punts lila informen i acompanyen persones del municipi. Els punts expliquen la nova guia de recursos per a dones i persones LGBTIQ plus. La guia reuneix serveis i orientacions per atendre necessitats de suport i d’informació.
La commemoració inclou activitats sobre violències invisibles, violència masclista digital i matrimonis forçats. L’objectiu és fer visibles formes d’abús que passen desapercebudes i que afecten la vida quotidiana.
El programa ofereix tallers, xerrades, lectura del manifest, encesa d’espelmes i un acte d’homenatge a les víctimes. El programa inclou un taller de defensa personal. El programa inclou una xerrada sobre violències invisibles. El programa inclou un acte amb música i un cinefòrum sobre matrimonis forçats.
La regidora Elena Montiel destaca la importància dels punts lila dins de la vida quotidiana. La regidora afirma que els punts tenen una funció pedagògica que ajuda a evitar violències invisibles. La regidora ressalta que la guia de recursos vol ser una eina útil per a totes les dones del municipi.
L’Ajuntament de Palamós va aprovar ahir en el ple municipal ordinari del mes de novembre una modificació de crèdit per destinar 35.000 euros a la compra de dos locals de les galeries Carme. Amb aquesta compra, el consistori es convertirà en el propietari majoritari del complex, situat al carrer Dídac Garrell i Tauler.
La intenció de l’equip de govern és convertir les galeries Carme en un espai municipal polivalent que doni servei a la ciutadania, i aquesta el tingui com un punt de referència. El regidor de Serveis Econòmics, Joventut, Via Pública i Solidaritat i Cooperació, Eduard Riera, considera que també és una oportunitat per ampliar els espais destinats a les diferents entitats de Palamós.
La modificació de crèdit es va aprovar amb els vots a favor de tots els grups polítics que formen el ple de l’Ajuntament de Palamós, a excepció de la CUP, que es va abstenir. El seu portaveu, Alexandre Weltz, posa en dubte siels locals de les galeries Carme són els espais idonis per dur a terme aquest projecte, en gran part, per la rehabilitació que necessiten.
El principal partit a l’oposició, Junts per Palamós, va mostrar el seu posicionament a favor de la compra, però va demanar que això només sigui el començament. Són declaracions del portaveu del grup municipal, Raimon Trujillo.
Som-hi per Palamós i Sant Joan, tot i votar-hi a favor, també va expressar les seves preocupacions sobre el cost de la reforma del local i a què es destinarà. A més, considera que tots aquests aspectes s’haurien de consultar abans de tirar endavant la compra dels locals.
La Universitat de Girona ha inaugurat la Càtedra Dansa de la Mort amb un acte a la Facultat d’Educació i Psicologia. El nou espai vol promoure la recerca i la reflexió entorn de la mort des d’una mirada psicològica, antropològica i mèdica.
El rector de la universitat, Quim Salvi, ha destacat que la càtedra vol afrontar “un dels valors més universals i íntims de la condició humana”. Segons ha dit, la mort sovint queda silenciada o reduïda a un enfocament mèdic, tot i ser una experiència que interpel·la la comunitat. La directora de la càtedra, Núria Mallorquí, ha obert l’acte d’inauguració.
La càtedra pren com a eix simbòlic la Dansa de la Mort de Verges, un ritual del segle disset amb forta càrrega comunitària i cultural. Durant la conferència inaugural, la psiquiatra Gemma Parramón ha reflexionat sobre la mort com a fet biomèdic, emocional i social. Segons ha explicat, la mort és la fi de la vida, però també la pèrdua d’un vincle i un esdeveniment que cada societat entén i ritualitza de manera pròpia.
La ponent ha remarcat que rituals com la Dansa de la Mort ajuden a convertir una experiència íntima en una qüestió pública i compartida, que apel·la la comunitat i transmet valors socials.
La càtedra és fruit d’un treball conjunt entre la Universitat de Girona, l’Associació de la Processó de Verges, el Institut d’Assistència Sanitària i l’empresa de serveis funeraris Àltima. El seu objectiu és connectar el coneixement acadèmic amb la realitat cultural i sanitària, i impulsar un debat interdisciplinari sobre el significat de la vida i la mort en la societat actual.
Amb aquesta nova incorporació, la Universitat de Girona suma 56 càtedres distribuïdes per tot el territori gironí, que treballen de forma coordinada per generar i transferir coneixement.
En una entrevista concedida al programa Supermatí, Miquel Verdaguer, representant de l’Associació Dret a Morir Dignament (DMD) a les comarques gironines, ha explicat la feina de l’entitat i el funcionament del dret a l’eutanàsia, aprovat a l’Estat l’any 2021 després de dècades de reivindicació.
Verdaguer ha recordat que DMD es va fundar el 1984, molt abans que la llei fos una realitat. Durant tots aquests anys, ha estat necessari “picar molta pedra” perquè les institucions polítiques avancessin cap a un marc legal que permetés a les persones decidir sobre el seu final de vida. Segons Verdaguer, la necessitat d’aquesta llei es feia evident en “persones que han patit molt i han implorat poder tenir una mort digna”.
El representant de l’entitat ha subratllat una de les realitats més crues d’aquest debat: “Hi ha hagut persones que han mort en la clandestinitat”, utilitzant recursos obtinguts pel seu compte per posar fi al patiment. La llei, afirma, ha arribat tard per a moltes d’aquestes persones, però és “absolutament necessària” i “una llei per a tothom”, universal i aplicable a qualsevol persona que compleixi els requisits.
Verdaguer ha insistit que la llei reconeix un dret estrictament personal, que només pertany a la persona que pateix. Tot i això, ha exposat casos recents en què familiars han impedit o endarrerit decisions, portant-les fins i tot als tribunals. “És un dret personal, i per tant ningú més hi hauria de poder dir res”, ha remarcat.
Amb la llei aprovada, l’entitat es centra en impartir xerrades en centres sanitaris, residències, ajuntaments, equipaments cívics i centres educatius. Aquest últim àmbit és especialment important per trencar tabús entre els més joves i fer conèixer eines com el document de voluntats anticipades.
Verdaguer ha explicat que una part essencial de la feina de DMD és donar a conèixer el document de voluntats anticipades (DVA), que permet deixar constància de les preferències en cas que la persona no pugui expressar-les.
Segons ell, és un document que “no s’ha d’esperar a fer l’últim dia”, perquè moltes persones poden perdre la capacitat d’expressar-se abans del moment crític. Per això, recomana omplir-lo quan encara es té plena autonomia. “És important que tothom el conegui”, ha afirmat, i ha remarcat la necessitat de treballar-lo especialment amb gent gran i famílies.
L’associació també ofereix atenció directa a famílies i pacients, especialment a través dels locals que DMD té repartits pel territori. Al Baix Empordà, hi ha presència a Platja d’Aro i a Palafrugell, amb atenció presencial els divendres. L’objectiu és resoldre dubtes, oferir informació i acompanyar els processos, que sovint són emocionalment complexos.
Segons dades facilitades per l’associació, l’any 2024 es van dur a terme 22 eutanàsies a la demarcació de Girona. Al Baix Empordà, es van registrar 6 sol·licituds, de les quals 3 es van executar durant el mateix exercici.
Verdaguer ha remarcat que el futur de l’entitat passa per continuar informant la ciutadania. DMD organitza xerrades, tallers sobre el DVA i tallers participatius amb jocs de cartes, que ajuden a parlar del final de vida i a resoldre preguntes que sovint generen angoixa o desconeixement.
L’objectiu és clar: normalitzar el dret a decidir, explicar el funcionament de la llei i garantir que qualsevol persona que ho desitgi pugui tenir la informació necessària per exercir-la.